Videojuegos y alteraciones patológicas

versió catalana | versión española

Matteo Bittanti Game arthritis  (2011) Impresión digital Homo ludens Exposición temporal  Caixaforum.Barcelona

Esta obra contemporánea es una provocación artística. Matteo Bittanti nos presenta un registro fotográfico ficticio de la presunta patología provocada per el excesivo uso de videojuegos. Muestra así como se puede construir un discurso pseudocientífico y alarmista para desprestigiar el juego digital. Un discurso que por otra parte está presente en ciertos ambientes contrarios a los videojuegos. 

En diferentes fotografías trucadas, el artista no duda en presentar problemas articulares, deformaciones y lesiones cutáneas de los pulpejos de los dedos. Si bien la visión resultante es apocalíptica y disuasoria, está claro que es claramente satírica y que ironiza contra los sectores más conservadores, que se resisten a la transformación digital de nuestro mundo. 

Pero, ¿está exento de patología el jugador habitual de videojuegos? No del todo. Como en todo, los excesos pueden comportar algunas lesiones. Basta recordar el codo del tenista en los aficionados a este deporte, o el cuello de violinista en los músicos que apoyan su cara en el instrumento durante horas. Cualquier actividad humana repetida durante un tiempo excesivo puede conllevar algunas lesiones patológicas. Esto ha hecho surgir nuevas especialidades médicas, como la Medicina del Deporte. 

De entrada hay que decir que la mayoría de personas aficionadas a los videojuegos no corren riesgo de presentar patologías especiales. Solamente los gamers, los adictos a este tipo de juegos. La adicción psicológica, por cierto es la principal enfermedad de estos fanáticos partidarios de los juegos virtuales. Se estima que en 2020, existían aproximadamente 2.7 billones de gamers en el mundo. Los videojuegos no solo son una distracción o forma de entretenimiento, sino que forman parte de una industria multimillonaria que actualmente incluye videojugadores profesionales y torneos en estadios.

Algunas personas piensan que los eSports no son un deporte, pero se equivocan. Los gamers pasan mucho tiempo entrenando, y como todo deportista pueden lesionarse.  Están expuestos a ciertas alteraciones, por mantener las manos durante horas en una postura forzada. Los movimientos y la velocidad necesaria para los gamers pueden causar lesiones que causan dolor jugando solamente una partida. No importa lo ergonómicos que sean los ratones o teclados. 

Jugar durante horas puede provocar molestias como dolor de cuello, dolor de espalda o debilidad muscular si no se alterna con una actividad física intensa.

Los jugadores que utilizan PCs suelen usar teclados y ratones (mouse) para jugar. Esto requiere posiciones específicas de la muñeca con movimientos de todos los dedos, pero principalmente los dedos largos. Además, en años recientes, los dispositivos móviles con pantalla táctil (touch screen) han formado parte del repertorio de los videojuegos. Estos dispositivos pueden requerir el uso de los pulgares o dedo índice y posiciones específicas de muñecas para sostener la tableta o celular. Aunque también hay dispositivos similares a controles que se pueden adaptar a los celulares o tabletas.

Las lesiones más comunes son:

• Tendinitis (inflamación de los tendones de la muñeca, del pulgar y de los dedos) son afecciones bastante comunes en los gamers. Especialmente la inflamación de los tendones extensores del pulgar (tenosinovitis de Quervain). Se genera por el movimiento repetitivo asociado a posiciones específicas de los dedos y muñecas al jugar (y también al usar el teléfono móvil durante mucho tiempo para chatear o jugar). Esto se traduce en dolor agudo muy intenso asociado al movimiento del pulgar.

• Síndrome del túnel carpiano, Es una de las lesiones más frecuentes. Producida por una presión excesiva en el nervio mediano, el nervio que permite la sensibilidad y el movimiento a ciertas partes de la mano. La sintomatología más frecuente es entumecimiento, debilidad o daño muscular en la mano y en los dedos. El tratamiento consiste en la inmovilización de la mano durante varias semanas o incluso meses. Y rehabilitación con fisioterapia. 

• Epicondilitis (codo de tenista) y compresión del nervio cubital en el codo. La flexión mantenida del codo, sobre todo al utilizar controles inalámbricos durante mucho tiempo, produce la inflamación de los tendones que se extienden a la muñeca. Con los juegos que utilizan sensores de movimiento e involucran movimientos completos de la extremidad superior desde el hombro, también puede haber tendinitis de los músculos alrededor del hombro, especialmente del bíceps.

