versió catalana | versión española
Lluís Domènech i Montaner Pavelló dels Distingits (1897-1912) La escalera Institut Pere Mata. Reus |
Saliendo de la sala de juegos, se podía acceder a la planta superior por unas amplias escaleras de mármol. La parte vertical de los escalones era de cerámica amarillenta con una cenefa en relieves con motivos vegetales. Estas cerámicas son las mismas que usará posteriormente Doménech i Montaner para construir las escaleras de algunas zonas nobles del Hospital de Sant Pau (como el acceso a la Sala de Actos o el acceso a la Biblioteca Cambó) y también las escaleras del Palau de la Música Catalana de Barcelona.
El techo de esta escalera estaba decorado con esgrafiados con motivos vegetales. En las paredes, un original arrimadero de azulejos triangulares, en tonos rosa, verde y azul, rematado en una graciosa ondulación.
Como se puede apreciar en las fotografías esta escalera estaba realizada sin hueco central, por razones de seguridad (para evitar posibles intentos de suicidio, frecuentes en los enfermos mentales).
 |
Otro aspecto de las escaleras del Institut Pere Mata, en la que se pueden apreciar los esgrafiados del techo. |
Doménech i Montaner no olvidó nunca las condiciones especiales de las personas que iban a hospedarse en este edificio y no descuidó en ningún momento las medidas de seguridad oportunas. Si se sigue subiendo por la escalera se puede comprobar que la puerta de vidrio por la que se accede a la galería de los músicos, a pesar de que no lo parezca, es una puerta de seguridad. El plomo de la vidriera - material blando - se ha sustituído por hierro forjado, material mucho más resistente, por lo que no deja de ser una reja. De este modo, si alguien en un ataque de furor, rompiera los vidrios, la estructura de hierro quedaría intacta, impidiendo que una persona pudiese atravesarla. En todas las puertas y ventanas exteriores del edificio se ha usado el hierro de igual manera, para dificultar las evasiones y los intentos de suicidio.
___________________________________
Un manicomi singular, joia del Modernisme
(V) L'escala
Lluís Domènech i Montaner Pavelló dels Distingits (1897-1912) L'escala Institut Pere Mata. Reus |
Sortint de la sala de jocs, es podia accedir a la planta superior per unes àmplies escales de marbre. La part vertical dels graons era de ceràmica groguenca amb una sanefa amb relleus amb motius vegetals. Aquestes ceràmiques són les mateixes que utilitzarà posteriorment Domènech i Montaner per construir les escales d'algunes zones nobles de l'Hospital de Sant Pau (com l'accés a la Sala d'Actes o l'accés a la Biblioteca Cambó) i també les escales del Palau de la Música Catalana de Barcelona.
El sostre de l’escala estava decorat amb esgrafiats amb motius vegetals. A les parets, un original arrambador de rajoles triangulars, en tons rosa, verd i blau, rematat en una graciosa ondulació.
Tal com es pot apreciar a les fotografies aquesta escala estava realitzada sense buit central, per raons de seguretat (per evitar possibles intents de suïcidi, freqüents en els malalts mentals).
|
Un altre aspecte de les escales de l'Institut Pere Mata, on es poden apreciar els esgrafiats del sostre. |
Domènech i Montaner mai no va oblidar les condicions especials de les persones que s'allotjarien en aquest edifici i no va descuidar en cap moment les mesures de seguretat oportunes. Si se segueix pujant per l'escala es pot comprovar que la porta de vidre per on s'accedeix a la galeria dels músics, malgrat que no ho sembli, és una porta de seguretat. El plom de la vidriera – material tou – s'ha substituït per ferro forjat, material molt més resistent, per la qual cosa no deixa de ser una reixa. D'aquesta manera, si algú en un atac de furor trenqués els vidres, l'estructura de ferro quedaria intacta, impedint que una persona la pogués travessar. A totes les portes i finestres exteriors de l'edifici s'ha fet servir el ferro de la mateixa manera, per dificultar les evasions i els intents de suïcidi.
No hay comentarios:
Publicar un comentario