versió catalana | versión española
Anónimo Publio Cornelio Escipión el Africano "el viejo" (s. I d.C.) Busto de bronce procedente de la Villa de los Papiros (Herculano) Museo Archeologico Nazionale. Nápoles. |
En una de las primeras excavaciones, realizadas en Herculano en 1752, se encontró, en el tablinium de la Villa de los Papiros, este busto de bronce, en un buen estado de conservación.
Clásicamente el retrato se atribuyó, desde un principio a Escipión el Africano el viejo. Aunque esta atribución es difícil de demostrar. Se trata del retrato de un hombre de edad avanzada, con la cabeza rasurada. No es calvicie, ya que la cabeza presenta un fino punteado que sugiere que el cabello ha sido afeitado.
No sabemos a ciencia cierta la identidad del personaje. Algunos piensan que podría tratarse de un sacerdote isíaco, ya que tenían la costumbre de rasurarse el cráneo ritualmente. La presencia de una cicatriz en la sien izquierda puede ir a favor de esta opinión, ya que los sacerdotes de Isis solían practicarse incisiones como ceremonias iniciáticas.
Una de los aspectos que llaman más la atención en este busto es la presencia de una tumoración redondeada, hemisférica y lisa en la zona frontotemporal. Otra lesión similar, algo más pequeña se intuye a su lado. Es fácil reconocer en ellas la clínica de un quiste epidermoide, un tumor benigno de la piel bastante frecuente que suele llamarse popularmente lobanillo.
Publio Cornelio Escipión (235-183 a.C.) fue un militar romano. que se enfrentó en Tesino a Aníbal. Más tarde combatió en Cannas, donde sobrevivió a la terrible derrota que sufrieron las legiones romanas. Tras la muerte de su padre y su tío en Hispania, a los veinticinco años fue nombrado procónsul y se le asignó el mando de un ejército encargado de combatir a los cartagineses en la península Ibérica.
Al poco tiempo de llegar a Hispania, tomó por sorpresa la capital cartaginesa, Cartago Nova (209 a.C.). Pactó alianzas con algunos jefes ibéricos como Indíbil y Mandonio. A pesar de esto, no pudo evitar que el ejército cartaginés marchara sobre Italia (208 a.C.), pero poco después consiguió expulsar a los cartagineses de la Península (206 a.C.)
En el 204 a.C., con un nuevo mandato del Senado, desembarcó en las cercanías de Útica, en el norte de África, y derrotó otra vez a los cartagineses forzándolos a iniciar conversaciones de paz, que sin embargo pronto se rompieron cuando Aníbal regresó de Italia. En la batalla de Zama, Escipión consiguió la primera derrota importante de Aníbal, gracias a la caballería que le aportó su aliado el rey de Numidia. Finalmente, Cartago se rindió, con lo que concluyó la Segunda Guerra Púnica.
En el 190 a.C. participó con su hermano Lucio en una campaña en Asia, pero fue acusado en Roma de malversación de los fondos de guerra. Escipión renunció a defenderse públicamente, quemó sus documentos personales y se retiró a Liternum, donde pasó los últimos años de su vida.
El quist d'Escipió
Anònim Publi Corneli Escipió l'Africà "el vell" (s. I d.C.) Bust de bronze procedent de la Vil·la dels Papirs (Herculà) Museo Archeologico Nazionale. Nàpols. |
En una de les primeres excavacions realitzades a Herculà (1752) es va trobar aquest bust de bronze, en molt bon estat de conservació. La peça va ser trobada al tablinium de la Vil·la dels Papirs.
En un primer moment el retrat es va identificar amb Escipió l'Africà el vell, tot i que és una atribució difícil de demostrar. És el retrat d'un home d'edat avançada, amb el cap rasurat. Però no es tracta de calbesa, perquè el cap presenta un fi puntejat que suggereix clarament que els cabells han estat rasurats.
No sabem del cert la identitat del personatge. Alguns pensen que podria tractar-se d'un sacerdot isíac, ja que tenien per costum rasurar-se el crani ritualment. La presència d'una cicatriu a la templa esquerra pot ser un argument favorable a aquesta opinió, perquè els sacerdots d'Isis es practicaven incisions com a cerimònies iniciàtiques.
Un aspecte que sobta de seguida en aquest bust és la presència d'un tumor arrodonit, hemisfèric i llis, a la zona frontotemporal. Una altra lesió similar, una mica més petita es pot entreveure al seu costat. Es fàcil reconèixer en aquestes lesions l'aspecte d'un quist epidermoide, un tumor benigne de la pell que es veu sovint en la clínica humana i que s'anomena popularment llúpia.
Publi Corneli Escipió (235-183 a.C.) va ser un destacat militar romà que ja es va enfrontar a Aníbal a la batalla de Tessí. Més endavant va combatre a Cannes, on va sobreviure a la terrible derrota que van haver de suportar les legions romanes. Després de la mort del seu pare i el seu oncle a Hispània als vint-i-cinc anys va ser nomenat procònsol i se li va assignar el comandament d'un exèrcit encarregat de combatre als cartaginesos a la península Ibèrica.
Al poc temps d'arribar a Hispània, va prendre per sorpresa la capital cartaginesa, Cartago Nova (209 a.C.). Va pactar aliances amb alguns caps ibèrics, com Indíbil i Mandoni. Malgrat això no va poder evitar que l'exèrcit cartaginès avancés sobre Itàlia (208 a.C.), però poc després aconseguí expulsar als cartaginesos de la Península (206 a.C.)
L'any 204 a.C., va rebre una nova ordre del Senat, i va desembarcar als voltants d'Útica, al nord d'Àfrica, derrotant un altre cop els cartaginesos forçant converses de pau, que aviat es van trencar quan Aníbal va arribar d'Itàlia. A la batalla de Zama, Escipió es va imposar a Aníbal, gràcies a la cavalleria del seu aliat, el rei de Numídia. Finalment, Cartago es va rendir, acabant així la Segona Guerra Púnica.
El 190 a.C. va participar a una campanya a Àsia, amb el seu germà Luci, però a Roma el van acusar de malversació. Escipió va renunciar a defensar-se públicament, va cremar tots els seus documents personals i es va retirar a Liternum, on va passar els darrers anys de la seva vida.
