versió catalana | versión española
Roberto Ferri
Alba Vermiglia
(2020)
Tempera grasa sobre lienzo 125 x 90 cm
Exposición temporal Museo Europeo de Arte Moderno (MEAM) Barcelona
|
En una entrada anterior comentábamos algunos aspectos biográficos y sobre la obra artística de Roberto Ferri, un pintor contemporáneo que oscila entre el hiperealismo y el surrealismo y con una notable influencia del barroco. En su sensual e inquietante plasmación del cuerpo humano, con una detallada anatomía, no faltan detalles patológicos que han llamado nuestra atención.
 |
Detalle de las manos de Alba Vermiglia, con deformaciones de artrosis
y algunos nódulos de Heberden. |
Es el caso, por ejemplo, de Alba Vermiglia, el cuadro con el que encabezamos hoy esta entrada. El cuerpo de un personaje masculino de edad madura yace en el suelo, envuelto en un manto de un intenso color rojo que enseguida nos evoca el cromatismo característico de Caravaggio. El personaje está atravesado por una especie de cayado-lanza que adopta una confusa estructura híbrida, mezcla de reptil, esqueleto y raíz arbustiva. Las manos del personajes están convulsas en una garra, que presenta las deformaciones típicas de artrosis. En algunos dedos pueden incluso observarse nódulos de Heberden.
La artrosis de las articulaciones de las manos se produce por una desgaste del cartílago de estas articulaciones. Suele producir dolor, rigidez, dificultad para mover los dedos y deformidad. La edad de inicio habitualmente es entre los 40 y los 50 años. En muchos casos de artrosis se pueden ver los nódulos de Heberden, nudosidades palpables que aparecen en las articulaciones interfalángicas distales de las manos.
Es bien conocido que la artrosis afecta más a personas que han realizado determinados trabajos de desgaste manual, como es el caso de muchos escultores. Miguel Ángel, por ejemplo tenía estas deformaciones en sus manos y también las plasmó en algunas de sus obras. No sé si Roberto Ferri conoce este detalle, pero no me extrañaría en absoluto, habida cuenta de la gran capacidad de observación del pintor tarentino y su profundo conocimiento del arte de este período.
 |
Ade (2020) Tempera grasa sobre lienzo 160 x 150 cm.
|
En otra de las obras, Ade (2020) aparece el cuerpo retorcido de un desnudo masculino que evoca, por su forzada postura a la escultura helenística de Laocoonte y sus hijos. El personaje presenta en una de sus manos nódulos característicos correspondientes a Knuckle pads o nódulos de Garrod, unas lesiones papulares o nodulares en forma de almohadillas que pueden asentar sobre las articulaciones interfalángicas proximales y metacarpofalángicas de las manos sin especial significación patológica.
Los knuckle pads pueden verse también en algunas estatuas de Miguel Ángel, como la de David, y es probable que el mismo autor tuviera esta alteración. Es probable también que Ferri los use para llamar la atención sobre algunos puntos del cuadro y que al mismo tiempo formen parte de un velado homenaje a Miguel Ángel.
 |
Ade (detalle). En algunas articulaciones pueden verse lesiones de knuckle pads. |
Este personaje, Ade (o Hades), presenta también un ojo velado, que ratifica su dominio sobre el mundo subterráneo, el reino de las tinieblas, donde la visión es innecesaria. La extraña estructura ósea que lo acompaña, enredándose en una de sus piernas, es otra alusión al reino de los muertos.
 |
Ade (Hades) presenta también los ojos velados, en referencia
a su dominio sobre el mundo subterráneo. |
Roberto Ferri: (II) Artrosi i altres lesions de les mans
Roberto Ferri
Alba Vermiglia
(2020)
Tempera grasa sobre lienzo 125 x 90 cm
Exposición temporal Museo Europeo de Arte Moderno (MEAM) Barcelona
|
En una entrada anterior comentàvem alguns aspectes biogràfics i de l'obra artística de Roberto Ferri, un pintor contemporani que oscil·la entre l’hiperrealisme i el surrealisme i amb una influència notable del barroc. En la seva manera sensual i inquietant de plasmar el cos humà, amb una anatomia detallada, no hi manquen detalls patològics que ens criden l’atenció.
|
Detall de les mans d'Alba Vermiglia, on hi trobem deformacions d'artrosi
i alguns nòduls d'Heberden.
|
És el cas, per exemple, d'Alba Vermiglia, el quadre amb el que avui encapçalem aquesta entrada. El cos d'un personatge masculí d'edat madura jeu a terra, embolicat en un mantell d'un vermell intens que de seguida ens evoca al cromatisme característic de Caravaggio. El personatge està travessat per una mena de bastó-llança que adopta una confusa estructura híbrida, barreja de rèptil, esquelet i arrel arbustiva. Les mans estan convulses en garra, que presenta les deformacions típiques d'artrosi. En alguns dits fins i tot es poden observar nòduls de Heberden.
L'artrosi de les articulacions de les mans es produeix per una desgast del cartílag d'aquestes articulacions. Sol produir dolor, rigidesa, dificultat per moure els dits i deformitat. L'edat d’inici habitualment és entre els 40 i els 50 anys. En molts casos d'artrosi es poden veure els nòduls de Heberden, nòduls palpables que apareixen a les articulacions interfalàngiques distals de les mans.
És ben conegut que l'artrosi afecta més a persones que han realitzat determinades feines de desgast manual, com és el cas de molts escultors. Miquel Àngel, per exemple tenia aquestes deformacions a les mans i també les va plasmar a algunes de les seves obres. No sé si Roberto Ferri coneix aquest detall, però no seria d’estranyar, tenint en compte la gran capacitat d'observació del pintor tarantí i el seu profund coneixement de l'art d'aquest període.
|
Ade (2020) Tempera grassa sobre tela 160 x 150 cm.
|
En una altra de seves les obres, Ade (2020) apareix el cos retorçat d'un nu masculí que, per la seva postura forçada, evoca l'escultura hel·lenística de Laocoont i els seus fills. El personatge presenta en una de les seves mans nòduls característics corresponents a Knuckle pads o nòduls de Garrod, unes lesions papulars o nodulars en forma de coixinets que poden assentar sobre les articulacions interfalàngiques proximals i metacarpofalàngiques de les mans sense una especial significació patològica.
Els knuckle pads també es poden veure en algunes estàtues de Miquel Àngel, com la de David, i és probable que el mateix autor tingués aquesta alteració. També és possible que Ferri els faci servir per cridar l'atenció sobre alguns punts del quadre i que al mateix temps formin part d'un homenatge a Miquel Àngel.
|
Ade (detall). En algunes articulacions podem veure lesions de knuckle pads.
|
Aquest personatge, Ade (o Hades), presenta també un ull velat, que ratifica el seu domini sobre el món subterrani, el regne de les tenebres, on la visió és innecessària. L'estranya estructura òssia que l'acompanya, enredant-se en una de les seves cames, és una altra al·lusió al regne dels morts.
|
Ade (Hades) presenta també els ulls velats, en clara
referència al seu domini sobre el món subterrani.
|
