viernes, 2 de julio de 2021

Arqueas y mitología nórdica: (IV) Helmdall

 versió catalana | versión española





Anónimo

Heimdal
(s. XVIII)

Miniatura de un manuscrito islandés


Helmdall o Heimdall (en lengua escandinava antigua, el prefijo heim- significa etimológicamente hogar, casa, pero no se conoce el significado del sufijo -dall) es el dios guardián en la mitología del norte de Europa. 

Según el mito nórdico, Odín estaba paseando un día por la orilla del mar, cuando vio a nueve bellas mujeres gigantes. El dios del cielo se enamoró de las nueve y se casó con todas ellas. Entre todas trajeron al mundo a un hijo al que llamaron Heimdal. 

Las nueve madres criaron al niño con la fuerza de la tierra, la humedad del amor y el calor del sol. También le dieron sangre de jabalí. En poco tiempo Heimdall creció y fue a reunirse con su padre en el Asgard, la morada de los dioses. 

Cuando llegó al Asgard, los dioses acababan de construir el Bifrost, el arco iris que serviría de puente para llegar al Asgard. Lo habían construído con fuego (rojo), aire (azul) y agua del mar (verde). Pero necesitaban un guardián que vigilara el puente y la entrada al divino reino, y nombraron a Heimdal para el cargo. Para su nueva función le dieron poderes sobrenaturales: una vista muy aguda, un oído tan fino que podía oír crecer la hierba y el poder de estar varios días sin dormir. 



Nils Blomer: Heimdal tornant a Freia el seu collar 


Odín le regaló una espada y el cuerno Gjallarhorn, que tocará por última vez para anunciar el combate entre dioses y gigantes, tras el que llegará el Ragnarök (fin del mundo). Él también será el último dios en sucumbir en el Ragnarök,  a manos del dios Loki. 

Heimdall está ahora de gran actualidad. En 2017 se propuso que el antiguo dios escandinavo diera el nombre a un nuevo filo de arqueas (Heimdallarchaeota). Como otras arqueas incluidas en la familia Asgard, descubiertas en los sedimentos marinos de la fosa conocida como castillo de Loki, contienen en sus genomas muchos genes que codifican para sintetizar proteínas esencialmente eucariotas. La hipótesis que se plantea (y que todavía no ha alcanzado plena aceptación) es que tal vez una Heimdallarquea se combinó con una bacteria y dio lugar a la primera célula eucariota. Aunque se necesitan más investigaciones al respecto es esta una posibilidad realmente apasionante. Aunque arqueas y bacterias están muy alejadas de los seres eucariotas, quizás la cooperación de ambas creó el antecesor común de plantas, animales y por tanto también del género humano. 


Xavier Sierra Valentí


 



Arquees i mitologia nòrdica: (IV) Heimdall 






Anònim

Heimdall
(s. XVIII)

Miniatura d'un manuscrit islandès



Helmdall o Heimdall (en llengua escandinava antiga, el prefix heim- etimològicament significa llar, casa, però no es coneix el significat de el sufix -dall) és el déu guardià en la mitologia del nord d'Europa. 

Segons el mite nòrdic, Odin estava passejant un dia per la vora de la mar, quan va veure a nou dones gegants de gran bellesa. El déu del cel es va enamorar de les nou i es va casar amb totes elles. Entre totes van portar al món un fill a qui també van posar el nom de Heimdall.


Les nou mares van criar l'infant amb la força de la terra, la humitat de l'amor i la calor del sol. També li van donar sang de porc senglar. En poc temps Heimdall va créixer i va anar a reunir-se amb el seu pare a Asgard, l'estança dels déus.



Nils Blomer: Heimdal tornant a Freia el seu collar

Quan va arribar a Asgard, els déus acabaven de construir el Bifrost, l'arc de Sant Martí que serviria de pont per arribar a Asgard. L'havien construït amb foc (vermell), aire (blau) i aigua del mar (verd). Però necessitaven un guardià que vigilés el pont i l'entrada al regne diví, i van encarregar-li a Heimdall. Per dur a terme la seva tasca en el nou càrrec li van donar poders sobrenaturals: una vista molt aguda, una oïda tan fina que podia sentir créixer l'herba i el poder d'estar molts dies sense dormir.


Odín li va regalar una espasa i la banya Gjallarhorn, que tocarà per última vegada per anunciar el combat entre déus i gegants, després del qual arribarà a Ragnarök (la fi del món). Ell també serà l'últim déu a sucumbir a Ragnarök, a les mans del déu Loki.


Heimdall està de gran actualitat. El 2017 es va proposar que l'antic déu escandinau donés el nom a un nou tipus d’arquees (Heimdallarchaeota). Com altres arqueobacteris inclosos en la família Asgard, descobertes en els sediments marins de la fossa coneguda com el castell de Loki, contenen en els seus genomes molts gens que codifiquen per a sintetitzar proteïnes essencialment eucariotes. La hipòtesi que es planteja (i que encara no ha assolit plena acceptació) és que potser una Heimdallarquea es va combinar amb un bacteri i va donar lloc a la primera cèl·lula eucariota. Encara que es necessiten més investigacions al respecte és una possibilitat realment apassionant. Arquees i bacteris encara estan molt allunyats dels éssers eucariotes, potser la cooperació d'ambdues va crear l'antecessor comú de plantes, animals i per tant també del gènere humà.


Xavier Sierra i Valentí


No hay comentarios: