miércoles, 29 de septiembre de 2021

San Miguel, patrón de radiólogos y radioterapeutas.

 versió catalana | versión española







Lluís Borrassà

Retablo de San Miguel (centro)

(1416) 

Temple y pan de oro sobre tabla 556 x 330 cm
Procede del monasterio de S. Miquel de Cruïlles
Museu d'Art. Girona.




En el centro del retablo aparece el arcángel vestido con armadura y escudo, y alas multicolores que recuerdan la cola de un pavo real, mientras pisotea y clava su lanza sobre un dragón, representación del mal. En este caso, la figura del dragón sustituye a la de un demonio, como también aparece en otras iconografías. En definitiva, San Miguel vence al demonio, el bien vence al mal. Una leyenda que se pierde en la noche de los tiempos. Para algunos, ya se perfilaría en la antigua leyenda egipcia de Horus venciendo a Seth. 

En el imaginario cristiano, los ángeles glorificaban a Dios en el cielo. Eran seres puros que se dividían en nueve categorías: 

Serafines, querubines, tronos; 

dominaciones, virtudes, potestades; 

principados, ángeles y arcángeles.

Los arcángeles eran los de mayor rango. 



Pieter Brueghel: La caída de los ángeles rebeldes.
Museo Real de Bellas Artes. Bruselas.
  

Entre los arcángeles destacaba uno, Luzbel, de gran belleza. Era tan bello que un día, lleno de soberbia, quiso ser tan importante como el mismo Dios, consiguiendo tener algunos partidarios. Esto originó una gran lucha en el cielo: el arcángel Miguel capitaneó a los ángeles fieles a Dios, bajo el lema "Quien como Dios?" y lucharon  contra Luzbel y los ángeles rebeldes. 

El resultado de la batalla fue favorable a Miguel. Luzbel fue derrotado y pasó a llamarse desde entonces Lucifer, el ángel caído. El y los ángeles rebeldes fueron expulsados del cielo y se creó para ellos un terrible lugar: el infierno. Desde entonces, Lucifer y sus ángeles, ya transformados en demonios intentan inducir al mal a los humanos, para arrastrarlos al infierno. Por su parte el arcángel Miguel y sus ángeles siguen luchando denodadamente para que el bien se enseñoree del mundo. 



Luca Giordano: El arcángel San Miguel luchando contra los ángeles caídos.  

El Apocalipsis (12:7-9) relata así los hechos:
12.7. Y hubo una gran batalla en el cielo: Miguel y sus ángeles luchaban contra el dragón; y luchaban el dragón y sus ángeles,
12.8. pero no prevalecieron, ni fue hallado más su lugar en el cielo.
12.9. Y fue lanzado fuera aquel gran dragón, la serpiente antigua, que se llama Diablo y Satanás, quien engaña a todo el mundo; fue arrojado a la tierra, y sus ángeles fueron arrojados con él.

 


Monumento al Ángel caído. Parque del Retiro. Madrid. 

 

En el cristianismo, Miguel y la lucha del Bien contra el Mal retomó también el mito de la psicostasia o del peso del alma del difunto tras la muerte. Se trata también de un mito egipcio. Delante del tribunal de Osiris, Anubis pesaba el alma del muerto poniendo en un platillo de la balanza el corazón y en el otro, la pluma de Mâât, la diosa de la Verdad. En el cristianismo Anubis es sustituído por San Miguel. El demonio, tramposo, intenta falsear la pesada para hacerse con el alma del desdichado. Así lo vemos en diversas representaciones iconográficas medievales. 



San Miguel pesa en una balanza las buenas y malas obras de un difunto.
La actitud serena del arcángel se contrapone a la del demonio y sus esbirros,
que intentan falsear el resultado para llevarse al infierno el alma del desdichado. Lateral de altar de la Vall de Ribes, del maestro de Soriguerola, (finales del siglo XIII), Museu Episcopal de Vic (MEV)

 

San Miguel ha sido venerado por los cristianos como el mayor de los arcángeles. Su lema, "Quien como Dios?" lo proclama como el gran adalid de la fe. 

Desde tiempos antiguos ha sido también considerado como un ángel protector, al que se ha vinculado también con la sanación. Es también Miguel el que termina con algunas epidemias, como atestigua su estatua en el Castel de Sant'Angelo de Roma. 



Taller de Rubens: San Miguel expulsando a Lucifer y los ángeles caídos.
Museo Nacional Thyssen-Bornesmisza. Madrid. 
 
En esta versión, Miguel y sus ángeles empuñan un haz de rayos.
Probablemente este detalle justifica que se le declarara como
patrón de radiólogos y  radioterapeutas. 

A veces se representa a San Miguel con una lanza, pero en otras representaciones empuña una espada flamígera o un rayo. Tal vez por esta razón en 1941, la Sagrada Congregación para el Estudio de los Ritos del Vaticano declaró al Arcángel San Miguel, patrón y protector de los radiólogos y radioterapeutas. En el documento consta: “Sanctus Michael Archangelis. Pro Radiologis et Radiumterapeuticis et Protectur Declaratur. Decret datum Romae, ex S.S. Rituum Congretatione, die 16 Januarii 1941".

Como recuerda el Dr. Albert Biete, en aquel momento, muchos médicos simultaneaban la radiología con la radioterapia, tanto de tumores malignos como benignos, y los límites de ambas especialidades no eran muy precisos. Tampoco existía todavía el concepto de Radiooncólogo o oncólogo clínico. Al parecer, el demonio en este caso se identificó con los procesos cancerosos, y la radiante espada de San Miguel con la radioterapia que podía remediar el proceso. Y realmente, el cáncer es uno de los peores males de nuestro tiempo. 



Maestro de Zafra. San Miguel arcángel (ca. 1500)
Museo del Prado. Madrid. 


Bibliografía

Biete A. Una mirada al pasado VI: Anastas Kotzareff: Un visionario en la aproximación multidisciplinar en el tratamiento del cáncer. Sociedad Española de Oncología Radioterápica. 
https://seor.es/wp-content/uploads/2020/05/Mirada_Pasado_VI.pdf

  


 


Sant Miquel, 

patró de radiòlegs i radioterapeutes






Lluís Borrassà

Retaule de Sant Miquel (centre)

(1416) 

Temple i pa d'or sobre taula 556 x 330 cm
Procedeix del monestir de St. Miquel de Cruïlles
Museu d'Art. Girona.




Al centre del retaule hi apareix l'arcàngel vestit amb armadura i escut, i ales multicolors que recorden la cua d'un paó real, mentre trepitja i clava la seva llança sobre un drac, representació del mal. En aquest cas, la figura del drac substitueix a la d'un dimoni, igual com també apareix en altres iconografies. En definitiva, Sant Miquel venç el dimoni, el bé venç al mal. Una llegenda que es perd en la nit dels temps. Per a alguns, això ja es perfilava a l'antiga llegenda egípcia d'Horus vencent a Seth.

En l'imaginari cristià, els àngels glorificaven a Déu al cel. Eren éssers purs que es dividien en nou categories:
Serafins, querubins, trons;
Dominacions, virtuts, potestats;
Principats, àngels i arcàngels.
Els arcàngels eren els de major rang.



Pieter Brueghel: La caiguda dels àngels rebels.
Museu Reial Museu de Belles Arts. Brusel·les.
  


 

Entre els arcàngels en destacava un, Luzbel, de gran bellesa. Era tan bell que un dia, ple de supèrbia, va voler ser tan important com el mateix Déu, aconseguint tenir alguns partidaris. Aquest fet va originar una gran lluita al cel: l'arcàngel Miquel va capitanejar als àngels fidels a Déu, sota el lema "Qui com Déu?" i van lluitar contra Luzbel i els àngels rebels.

El resultat de la batalla va ser favorable a Miquel. Luzbel va ser derrotat i des de llavors va passar a anomenar-se Llucifer, l'àngel caigut. Ell i els àngels rebels van ser expulsats del cel i es va crear per a ells un terrible lloc: l'infern. Des de llavors, Llucifer i els seus àngels, ja transformats en dimonis intenten induir el mal als humans, per arrossegar-los a l'infern. Per la seva banda l'arcàngel Miquel i els seus àngels segueixen lluitant aferrissadament perquè el bé rodegi al món.




