Retrato del Dr. Alphonse Le Roy

versió catalana | versión española

Jacques-Louis David Retrato del Dr. Alphonse Leroy  (1783)  Óleo sobre lienzo 72 x 91 cm Museo Fabre. Montpellier

Jacques-Louis David (1748-1825) fue un pintor neoclásico francés, conocido por sus escenas con referencias mitológicas e históricas. Muy activo políticamente en la Revolución Francesa, se adaptó al régimen de Napoleón y contribuyó a crear el estilo Imperio, notable por el uso de colores cálidos al estilo veneciano. 

Cuando su esposa tuvo su primer hijo, fue atendida por el Dr. Alphonse Leroy (1742-1816), médico y profesor de la Facultad de Medicina de París. David realizó este retrato del famoso médico en 1783. 

El retrato muestra a un hombre de aspecto refinado e inteligente, vestido con turbante y una ropa cómoda pero sofisticada, que está escribiendo apoyado sobre un volumen de Hipócrates, Morbi mulierum (Las enfermedades de las mujeres).  La escena está iluminada por la luz de un quinqué, un invento reciente en aquel momento y que se popularizó rápidamente por proporcionar mucha más luz que un candelabro con varias velas. La lámpara junto al libro tiene también una interpretación simbólica como la sabiduría, o mejor todavía el estudio que es preciso para alcanzarla. 

El médico ha detenido un momento su escritura y alza su vista al espectador, como si  acabase de darse cuenta que alguien ha entrado en la sala. El brazo izquierdo, apoyado sobre el escritorio, nos oculta la mano, en un gesto algo forzado. La atención a los detalles y los tonos brillantes delatan la influencia de la pintura flamenca, adquirida durante el tiempo que pasó en este país en 1781.

Leroy se dedicó sobre todo a las enfermedades de las mujeres y de los niños recién nacidos. Fue miembro de la Facultad de Medicina de París antes de la Revolución y más tarde, profesor de Obstetricia en la nueva Escuela de Medicina. Escribía bien, aunque su temperamento exagerado e impaciente le hizo cometer importantes errores. Era muy obstinado y se opuso por ejemplo a la vacunación contra la viruela con la vacuna de Jenner, lo que provocó encendidas protestas por parte de los partidarios de la vacuna. 

La cara del médico muestra una incipiente rosácea, con el típico enrojecimiento que ocupa ambas mejillas. También puede verse algo afectada la punta de la nariz e incluso puede intuirse en en mentón.

Leroy tuvo una muerte trágica: fue degollado por sus sirvientes mientras dormía para poder robarle.  

---

Retrat del Dr. Alphonse Le Roy

Jacques-Louis David Retrat del Dr. Alphonse Leroy  (1783)  Oli sobre tela 72 x 91 cm Museu Fabre. Montpeller

Jacques-Louis David (1748-1825) va ser un pintor neoclàssic francès, conegut per escenes amb referències mitològiques i històriques. Molt actiu políticament durant la Revolució Francesa, es va adaptar al règim de Napoleó i va contribuir a crear l'estil Imperi, que es va distingir per l'ús de colors càlids a l'estil venecià. 

Quan la seva esposa va tenir el seu primer fill, va ser atesa pel Dr. Alphonse Leroy (1742-1816), metge i professor de la Facultat de Medicina de París. David va realitzar llavors aquest retrat del famós metge el 1783. 

El retrat ens mostra a un home d'aspecte refinat i intel·ligent, vestit amb un turbant i roba còmoda però sofisticada, que escriu recolzat sobre un volum d'Hipòcrates, Morbi mulierum (Les malalties de les dones).  L'escena està il·luminada per la llum d'un quinqué, un invent recent en aquell moment i que es popularitzà ràpidament per proporcionar molta més llum que un canelobre amb moltes espelmes. La presència de la làmpada a prop del llibre té també una interpretació simbòlica com la saviesa, o millor encara l'estudi que cal per arribar-hi. 

El metge ha aturat un moment la seva escriptura i alça la seva mirada a l'espectador, com si s'hagués adonat de cop que algú havia entrat a l'estança. El braç esquerre, descansant sobre l'escriptori, ens amaga la mà, en un gest una mica forçat. L'atenció als detalls i els tons lluents, ens revelen la influència de la pintura flamenca, adquirida segurament l'any 1781, quan l'artista va fer una estada a aquest país.

Leroy es va dedicar sobretot a les malalties de les dones i dels nadons. Va formar part del professorat de la Facultat de Medicina de París abans de la Revolució i més tard, va arribar a ser professor d'Obstetrícia a la nova Escola de Medicina. Escrivia bé, tot i que el seu temperament exagerat i  impacient va fer que caigués en errors importants. Era molt tossut i persistia en les seves idees. Es va oposar per exemple a la vacunació contra la verola amb la vacuna de Jenner, i va provocar vives protestes per part dels partidaris de la vacuna. 

La cara del metge ens permet endevinar que patia una incipient rosàcia, amb el típic envermelliment a ambdues galtes. També hi podem veure una mica afectada la zona de la punta del nas i fins i tot podem entreveure-la a la barbeta.  

Leroy va tenir una mort tràgica: fou degollat pels seus servents, que el volien robar mentre dormia.