versió catalana | versión española
Roy LichtensteinMujer en el baño (1963) Óleo sobre lienzo 173,3 x 173,3 cm |
Mosquits i sabons
Roy LichtensteinDona al bany (1963) Oli sobre tela 173,3 x 173,3 cm |
Les picades de mosquits són molt freqüents a l'època estival. Tot i que aquests insectes tenen una dieta exclusivament vegetariana –de fet, la principal font d’aliment és el nèctar de les plantes–, les femelles necessiten un suplement de ferro durant l'epoca reproductiva i són elles les responsables de les molestes picades que ocasionen per poder xuclar la sang de la víctima.
Les fiblades d'aquests afanípters tampoc afecten per igual a tots els humans. Algunes persones les pateixen amb mes freqüència que altres i això es deu a la olor personal de cadascú. Els components aromàtics de la suor, com per exemple el contingut d'àcid làctic, atreu especialment als mosquits. Per això per prevenir les picades és recomanable evitar l'ús de perfums i cosmètics aromatitzats, l'ús d'alguns complements de cuir, etc, que incrementin les senyals olfactives que cridin l'atenció dels mosquits. I en canvi, d'altres aromes els repugnen.
Això és extensiu també als sabons que usem per la nostra higiene personal i que habitualment estan aromatitzats amb essències diverses. Probablement certes barreges de l'olor corporal i l'aroma dels sabons atrau especialment as mosquits. Recentment aquest aspecte ha estat comprovat per un equip d’investigadors de Virginia Tech (EUA), que han comprovat que dutxar-se amb alguns sabons atreu als mosquits, mentre que altres els repeleixen, segons han publicat a la revista iScience .
Els investigadors van explorar la relació entre l’aplicació de sabó i el grau d’atractiu per als mosquits, caracteritzant primer els perfils d’olor de quatre marques de sabons: Dial, Dove, Native i Simple Truth. També van analitzar les olors químiques emeses per quatre voluntaris humans, tant quan no s’havien dutxat com després d’haver-ho fet amb els esmentats sabons.
L’equip va descobrir que cadascun dels voluntaris emetia un perfil d’olor personal propi, i que alguns eren més atractius per als mosquits que uns altres. També van comprovar que dutxar-se amb sabó modificava significativament aquests perfils d’olor i no només afegia fragàncies florals a la barreja.
El mosquit Aedes aegypti, abans i després de picar i xuclar la sang d'una víctima |
A continuació es va comparar l’atractiu relatiu de cada voluntari humà per les femelles adultes dels mosquits Aedes aegypti aparellades feia poc. L'estudi es va realitzar tant quan els voluntaris no s’havien dutxat com després d’una hora de fer servir els diferents sabons.
Sembla ser que l'atractiu no augmentava per la presència d'un o d'altre aroma, sinò per la combinació i associacions i específiques de substàncies químiques tant dels sabons com de l'olor personal. Canviar la proporció de les mateixes substàncies químiques pot causar atracció, indiferència o repulsió. Així, encara que tots els savons estudiats contenien limonè entre els seus aromatitzants, i la fragància de limonè és un conegut repel·lent dels mosquits, la combinació amb altres essències i l'olor corporal va produir sovint un efecte atractiu pels insectes. En canvi, l'aroma amb més efecte repulsiu va ser l'aroma a coco, que en tots els casos va demostrar no ser del gust dels insectes.
El sabó amb aroma de coco és un dels que menys agrada als mosquits. |