• Síndrome visual informático como resultante de enfocar los ojos en un ordenador u otro dispositivo de visualización durante períodos de tiempo prolongados e ininterrumpidos. Algunos síntomas son los dolores de cabeza, visión borrosa, dolor de cuello, la fatiga, ojos secos, ojos irritados, sequedad ocular, visión doble... e incluso un aumento de la miopía. Una de las causas que puede causar estos trastornos es la reducción del ritmo de parpadeo. Habitualmente se parpadea 22 veces por minuto, pero en algunos jugadores de videojuegos la frecuencia puede disminuir hasta 7 veces por minuto. 

Hidradenitis palmar por PlayStation

• Hidradenitis palmar. Es un trastorno cutáneo que consiste en la aparición de lesiones induradas, enrojecidas y dolorosas en las palmas y dedos de las manos, derivadas de la presión excesiva al utilizar los mandos de consolas como la PlayStation y una excesiva sudoración palmar. Fue descrito por Vincent Piguet y cols. en la revista científica British Journal of Dermatology en 2009. Los principales síntomas son irritación dolorosa y ronchas rojas en las palmas de las manos.

__________________________________

Videojocs i alteracions patològiques

Matteo Bittanti Game arthritis  (2011) Impressió digital Homo ludens Exposició temporal  Caixaforum. Barcelona.

Aquesta obra contemporània és una provocació artística. Matteo Bittanti ens presenta un registre fotogràfic fictici de la presumpta patologia provocada per l’ús excessiu de videojocs. Mostra així com es pot construir un discurs pseudocientífic i alarmista per desprestigiar el joc digital. Un discurs que per altra banda és present en certs ambients contraris als videojocs.

En diferents fotografies trucades, l'artista no dubta a presentar problemes articulars, deformacions i lesions cutànies de les polpes dels dits. Si bé la visió resultant és apocalíptica i dissuasiva, és clar que és satírica i que ironitza contra els sectors més conservadors, que es resisteixen a la transformació digital del nostre món.

Però, està exempt de patologia el jugador habitual de videojocs? No del tot. Com en tot, els excessos poden comportar algunes lesions. Només cal recordar el colze del tennista als aficionats a aquest esport, o el coll de violinista als músics que recolzen la seva cara a l'instrument durant hores. Qualsevol activitat humana repetida durant un temps excessiu pot comportar algunes lesions patològiques. Això ha fet sorgir noves especialitats mèdiques, com ara la Medicina de l'Esport.

D'entrada cal dir que la majoria de persones aficionades als videojocs no corren el risc de presentar patologies especials. Només els gamers, els addictes a aquest tipus de jocs. L'addicció psicològica, per cert, és la principal malaltia d'aquests fanàtics partidaris dels jocs virtuals. S'estima que el 2020, existien aproximadament 2.7 bilions de gamers al món. Els videojocs no són només una distracció o forma d'entreteniment, sinó que formen part d'una indústria multimilionària que actualment inclou videojugadors professionals i torneigs en estadis.

Algunes persones pensen que els eSports no són un esport, però s'equivoquen. Els gamers passen molt de temps entrenant-se, i com tot esportista poden lesionar-se. Estan exposats a certes alteracions, per mantenir les mans durant hores en una posició forçada. Els moviments i la velocitat necessària per als gamers poden causar lesions que causen dolor jugant només una partida. No importa com d’ergonòmics siguin els ratolins o teclats.

Jugar durant hores pot provocar molèsties com ara mal de coll, mal d'esquena o debilitat muscular si no s'alterna amb una activitat física intensa.

Els jugadors que utilitzen PC solen usar teclats i ratolins (mouse) per jugar. Això requereix posicions específiques del canell amb moviments de tots els dits, però principalment els dits llargs. A més, en anys recents, els dispositius mòbils amb pantalla tàctil (touch screen) han format part del repertori dels videojocs. Aquests dispositius poden requerir l’ús dels polzes o dit índex i posicions específiques de canells per sostenir la tauleta o el cel·lular. Encara que també hi ha dispositius similars a controls que es poden adaptar als cel·lulars o tauletes.

Les lesions més freqüents són:

• Tendinitis (inflamació dels tendons del canell, del polze i dels dits). Són afeccions força comunes als gamers. Especialment la inflamació dels tendons extensors del polze (tenosinovitis de Quervain). Es genera pel moviment repetitiu associat a posicions específiques dels dits i canells en jugar (i també en fer servir el telèfon mòbil durant molt de temps per xatejar o jugar). Això es tradueix en dolor agut molt intens associat al moviment del polze. 

