Arqueas y mitología nórdica: (II) Odín.

 versió catalana | versión española

Johannes Gehrts Odhin (1901) Grabado

La vida sobre la Tierra se divide en tres grandes dominios o grupos: Archaea, Bacteria y Eukarya. Los dos primeros son células muy pequeñas, de biología relativamente sencilla, sin subestructuras celulares (como mitocondrias, por ejemplo) y con el material genético libre en su interior. El tercer dominio, Eukarya, somos el resto de seres vivos: plantas, animales y humanos, que tenemos células con núcleo y orgánulos. 

En una entrada anterior vimos como el descubrimiento de arqueas en la emergencia de agua termal conocida como el castillo de Loki (entre Noruega y Groenlandia) motivó la creación de un nuevo filum al que, por el lugar donde se había tomado la muestra, se le dio el nombre de este dios nórdico: Lokiarqueas (2015). 

En 2016 se descubrió un nuevo grupo de arqueas, y por seguir cierta lógica se le bautizó con el nombre de otro dios vikingo: Odin. Fueron las Odinarqueas. Y más tarde se añadieron otros dos grupos, también con nombres mitológicos: Thorarqueas (por el dios Thor) y Heimdallarcheota (por Heimdall). Todas ellas se engloban en el superfilo Asgard o Asgardarcheota, que toma el nombre del mundo donde se encuentra el Valhalla, la residencia de los dioses. Las arqueas tienen especial importancia ya que las recientes teorías creen que la asociación entre una arquea y una bacteria pudo originar la primera célula eucariota. 

En el grabado que encabeza este artículo se representa a la principal de las divinidades de la mitología nórdica, Odín, padre de los dioses, sentado majestuosamente en su trono celestial y mostrando sus atributos: el casco alado y su lanza Gungnir. Está acompañado también por sus fieles cuervos Huggin y Munnin (que simbolizan el «pensamiento» y la «memoria» respectivamente) y sus lobos Geri y Freki. 

En la mitología germánica a Odín se le da el nombre de Wotan (que etimológicamente significa furor), y así aparece el las óperas de la Tetralogía del Anillo del Nibelungo de Wagner. 

Estatua de Wotan (Odin) en Hannover (Alemania) 

Odín era hijo de Bor y de la giganta Bestla, y es el dios de la sabiduría, la guerra y la muerte, pero también se le considera, aunque en menor medida, el dios de la magia, la poesía, la profecía, la victoria y la caza. Reside en el Asgard, en su palacio de Valaskhálf, y desde su trono puede ver, con su único ojo, todo lo que sucede en los nueve mundos del universo. 

Como dios de la guerra, se encargaba de enviar a las valquirias a recoger a los guerreros heroicos muertos en batalla, y sentarlos a su lado en el Valhalla, donde Odín preside los banquetes. 

Arthur Rackham: Wotan (1910)
(Ilustración para la ópera Die Walküre de Wagner)  

Al final de los tiempos, Odín, cabalgando a Sleipnir, su corcel de ocho patas, guiará a los dioses y a los hombres contra las fuerzas del caos en la batalla del fin del mundo, el Ragnarök, en donde será asesinado y devorado por el lobo Fenrir, al que  Vidar matará inmediatamente, desgarrará las fauces y colocará un pie en la garganta.

Otra característica de Odín es que es tuerto. Sacrificó su ojo izquierdo en el pozo de Mimir, para así poder acceder a la sabiduría infinita y conocerlo todo (menos el futuro). Por eso es también el dios del conocimiento.  

Georg von Rosen: Odín (1886)

Es también un dios viajero, al que le gusta recorrer la tierra sin ser reconocido. Por eso adopta la figura de un viejo, tuerto, con barba gris, usando un sombrero de ala ancha y con un abrigo azul oscuro.

Y recientemente Odín, además de ser un viejo dios nórdico, ha dado también el nombre a un grupo de las misteriosas arqueas, que tal vez fueron las precursoras, de algún modo, de las células eucariotas. 

Xavier Sierra Valentí

---

Arquees i mitologia nòrdica: (II) Odín

Johannes Gehrts Odhin (1901) Gravat

La vida sobre la Terra es divideix en tres grans dominis o grups: Archaea, Bacteria i Eukarya. Els dos primers són cèl·lules molt petites, de biologia relativament senzilla, sense subestructures cel·lulars (com els mitocondris, per exemple) i amb el material genètic lliure al seu interior. El tercer domini, Eukarya, som la resta d'éssers vius: plantes, animals i humans, que tenim cèl·lules amb nucli i orgànuls.

En una entrada anterior vam veure com el descobriment d’arquees a la sortida d'aigua termal coneguda com el castell de Loki (entre Noruega i Groenlàndia) va motivar la creació d'un nou fílum a què, pel lloc on s'havia pres la mostra, se li va donar el nom d'aquest déu nòrdic: Lokiarquees (2015).

El 2016 es va descobrir un nou grup d’arquees, i per seguir certa lògica es va batejar amb el nom d'un altre déu víking: Odin. Van ser les Odinarquees. I més tard es van afegir dos altres grups, també amb noms mitològics: Thorarquees (pel déu Thor) i Heimdallarcheota (per Heimdall). Totes elles s'engloben en un superfílum, Asgard o Asgardarcheota, que pren el nom del món on hi ha el Valhalla, la residència dels déus. Els arqueobacteris tenen especial importància ja que les recents teories creuen que l'associació entre una arquea i un bacteri va poder originar la primera cèl·lula eucariota.

En el gravat que encapçala aquest article es representa la principal divinitat de la mitologia nòrdica, Odín, pare dels déus, assegut majestuosament al seu tron celestial i mostrant els seus atributs: el casc alat i la seva llança Gungnir. Està acompanyat també pels seus fidels corbs Huggin i Munnin (que simbolitzen el «pensament» i la «memòria» respectivament) i els seus llops Geri i Freki.

Odín, a la mitologia germànica, se l’anomena Wotan (que etimològicament vol dir furor), i així apareix a les òperes de la Tetralogia de l'Anell del Nibelung de Wagner.

Estàtua de Wotan (Odin) a Hannover (Alemanya) 

Odín era fill de Bor i de la geganta Bestla, i és el déu de la saviesa, la guerra i la mort, però també se'l considera, en part, el déu de la màgia, la poesia, la profecia, la victòria i la caça. Resideix a l’Asgard, al seu palau de Valaskhálf, i des del seu tron pot veure, amb el seu únic ull, tot el que succeeix en els nou mons de l'univers.

Com a déu de la guerra, s'encarregava d'enviar a les valquíries a recollir els guerrers heroics morts en batalla, i asseure'ls al seu costat al Valhalla, on Odin presideix els banquets.

Arthur Rackham: Wotan (1910)
(Il·lustració per a l'òpera Die Walküre de Wagner)  

A la fi dels temps, Odin, cavalcant a Sleipnir, el seu cavall de vuit potes, guiarà als déus i als homes contra les forces del caos a la batalla de la fi del món, el Ragnarök, on serà assassinat i devorat pel llop Fenrir, al que Vidar matarà immediatament, estripant-li la gola i col·locant-li un peu a dins.

Una altra característica d'Odín és que és borni. Va sacrificar el seu ull esquerre al pou de Mimir, per poder accedir així a la saviesa infinita i conèixer-ho tot (menys el futur). Per això també és el déu del coneixement. 

Georg von Rosen: Odín (1886)

És també un déu viatger, a qui li agrada recórrer la terra sense ser reconegut. Per això adopta la figura d'un vell borni, amb barba grisa, amb un barret d'ala ampla i un abric blau fosc.

Recentment Odín, a més de ser un antic déu nòrdic, també ha donat el nom a un grup de misteriosos arqueobacteris, que potser van ser els precursors de les cèl·lules eucariotes. 

Xavier Sierra i Valentí