Luca Giordano: L'arcàngel Sant Miquel lluitant contra els àngels caiguts

L'Apocalipsi (12: 7-9) relata així els fets:

12.7. I va haver-hi una gran batalla al cel: Miquel i els seus àngels lluitaven contra el drac; i lluitaven el drac i els seus àngels,

12.8. però no van prevaldre, ni es va tornar a trobar el seu lloc al cel.

12.9. I va ser llançat a fora aquell gran drac, la serp antiga, que es diu diable i Satanàs, qui enganya a tothom; va ser llançat a la terra, i els seus àngels van ser expulsats amb ell.



Monument a l'Àngel caigut. Parc del Retiro. Madrid. 


En el cristianisme, Miquel i la lluita del Bé contra el Mal va reprendre també el mite de la psicostàsia o del pes de l'ànima del difunt després de la mort. Es tracta també d'un mite egipci. Davant del tribunal d'Osiris, Anubis pesava l'ànima del mort posant en un platet de la balança el cor i a l'altre, la ploma de Mâât, la deessa de la Veritat. En el cristianisme Anubis és substituït per Sant Miquel. El dimoni, trampós, intenta falsejar la pesada per fer-se amb l'ànima del desgraciat. Així ho veiem en diverses representacions iconogràfiques medievals. 



Sant Miquel pesa en una balança les bones i males obres d'un difunt.
L'actitud serena de l'arcàngel es contraposa a la del dimoni i els seus esbirros,
que intenten falsejar el resultat per dur-se l'ànima del desgraciat a l'infern. 

Lateral d'altar de la Vall de Ribes, del mestre de Soriguerola (finals de segle XIII), Museu Episcopal de Vic (MEV)


Sant Miquel ha estat venerat pels cristians com el més gran dels arcàngels. El seu lema, "Qui com Déu?" el proclama com el gran defensor de la fe.

Des de temps antics també ha estat considerat com un àngel protector, el qual s'ha vinculat també amb la sanació. És també Miguel qui acaba amb algunes epidèmies, com testifica la seva estàtua al Castel de Sant Angelo de Roma.



Taller de Rubens: Sant Miquel expulsant a Llucifer i els àngels caiguts.
Museu Nacional Thyssen-Bornesmisza. Madrid. 

En aquesta versió, Miguel i els seus àngels empunyen feixos de raigs.
Probablement aquest detall justifica que se’l declarés com 
el patró de radiòlegs i radioterapeutes.



De vegades es representa a Sant Miquel amb una llança, però en altres representacions empunya una espasa flamígera o un llamp. Potser per aquesta raó el 1941, la Sagrada Congregació per a l'Estudi dels Ritus del Vaticà va declarar a l'Arcàngel Sant Miquel, patró i protector dels radiòlegs i radioterapeutes. En el document consta: "Sanctus Michael Archangelis. Pro Radiologis et Radiumterapeuticis et Protectur Declaratur. Decret datum Romae, ex S.S. Rituum Congretatione, die 16 Januarii 1941 ".

Com recorda el Dr. Albert Biete, en aquell moment, molts metges simultanejaven la radiologia amb la radioteràpia, tant per tractar tumors malignes com benignes, i els límits d'ambdues especialitats no eren massa precisos. Tampoc no existia encara el concepte de Radiooncóleg o oncòleg clínic. Segons sembla, el dimoni en aquest cas es va identificar amb els processos cancerosos, malignes com ell, i la radiant espasa de Sant Miquel amb la radioteràpia que podia remeiar el procés. I és que certament, el càncer és un dels pitjors mals del nostre temps.


Mestre de Zafra. Sant Miquel arcàngel (ca. 1500)
Museu del Prado. Madrid. 



Bibliografía

Biete A. Una mirada al pasado VI: Anastas Kotzareff: Un visionario en la aproximación multidisciplinar en el tratamiento del cáncer. Sociedad Española de Oncología Radioterápica. 
https://seor.es/wp-content/uploads/2020/05/Mirada_Pasado_VI.pdf


No hay comentarios: