El estetoscopio, el invento de un tímido

versió catalana | versión española

Estetoscopio flexible biauricular (s. XX)   Óleo sobre lienzo. 183 x 244 cm National Gallery. Londres.

La creación del fonendoscopio supuso en la medicina un avance de medio siglo  en la exploración y descripción de determinadas enfermedades. Precisó su diferenciación y el diagnóstico de las mismas. Y la historia de su invención, por parte del médico bretón Laënnec es bastante curiosa.

René Laënnec (1781-1826) había nacido en Quimper, en la Bretaña francesa. Estudió medicina en París, y se formó con Jean Nicolas Corvisart (1755-1821), el gran profesor de la Charité y médico personal de Napoleón. Corvisart le enseñó a explorar los enfermos con la percusión, procedimento que permitía distinguir los espacios huecos de los órganos sólidos. Y también la auscultación directa, que se realizaba aplicando directamente la oreja sobre el cuerpo del paciente.  En 1816, Laënnec ya era jefe en el Hospital Necker-Enfants malades de París.

Estetoscopio de madera, tipo Clark (1860)
Museu d'Història de la Medicina de Catalunya (MHMC)

 

En otoño de este año, cuando se dirigía a su hospital, vio un grupo de niños jugando: mientras uno de ellos golpeaba el tronco hueco de un árbol, otro escuchaba el sonido con la oreja apoyada en el extremo opuesto de la misma y trataba de adivinar cuantos golpecitos había dado su compañero. Al llegar al Hospital, Laënnec se encontró con una mujer joven y obesa que parecía tener algún tipo de problema cardiaco. La cantidad de grasa hacía que la percusión no sirviera de mucho. Por otra parte, Laënnec era muy pudoroso y le resultaba bastante violento apoyar la oreja entre los generosos pechos de la joven. 

Laënnec entonces, recordó el juego del tronco de los niños. Cogió un cuaderno y lo enrolló. Colocó el cilindro sobre el tórax de la mujer y observó que se oía mucho mejor que cuando efectuaba una auscultación directa. Sorprendido y animado por el éxito, ese mismo día diseñó un instrumento que consistía en un cilindro de madera, hueco, con uno de sus extremos que finalizaba en forma de embudo y bautizó su invento “estetoscopio” (del griego στῆθος stethos: tórax, σκοπέιv scopein: mirar, es decir, “mirar dentro del tórax”).

Diseño y versión original del estetoscopio de Laennec, 

fabricado en madera de color claro; torneado por él mismo (circa 1819).

Musée de l'Assistence Publique - Hôpitaux de Paris. 

Entre 1816 y 1819, Laënnec estudió detalladamente con su estetoscopio los sonidos pulmonares y cardíacos de diversas entidades, correlacionándolos con sus hallazgos necrópsicos. 

En 1819 Laënnec publicó las observaciones en su obra “Traité de l’auscultation médiate et des maladies des poumons et du coeur.” En este libro, no solo describe detalladamente los sonidos que se pueden escuchar en el tórax, sino que defiende la gran importancia que tiene la observación en la práctica médica. 

Gracias a la observación, precisamente, Laënnec hizo otras aportaciones a la medicina, entre las que destacan la descripción del enfisema pulmonar, edema e infarto pulmonar, neumonía, gangrena pulmonar, bronquiectasias, neumotórax, y la tuberculosis pulmonar. 

El nombre de Laënnec está asociado a una forma de cirrosis, la cirrosis alcohólica. Curiosamente esto no se debe a que haya hecho un aporte sobre el tema, sino simplemente a una nota a pie de página proponiendo el nombre de cirrosis (del griego κιρρός kirrós, "amarillo") para el hígado granular, indurado y amarillento encontrado en la autopsia de un caso de enfisema pulmonar.  

Monumento a Laënnec, en su ciudad natal, Quimper

El estetoscopio se convirtió en un instrumento imprescindible para el médico. El primitivo tubo de madera fue perfeccionado en 1851 por Arthur Leared, que inventó un estetoscopio biauricular. Un año más tarde George Cammann perfeccionó el diseño del instrumento para la producción comercial, y desde entonces el estetoscopio se ha convertido en el símbolo por antonomasia de los profesionales de la medicina.

El estetoscopio pues, en cierto modo, se inventó como consecuencia de la timidez y el recato de su inventor, René Laënnec, que no se atrevió a auscultar directamente a aquella joven y exuberante paciente, en el otoño de 1816.  

Théobald Chartran: Laennec auscultando a un tísico. 
Hôpitaux de Paris. Musée de l'Assistence Publique. 

