Alfred Fournier i les "lleis de la sífilis"
J.C. Chaplain
Alfred Fournier (1902) Medalla commemorativa 62 mm Académie de Médecine. París.
|
En aquesta medalla commemorativa de bronze, encarregada l’any 1902 per l'Acadèmia de Medicina al gravador J.C. Chaplain, hi podem veure el bust d'Alfred Fournier (anvers), metge insigne a qui es retia homenatge. Fournier va destacar per les seves aportacions al coneixement de la sífilis, la principal malaltia de transmissió sexual del seu temps. Per això, en el revers de la medalla apareix el Dr. Fournier atenent simbòlicament a Eros, el déu de l'amor, qui acudeix a ell, ferit.
 |
Retrat del Dr. Alfred Fournier |
Alfred Fournier (1832-1914) va tenir un treball molt monogràfic, centrat gairebé en exclusiva a la venereologia (1). Louis Nékam, el cèlebre professor de dermatologia de Budapest, caricaturitzava Fournier dient que aquest dividia les malalties en "sifilítiques, parasifilítiques, sifiloides o asifilítiques". Bromes a part, la sífilis ocupava una bona part de la consulta dermatològica d'aquell temps, i en aquest sentit la tasca que va fer Fournier va ser realment ingent.
 |
Caricatura de una revista satírica de l'època
representant el Dr. Fournier, disposant-se
a atendre a Eros ferit. |
Fournier, que era un metge clínic, s'havia format amb Ricord, qui també havia consagrat la seva vida a l'estudi de la sífilis. Naturalment, els avenços bacteriològics i el desenvolupament de laboratori que van tenir lloc en el seu temps li van interessar, encara que només de forma complementària.
A l’inici, Fournier s'havia dedicat a reforçar la teoria de Ricord sobre la lesió primària de la sífilis; a defensar la teoria dualista (és a dir, que sífilis i blennorràgia eren dues malalties diferents), que encara alguns posaven en dubte; i a demostrar la contagiositat de les lesions secundàries de la sífilis, idea nova, que havia estat negada fins llavors pel seu mestre Ricord.
Entre els treballs clínics de Fournier, va destacar l'afectació neurològica de la sífilis. En efecte, a ell es deu la demostració de l'origen luètic de la tabes i de la paràlisi general progressiva, en un temps en què no existien ni proves serològiques diagnòstiques ni s'havia descobert encara el treponema.
 |
Fournier, al centre, rodejat de deixebles i col·laboradors |
De la mateixa manera Fournier va descobrir l'origen de la paràlisi general progressiva, basant-se tant en els antecedents sifilítics com en el fet que aquesta malaltia s'associava freqüentment a la tabes (1839). Aquesta hipòtesi es va confirmar plenament anys després, el 1906, en introduir-se la serologia i encara més quan Noguchi, el 1913, va demostrar el treponema en el cervell dels paralítics generals.
Fournier va plantejar també multitud de descripcions de les eflorescències luètiques, així com les anomenades "lleis de la sífilis":
1. La sífilis no té una gènesi espontània. Resulta sempre d'un contagi, de la penetració d'una substància virulenta a l'organisme.
2. El primer signe després del contagi apareix sempre després d'un període d'incubació.
3. El primer signe apareix sempre en el mateix lloc de penetració de l'agent infecciós i no en una altra localització.
4. L'accident primari és sempre solidari durant un cert temps.
5. Passat aquest temps hi ha una eclosió d'altres símptomes múltiples i variats, disseminats en punts diversos i que poden afectar a tots els òrgans.
Amb Fournier es va crear la "sifilografia", una autèntica subespecialitat dins de la Dermatologia, de la qual no es va desvincular mai. Segons Fournier, la sífilis és una autèntica malaltia social, com la tuberculosi o l'alcoholisme. Així va impulsar campanyes de lluita i prevenció, preconitzant el control de les prostitutes, revisions de l'exèrcit i la marina i va ser el primer a realitzar estudis estadístics, comptabilitzant 125.000 luètics només a París.
La caiguda demogràfica arran de la sífilis congènita preocupava molt a Fournier, qui solia afirmar:
"L'herència sifilítica és el problema més gran de la sífilis".
Fournier situava la importància del problema de la sífilis congènita a tres nivells: mèdic, social i polític, per les conseqüències de mortalitat i demografia a què hem al·ludit. Les seves estadístiques van demostrar que la mortalitat infantil per sífilis oscil·lava entre el 40% i el 80%.
Principals obres d’Alfred Fournier:
Recherches sur la contagion du chancre. A. Delahaye, Paris 1857, texto integral.
De la contagion syphilitique. thèse de médecine de Paris n° 24, 1860, Rignoux, Paris 1860, online.
Instruction hygiénique et médicale à l'usage du personnel de MM. Vitali, Picard, Charles et Cie (chemins de fer de l'Italie méridionale). Seringe frères, Paris 1864, Texto integral
Recherches sur l'incubation de la syphilis. A. Delahaye, Paris 1865, Texto integral
De la syphilide gommeuse du voile du palais: leçon clinique. Clinique médicale de l'Hôtel-Dieu, A.-E. Rochette, Paris 1868, Texto integral
Dégénérescence syphilitique de la glande sublinguale. G. Masson, Paris 1875, Texto integral
Titres et travaux scientifiques. Candidature à l'Académie de médecine, section de pathologie médicale, E. Martinet, Paris 1876, online.
De la pseudo-paralysie générale d'origine syphilitique. V.-A. Delahaye, Paris 1878, Texto integral
La syphilis du cerveau. G. Masson, Paris 1879, online.
Clinique de l'hôpital de Lourcine. Leçons sur la syphilis, étudiée plus particulièrement chez la femme. A. Delahaye et E. Lecrosnier, Paris 1881, Texto integral
De l'Ataxie locomotrice d'origine syphilitique (tabès spécifique), leçons cliniques professées à l'hôpital Saint-Louis. G. Masson, Paris 1882, Texto integral
Leçons sur la période praetaxique du tabès d'origine syphilitique. G. Masson, Paris 1885, Texto integral
La syphilis héréditaire tardive, avec 31 figures par Alfred Forgeron. G. Masson, Paris 1886, Texto integral
