Arqueas y mitología nórdica: (III) Thor

 versió catalana | versión española

Mårten Eskil Winge La batalla de Thor contra los gigantes  (1872) Óleo sobre lienzo Nationalmuseum Suecia

Comentamos en otras entradas del blog como los dioses de la mitología nórdica han dado nombre a varios  filum de Archeas (Lokiarcheota, Odinarcheota..), y que incluso se agrupan en un superfilum llamado Asgard, como el mundo que habitaban estas deidades. 

Uno de estos filum es el dedicado al dios Thor (Donar en su advocación germánica), tal vez uno de los más conocidos del panteón escandinavo. Es el dios más fuerte, que siempre va armado con un gran martillo, con el que desencadena el trueno y el rayo. Thor era hijo de Odín y Jörd y se casó con la diosa Sif, con quien tuvo tres hijos, Magni, Modi y Trud. 

Arthur Rackham: Thor (1910)
(Ilustración de la obra escrita de Wagner El oro del Rin y la Valquiria)  

Thor no tiene precisamente un carácter tranquilo ni pacífico. Su principal afición es masacrar gigantes con su gran martillo. Suele ir montado en un carro tirado por dos machos cabríos llamados Tanngnjos y Tanngrisner, que si eran sacrificados podían resucitar al día siguiente. 

Como todos los dioses de la mitología nórdica, Thor reside en su palacio de Bilskirner, en el reino de Thrudvang, en el Asgard. 

Una de las leyendas más divulgadas de Thor es la del robo de su martillo y la consiguiente muerte de los gigantes. Una mañana, cuando Thor despertó vio que su martillo no estaba a su lado. Lo primero que pensó es que se lo había robado su hermano Loki, conocido ladrón y embustero. Pero Loki no lo tenía, y le aseguró que los gigantes sabrían quién había sido el ladrón, por lo que se puso el traje de plumas de Freya y voló hacia el reino de los gigantes.

Niels Blomér: Freya en su carro tirado por gatos y rodeada de putti. 

Allí descubrió que quien se lo había robado había sido Thrym, el rey. El monarca, a cambio de devolverle el martillo le exigió la mano de Freya, la diosa del amor, la belleza y la fertilidad que hacía brotar las flores en primavera. Thor aceptó aparentemente el trato, pero junto con Loki urdieron una trampa. Thor se disfrazaría de Freya y acudiría así a la fiesta de la boda. 

En medio de los festejos, Thor se deshizo de su disfraz y comenzó a arremeter contra todos los gigantes con su martillo acompañado de gran estruendo de truenos y relámpagos. Así dio muerte al rey Thrym y al resto de gigantes del reino.

Así es como Thor ha pasado del panteón de dioses mitológicos escandinavos a dar nombre a un grupo de microorganismos. 

Xavier Sierra Valentí

 

---

Arquees i mitologia nòrdica: (III) Thor 

Mårten Eskil Winge La batalla de Thor contra els gegants  (1872) Oli sobre tela Nationalmuseum Suecia

En altres entrades del blog hem comentat com els déus de la mitologia nòrdica han donat nom a diversos fílums d’Archeas (Lokiarcheota, Odinarcheota...), i que fins i tot s'agrupen en un superfílum anomenat Asgard, que és el món on habitaven aquestes deïtats.

Un d'aquests fílums és el dedicat al déu Thor (Donar en la seva advocació germànica), segurament un dels més coneguts del panteó escandinau. És el déu més fort, que sempre va armat amb un gran martell, amb el que desencadena el tro i el llamp. Thor era fill d'Odín i Jörd i es va casar amb la deessa Sif, amb qui va tenir tres fills, Magni, Modi i Trud.

Arthur Rackham: Thor (1910)
(Il·lustració de l'obra escrita de Wagner L'or del Rhin i la Valquíria)  

Thor no té precisament un caràcter tranquil ni pacífic. La seva principal afició és massacrar gegants amb el seu gran martell. Sol anar muntat en un carro tirat per dos bocs anomenats Tanngnjos i Tanngrisner, que si eren sacrificats podien ressuscitar el dia següent.

Com tots els déus de la mitologia nòrdica, Thor resideix al seu palau de Bilskirner, al regne de Thrudvang, a l’Asgard.

Una de les llegendes més conegudes de Thor és la del robatori del seu martell i la consegüent mort dels gegants. Un matí, quan Thor es va despertar es va adonar que no tenia el martell al seu costat. El primer que va pensar és que l'hi havia robat el seu germà Loki, reconegut lladre i habitual mentider. Però Loki no el tenia, i li va assegurar que els gegants sabrien qui havia estat el lladre, de manera que es va posar el vestit de plomes de Freia i va volar cap al regne dels gegants.

Niels Blomér: Freia al seu carro tirat per gats i envoltada de putti. 

Allà va descobrir que qui l'hi havia robat el martell havia estat Thrym, el rei. El monarca, a canvi de tornar-li, li va exigir la mà de Freia, la deessa de l'amor, la bellesa i la fertilitat que feia brollar les flors a la primavera. Thor va acceptar aparentment el tracte, però juntament amb Loki van ordir un parany. Thor es disfressaria de Freia i acudiria així a la festa de les noces.

Enmig de la celebració, Thor es va desfer de la seva disfressa i va començar a carregar contra tots els gegants amb el seu martell, acompanyat de gran estrèpit de trons i llamps. Així va donar mort al rei Thrym i a la resta de gegants del regne.

i així és com Thor ha passat del panteó de déus escandinaus a donar nom a un grup de microorganismes. 

Xavier Sierra i Valentí