lunes, 3 de enero de 2022

Epifanía: el rey negro

versió catalana | versión española






Gentile di Fabriano 

Adoración de los Magos 

(1423)
 
Tempera sobre tabla 303 x 282 cm

Galleria degli Uffizi, Florencia.  




En el ciclo navideño, la figura de los Reyes Magos tiene una gran implantación en los países católicos del sur de Europa. En la Península Ibérica (España y Portugal) son los encargados de traer los regalos a los niños el día 6 de enero. También en la Provenza, e incluso en Italia, si bien en este último país es la Befana (el nombre proviene de una corrupción de Epifanía, palabra que viene del griego επιφάνεια  que significa "acción de mostrarse"). En Italia, la Epifanía se personifica en una vieja, la Befana, una especie de bruja buena que sustituye a los Reyes Magos en la labor de llevar regalos. Popularmente, se conoce a los tres Magos como el rey blanco (Melchor), el rey rubio (Gaspar) y el rey negro (Baltasar). Tal vez de ellos es el rey negro el que goza del mayor favor y predilección por parte de los niños. 

Pero ¿existió realmente un rey negro? ¿a qué se debe la creencia en tan curioso personaje? La única mención que encontramos en los evangelios sobre las figuras de los Reyes Magos es la de San Mateo :

Resultado de imagen de epifanía velázquez
Velázquez: Adoración de los Magos. Museo del Prado.
 

 

"Nacido Jesús en Belén de Judea en tiempos del rey Herodes, unos Magos llegaron de Oriente (...) y he aquí que la estrella que habían visto en el Oriente iba delante de ellos, hasta pararse sobre el sitio donde estaba el Niño. Al ver la estrella se llenaron de inmensa alegría. Y entrando en la casa, vieron al Niño con María su Madre, y postrándose le adoraron: luego abrieron sus cofres y le ofrecieron sus presentes: oro, incienso y mirra" (Mt. 2,1)

Así pues, según el escueto relato evangélico, poco sabemos de estos misteriosos personajes. Solamente que eran Magos, lo que en el contexto de la época y lugar equivale a unos sabios, tal vez astrónomos (por la estrella) probablemente tomados de la tradición zoroastrista imperante en de Oriente Medio. Pero aparte de esta suposición, nada sabemos de ellos. ¿Cuántos eran? ¿que edad tenían? ¿cómo se llamaban? ¿de donde venían? ¿de qué etnia eran?. Tampoco nada hace suponer que fueran reyes, ni siquiera nobles. Todo esto ha sido producto de una construcción mítica posterior, una progresiva elaboración del mito. 


Adoracion de los Magos. Catacumba de Priscila, Roma (s. III)


La iconografía más antigua de tales personajes se remonta al s. III, en las catacumbas romanas, aunque el número de estos personajes era variable, oscilando entre dos y cuatro. 

Probablemente, la primera imagen de los Magos la hallamos en la catacumba de Priscila (s. III), aunque no debe ser mucho más antigua que las de las de la catacumba de Domitila y la de S. Pedro. En estas representaciones aparecen tres personajes, tocados con gorros frigios, y son de piel blanca, aparentan la misma edad y no lucen ningún distintivo real.  

Representación de los Magos en Ravenna. Sant'Apollinare Nuovo (s. VI)


Tal vez a partir de los presentes a los que alude S. Mateo (oro, incienso y mirra) comenzó a suponerse que eran tres personajes (uno por regalo). En el mosaico de la iglesia de Sant'Apollinare Nuovo de Ravenna (s.VI) los encontramos representados en el muro norte como tres personajes ataviados con ropas exóticas y gorros frigios (típicos de Asia Menor). Es decir, se les alude como extraños forasteros (no judíos). Por primera vez aparecen sus nombres: Sanctus Balthassar, Sanctus Melchior, Sanctus Gaspar.  



Reyes Magos en el frontal de altar de Avià (s. XII), 

correspondientes a las tres edades del hombre. MNAC. Barcelona


Fue a lo largo de la Edad Media cuando la figura de los misteriosos eruditos orientales se fue metamorfoseando en reyes, representándolos con lujosos ropajes, exhuberantes presentes y un más o menos suntuoso séquito. Esta transformación debe entenderse como una apología de la monarquía en una sociedad jerárquica feudal. Tal vez la exégesis bíblica se basó en el Salmo 72, convirtiendo a los Magos en monarcas: 

"Los reyes de Tarsis y las islas le traerán presentes, que los reyes de Seba y Sabas le pagarán tributo: ante él se rendirán todos los reyes, le servirán todas las naciones”. 



Cortejo del rey Baltasar, los Médici aparecen a caballo a mano izquierda. Primero 

aparece Piero il Gottoso (hijo de Cosimo) que monta un caballo blanco,  justo detrás Cosimo il Vecchio sobre una mula marrón (símbolo de sus orígenes humildes) y más hacia atrás otros miembros de la familia.


Cuando la pintura profana se recupera a partir del s. XV, las representaciones de los Reyes Magos aparecen más a menudo. Se trata de una pintura a caballo entre lo religioso y lo profano, en la que frecuentemente se hace una clara propaganda del poder político y económico. En 1495, el poderoso banquero florentino Cósimo Médici "el Viejo" (1389-1464) encargó a Benozzo Gozzoli la decoración de la capilla de su palacio con  frescos que representaran una fastuosa Cabalgata de los Reyes Magos. Las figuras de los monarcas eran en realidad retratos de toda la familia Médici, que manifestaba así su devoción al tiempo que exhibían su ascendente prestigio, pompa, poder y riqueza. Un excelente ejemplo de la pintura como propaganda política y económica. 



Los tres Reyes Magos de la Cappella dei Magi, de Benozzo Gozzoli. Baltasar (en el centro) se parece a Ioannes VIII Palaialogus (1425-1448), penúltimo emperador de Bizancio. Por primera vez se le representa con la cara morena, aunque todavía no es del todo negro.



Hasta ahora, los Magos habían sido representados siempre con la piel blanca. Su número plural y el hecho de que fuesen gentiles (no judíos) fue aprovechado para resaltar la diversidad humana. Primero se tomaron como la representación de las tres edades del hombre, y ya aparecen así en el mosaico de Sant'Apollinare de Ravenna (juventud, madurez y vejez). Pero hasta ahora no aparecía ninguna diferencia racial entre ellos.  


Hugo van der Goes. Altar Monforte. Los Magos representan
las tres edades del hombre. 


La primera obra que representa a uno de los tres reyes de color negro fue el Tríptico de la Epifanía de Hans Memling, datado alrededor de 1470. Aquí los Magos intentan representar no sólo las tres edades del hombre, sino que también los tres continentes: Asia, el más anciano, Europa, el maduro y África el continente más joven. A partir de aquí este modelo se impuso ampliamente.  


Probablemente esta tabla constituye la primera representación del rey negro. 
Hans Memling. Adoración de los Reyes Magos, tabla central del 
Tríptico de la Epifanía (circa 1470) Museo del Prado. Madrid.  


Sin embargo, no faltaron excepciones a la regla. En la pintura de Veronese (1580), los Reyes Magos presentan otra vez la piel blanca los tres. En este caso es bastante comprensible, porque tras las figuras de los Reyes se representan los donantes, tres nobles venecianos que pueden identificarse perfectamente por sus escudos nobiliarios que están representados en la ropa de sus pajes. 


Paolo Veronese pinta hacia 1580 esta Adoración, donde vuelven a aparecer tres reyes blancos, hecho explicable porque cada uno de ellos representa a uno de los tres nobles venecianos que encargaron la obra, sus escudos aparecen sobre las vestimentas de sus pajes. Musée de Beaux Arts de Lyon.


Las representaciones posteriores, en los s. XVII y XVIII conservaron  la tradición de representar al rey Baltasar como negro. Es más sus ropajes se fueron modificando, adoptando una estética más musulmana-otomana que propiamente africana. Muchas veces, la corona real se sustituye por un turbante. 

Las representaciones populares (pesebres, cabalgatas...) fueron también fieles a esta estética que subrayaba el ecumenismo de Jesús y su mensaje universal. La primera cabalgata popular de Reyes Magos parece que tuvo lugar en Alcoy en 1886, tal vez con la influencia de las fiestas de Moros y Cristianos de esta ciudad. La fiesta tuvo mucho éxito y festejos parecidos se propagaron rápidamente a toda España. 


Fray Juan B. Maíno. La Adoración de los Reyes Magos (1614)
Museo del Prado, Madrid 
(por sugerencia de Antoni Parera) 


Mathias Stomer Adoración de los Reyes Magos (circa 1601-1650). 

Musée des Grands Augustins, Toulouse.


