versió catalana | versión española
 |
William Orpen Retrato de Chamberlain. (1929) Óleo sobre lienzo 100 x 77 cm Parlamento del Reino Unido |
Arthur Neville Chamberlain (1869-1940) fue un político conservador británico, que tuvo un papel destacado en la política europea de su época. Fue nombrado Primer Ministro del gobierno del Reino Unido (1937-1940), y durante su mandato intentó una política de apaciguamiento con Alemania, firmando el Acuerdo de Munich (30 de septiembre de 1938) por el que se otorgaba al el III Reich la ocupación de la región germanófona de los Sudetes, en Checoslovaquia. Dos días después de la invasión alemana de Polonia (1 de septiembre de 1939), que marcó el principio de la Segunda Guerra Mundial, declaró la guerra a Alemania, y siguió dirigiendo la política británica durante los ocho primeros meses de la confrontación bélica. Finalmente, enfermo de cáncer, renunció finalmente a su cargo, muriendo seis meses después de su dimisión.
 |
Plantación de sisal (Agave sisalana) |
La familia de Chamberlain tenía unas plantaciones de sisal (Agave sisalana) en las islas Bahamas. La fibra de la planta de sisal se usa para fabricar cuerdas, cordeles, sacos, telas y tapetes. Recibe su nombre del puerto de Sisal, en Yucatán, principal punto de exportación de esta planta a todo el mundo. También se conoce con el nombre de henequén. El sisal es la segunda planta textil más utilizada en todo el mundo, después del algodón.
Durante su juventud, en 1891, Arthur realizó una visita a la plantación familiar. En su diario dejó constancia de que tras un paseo entre las plantas de la hacienda, presentó una erupción localizada en una pierna. El futuro político la describió como una zona de grandes ampollas, de contenido hemático, que producían un vivo prurito. Recordó entonces haberse apoyado sobre un árbol conocido como guao o chechén (Metopium toxiferum).
 |
Hojas de guao o chechén (Metopium toxiferum) |
En efecto, entre los componentes de la savia de este árbol se encuentra el uroshiol, una sustancia tóxica que puede producir una dermatitis irritativa de contacto. Este compuesto, que también se encuentra en otras plantas como zumaque venenoso (Toxicodendron sp.), algunas Anacardiaceae y Ginkgo biloba.
Los primeros síntomas de esta fitodermatitis suelen aparecer a las 24 horas de la exposición a la sustancia tóxica. Cuando as células epiteliales contactan con uroshiol (más abundante si se ha erosionado la planta) se inicia una respuesta inmune de células T mediada. Esta respuesta inmune es dirigida hacia los complejos de urushiol que se han unido a las proteínas de la piel. El resultado es una dermatitis de contacto alérgica eccematosa caracterizada por enrojecimiento, hinchazón, pápulas, vesículas y ampollas.
La respuesta cutánea al uroshiol es muy variable en los diferentes sujetos expuestos a esta sustancia. Alrededor del 15 % - 30 % de las personas que contactan con el tóxico son inmunes a sus efectos, pero por lo menos un 25 % tiene fuertes reacciones al veneno. Tras exposiciones repetidas, las lesiones suelen ser cada vez más intensas, ya que tiene lugar una sensibilización alérgica.
La irritación cutánea suele tener una duración de unos 15 días aproximadamente, resolviéndose sin dejar cicatriz. Si se procede al rascado de las lesiones pueden presentarse infecciones.
 |
Henry Lamb. Retrato de Chamberlain (circa 1939) National Portrait Gallery. Londres. |
Bibliografía
Díaz Díaz RM, Sánz Sánchez T, Martín de Santa Olalla y Llanes M. (2021) Algunos personajes ilustres en la consulta de Dermatología. Actas Dermosif. 112 (4): 354-355.