 

---

L'estetoscopi, l'invent d'un tímid 

 

Estetoscopi flexible biauricular

(s. XX)

 

Oli sobre lienzo. 183 x 244 cm

National Gallery. Londres.

 

La creació del fonendoscopi va suposar un avanç de mig segle per la medicina en l'exploració i la descripció de determinades malalties. Va precisar la seva diferenciació i poder diagnosticar-les. La història de la seva invenció, duta a terme pel mèdic bretó Laënnec és força curiosa.

René Laënnec (1781-1826) va néixer a Quimper, a la Bretanya francesa. Va estudiar medicina a París, i es va formar amb Jean Nicolas Corvisart (1755-1821), el gran professor de la Charité i metge personal de Napoleó. Corvisart li va ensenyar a explorar els malalts amb la percussió, procediment que permetia distingir els espais buits dels òrgans sòlids. I també l'auscultació directa, que es realitzava aplicant directament l'orella sobre el cos del pacient. El 1816, Laënnec ja era cap a l'Hospital Necker-Enfants Malades de París.

Estetoscopi de fusta, tipus Clark (1860)
Museu d'Història de la Medicina de Catalunya (MHMC)

 

A la tardor d'aquest any, anant cap a l’hospital va veure un grup de nens jugant. Mentre un d'ells donava cops al tronc buit d'un arbre, un altre escoltava el so amb l'orella recolzada a l'extrem oposat i intentava endevinar quants copets havia donat el seu company. A l'arribar a l'Hospital, Laënnec es va trobar amb una dona jove i obesa que semblava tenir algun tipus de problema cardíac. La quantitat de greix feia que la percussió no servís de gaire. D'altra banda, Laënnec era molt pudorós i li resultava bastant violent recolzar l’orella entre els pits generosos de la jove.

Llavors Laënnec va recordar el joc del tronc dels nens. Va agafar un quadern i el va enrotllar. Va col·locar el cilindre sobre el tòrax de la dona i va observar que se sentia molt millor que quan efectuava una auscultació directa. Sorprès i animat per l'èxit, aquest mateix dia va dissenyar un instrument que consistia en un cilindre de fusta, buit, amb un dels seus extrems que finalitzava en forma d'embut i va batejar el seu invent amb el nom "estetoscopi" (del grec στῆθος stethos: tòrax, σκοπέιv scopein: mirar, és a dir, "mirar dins del tòrax").

Disseny i versió original de l'estetoscopi de Laennec, 

fabricat en fusta de color clar; tornejat per ell mateix (circa 1819). 

Musée de l'Assistence Publique - Hôpitaux de Paris.

Entre el 1816 i el 1819, Laënnec va estudiar detalladament amb el seu estetoscopi els sons pulmonars i cardíacs de diverses entitats, correlacionant-los amb les seves troballes necròpsiques.

El 1819 Laënnec va publicar les seves observacions a l’obra "Traité de l'auscultation Mediate et donis maladies donis poumons et du coeur." En aquest llibre, no només descriu en detall els sons que es poden escoltar al tòrax, sinó que defensa la gran importància que té l'observació en la pràctica mèdica.

Gràcies a l'observació, precisament, Laënnec va fer altres aportacions a la medicina, entre les que destaquen la descripció de l'emfisema pulmonar, edema i infart pulmonar, pneumònia, gangrena pulmonar, bronquièctasis, pneumotòrax, i la tuberculosi pulmonar.

El nom de Laënnec està associat a una forma de cirrosi, la cirrosi alcohòlica. Curiosament això no és perquè hagi fet una aportació sobre aquest tema, sinó simplement a una nota a peu de pàgina proposant el nom de cirrosi (del grec κιρρός kirrós, "groc") pel fetge granulat, endurit i groguenc trobat a l’autòpsia d'un cas d'emfisema pulmonar.

Monument a Laënnec, a la seva ciutat natal, Quimper

L’estetoscopi es va convertir en un instrument imprescindible per al metge. El tub primitiu de fusta va ser perfeccionat per Arthur Leared l’any 1851, que va inventar un estetoscopi biauricular. Un any més tard George Cammann va perfeccionar el disseny de l'instrument per a la producció comercial, i des de llavors l'estetoscopi s'ha convertit en el símbol per antonomàsia dels professionals de la medicina.

L’estetoscopi doncs, es va inventar en certa manera, com a conseqüència de la timidesa i la cautela del seu inventor, René Laënnec, qui no es va atrevir a auscultar directament a aquella jove i exuberant pacient, la tardor de 1816. 

Théobald Chartran: Laennec auscultant un tísic. 
Hôpitaux de Paris. Musée de l'Assistence Publique.