• Síndrome del túnel carpià. És una de les lesions més freqüents. Produïda per una pressió excessiva al nervi mitjà, el nervi que permet la sensibilitat i el moviment a certes parts de la mà. La simptomatologia més freqüent és entumiment, debilitat o dany muscular a la mà i als dits. El tractament consisteix en la immobilització de la mà durant diverses setmanes o fins i tot mesos. I rehabilitació amb fisioteràpia.

• Epicondilitis (colze de tennista) i compressió del nervi cubital al colze. La flexió mantinguda del colze, sobretot en utilitzar controls sense fil durant molt de temps, produeix la inflamació dels tendons que s'estenen al canell. Amb els jocs que utilitzen sensors de moviment i involucren moviments complets de l'extremitat superior des de l'espatlla, també hi pot haver tendinitis dels músculs al voltant de l'espatlla, especialment del bíceps.

• Síndrome visual informàtic com a resultat d'enfocar els ulls en un ordinador o un altre dispositiu de visualització durant períodes de temps prolongats i ininterromputs. Alguns símptomes són els mals de cap, visió borrosa, mal de coll, la fatiga, ulls secs, ulls irritats, sequedat ocular, visió doble... i fins i tot un augment de la miopia. Una de les causes que pot causar aquests trastorns és la reducció del ritme de parpelleig. Habitualment es parpelleja 22 vegades per minut, però en alguns jugadors de videojocs la freqüència pot disminuir fins a 7 vegades per minut.

    

Hidradenitis palmar per PlayStation

 

• Hidradenitis palmar. És un trastorn cutani que consisteix en l'aparició de lesions indurades, envermellides i doloroses als palmells i dits de les mans, derivades de la pressió excessiva en utilitzar els comandaments de consoles com la PlayStation i una excessiva sudoració palmar. Va ser descrit per Vincent Piguet i cols. a la revista científica British Journal of Dermatology el 2009. Els principals símptomes són irritació dolorosa i taques vermelles als palmells de les mans.

Microbios como una atracción de feria

versió catalana | versión española

 

"Les invisibles" Cartel publicitario  (1883)  Papel impreso 116 x 85 cm Bibliothèque Nationale de France París

En 1883 el espectáculo "Los invisibles" tuvo un gran éxito en el Théatre des Menus-Plaisirs, de París. El "microscopio gigante eléctrico" permitía aumentar y proyectar en la pantalla la preparación microscópica que se encontraba bajo la lente. 

Ante un público que se debatía entre la atracción por lo desconocido y la repulsión al tomar consciencia de la gran cantidad de microorganismos que poblaban el mundo,  un comentarista iba ilustrando la procedencia de los minúsculos organismos, encontrados en plantas, cristales, minerales, insectos o animales, así como algunos procedentes de secreciones corporales humanas. 

Aunque el descubrimiento de los microbios fue una de las primeras aportaciones del microscopio, y ya habían sido descritas por el inventor de este instrumento, Anton van Leeuwenhoeck (1676) que les dio el nombre de animálculos, este progreso tardó mucho en ser percibido por el gran público. 

No fue hasta 1828 cuando Christian G. Ehrenberg les dio el nombre de bacterias (etimológicamente deriva del griego βακτήριον, bacterion, que significa bastón pequeño). Aunque no todos adoptaron esta denominación. En 1850 todavía se usaba mayoritariamente la denominación de animálculos.   

La existencia de los microorganismos patógenos era todavía motivo de debate. En 1835 Agostino Basi había demostrado que una enfermedad de los gusanos de seda estaba producida por microorganismos. A partir de esta constatación lanzó la idea de que muchas enfermedades humanas como el tifus o la sífilis podrían también ser causadas por bacterias. 

Las bacterias habían sido motivo de investigaciones recientes. Si bien la descripción de hongos patógenos fue el primero de los descubrimientos de los gérmenes microscópicos productores de enfermedad (Schönlein y Remak, 1842), el mundo de las bacterias patógenas era coetáneo al espectáculo. Hacía pocos años que se habían descrito las primeras bacterias patógenas (el primer bacilo, Bacillus anthracis había sido motivo de varios descubrimientos entre 1871-1881; Hansen describe Mycobacterium leprae en 1873). Y Robert Koch no publicó las primeras fotografías de bacterias causantes de enfermedad hasta 1876. 