Dietrich Frohne and Hans Jurgen Pfander (1984). A Colour Atlas of Poisonous Plants: A Handbook for Pharmacists, Doctors, Toxicologists and Biologists. Londres: Wolfe Publishing Ltd. pp. 291
La dermatitis de contacte irritativa de Chamberlain
|
William Orpen Retrat de Chamberlain. (1929) Oli sobre tela 100 x 77 cm Parlament del Regne Unit |
Arthur Neville Chamberlain (1869-1940) va ser un polític conservador britànic, que va tenir un paper destacat a la política europea de la seva època. Va ser nomenat Primer Ministre del govern del Regne Unit (1937-1940), i durant el seu mandat va intentar una política d'apaivagament amb Alemanya, signant l'Acord de Munic (30 de setembre de 1938) pel qual s'atorgava al III Reich l'ocupació de la regió germanòfona dels Sudets, a Txecoslovàquia.
Dos dies després de la invasió alemanya de Polònia (1 de setembre de 1939), que va marcar el principi de la Segona Guerra Mundial, va declarar la guerra a Alemanya, i va continuar dirigint la política britànica durant els vuit primers mesos de la confrontació bèl·lica. Finalment, malalt de càncer, va renunciar al càrrec, i va morir sis mesos després de la seva dimissió.
|
Plantació de sisal (Agave sisalana) |
La família de Chamberlain tenia unes plantacions de sisal (Agave sisalana) a les illes Bahames. La fibra de la planta de sisal s'utilitza per fabricar cordes, cordills, sacs, teles i tapets. Rep el nom del port de Sisal, a Yucatán, principal punt d'exportació d'aquesta planta a tot el món. També es coneix amb el nom d’henequén. El sisal és la segona planta tèxtil més emprada a tot el món, després del cotó.
Durant la seva joventut, el 1891, Arthur va fer una visita a la plantació familiar. Al seu diari, hi va deixar constància que després d'un passeig entre les plantes de la finca, va presentar una erupció localitzada en una cama. El futur polític la va descriure com una zona de grans butllofes, de contingut hemàtic, que produïen molta pruïja. Va recordar llavors haver-se recolzat sobre un arbre conegut com a guao o txetxè (Metopium toxiferum).
|
Fulles de guao o chechén (Metopium toxiferum) |
En efecte, entre els components de la saba d'aquest arbre hi ha l’uroshiol, una substància tòxica que pot produir una dermatitis irritativa de contacte. Aquest compost també es troba en altres plantes com el zumaque verinós (Toxicodendron sp.), algunes Anacardiaceae i Ginkgo biloba.
Els primers símptomes d’aquesta fitodermatitis solen aparèixer a les 24 hores de l’exposició a la substància tòxica. Quan les cèl·lules epitelials contacten amb l’uroshiol (més abundant si s'ha erosionat la planta) s'inicia una resposta immune de cèl·lules T mediada. Aquesta resposta immune és dirigida cap als complexos d'urushiol que s'han unit a les proteïnes de la pell. El resultat és una dermatitis de contacte al·lèrgica eczematosa caracteritzada per envermelliment, inflor, pàpules, vesícules i butllofes.
La resposta cutània a l'uroshiol és molt variable en els diferents subjectes exposats a aquesta substància. Al voltant del 15-30% de les persones que contacten amb el tòxic són immunes als seus efectes, però almenys un 25% té fortes reaccions al verí. Després d'exposicions repetides, les lesions solen ser cada cop més intenses, ja que té lloc una sensibilització al·lèrgica.
La irritació cutània sol tenir una durada d'uns 15 dies aproximadament, i es resol sense deixar cicatriu. Si es procedeix al rascat de les lesions es poden presentar infeccions.
|
Henry Lamb. Retrat de Chamberlain (circa 1939) National Portrait Gallery. Londres. |
Bibliografia
Díaz Díaz RM, Sánz Sánchez T, Martín de Santa Olalla y Llanes M. (2021) Algunos personajes ilustres en la consulta de Dermatología. Actas Dermosif. 112 (4): 354-355.
Dietrich Frohne and Hans Jurgen Pfander (1984). A Colour Atlas of Poisonous Plants: A Handbook for Pharmacists, Doctors, Toxicologists and Biologists. Londres: Wolfe Publishing Ltd. pp. 291
