Adalbert Franz Seligmann El Dr. Billroth operando en el Hospital General de Viena (1888-1890) Óleo sobre lienzo 114 x 87 cm Österreichische Galerie Belvedere. Viena |
Recuerdo que cuando estuve delante de esta pintura, en el museo de Viena, sentí una gran emoción. No solo por la obra en sí, un buen ejemplo de arte de finales del s. XIX, sino porque representaba al famoso cirujano Theodor Billroth (1829-1894), una de las grandes figuras de la cirugía científica, operando en un anfiteatro, ante un nutrido grupo de alumnos y se efectuaban con una evidente finalidad didáctica.
El Dr. Theodor Billroth se reconoce fácilmente por su poblada barba blanca. Está disertando al tiempo que realiza la intervención. Alrededor suyo, un grupo de siete cirujanos y anestesistas le están ayudando, mientras le escuchan con admiración. Todos llevan batas blancas, pero el profesor se ha colocado también un delantal amarillo.
 |
El Dr. Billroth, comentando la intervención (detalle) |
Tras él se sitúa una vitrina con el material quirúrgico disponible. Algunos colaboradores sostienen en sus manos algunos instrumentos. Sobre un carro de curas podemos ver una caja de apósitos, una jofaina con un líquido rosado, probablemente el antiséptico con el que se habían desinfectado las manos los asistentes. También vemos lo que parece ser una sonda, junto con un par de instrumentos. El material usado es bastante escueto.
Algo más atrás del grupo operatorio y la vitrina de instrumentos, unos cincuenta discípulos se disponen en las gradas. Van vestidos con ropa de calle y observan con atención. Algunos parecen tomar apuntes de las explicaciones del profesor. Toda la escena está iluminada por un gran ventanal, ya que este tipo de operaciones se realizaba con luz natural.
Enseguida nos llaman la atención las notables diferencias de la escena con una operación quirúrgica actual. La ausencia de guantes quirúrgicos, gorros y mascarillas; la inexistencia de personal femenino (ni doctoras ni enfermeras); y sobre todo la falta de condiciones de asepsia y de iluminación adecuadas... También nos extraña que no hay ningún foco para iluminar la intervención y el hecho de realizarse ante un público numeroso, sin separación física alguna.
Sin embargo estas eran las condiciones habituales a finales del s. XIX, como podemos ver en las pinturas de Thomas Eakins (La clínica Gross, 1875; La clínica Agnew, 1889) o la de Henri Gervex (El Dr. Péan operando en el Hospital de Saint Louis). Pero hay que destacar que en la pintura de Seligmann se incorporan algunos progresos: la anestesia (ya introducida en 1848) y el uso de batas, a pesar de que se trata de batas blancas en lugar de las de color que podemos ver actualmente en los quirófanos.
La pintura tiene el interés añadido de estar protagonizada por el Dr. Billroth (1829-1894), una de las grandes figuras de la medicina, de la que trataremos en otro artículo del blog.
___________________________________
Theodor Billroth. (I) L'operació
Adalbert Franz Seligmann El Dr. Billroth operant a l'Hospital General de Viena (1888-1890) Oli sobre tela 114 x 87 cm Österreichische Galerie Belvedere. Viena |
Recordo que quan vaig estar davant d'aquesta pintura, al museu de Viena, vaig sentir una gran emoció. No només per l'obra en si mateixa, un bon exemple d'art de finals del s. XIX, sinó perquè representava el famós cirurgià Theodor Billroth (1829-1894), una de les grans figures de la cirurgia científica, operant en un amfiteatre davant d'un nodrit grup d'alumnes, amb una finalitat didàctica evident.
El Dr. Theodor Billroth es reconeix fàcilment per la seva poblada barba blanca. Està dissertant alhora que realitza la intervenció. Al seu voltant, un grup de set cirurgians i anestesistes l’ajuden mentre l'escolten amb admiració. Tots porten bates blanques, però el professor també s'ha col·locat a sobre un davantal groc.
|
El Dr. Billroth, comentant la intervenció (detall) |
Darrere seu hi ha una vitrina amb el material quirúrgic disponible. Alguns col·laboradors sostenen a les mans alguns instruments. Sobre un carro de cures podem veure una capsa d'apòsits, un rentamans amb un líquid rosat, probablement l'antisèptic amb què s'havien desinfectat les mans els assistents. També veiem quelcom que sembla una sonda, juntament amb un parell d'instruments. El material usat és força escàs.
Una mica més enrere del grup operatori i la vitrina d'instruments, una cinquantena de deixebles es disposen a les grades. Van vestits amb roba de carrer i observen amb atenció. Alguns semblen prendre apunts de les explicacions del professor. Tota l'escena està il·luminada per un gran finestral, ja que aquest tipus d'operacions quirúrgiques es feien amb llum natural.
De seguida ens criden l'atenció les diferències notables de l'escena amb una operació quirúrgica actual. L'absència de guants quirúrgics, gorres i màscares; la inexistència de personal femení (ni metgesses ni infermeres); i sobretot la manca de condicions d'asèpsia i d'il·luminació adequades... També ens sorprèn que no hi ha cap focus per il·luminar la intervenció i el fet de realitzar-se davant d'un públic nombrós, sense cap mena de separació física.
Malgrat tot, aquestes eren les condicions habituals a finals del s. XIX, com podem veure a les pintures de Thomas Eakins (La clínica Gross, 1875; La clínica Agnew, 1889) o la de Henri Gervex (El Dr. Péan operant a l'Hospital de Saint-Louis). Però cal destacar que a la pintura de Seligmann s'incorporen alguns progressos: l'anestèsia (ja introduïda el 1848) i l'ús de bates, tot i que són bates blanques en lloc de les de color que podem veure actualment als quiròfans.
La pintura té l'interès afegit d'estar protagonitzada pel Dr. Billroth (1829-1894), una de les grans figures de la medicina, que tractarem en un altre article del bloc.
No hay comentarios:
Publicar un comentario