martes, 28 de diciembre de 2021

La mirra (y II): Cosmético, perfume, bálsamo

versió catalana | versión española








Hyeronimus Bosch (El Bosco)

Tríptico de la adoración de los Magos 

(circa 1494)
 
Óleo sobre tabla de madera de roble

Museo del Prado. Madrid.  




Hyeronimus Bosch (circa 1450-1516) fue un pintor flamenco, miembro de una familia con seis generaciones de pintores. Conocido como El Bosco, su pintura es de gran originalidad, enigmática y onírica, llena de simbolismos no siempre bien descifrados, que en cierto modo anticipan el surrealismo. 

En el tríptico de la Adoración de los Magos, El Bosco demuestra su maestría como pintor, como puede verse en la riqueza de los materiales, en la opulencia de las vestiduras de los magos y de sus ofrendas, y sobre todo, en el modo magistral con que trata la luz, con finos toques. 

La obra está cuajada de simbolismos. Citaremos solamente uno de ellos. En la esclavina metálica del mago que ofrece mirra en una bandeja de plata se puede ver representada a la reina de Saba ofreciendo sus presentes a Salomón  (1 Reyes 10, 1-13). Esta asociación de ideas es una referencia al país de la legendaria reina, uno de los países de los que procede la mirra



Gaspar y Baltasar ofreciendo incienso y mirra. 
Fresco de Santa María de Taüll


Como aludíamos en una entrada anterior la mirra era una preciada resina que tenía virtudes medicinales. Pero también cosméticas. Se usaba para el cuidado del cabello, tanto para su limpieza e higiene, por sus propiedades astringentes. Se usaba especialmente en casos de alopecia y para tratar la caspa, ya que tenía una importante actividad antiseborreica. 

Como cosmético cutáneo, la mirra purificaba y limpiaba la piel, disminuía la aparición de comedones y retardaba la aparición de arrugas. 

También se usaba la mirra para la elaboración del aceite balsámico que se usaba para limpiar, nutrir y perfumar la piel. Tal vez por esas virtudes tan unidas a la belleza, el arbusto de la mirra estuvo unido a la leyenda de Adonis, el prototipo de belleza masculina por antonomasia, como nos recuerda Antoni Janer en su blog: Esmirna, hija del rey de Siria Ciniras, había quedado embarazada incestuosamente por su padre. Avergonzada, se refugió en el bosque, donde Afrodita se apiadó de ella y la transformó en el arbusto de la mirra. Pero su hijo siguió desarrollándose en su seno. Cuando llegó a término, la corteza del árbol se desprendió y de su interior nació el hijo de Esmirna, el bello Adonis. 




Una fiesta en el antiguo Egipto (Reino Nuevo). Las damas asistentes, ricamente adornadas llevan en sus cabezas un cono con un cerato perfumado con mirra.
A la izquierda, una esclava semidesnuda les sirve vino. También ella lleva el cono perfumado. 



La mirra también formaba parte de la composición de los conos de cera que las damas egipcias solían poner sobre sus pelucas durante los banquetes. Los conos se fundían progresivamente desparramando el perfume sobre la cabeza de su portadora y llenando de aroma el ambiente.  


 
Momia de Tamit. Dinastía XXV(722-664 a.C.) 
 Museo Egipcio. Turín. 


El uso de la mirra en todo tipo de perfumes era bastante habitual. De hecho todavía hoy la mirra es una sustancia muy usada en perfumería. En Egipto uno de los perfumes más conocidos era una mezcla de aceite de bellota, mirra y resinas. La reputación de este perfume llegó a Roma donde se importaba en cantidades importantes. 

Pero no solamente la mirra era usada como medicamento y cosmético para los vivos. También se usaba como conservante para embalsamar a los muertos. Según el testimonio de Heródoto, la mirra era una de las sustancias usadas para momificar los cuerpos en el antiguo Egipto y también fue habitual en los tiempos bíblicos. 



Momia egipcia. Museos Vaticanos. Roma. 


El simbolismo de la mirra en la Epifanía era precisamente el de poner de manifiesto la naturaleza humana de Jesús. Un hombre sujeto, como todos, a los vaivenes de la salud y la enfermedad, que finalmente moriría en la cruz y a su tumba acudirían las santas mujeres con la intención de embalsamarlo, probablemente con ungüentos de mirra. Todo un símbolo de la vida del hombre, en el camino que transcurre desde el nacimiento al sepulcro.  



Velázquez. La adoración de los Magos. Museo del Prado, Madrid. 




___________________________________




La mirra (i II): Cosmètic, perfum, bàlsam.






Hyeronimus Bosch (El Bosco)

Tríptic de l'adoració dels Mags 

(circa 1494)
 
Oli sobre taula de fusta de roure

Museo del Prado. Madrid.  



Hyeronimus Bosch (circa 1450-1516) va ser un pintor flamenc, membre d'una família amb sis generacions de pintors. Conegut com El Bosco, la seva pintura és de gran originalitat, enigmàtica i onírica, plena de simbolismes no sempre ben desxifrats, que en certa manera anticipen el surrealisme.

Al Tríptic de l'Adoració dels Mags, El Bosco demostra el seu mestratge com a pintor, com es pot veure en la riquesa dels materials, en l'opulència de les vestidures dels mags i de les seves ofrenes, i sobretot, en la manera magistral amb què tracta la llum, amb fins tocs.

L'obra està plena de simbolismes. En citarem només un. A l'esclavina metàl·lica del mag que ofereix mirra en una safata de plata es pot veure representada la reina de Saba oferint els seus presents a Salomó (1 Reis 10, 1-13). Aquesta associació d'idees és una referència al país de la reina llegendària, un dels països dels quals procedeix la mirra.



Gaspar i Baltasar oferint encens i mirra. 
Fresc de Santa María de Taüll


Com al·ludíem en una  entrada anterior la mirra era una preada resina que tenia virtuts medicinals. Però també cosmètiques. S'usava per a la cura del cabell, tant per a la neteja i higiene, per les seves propietats astringents. S'emprava especialment en casos d'alopècia i per tractar la caspa, ja que tenia una activitat antiseborreica important.

Com a cosmètic cutani, la mirra purificava i netejava la pell, disminuïa l'aparició de barbs i retardava l'aparició d'arrugues.
També es feia servir per a l'elaboració de l'oli balsàmic que s'emprava per netejar, nodrir i perfumar la pell. Potser per aquestes virtuts tan unides a la bellesa, l'arbust de la mirra va estar unit a la llegenda d'Adonis, el prototip de bellesa masculina per antonomàsia, com ens recorda Antoni Janer en el seu blogEsmirna, filla del rei de Síria Ciniras, havia quedat embarassada incestuosament pel seu pare. Avergonyida, es va refugiar al bosc, on Afrodita se'n va apiadar i la va transformar en l'arbust de la mirra. Però el seu fill va continuar desenvolupant-se al seu si. Quan va arribar a terme, l'escorça de l'arbre es va desprendre i del seu interior va néixer el fill d'Esmirna, el bell Adonis.




Una festa a l'antic Egipte (Regne Nou). Les dames assistents, ricament adornades porten sobre els seus caps un con amb un cerat
perfumat amb mirra. A l'esquerra, una esclava semidespullada
els serveix vi. Ella també porta el con perfumat. 













La mirra també formava part de la composició dels cons de cera que les dames egípcies solien posar-se sobre les perruques durant els banquets. Els cons es fonien progressivament escampant el perfum sobre el cap de la portadora i omplint  l'ambient d'aroma.  

 
Mòmia de Tamit. Dinastia XXV (722-664 a.C.) 
 Museu Egipci. Torí. 


L'ús de la mirra en tota mena de perfums era força habitual. De fet encara avui la mirra és una substància molt utilitzada en perfumeria. A Egipte un dels perfums més coneguts era una barreja d'oli de gla, mirra i resines. La reputació d'aquest perfum va arribar a Roma, on s'importava en grans quantitats.

Però la mirra no només s’utilitzava com a medicament i cosmètic per als vius. També s'usava com a conservant per embalsamar als mortsSegons el testimoni d'Heròdot, la mirra era una de les substàncies usades per momificar els cossos a l'antic Egipte i també va ser habitual en els temps bíblics.



Mòmia egípcia. Museus Vaticans. Roma. 


El simbolisme de la mirra a l'Epifania era precisament el de posar de manifest la naturalesa humana de Jesús. Un home subjecte, com tots, als vaivens de la salut i la malaltia, que finalment moriria a la creu i a la seva tomba acudirien les santes dones amb la intenció d'embalsamar-lo, probablement amb ungüents de mirra. Tot un símbol de la vida de l'home, pel camí que transcorre des del naixement fins al sepulcre.



No hay comentarios: