martes, 17 de enero de 2023

San Casciano (I): las termas

versió catalana | versión española








Higia

Estatuilla 
Yacimiento de las termas.
Casciano dei Bagni (Toscana)




Xavier Espluga, mi antiguo profesor de Historia de Roma durante mi licenciatura de Humanidades de la UOC, me envía un artículo sobre las importantes excavaciones que se están realizando en las antiguas termas de Casciano dei Bagni. Desde aquí le agradezco su amabilidad, ya que es un tema de gran interés y que tiene cabida en este blog. 

Las termas de Casciano dei Bagni tienen fama desde la antigüedad. Fama que han conservado a través de los tiempos ya que también eran frecuentadas por los Medici. En I promesi sposi (Los novios) la genial novela de Manzoni,  el cardenal Federico Borromeo acude a las termas en 1600 y 1601 para aliviar una dolorosa y misteriosa inflamación de la mejilla. La recuperación de algunos pórticos y otras estructuras de este tiempo también forman parte del proyecto arqueológico en curso. 

Algunos de los vestigios más antiguos del yacimiento se remontan a la época etrusca, al helenismo y a los primeros tiempos de la República romana. Las excavaciones arqueológicas han rescatado un importante complejo termal, con piscinas, columnatas, y altares dedicados a divinidades de la salud (Apolo, Higia, Isis...). Se ha encontrado también una estatuilla de Higia. Entre las esculturas también se cabe destacar un importante relieve de un toro y la figura de un putto con inscripciones visibles en el muslo



La figura del putto (arriba) y la inscripción que lleva en el muslo (abajo) 




Durante la época de Augusto, sobre los cimientos del primitivo santuario se edificó una estructura monumental con una piscina circular central flanqueada por cuatro columnas toscanas. Entre el final de la dinastía flavia y la época de Trajano se produjo un incendio, que motivó la reconstrucción y ampliación del conjunto. En las últimas décadas del s. II d.C. se erigieron los altares de Isis y la Fortuna Primigenia a ambos lados de la piscina de agua caliente (que se abastecía de una fuente termal de la que emerge agua a 42ºC).  Tras la peste antonina (s. II d.C.) el santuario alcanzó probablemente su mayor nivel de popularidad, pero también siguió siendo frecuentado posteriormente como atestiguan las lucernas decoradas con símbolos cristianos y cruces encontradas en el yacimiento. 



Altares de Apolo y de Higia, divinidades salutíferas 


El conjunto de las termas de San Casciano es de gran importancia ya que comprendía diversos edificios, porches, columnatas y un gran número de piscinas terapéuticas tanto de agua fría como de agua caliente, lo que le hace excepcional entre los establecimientos de este tipo de época romana que conocemos en todo el Mediterráneo. Pero todavía más extraordinario son algunos de los exvotos y el importante tesoro votivo de 3.000 monedas, al que dedicaremos otra entrada del blog. 


Reconstrucción hipotética de la piscina circular en las 
termas de Casciano dei Bagni




___________________________________



San Casciano (I): Les termes







Hígia

Estatueta 
Jaciment de les termes.
Casciano dei Bagni (Toscana)




Xavier Espluga, el meu antic professor d'Història de Roma durant la meva llicenciatura d'Humanitats a la UOC, m'envia un article sobre les importants excavacions que s'estan fent a les antigues termes de Casciano dei Bagni. Des d'aquí li agraeixo la seva amabilitat, doncs és un tema de gran interès i que té cabuda en aquest bloc. 

Les termes de Casciano dei Bagni tenen fama des de l'antiguitat. Un renom que han conservat al llarg dels temps ja que també eren freqüentades pels Medici. A I promesi sposi (Els nuvis) la genial novel·la de Manzoni, el cardenal Federico Borromeo acudeix a les termes el 1600 i el 1601 per alleujar una dolorosa i misteriosa inflamació de la galta. La recuperació d'alguns pòrtics i d'altres estructures també formen part del projecte arqueològic en curs.

Alguns dels vestigis més antics del jaciment es remunten a l'època etrusca, a l'hel·lenisme i als primers temps de la República romana. Les excavacions arqueològiques han rescatat un important complex termal, amb piscines, columnates i altars dedicats a divinitats de la salut (Apol·lo, Higia, Isis...). També s’hi ha trobat una estatueta d’Hígia. Entre les escultures també cal destacar un relleu important d'un toro i la figura d'un putto amb inscripcions visibles a la cuixa.


La figura del putto (a dalt) i detall de la inscripció que porta a la cuixa (a baix) 




Durant l'època d'August, a sobre dels fonaments del primitiu santuari es va edificar una estructura monumental amb una piscina circular central flanquejada per quatre columnes toscanes. Entre el final de la dinastia flàvia i l'època de Trajà es va produir un incendi, que va motivar la reconstrucció i l'ampliació del conjunt. A les darreres dècades del s. II dC. es van erigir els altars d'Isis i la Fortuna Primigènia a banda i banda de la piscina d'aigua calenta (que s'abastia d'una font termal de la qual emergeix aigua a 42ºC). Després de la pesta antonina (s. II dC) el santuari va aconseguir probablement el seu major nivell de popularitat, si bé va continuar sent freqüentat posteriorment com testifiquen les lluernes decorades amb símbols cristians i creus trobades al jaciment.


Altars d'Apol·lo y d'Hígia, divinitats salutíferes 


El conjunt de les termes de Sant Casciano és de gran importància ja que comprenia diversos edificis, porxos, columnates i un gran nombre de piscines terapèutiques tant d'aigua freda com d'aigua calenta, fet que el fa excepcional entre aquest tipus d’indrets d'època romana que coneixem a tota la Mediterrània. Però encara són més extraordinaris alguns dels exvots i l'important tresor votiu de 3.000 monedes, al qual dedicarem una altra entrada del bloc.


Reconstrucció hipotètica de la piscina circular a les 
termes de Casciano dei Bagni