En una altra entrada del blog es va comentar el cas de les activitats criminals de Hans Reiter al camp de concentració de Buchenwald. Aquest procedir contrari a l'ètica i a la dignitat humana és incompatible amb l'epònim que durant molt temps se li va dedicar per designar l’artritis reactiva postinfecciosa.
Però no va ser l'únic. Altres metges van cometre també actes de lesa humanitat sota el nazisme. Pels mateixos motius els epònims amb què se'ls va honorar han de ser substituïts.
Aquest és el cas de l'anatomista Max Clara (1899-1966) que va descobrir unes cèl·lules que segreguen un líquid anomenat surfactant pulmonar que lubrica i protegeix els pulmons.
Clara havia nascut a Tirol de Sud i havia estudiat Medicina a Innsbruck (Àustria). Ja d'estudiant va formar part del grup Gothia d'idees ultranacionalistes germàniques. En aquesta època practicava l'esgrima i va patir un accident que el va marcar la galta (a la foto amb la que vam iniciar aquest article es pot veure encara la cicatriu a la galta en l'edat adulta). Després de llicenciar-se va treballar primer a l'Institut d'Anatomia i Histologia d'aquesta universitat i posteriorment va col·laborar amb la Facultat de Pàdua.
|
Max Clara, com a membre del Cos d’Estudiants Gothia a Innsbruck
|
El 1935 va ser nomenat Professor d'Anatomia a Leipzig, malgrat la seva escassa formació com a històleg. Sembla ser que va ocupar aquest lloc i els càrrecs successius pel suport polític del règim nazi, incloent les SA (esquadres d'assalt) i a la protecció de Max de Crinis, un destacat metge nazi del Ministeri d'Educació Superior. De Crinis (1889-1945) va ocupar la Càtedra de Neurologia i Psiquiatria de l'Escola de Medicina a la Charité de Berlín des de 1939. Va participar de manera central en les activitats de les SS i és considerat una figura clau en el programa d’"eutanàsia" nazi, per la que desenes de milers de pacients psiquiàtrics van ser assassinats.
Després de prendre possessió del seu càrrec com a Catedràtic a Leipzig, Clara es va afiliar al partit nazi NSDAP (carnet núm. 3.610.105). El seu discurs d'ingrés, al qual van assistir totes les jerarquies nazis, no ho va fer amb indumentària acadèmica sinó vestint l'uniforme del partit nazi. En aquest discurs, publicat a revistes mèdiques, va donar la benvinguda "a la revolució nacionalsocialista de 1933" i va animar a tots els científics a "unir-se a les columnes de marxa del nostre Führer".
|
Acte a la Facultat de Medicina de Viena (6 d’abril de 1938) |
Durant el període 1936-1942, Max Clara va participar de forma molt activa a la Nationalsozialistischer Deutscher Dozentenbund (Lliga Nacional Socialista Alemanya de conferenciants). Va liderar la Lliga (Dozentenbundsführer) per la Universitat de Leipzig, i també va ser el Cap de Districte en funcions (Kommissarischer Gaudozentenführer) de Saxònia des de finals de 1941. L'organització Dozentenbund havia estat fundada el 1935 per representar els interessos del NSDAP dins de l'acadèmia i fomentar "el desenvolupament de la ciència nacionalsocialista" (basada en el racisme i l'eugenèsia).
Clara va participar activament en la política universitària del nazisme, que incloïa les avaluacions de beques amb criteris polítics; intimidació de col·legues dissidents i nomenament de professors afins ideològicament al règim.
Alguns exemples corroboren el partidisme de Clara. El 1937, es va crear la Càtedra de Leipzig i un tribunal acadèmic va donar preferència a Clara per tal d'impedir el nomenament de Gerhard Gesemann de Praga (Txecoslovàquia), que tenia molts més mèrits. Gesemann va ser acusat de col·laborar amb professors jueus, i d'anar per tant "en contra del concepte de la Raça Nòrdica".
Com Gaudozentenführer, Clara va escriure una introducció a un directori acadèmic nacional de 1942, en la que va afirmar amb orgull que "la ciència ha contribuït als grans plans del Führer" i va cridar els científics a sotmetre’s a la ideologia regnant i a estar preparats per assegurar el reclam alemany del lideratge europeu "tant intel·lectualment com per la política de la força". Aquell mateix any va ocupar la prestigiosa càtedra d'Anatomia a Munic.
En el comitè executiu de l’Anatomische Gesellschaft, integrat per quatre membres, ell i un altre nacionalsocialista, Eduard Pernkopf van ocupar la meitat de les places. L'anatomista vienès Pernkopf és força conegut pel seu atles anatòmic, que va realitzar a partir d'imatges de cadàvers d'executats pels nazis.
Després de la derrota del nazisme, Clara va ser apartat dels seus càrrecs, tot i que no es va seguir cap causa criminal contra ell.
|
Una de les làmines de l'Atles de Pernkopf, realitzat sobre els cadàvers de les víctimes executades pels nazis |
El 1937, Clara va descriure un nou tipus cel·lular en els bronquíols terminals, que va caracteritzar morfològicament per tenir grànuls secretors i una superfície apical en forma de cúpula sense cilis. Clara va reconèixer expressament que el material "provenia exclusivament d'individus executats, que van ser preservats mitjançant injecció vascular immediatament després de la mort" i va afegir que treballar amb aquest "material bastant extens i perfectament fixat" li havia donat un avantatge sobre altres investigadors anteriors. De les 25 publicacions de Clara entre 1935 i 1945, almenys nou estaven basades en teixits de presoners executats.
|
El nom recomanat per a les cèl·lules secretores de proteïnes dels alvèols pulmonars és actualment el de "cèl·lules club" |
A l'Institut de Leipzig se li van assignar regularment els cossos dels executats de Dresden, on més de 1.300 presoners van ser executats entre 1933 i 1945, la majoria per motius polítics. Clara fins i tot va sol·licitar que els cadàvers no fossin lliurats als familiars en cap cas sinó destinats a la investigació.
Després de la derrota del Reich, Clara va ser empresonat durant un any i apartat dels seus càrrecs docents a Alemanya. Va buscar refugi a Turquia on va exercir com a professor d'Histologia a Istanbul fins a 1961.
Clara va seguir utilitzant el material obtingut dels cadàvers d'executats en la postguerra. Fins i tot 7 anys després de la fi de l'era nazi, en una publicació novament basada en espècimens histològics dels anys de la guerra, en identificar la font dels seus espècimens es va limitar a la declaració: "individus sans, que van morir de mort sobtada després d'un temps variable d'empresonament".
|
Cèl·lules club al microscopi electrònic |
Els primers autors en citar la descripció original de Clara van ser Andrew i Burns el 1947. Aquests autors britànics van afirmar que les cèl·lules van ser "descrites primer per Clara en conills i van ser investigats en material d'executats", però no van usar en cap cas l’epònim. Sembla ser que el primer a utilitzar l’epònim, en la seva versió francesa "Cellule de Clara", va ser Policard et al. el 1955 en una descripció ultraestructural dels bronquíols de la rata. Sembla que llavors l'epònim va ser promogut, almenys a Alemanya, per Erich Schiller, alumne de Clara. Cap d'aquestes publicacions o altres d'aquest període que citen l'article de Clara fan referència a que el seu material d'investigació provenia d'individus executats.
El maig de 2012, la plantilla editorial de la majoria de les revistes de pneumologia importants (incloent l'American Thoracic Society, l'European Respiratory Society i la revista de l'American College of Chest Physicians) va concloure que l'ús continuat de l'epònim "Clara" seria equivalent a retre homenatge a l'indigne científic, pel que van iniciar una política de canvi de nomenclatura, que va començar l'1 de gener de 2013. Durant 2 anys es va instaurar un període de transició en què es permetia tant l'ús de "cèl·lula de Clara" com el de "cèl·lula club". Passat aquest període, els termes "cèl·lula de Clara" i "cèl·lula secretora de proteïna de Clara" va ser reemplaçat per "cèl·lula club" i "cèl·lula club secretora de proteïna" respectivament.
Bibliografia
Cuerda E, González-López E, López-Estebaranz JL. Dermatología en la Alemania nazi. Actas Dermo-Sif, 2011; 102: 423-428
Cuerda E. López-Muñoz F (ed) Cuando la Medicina no cura. La participación del personal sanitario en torturas, genocidios y experimentos al margen de los códigos éticos. Delta Delta pub. Madrid, 2016.
Sierra X. Los dermatólogos judíos en la Alemania nazi. En: Sierra X (ed) 100 años de Dermatología. p. 57-70. Grupo Aula Médica SA. Madrid, 2001
Sierra X. Los dermatólogos judíos bajo el III Reich. Piel, 2011, 16, 120-124.
Weyers W. Death of Medicine in Nazi Germany. Dermatology and dermatopathology under the swastika. Madison Books. Oxford 1998