En realidad la bacteriología no nació hasta 1873, cuando Cohn formuló un esquema para la clasificación taxonómica de las bacterias, en Untersuchungen über Bacterien [Estudios sobre bacterias, 1872] y Neue Untersuchungen über Bakterien [Nuevos estudios sobre bacterias, Bonn, 1872-1875] y descubrió las endosporas. 

Louis Pasteur y Robert Koch, contemporáneos de Cohn, son considerados como los padres de la microbiología. ​Pasteur demostró en 1859 -en una serie de conocidos experimentos diseñados para refutar la teoría de la generación espontánea, entonces predominante- que los procesos de fermentación eran causados por el crecimiento de microorganismos. Consolidó así la microbiología como una ciencia biológica.  

Robert Koch realizó las primeras fotografías de bacterias. 

Bacillus anthracis, 1876. 

Koch identificó algunas bacterias como la causa de enfermedades infecciosas —como el cólera, el carbunco y la tuberculosis— probando que enfermedades concretas eran causadas por microorganismos patógenos específicos. 

Pero todos estos progresos no siempre llegaron rápido a la mayoría de la gente, que en 1883 se seguía maravillando de espectáculos como "Los invisibles". 

___________________________________

Microbis com una atracció de fira

 

"Les invisibles" Cartell publicitari  (1883)  Paper imprès 116 x 85 cm Bibliothèque Nationale de France París

L’any 1883 l'espectacle "Els invisibles" al Théatre des Menus-Plaisirs de París va tenir molt èxit. El "microscopi gegant elèctric" permetia augmentar i projectar a la pantalla la preparació microscòpica que es trobava sota la lent.

Davant d'un públic que es debatia entre l'atracció per allò desconegut i la repulsió en prendre consciència de la gran quantitat de microorganismes que poblaven el món, un comentarista anava il·lustrant la procedència dels minúsculs organismes, trobats en plantes, vidres, minerals, insectes o animals, així com d’altres procedents de secrecions corporals humanes.

El descobriment dels microbis va ser una de les primeres aportacions del microscopi, i ja s’havia descrit per l'inventor d'aquest instrument, Anton van Leeuwenhoeck (1676) que els va donar el nom d'animàlculs. Però aquest progrés va trigar molt a ser percebut pel gran públic.

No va ser fins l’any 1828 quan Christian G. Ehrenberg els va donar el nom de bacteris (etimològicament deriva del grec βακτήριον, bacterion, que significa bastó petit), tot i que no tots van adoptar aquesta denominació. El 1850 encara s'utilitzava majoritàriament la denominació d'animàlculs.

L'existència dels microorganismes patògens encara era motiu de debat. El 1835 Agostino Basi havia demostrat que una malaltia dels cucs de seda estava produïda per microorganismes. A partir d'aquesta constatació va llançar la idea que moltes malalties humanes com el tifus o la sífilis també podrien ser causades per bacteris.

Els bacteris havien estat motiu d’investigacions recents. Si bé la descripció de fongs patògens va ser el primer descobriment dels gèrmens microscòpics productors de malaltia (Schönlein i Remak, 1842), el món dels bacteris patògens era coetani a l'espectacle. Feia pocs anys que s'havien descrit els primers bacteris patògens (el primer bacil, Bacillus anthracis havia estat motiu de diversos descobriments entre 1871-1881; Hansen descriu Mycobacterium leprae el 1873). I Robert Koch no va publicar les primeres fotografies de bacteris causants de malaltia fins el 1876.

En realitat la bacteriologia no va néixer fins el 1873, quan Cohn va formular un esquema per a la classificació taxonòmica dels bacteris, a Untersuchungen über Bacterien [Estudis sobre bacteris, 1872] i Neue Untersuchungen über Bakterien [Nous estudis sobre bacteris, Bonn, 1872-1875] i va descobrir les endòspores.

Louis Pasteur i Robert Koch, contemporanis de Cohn, són considerats com els pares de la microbiologia. Pasteur va demostrar el 1859 -en una sèrie d’experiments coneguts dissenyats per refutar la teoria de la generació espontània, aleshores predominant- que els processos de fermentació eren causats pel creixement de microorganismes. Va consolidar així la microbiologia com una ciència biològica.

Robert Koch va fer les primeres fotografies de bacteris. 

Bacillus anthracis, 1876. 

Koch va identificar alguns bacteris com la causa de malalties infeccioses —com el còlera, el carboncle i la tuberculosi— provant que malalties concretes eren causades per microorganismes patògens específics.

Però tots aquests progressos no sempre van arribar ràpid a la majoria de la gent, que el 1883 se seguia meravellant d'espectacles com “Els invisibles”.