El dios Loki con la red (s. XVIII) Manuscrito islandés |
La mitología escandinava es bastante desconocida en los países del sur de Europa. El panteón de dioses nórdicos apenas se conoce (en su versión germánica) a través de las óperas de la tetralogía wagneriana del Anillo del Nibelungo.
Uno de ellos es Loki, un dios maligno y caprichoso, señor del fuego, astuto y taimado, ladrón, tramposo habitual, embustero y difamador. Por estas características es conocido por varios epítetos: "Herrero mentiroso", "Dios astuto", "Transformista", "El astuto", "Viajero del cielo", "Caminante del cielo" y "Mago de las mentiras".
 |
W. G. Collingwood: Loki se burla de Braggi (1908) |
 |
| W. G. Collingwood: El vuelo de Loki a Jötungheim (1908) |
La relación de Loki con los dioses varía según la fuente; Loki a veces ayuda a los dioses y llega a ser considerado hermano de Odín, pero otras veces se comporta maliciosamente hacia ellos. Loki se metamorfosea con facilidad y puede aparecer en varias leyendas como un salmón, una yegua, una mosca, o una anciana.
Las relaciones de Loki con los otros dioses se enturbian debido a su implicación en la muerte del dios Baldr. Loki recibe su castigo: atado al tronco de un árbol una serpiente vierte veneno sobre él. Sigyn, la esposa de Loki, intenta librarlo de los efectos de la ponzoña y recoge el veneno en un cuenco, pero cuando está lleno debe verterlo, y las gotas del tóxico que caen sobre el cuerpo del maligno diosecillo hacen que se retuerza de dolor, causando terremotos con sus contorsiones.
 |
Louis Huard: El castigo de Loki. (1900) |
 |
Mårten Eskil Winge: Loki y Sigyn (1863) |
Cuando llegue el Ragnarök (el fin del mundo) según la profecía, Loki se desatará de su árbol y junto con elfos y enanos luchará contra los dioses. Se enfrentará especialmente al dios Heimldall y ambos morirán en esta pelea.
A Loki se le considera el responsable de que los enanos fabricasen algunos de los tesoros más preciados de los dioses (leyenda de Sif) o incluso de engendrar a Sleipnir, el caballo de Odín (leyenda de la fortificación de Asgard).
Entre Noruega y Groenlandia en el sedimento del fondo marino a más de 2.352 metros de profundidad, hay un paraje en el que surgen cinco fuentes termales, en plena Dorsal Mesoatlántica. Este lugar es conocido como el Castillo de Loki. Es una zona de gran interés geológico ya que las fuentes hidrotermales emergen en una región relativamente estable de la corteza terrestre.
En 2015 se tomaron muestras de este surgimiento termal y se lograron aislar arqueas. Las arqueas (Archaea); reciben este nombre, etimológicamente derivado del griego αρχαία [arjaía] = «las antiguas». Constituyen un gran grupo de microorganismos procariotas unicelulares que al igual que las bacterias no presentan núcleo ni orgánulos membranosos internos, pero presentan claras diferencias bioquímicas y genéticas con las anteriores por lo que desde 1977 se considera que forman su propio dominio o reino. Se distinguen así tres grandes grupos de procariotas: Archaea, Bacteria y Eukarya.
Con base en tres estudios recientes, la filogenia arqueana se organiza del siguiente modo:
| Archaea |
|
Uno de los grupos, aislado a partir de las muestras recogidas en el castillo de Loki recibió el nombre de Lokiarqueas (2015) en honor a Loki. Posteriormente otros grupos también recibieron nombres derivados de dioses de la mitología nórdica: Thorarqueas (2016), Odinarqueas (2017) y Heimdallarqueas (2017). Pero de estos grupos de arqueas y de los dioses que les dan su nombre hablaré en otra entrada del blog.
Arquees i mitologia nòrdica: (I) Loki
El déu Loki amb la xarxa (s. XVIII) Manuscrit islandès |
La mitologia escandinava és força desconeguda als països del sud d'Europa. El poc que es coneix del panteó dels déus nòrdics (en la seva versió germànica) és a través de les òperes de la tetralogia wagneriana de l'Anell del Nibelung.
Un d’aquests déus és Loki, senyor de foc maligne i capritxós, astut, lladre, trampós de mena, mentider i difamador. Per totes aquestes característiques és conegut per diversos epítets: "Ferrer mentider", "Déu astut", "Transformista", "L'astut", "Viatger del cel", "Caminant del cel" i "Mag de les mentides".
|
W. G. Collingwood: Loki es burla de Braggi (1908) |
|
| W. G. Collingwood: El vol de Loki a Jötungheim (1908) |
La relació de Loki amb els déus varia segons la font; Loki de vegades ajuda als déus, arribant a ser considerat germà d'Odín, però en altres ocasions es comporta maliciosament. Loki es metamorfosa amb facilitat i pot aparèixer en diverses llegendes com un salmó, una egua, una mosca, o una dona gran.
Les relacions de Loki amb els altres déus s’enterboleixen per la seva implicació en la mort del déu Baldr. Loki rep el seu càstig: lligat al tronc d'un arbre una serp aboca verí a sobre seu. Sigyn, l'esposa de Loki, intenta alliberar-lo de l'efecte de la metzina i recull el verí en un bol, però quan està ple l’ha d’abocar, i les gotes del tòxic que cauen a sobre el cos del déu maligne fan que es retorci de dolor, provocant terratrèmols amb les seves contorsions.
 |
Louis Huard: El càstig de Loki. (1900) |
 |
Mårten Eskil Winge: Loki i Sigyn (1863) |
Segons la profecia, quan arribi el Ragnarök (la fi del món), Loki es deslligarà del seu arbre i juntament amb elfs i nans lluitarà contra els déus. S'enfrontarà especialment al déu Heimldall i tots dos moriran en aquesta baralla.
A Loki se'l considera el responsable que els nans fabriquessin alguns dels tresors més preuats dels déus (llegenda de Sif) o fins i tot d'engendrar a Sleipnir, el cavall d'Odín (llegenda de la fortificació d'Asgard).
|
En el sediment del fons marí entre Noruega i Groenlàndia, a més de 2.352 metres de profunditat, hi ha un paratge en el qual sorgeixen cinc fonts termals, en plena dorsal mesoatlàntica. Aquest lloc és conegut com el Castell de Loki. És una zona de gran interès geològic ja que les fonts hidrotermals emergeixen en una regió relativament estable de l'escorça terrestre.
El 2015 es van prendre mostres d'aquest sorgiment termal i es van aconseguir aïllar arquees. Les arquees (Archaea) reben aquest nom, etimològicament derivat del grec αρχαία [arjaía] = «les antigues». Constitueixen un gran grup de microorganismes procariotes unicel·lulars que, igual que els bacteris, no presenten nucli ni orgànuls membranosos interns, però tenen clares diferències bioquímiques i genètiques respecte els altres, pel que des de 1977 es considera que formen el seu propi domini o regne. Es distingeixen així tres grans grups de procariotes: Archaea, Bacteria i Eukarya.
En base a tres estudis recents, la filogènia arqueana s'organitza de la següent manera:
Un dels grups, aïllat a partir de les mostres recollides al castell de Loki va rebre el nom de Lokiarquees (2015) en honor a Loki. Posteriorment altres grups també van rebre noms derivats de déus de la mitologia nòrdica: Thorarquees (2016), Odinarquees (2017) i Heimdallarquees (2017). D'aquests grups d’arquees i dels déus que els donen el seu nom en parlaré en una altra entrada del bloc.
No hay comentarios:
Publicar un comentario