versió catalana | versión española
Evgeniy Monahov Little mother (detalle) (2020) Óleo y tempera sobre tabla 53 x 40 cm Figurativas 2021 Museo Europeo de Arte Moderno (MEAM) |
Las efélides son manchas pequeñas, de color ocre o marrón claro, que suelen disponerse en un número elevado en la cara de las personas con fototipos claros. Se trata de pequeños acúmulos de melanina, totalmente benignas, que suelen destacar más tras la exposición solar. En lenguaje popular son conocidas como "pecas".
En el arte clásico es poco frecuente representar estas minúsculas manchitas, que por otra parte no suelen destacar demasiado y quedan limitadas a un hecho anecdótico. Las manchitas de la piel además, solían considerarse como pequeñas imperfecciones y en los retratos de encargo eran invisibles, bien por efecto del maquillaje o por la censura directa del pintor, deseoso de ofrecer una visión más bien optimizada de la cara del personaje.
En cambio, las encontramos con cierta frecuencia en el arte hiperrealista contemporáneo, que bebe de la visión fotográfica de la realidad.
 |
Evgeniy Monahov (Rusia) Little mother (detalle). Se pueden ver las efélides faciales de manera bastante evidente. |
Recientemente tuve la oportunidad de visitar una exposición de las obras que participaron en el concurso Figurativas 2021, convocado por la Fundación de las Artes y Artistas y expuesta en el MEAM de Barcelona. En este concurso pude observar obras de gran realismo (tanto que a veces me hicieron dudar de que no se trataba de fotografías). Y allí pude constatar que las efélides son representadas con frecuencia por los artistas contemporáneos.
Es el caso de Little mother, obra de Evgeniy Monahov, de Rusia, con la que inicio esta entrada y de la que también aporto un detalle en el que pueden verse las efélides faciales de manera bastante evidente.
 |
Arina Gordienko: Long Walk Alone in the Tender Flame. Óleo sobre lienzo 76 x 102 cm |
Otra obra es un óleo de Arina Gordienko, de UK, titulada Long Walk Alone in the Tender Flame. Un rostro serio y pensativo, que las efélides hacen todavía más cercano.
La artista griega Ioanna Stefou es la autora de Hope, también un óleo (premio ARTEMIRANDA.ES) que muestra el candor de una niña coronada de flores como un canto a la esperanza.
 |
Ioanna Stefou: Hope. Oleo sobre lino 50 x 75 cm Abajo: detalle, mostrando las discretas efélides sobre la nariz. |
También la artista que fue galardonada con el Primer Premio, Natalie Holland, representa estas pequeñas manchas cutáneas en su obra Against Straight Lines, aunque en este caso la simetría de las lesiones y su distribución excesivamente regular hacen sospechar que pueda formar parte del llamativo maquillaje con el que aparece la modelo.
Natalie Holland: Against Stright Lines. Óleo sobre aluminio. 60 x 50 cm.
(Primer Premio Pintura 2019)
Abajo: Detalle.
En definitiva, el arte contemporáneo figurativo no rehuye como antaño la representación de las efélides, sino que incluso las refleja con cierto interés, ya que constituyen un hecho anecdótico que contribuye a hacer más cercanos y reales a los personajes representados y usa su presencia como un elemento más que fija la atención del espectador en el personaje representado.
___________________________________
Efèlides a l'art contemporani
|
Evgeniy Monahov Little mother (detall) (2020) Oli i tempera sobre taula 53 x 40 cm Figuratives 2021 Museu Europeu d'Art Modern (MEAM) |
Les efèlides són taques petites, de color ocre o marró clar, que solen disposar-se en un nombre elevat a la cara de les persones amb fototips clars. Es tracta de petits cúmuls de melanina, totalment benignes, que acostumen a destacar més després de l'exposició solar. En llenguatge popular són les conegudes "pigues".
En l'art clàssic és poc freqüent representar aquestes minúscules taquetes, que d'altra banda no solen destacar massa i queden limitades a un fet anecdòtic. Les taques de la pell a més, solien considerar-se com petites imperfeccions i en els retrats d'encàrrec eren invisibles, bé per efecte del maquillatge o per la censura directa del pintor, desitjós d'oferir una visió més aviat optimitzada de la cara del personatge.
En canvi, les trobem amb certa freqüència en l'art hiperrealista contemporani, que beu de la visió fotogràfica de la realitat.
|
Evgeniy Monahov (Rússia) Little mother (detall). Es poden veure les efèlides facials de manera prou evident. |
Recentment vaig tenir l'oportunitat de visitar una exposició de les obres que van participar al concurs Figuratives 2021, convocat per la Fundació de les Arts i Artistes i exposada al MEAM de Barcelona. En aquest concurs vaig poder observar obres de gran realisme (tant que de vegades em feia dubtar si es tractava de fotografies). I allà vaig poder constatar que les efèlides són representades amb freqüència pels artistes contemporanis.
És el cas de Little mother, obra de Evgeniy Monahov, de Rússia, amb la qual inicio aquesta entrada i de la qual també aporto un detall en el que es poden veure les efèlides facials de manera força evident.
|
Arina Gordienko: Long Walk Alone in the Tender Flame. 76 x 102 cm |
Una altra obra és un oli de Arina Gordienko, d'UK, titulada Long Walk Alone in the Tender Flame. Un rostre seriós i pensatiu, que les efèlides fan encara més proper.
L'artista grega Ioanna Stefou és l'autora de Hope, també un oli (premi ARTEMIRANDA.ES) que mostra la innocència d'una nena coronada de flors com un cant a l'esperança.
|
Ioanna Stefou: Hope. Oli sobre lli 50 x 75 cm Abaix: detall, mostrant les discretes efèlides sobre el nas. |
L'artista que va ser guardonada amb el Primer Premi, Natalie Holland, també representa aquestes petites taques cutànies a la seva obra Against Straight Lines, encara que en aquest cas la simetria de les lesions i la seva distribució excessivament regular fan sospitar que pugui formar part del cridaner maquillatge amb el qual apareix la model.
Natalie Holland: Against Stright Lines. Oli sobre alumini. 60 x 50 cm.
(Primer Premi Pintura 2019)
Abaix: Detall.
|
En definitiva, l'art contemporani figuratiu no defuig com abans la representació de les efèlides, sinó que fins i tot les reflecteix amb cert interès, ja que constitueixen un fet anecdòtic que contribueix a fer més propers i reals els personatges representats i utilitza la seva presència com un element més que fixa l'atenció de l'espectador en el personatge representat.