El sueño de los Magos. Miniatura del Misal de Salzburgo (s. XV)



Benozzo Gozzoli. Cappella dei Magi: 



Adoración de los Magos, Rubens: 





___________________________________


Epifania: El rei negre







Gentile di Fabriano 

Adoración de los Magos 

(1423)
 
Tempera sobre tabla 303 x 282 cm

Galleria degli Uffizi, Florencia.  


Al cicle nadalenc, la figura dels Reis d’Orient té una gran implantació als països catòlics del sud d'Europa. A la Península Ibèrica (Espanya i Portugal) són els encarregats de portar els regals als nens el dia 6 de gener. També a la Provença, i fins i tot a Itàlia, si bé en aquest darrer país és la Befana (el nom prové d'una corrupció d'Epifania, paraula que ve del grec επιφάνεια que significa “acció de mostrar-se”). A Itàlia, l'Epifania es personifica en una vella, la Befana, una mena de bruixa bona que substitueix els Reis d’Orient en la tasca de portar regals. Popularment, es coneix als tres reis com el rei blanc (Melchor), el rei ros (Gaspar) i el rei negre (Baltasar). Potser el rei negre és el que gaudeix d’una major predilecció per part dels nens.

Però va existir realment un rei negre? A què es deu la creença en aquest curiós personatge? L'únic esment que trobem als evangelis sobre les figures dels Reis és la de Sant Mateu:

Resultado de imagen de epifanía velázquez
Velázquez: Adoració dels Mags. Museo del Prado.
 

 

"Nascut Jesús a Betlem de Judea en temps del rei Herodes, uns Mags van arribar d'Orient (...) i heus aquí que l'estrella que havien vist a l'Orient anava davant d'ells, fins a aturar-se al lloc on hi havia el Nen." En veure l'estrella es van omplir d'immensa alegria. I entrant a la casa, van veure el Nen amb Maria la seva Mare, i postrant-se el van adorar: van obrir els seus cofres i li van oferir els seus presents: or, encens i mirra" (Mt. 2, 1)

Així doncs, segons el breu relat evangèlic, sabem poc d'aquests misteriosos personatges. Només que eren Mags, la qual cosa en el context de l'època i el lloc equival a uns savis, potser astrònoms (per l'estrella) probablement presos de la tradició zoroastrista imperant a l'Orient Mitjà. Però a part d'aquesta suposició, no en sabem res. Quants eren? Quina edat tenien? Com es deien? D'on venien? De quina ètnia eren? Tampoc res no fa suposar que fossin reis, ni tan sols nobles. Tot això ha estat producte d'una construcció mítica posterior, una elaboració progressiva del mite.



Adoració dels Magd. Catacumba de Priscil·la, Roma (s. III)


La iconografia més antiga d’aquests personatges es remunta al s. III, a les catacumbes romanes, encara que el nombre d'aquests personatges era variable, oscil·lant entre dos i quatre.

Probablement, la primera imatge dels Mags la trobem a la catacumba de Priscil·la (s. III), encara que no deu ser gaire més antiga que les de la catacumba de Domitila i la de S. Pedro. En aquestes representacions apareixen tres personatges, amb gorra frígia, i són de pell blanca, aparenten la mateixa edat i no llueixen cap distintiu real.

Representació dels Mags a Ravenna. Sant'Apollinare Nuovo (s. VI)



Potser a partir dels presents als que al·ludeix St. Mateu (or, encens i mirra) va començar a suposar-se que eren tres personatges (un per regal). Al mosaic de l'església de Sant'Apollinare Nuovo de Ravenna (s.VI) els trobem representats al mur nord com tres personatges abillats amb robes exòtiques i barrets frigis (típics d'Àsia Menor). És a dir, se'ls referencia a estranys forasters (no jueus). Per primer cop apareixen els seus noms: Sanctus Balthassar, Sanctus Melchior, Sanctus Gaspar.



Reis d'Orient al frontal d'altar d'Avià (s. XII), 

corresponents a les tres edats de l'home. MNAC. Barcelona



Va ser al llarg de l'Edat Mitjana quan la figura dels misteriosos erudits orientals es va anar metamorfosejant en reis, representant-los amb luxoses vestidures, exuberants presents i un més o menys sumptuós seguici. Aquesta transformació ha d'entendre's com una apologia de la monarquia en una societat jeràrquica feudal. Potser l'exègesi bíblica es va basar en el Salm 72, convertint els Mags en monarques:
"Els reis de Tarsis i les illes el portaran presents, que els reis de Seba i Sabas li pagaran tribut: davant seu es rendiran tots els reis, li serviran totes les nacions”.


Seguici del rei Baltasar. Els Médici apareixen muntant a cavall a l'esquerra. Primer hi veiem a 
Piero il Gottoso (fill de Cosimo) sobre un cavall blanc.
Just darrere seu, Cosimo il Vecchio 
sobre una mula marró (símbol dels seus orígens humils) i més cap enrere altres membres de la família. 



Quan la pintura profana es recupera a partir del s. XV, les representacions dels tres Reis apareixen més sovint. Es tracta d'una pintura a cavall entre el fet religiós i el profà, en la que sovint es fa una clara propaganda del poder polític i econòmic. El 1495, el poderós banquer florentí Cósimo Médici "el Vell" (1389-1464) va encarregar a Benozzo Gozzoli la decoració de la capella del seu palau amb frescos que representessin una fastuosa Cavalcada dels Reis d’Orient. Les figures dels monarques eren en realitat retrats de tota la família Médici, que manifestava així la seva devoció alhora que exhibien el seu prestigi, poder i riquesa. Un exemple excel·lent de la pintura com a propaganda política i econòmica.


Els tres Reis Mags de la Cappella dei Magi, de Benozzo Gozzoli.
Baltasar (al centre) s'assembla a Ioannes VIII Palaialogus (1425-1448), penúltim emperador de Bizanci. Per primera vegada se'l representa amb la cara bruna,
si bé encara no és del tot negre.


Fins ara, els Mags havien estat representats sempre amb la pell blanca. El seu nombre plural i el fet que fossin gentils (no jueus) va ser aprofitat per ressaltar la diversitat humana. Primer es van prendre com la representació de les tres edats de l'home, i ja apareixen així al mosaic de Sant'Apollinare de Ravenna (joventut, maduresa i vellesa). Però fins el moment no apareixia cap diferència racial entre ells.

Hugo van der Goes. Altar Monforte. Els Mags representen
les tres edats de l'home. 



La primera obra que representa un dels tres reis de color negre va ser el Tríptic de l'Epifania de Hans Memling, datat pels volts del 1470. Aquí els Mags intenten representar no només les tres edats de l'home, sinó que també els tres continents: Àsia, el més ancià, Europa, el madur i Àfrica el continent més jove. A partir d’aquí aquest model es va imposar àmpliament.



Probablement aquesta taula és la que per primera vegada representa
el rei negre. 
Hans Memling. Adoració dels Reis, taula central del 
Tríptic de l'Epifania (circa 1470) Museo del Prado. Madrid.  



No obstant això, no van faltar excepcions a la regla. A la pintura de Veronese (1580), els tres Reis presenten tots ells una altra vegada la pell blanca. En aquest cas és força comprensible, perquè després de les figures dels monarques es representen els donants, tres nobles venecians que poden identificar-se perfectament pels seus escuts nobiliaris que estan representats a la roba dels patges. 



Paolo Veronese pinta cap a 1580 aquesta Adoració, on tornen a aparèixer  tres reis blancs, fet explicable perquè cadascú d'ells representa a un dels tres nobles venecians que van encarregar l'obra, ja que els seus escuts es poden veure a sobre dels vestits dels patges. Musée de Beaux Arts de Lyon.


Les representacions posteriors, als s. XVII i XVIII van conservar la tradició de representar el rei Baltasar com un rei negre. És més, les seves vestidures es van anar modificant, adoptant una estètica més musulmana-otomana que pròpiament africana. Moltes vegades, la corona reial se substitueix per un turbant.

Les representacions populars (pessebres, cavalcades...) també van ser fidels a aquesta estètica que subratllava l'ecumenisme de Jesús i el missatge universal. La primera cavalcada popular de Reis Mags sembla que va tenir lloc a Alcoi el 1886, potser amb la influència de les festes de Moros i Cristians d'aquesta ciutat. La festa va tenir molt èxit i festejos semblants es van propagar ràpidament a tota Espanya. 


Fra Juan B. Maíno. La Adoració dels Reis (1614)
Museo del Prado, Madrid 
(per suggerència de Antoni Parera) 


Mathias Stomer Adoració dels Reis (circa 1601-1650). 

Musée des Grands Augustins, Toulouse.


El somni dels tres Reis. Miniatura del Missal de Salzburg (s. XV)




Benozzo Gozzoli. Cappella dei Magi: 



Adoración de los Magos, Rubens: 



No hay comentarios: