versió catalana | versión española
Gaetano Zumbo La peste (s. XVII) Ceroescultura Museo della Specola. Florencia. |
La comparación de los genomas de las víctimas y de los supervivientes de la peste ha permitido a los investigadores detectar cuatro genes que habrían podido conferir una mayor resistencia a los humanos frente a la peste.
Pero no hay rosa sin espinas. Al aumentar su resistencia, el sistema inmunitario humano se convirtió en más susceptible de desarrollar enfermedades autoinmunes, como es el caso de la enfermedad de Crohn o la artritis reumatoide. En efecto, los cuatro genes identificados se encuentran también en las personas que sufren estas patologías, que afectan a los humanos de nuestro siglo.
___________________________________
La pesta negra va modificar el nostre genoma
Gaetano Zumbo La pesta (s. XVII) Ceroescultura Museo della Specola. Florència. |
L'epidèmia de pesta negra va sembrar la desolació a Europa el s. XIV, causant la mort d’entre el 30 i el 50% de la població del continent. Una veritable hecatombe que suggereix que la població estava totalment desprotegida immunològicament davant de l'agent causal, Yersinia pestis.
La pesta va tenir successives onades durant quatre segles, però després de tots aquests embats la seva intensitat i incidència va anar decreixent. Quina n'era la causa? Havia perdut virulència el bacteri? O és que l'organisme humà havia desenvolupat algun tipus de resistència?
La resposta l'ha pogut donar un equip multidisciplinari canadenc que ha publicat els resultats en un article a Nature (19 octubre 2022). Els científics han pogut reconstituir genomes a partir de l'ADN antic extret d'individus morts abans, durant i després de la primera epidèmia de pesta, procedents de cementiris de Londres i de Dinamarca.
La comparació dels genomes de les víctimes i dels supervivents de la pesta ha permès als investigadors detectar quatre gens que haurien pogut conferir més resistència als humans davant de la pesta.
Així, han pogut demostrar les interaccions entre el bacteri Yersinia pestis viu i les cèl·lules humanes portadores d'una combinació de gens ERAP2, que poden ser capaços de neutralitzar el bacteri més eficaçment. Les persones portadores d'aquesta variació podrien presentar una taxa de supervivència davant de la pesta d'un 40%. Per tant, la major part de persones que van sobreviure a la primera onada de pesta al s. XIV segurament presentaven aquesta variació genètica. Per això en successives onades la pesta va provocar cada vegada menys víctimes i el sistema immunitari de la població va estar cada cop més preparat per resistir el bacteri Y. pestis.
Però no hi ha rosa sense espines. En augmentar la seva resistència, el sistema immunitari humà es va convertir en més susceptible de desenvolupar malalties autoimmunes, com és el cas de la malaltia de Crohn o l'artritis reumatoide. En efecte, els quatre gens identificats també es troben a les persones que pateixen aquestes patologies, que afecten els humans del nostre segle.