Santos Cosme y Damián, patronos de los médicos (II)

versió catalana | versión española

Jaume Huguet  Retaule de Sant Nin i Sant Non  o dels Sants Metges  (1460)  Pintura al temple y pan de oro sobre tabla Seu d'Ègara. Terrassa

Ayer, día de San Cosme y Damián (26 de septiembre), comentábamos algunos aspectos sobre la leyenda de los patronos de los médicos y de algunas de las más destacadas representaciones artísticas. Pero continuaremos haciéndolo hoy (27 de septiembre) ya que antiguamente la festividad de estos santos anargiros tenía lugar en este día. 

Miquel Nadal: Retablo de San Cosme y San Damián.
Catedral de Barcelona.

De hecho, las leyendas sobre los santos hermanos médicos se entrecruzan y aparecen en diversos lugares y fechas. Hasta tal punto que la Iglesia Oriental festeja en tres días diferentes esta festividad. ¿Y por qué surge esta leyenda en diversos lugares a la vez? A nuestro modo de ver porque en realidad, la historia de unos hermanos médicos dotados de poderes divinos no es más que la transformación de Macaón y Podalirio, los hijos mortales de Asclepio, el dios griego de la Medicina, ya citados en la Ilíada. Muchas veces los santos cristianos recogen en todo o en parte los viejos mitos de la Antigüedad. 

Cosme y Damián transplantan una pierna (comienzos del s. XVI). 

Stuttgart, Württembergisches Landesmuseum

La significación de San Cosme y San Damián como símbolo de los médicos cristianos era tal que en ya desde tiempos antiguos algunas sagas de médicos usaban sus nombres. En la época de las Cruzadas existió también una orden caballeresca de S. Cosme y S. Damián que se dedicaba a la asistencia de los peregrinos enfermos que se dirigían a Jerusalén y al intercambio de prisioneros con los sarracenos. 

En el año de 1226 el gremio de cirujanos de París eligió a S. Cosme y S. damián como patronos y como que las reuniones de este gremio tenían lugar en la iglesia consagrada a dichos santos, ésta fue titulada "Colegio de San Cosme". poco a poco se convirtió en un centro de formación, en donde los cirujanos recibían una instrucción especializada.  Este Colegio subsistió hasta 1713, dando lugar a partir de entonces a la Academia de Cirugía de París. En Suiza, los médicos de Solothurn se reunieron en unn gremio consagrado a estos santos (1572). Así fue como progresivamente los santos Cosme y Damián fueron considerados patrones de médicos, cirujanos, farmacéuticos, dentistas, barberos, etc. En Italia los barberos celebran todavía el día de sus patronos San Cosme y San Damián. 

Goigs de Sant Cosme i Sant Damià,
copatronos del Prat de Llobregat
(Foto gentileza del Dr. Jaume Padrós) 

Una prueba de la gran devoción a estos santos son los numerosos pueblos y ciudades que en todo el mundo los veneran como patronos. Muchas veces en el origen de este patronazgo está una epidemia o alguna temible enfermedad por la que se iniciaron rogativas. Mencionemos como ejemplo las ciudades de Praga, Florencia, Salamanca, Prat de Llobregat... en Catalunya muchos lugares y ermitas están consagradas a estos "Sants Metges".

Fernando del Rincón: Milagro de los
santos médicos Cosme y Damián (1510)
Óleo sobre tabla, 188 x 155 cm
Museo del Prado, Madrid. 

Precisamente me voy a referir ahora al retablo dels "Sants Metges", de Jaume Huguet, conservada en la Seu d'Egara de Terrassa. Se trata de una obra maestra del gótico catalán, de la que aportamos un detalle al comenzar estas líneas. En esta escena se representa el milagro atribuido a los santos anargiros: el transplante de una pierna de un negro a un blanco. En nuestra época no llaman mucho la atención este tipo de transplantes (aunque probablemente sí realizarlos en personas probablemente no inmunocompatibles), pero en el s. XV esto debía suscitar una gran admiración. 

Isidro de Villoldo (discípulo de Berruguete)
Museo Nacional de escultura de Valladolid (1547)

El milagro se relata en la Leyenda áurea de Jacques de la Voragine (s. XIII). El diácono Justiniano, sacristán de la iglesia dedicada a los santos Cosme y Damián presentaba úlceras de pierna que se infectaron, causándole gran dolor. Una noche, los santos patronos se le aparecieron en sueños y le transplantaron la pierna, colocándole la de un criado etíope que había fallecido el día antes. 

Escena en la que Cosme y Damián
seccionan la pierna del cadáver del etíope

En el retablo de Jaume Huguet, aparecen los santos hermanos, revestidos con su indumentaria de médicos ribeteada de armiño y con sendos birretes en la cabeza. Ya han seccionado la pierna del cadáver del etíope y la están transplantando al clérigo. La pierna seccionada del receptor yace al lado de la cama dejando bien patente la razón del transplante: está llena de úlceras de bordes netos, sin eritema subyacente. Al fondo a la derecha se ve una prefiguración en la que Cosme y Damián están seccionando la pierna del africano. Curiosamente, le seccionan la pierna derecha, cuando la que necesitan es la izquierda. Pequeños detalles que debieron pasar desapercibidos al pintar la obra. 

Maestro de los Balbases:
El milagro de los santos médicos (1495). 

Los santos reciben ayuda sobrenatural para la compleja intervención. Una ayuda que se simboliza en los dos ángeles que actúan como asistentes, portando el estuche de instrumentos y el tarro de ungüento. El paciente se muestra echado en la cama con mirada perdida y semblante macilento. Para dar una mayor teatralidad, lleva la cabeza vendada. Según la Leyenda áurea, al día siguiente el diácono Justiniano comprobó los efectos benéficos de tal intervención, y pudo andar normalmente, libre ya de las úlceras. El asombrado diácono acudió al cementerio donde con la ayuda de varias personas curiosas abrieron la tumba y hallaron el cuerpo de un hombre negro sin una pierna y a su lado la pierna enferma del diácono. Fueron así testigos del milagroso transplante. 

Jaume Huguet: Retablo de Sant Nin i Sant Non o dels Sants Metges.
Seu d'Egara. Terrassa

El milagro de la pierna no se puede ver solamente en el magnífico retablo de Terrassa. Aparece representado en numerosas obras de arte, de las que aportamos algunos ejemplos destacados en esta entrada. 

Fra Angèlico: Milagro de San Cosme y San Damián. San Marco, Florencia. 

  

El retaule de Sant Nin i Sant Non. 

Bibliografía

Alonso J.R. Neurociencia. Los milagros de San Cosme, San Damián y Pedro Cavadas. 

https://jralonso.es/2013/02/28/los-milagros-de-san-cosme-san-damian-y-pedro-cavadas/

Bruguera M. Sant Cosme i sant Damià, els sants patrons dels metges. Annals de Medicina 2021;104:92-96.

Yarza Luaces J. «DOSSIER: Jaume Huguet i el retaule dels sants Abdó i Senén». Terme, 1994, Núm. 9, p. 25-38.    https://raco.cat/index.php/Terme/article/view/40616 

 

---

 

Sant Cosme i Sant Damià, patrons dels metges (II)

Jaume Huguet  Retaule de Sant Nin i Sant Non  o dels Sants Metges  (1460)  Pintura al temple y pan de oro sobre tabla Seu d'Egara. Terrassa

Ahir, dia de Sant Cosme i Damià (26 de setembre), comentàvem alguns aspectes sobre la llegenda dels patrons dels metges i algunes de les principals representacions artístiques. Avui (27 de setembre) continuarem fent-ho ja que antigament la festivitat d'aquests sants anargirs es celebrava aquest dia.

Miquel Nadal: Retaule de Sant Cosme i Sant Damià.
Catedral de Barcelona.

De fet, les llegendes sobre els sants germans metges s'entrecreuen i apareixen en diversos llocs i dates. Fins a tal punt que l'Església Oriental celebra aquesta festivitat en tres dies diferents. I per què sorgeix aquesta llegenda en diversos llocs al mateix temps? Segons la nostra manera de veure-ho, és perquè en realitat, la història d'uns germans metges dotats de poders divins no és més que la transformació de Macaó i Podaliri, els fills mortals d'Asclepi, el déu grec de la Medicina, ja citats a la Ilíada. Moltes vegades els sants cristians recullen en part o en la seva totalitat els vells mites de l'Antiguitat.

Cosme i Damià transplanten una cama (principis del s. XVI). 

Stuttgart, Württembergisches Landesmuseum

La significació de Sant Cosme i Sant Damià com a símbol dels metges cristians era tal que, ja des de temps antics, algunes sagues de metges empraven els seus noms. A l'època de les Croades també va existir una ordre cavalleresca de S. Cosme i S. Damià que es dedicava a l'assistència dels pelegrins malalts que es dirigien a Jerusalem i a l'intercanvi de presoners amb els sarraïns.

El 1226 el gremi de cirurgians de París va triar a S. Cosme i S. Damià com a patrons i com que les reunions d'aquest gremi tenien lloc a l'església consagrada a aquests sants, aquesta va ser anomenada "Col·legi de Sant Cosme". A poc a poc es va convertir en un centre de formació, on els cirurgians rebien una instrucció especialitzada. Aquest Col·legi va subsistir fins el 1713, donant lloc des de de llavors a l'Acadèmia de Cirurgia de París. A Suïssa, els metges de Solothurn es van reunir en un gremi consagrat a aquests sants (1572). Així va ser com progressivament els sants Cosme i Damià van ser considerats patrons de metges, cirurgians, farmacèutics, dentistes, barbers, etc. A Itàlia els barbers celebren encara el dia dels seus patrons Sant Cosme i Sant Damià.

 

Goigs de Sant Cosme i Sant Damià,
copatrons del Prat de Llobregat
(Foto gentilesa del Dr. Jaume Padrós) 

Una prova de la gran devoció a aquests sants són els nombrosos pobles i ciutats que arreu del món els veneren com a patrons. Moltes vegades l’origen d'aquest patronatge està en una epidèmia o en una malaltia temible per la qual es van iniciar rogatives. Mencionem com a exemple les ciutats de Praga, Florència, Salamanca, Prat de Llobregat ... a Catalunya molts llocs i ermites estan consagrades a aquests "Sants Metges". 

Fernando del Rincón: Miracle dels
sants metges Cosme i Damià (1510)
Oli sobre taula, 188 x 155 cm
Museu del Prado, Madrid. 

A continuació em referiré al retaule dels "Sants Metges", de Jaume Huguet, conservat a la Seu d'Egara de Terrassa. Es tracta d'una obra mestra del gòtic català, de la qual n’aportem un detall a l’inici d’aquestes línies. En aquesta escena es representa el miracle atribuït als sants anargirs: el trasplantament d'una cama d'un negre a un blanc. A la nostra època no criden especialment l'atenció aquest tipus de trasplantaments (encara que possiblement sí realitzar-los en persones probablement no immunocompatibles), però això al s. XV devia generar una gran admiració. 

El miracle es relata a la "Llegenda àuria" de Jacques de la Voragine (s. XIII). El diaca Justinià, sagristà de l'església dedicada als sants Cosme i Damià, presentava úlceres a la cama que es van infectar, provocant-li un gran dolor. Una nit, els sants patrons se li van aparèixer en somnis i li van trasplantar la cama, col·locant-li una d'un criat etíop que havia mort el dia abans.

Escena en què Cosme i Damià seccionen la cama del cadàver de l’etíop

Al retaule de Jaume Huguet, apareixen els sants germans, revestits amb la seva indumentària de metges ribetejada d'ermini i amb sengles birrets al cap. Ja han seccionat la cama del cadàver de l'etíop i l'estan trasplantant al clergue. La cama seccionada del receptor jeu a la banda del llit deixant ben palesa la raó del trasplantament: és plena d'úlceres de vores netes, sense eritema subjacent. Al fons a la dreta es veu una prefiguració en la que Cosme i Damià estan seccionant la cama de l'africà. Curiosament, li seccionen la cama dreta, quan la que necessiten és l'esquerra. Petits detalls que devien passar desapercebuts al pintar l'obra.

Mestre dels Balbases:
El miracle dels sants metges (1495). 

 

Els sants reben ajuda sobrenatural per la complexa intervenció. Una ajuda que es simbolitza en els dos àngels que actuen com a assistents, portant l'estoig d'instruments i el pot d'ungüent. El pacient es mostra estirat al llit amb mirada perduda i semblant macilent. Per donar una major teatralitat, porta el cap embenat. Segons la Llegenda àuria, l'endemà el diaca Justinià va comprovar els efectes benèfics de la intervenció, i va poder caminar normalment, ja lliure de les úlceres. El sorprès diaca va acudir al cementiri on amb l'ajuda de diverses persones curioses van obrir la tomba i van trobar el cos d'un home negre sense una cama i al seu costat la cama malalta del diaca. Van ser així testimonis del miraculós trasplantament.

Jaume Huguet: Retaule de Sant Nin i Sant Non o dels Sants Metges.
Seu d'Egara. Terrassa

 

El miracle de la cama no només es pot veure al magnífic retaule de Terrassa. Apareix representat en nombroses obres d'art, de les que aportem alguns exemples destacats en aquesta entrada.

Fra Angèlico: Miracle de Sant Cosme i Sant Damià. San Marco, Florència. 

El retaule de Sant Nin i Sant Non. 

Bibliografía

Alonso J.R. Neurociencia. Los milagros de San Cosme, San Damián y Pedro Cavadas. 

https://jralonso.es/2013/02/28/los-milagros-de-san-cosme-san-damian-y-pedro-cavadas/

    

Bruguera M. Sant Cosme i sant Damià, els sants patrons dels metges. Annals de Medicina 2021;104:92-96.

Yarza Luaces J. «DOSSIER: Jaume Huguet i el retaule dels sants Abdó i Senén». Terme, 1994, Núm. 9, p. 25-38.  https://raco.cat/index.php/Terme/article/view/40616