martes, 3 de agosto de 2021

Alfred Fournier y las "leyes de la sífilis"

versió catalana | versión española





J.C. Chaplain 

Alfred Fournier
(1902)
 
Medalla conmemorativa 62 mm
Académie de Médecine. París. 



En esta medalla conmemorativa de bronce, encargada en 1902 por la Academia de Medicina al grabador J.C. Chaplain, aparece en el reverso el busto de Alfred Fournier, médico insigne al que se rendía homenaje. Fournier destacó por sus aportaciones al conocimiento de la sífilis, la principal enfermedad de transmisión sexual de su tiempo. Por eso, en el reverso de la medalla aparece el Dr. Fournier atendiendo simbólicamente a Eros, el dios del amor, que acude a él, herido. 


Retrato del Dr. Alfred Fournier


Alfred Fournier (1832-1914) tuvo un trabajo mucho más monográfico, centrado casi en exclusiva en la venereología (1). Louis Nékam, el célebre profesor de dermatología de Budapest, caricaturizaba a Fournier diciendo que éste dividía las enfermedades ensifilíticas, parasifilíticas, sifiloides o asifilíticas”. Bromas aparte, la sífilis ocupaba una buena parte de la consulta dermatológica de aquel tiempo, y la labor que hizo Fournier en este sentido fue realmente ingente.


Caricatura de una revista satírica de la época
 representando a Fournier,  disponiéndose
a atender a un Eros herido.


Fournier, que era un médico clínico, se había formado con Ricord, que también había consagrado su vida al estudio de la sífilis. Los avances bacteriológicos y el desarrollo de laboratorio que tuvieron lugar en su tiempo le interesaron, naturalmente, aunque solamente de forma complementaria. 
        
En los primeros tiempos,  Fournier se había dedicado a reforzar la teoría de Ricord sobre la lesión primaria de la sífilis; a defender la teoría dualista (es decir, que sífilis y blenorragia eran dos enfermedades distintas), que todavía algunos ponían en entredicho; y a demostrar. la contagiosidad de las lesiones secundarias de la sífilis, idea nueva, que había sido negada hasta entonces por su maestro Ricord.

Entre los trabajos clínicos de Fournier, la afectación neurológica de la sífilis ocupó un destacado lugar. En efecto, a él se debe la demostración del origen luético de la tabes y de la parálisis general progresiva, en un tiempo en el que no existían ni pruebas serológicas diagnósticas ni se había todavía descubierto el treponema.



Fournier, sentado en el centro. rodeado de discípulos y colaboradores

Análogamente descubrió Fournier el origen de la parálisis general progresiva, para lo que se basó tanto en los antecedentes  sifilíticos como en el hecho de que esta enfermedad se asociaba frecuentemente a la tabes (1839). Esta hipótesis se confirmó plenamente años más tarde, en 1906, al introducirse la serología y aún más cuando Noguchi, en 1913, demostró el treponema en el cerebro de los paralíticos generales. 

Fournier planteó también multitud de descripciones de las eflorescencias luéticas, así como las llamadas "leyes de la sífilis":


   
    1. La sífilis no tiene una génesis espontánea. Resulta siempre de un contagio, de la penetración de una sustancia virulenta en el organismo.

    2. El primer signo después del contagio aparece siempre tras un período de incubación.

    3. El primer signo aparece siempre en el mismo lugar de penetración del agente infeccioso y no en otra localización.

    4. El accidente primario es siempre solidario durante un cierto tiempo.

    5. Pasado este tiempo hay una eclosión de otros síntomas múltiples y variados, diseminados en puntos diversos y que pueden afectar todos los órganos.


            
Con Fournier se creó la "sifiliografía", una auténtica subespecialidad dentro de la Dermatología, de la que él nunca se quiso desvincular. Según sostenía Fournier, la sífilis es una auténtica enfermedad social, como la tuberculosis o el alcoholismo. Impulsó por lo tanto campañas de lucha y prevención, preconizando el control de las prostitutas, revisiones en el ejército y la marina y fue el primero en realizar estudios estadísticos, contabilizando 125.000 luéticos sólo en París.    

La caída demográfica ocasionada por la sífilis congénita preocupaba vivamente a Fournier, quien solía afirmar: 
"La herencia sifilítica constituye el mayor problema de toda la sífilis".
Fournier situaba la importancia del problema de la sífilis congénita a tres niveles: médico, social y político, por las consecuencias de mortalidad y demografía a las que hemos aludido. Sus estadísticas demostraron que la mortalidad infantil por sífilis oscilaba entre el 40% y  el 80%.

           

Principales Obras de Alfred Fournier: 


Recherches sur la contagion du chancre. A. Delahaye, Paris 1857, texto integral.

De la contagion syphilitique. thèse de médecine de Paris n° 24, 1860, Rignoux, Paris 1860, online.

Instruction hygiénique et médicale à l'usage du personnel de MM. Vitali, Picard, Charles et Cie (chemins de fer de l'Italie méridionale). Seringe frères, Paris 1864, Texto integral 

Recherches sur l'incubation de la syphilis. A. Delahaye, Paris 1865, Texto integral 

De la syphilide gommeuse du voile du palais: leçon clinique. Clinique médicale de l'Hôtel-Dieu, A.-E. Rochette, Paris 1868, Texto integral 

Dégénérescence syphilitique de la glande sublinguale. G. Masson, Paris 1875, Texto integral 

Titres et travaux scientifiques. Candidature à l'Académie de médecine, section de pathologie médicale, E. Martinet, Paris 1876, online.

De la pseudo-paralysie générale d'origine syphilitique. V.-A. Delahaye, Paris 1878, Texto integral 

La syphilis du cerveau. G. Masson, Paris 1879, online.

Clinique de l'hôpital de Lourcine. Leçons sur la syphilis, étudiée plus particulièrement chez la femme. A. Delahaye et E. Lecrosnier, Paris 1881, Texto integral 

De l'Ataxie locomotrice d'origine syphilitique (tabès spécifique), leçons cliniques professées à l'hôpital Saint-Louis. G. Masson, Paris 1882, Texto integral 

Leçons sur la période praetaxique du tabès d'origine syphilitique. G. Masson, Paris 1885, Texto integral 

La syphilis héréditaire tardive, avec 31 figures par Alfred Forgeron. G. Masson, Paris 1886, Texto integral 

Tabès d'origine hérédo-syphilitique probable: fracture spontanée. A. Delahaye et E. Lecrosnier, Paris 1886, Texto integral 

Leçons sur la syphilis vaccinale. Lecrosnier et Babé, Paris 1889, online.

Syphilis et mariage: leçons professées à l'hôpital Saint-Louis. (2e édition), G. Masson, Paris 1890, Texto integral 

L'hérédité syphilitique: leçons cliniques, recueillies et rédigées par le Dr. P. Portalier. G. Masson, Paris 1891, online.

Les affections parasyphilitiques. Rueff, Paris 1894, Texto integral 

Les chancres extra-génitaux. mit Edmond Fournier, Rueff, Paris 1897, online.

Traité de la syphilis. Tome 1, J. Rueff, Paris 1898–1901, Texto integral 

Traité de la syphilis. Tome 2, J. Rueff, Paris 1898–1901, Texto integral 

Traité de la syphilis. Tome 3, J. Rueff, Paris 1898–1901, Texto integral 

Exposé des titres. Chamerot, Paris 1901, online.

Clinique des maladies cutanées et syphilitiques (hôpital Saint-Louis), De l'Abolitionnisme. J. Gainche, Paris 1902, Texto integral 

Prophylaxie de la syphilis. J. Rueff, Paris 1903, Texto integral 

Ligue contre la syphilis. Société française de prophylaxie sanitaire et morale, C. Delagrave, Paris 1904, Texto integral 

Danger social de la syphilis. C. Delagrave, Paris 1905, Texto integral 

Pour en guérir. C. Delagrave, Paris 1907, Texto integral 

Traitement de la syphilis. Vigot frères, Paris 1909, Texto integral 

Syphilis secondaire tardive. Vigot frères, Paris 1911, Texto integral 







  


Alfred Fournier i les "lleis de la sífilis"





J.C. Chaplain 

Alfred Fournier
(1902)
 
Medalla commemorativa 62 mm
Académie de Médecine. París. 




En aquesta medalla commemorativa de bronze, encarregada l’any 1902 per l'Acadèmia de Medicina al gravador J.C. Chaplain, hi podem veure el bust d'Alfred Fournier (anvers), metge insigne a qui es retia homenatge. Fournier va destacar per les seves aportacions al coneixement de la sífilis, la principal malaltia de transmissió sexual del seu temps. Per això, en el revers de la medalla apareix el Dr. Fournier atenent simbòlicament a Eros, el déu de l'amor, qui acudeix a ell, ferit.

 

Retrat del Dr. Alfred Fournier


Alfred Fournier (1832-1914) va tenir un treball molt monogràfic, centrat gairebé en exclusiva a la venereologia (1). Louis Nékam, el cèlebre professor de dermatologia de Budapest, caricaturitzava Fournier dient que aquest dividia les malalties en "sifilítiques, parasifilítiques, sifiloides o asifilítiques". Bromes a part, la sífilis ocupava una bona part de la consulta dermatològica d'aquell temps, i en aquest sentit la tasca que va fer Fournier va ser realment ingent.


 

Caricatura de una revista satírica de l'època
 representant el Dr. Fournier,  disposant-se
a atendre a Eros ferit.



Fournier, que era un metge clínic, s'havia format amb Ricord, qui també havia consagrat la seva vida a l'estudi de la sífilis. Naturalment, els avenços bacteriològics i el desenvolupament de laboratori que van tenir lloc en el seu temps li van interessar, encara que només de forma complementària.  
    
A l’inici, Fournier s'havia dedicat a reforçar la teoria de Ricord sobre la lesió primària de la sífilis; a defensar la teoria dualista (és a dir, que sífilis i blennorràgia eren dues malalties diferents), que encara alguns posaven en dubte; i a demostrar la contagiositat de les lesions secundàries de la sífilis, idea nova, que havia estat negada fins llavors pel seu mestre Ricord.

Entre els treballs clínics de Fournier, va destacar l'afectació neurològica de la sífilis. En efecte, a ell es deu la demostració de l'origen luètic de la tabes i de la paràlisi general progressiva, en un temps en què no existien ni proves serològiques diagnòstiques ni s'havia descobert encara el treponema.

 

Fournier, al centre, rodejat de 
deixebles i col·laboradors


De la mateixa manera Fournier va descobrir l'origen de la paràlisi general progressiva, basant-se tant en els antecedents sifilítics com en el fet que aquesta malaltia s'associava freqüentment a la tabes (1839). Aquesta hipòtesi es va confirmar plenament anys després, el 1906, en introduir-se la serologia i encara més quan Noguchi, el 1913, va demostrar el treponema en el cervell dels paralítics generals. 

Fournier va plantejar també multitud de descripcions de les eflorescències luètiques, així com les anomenades "lleis de la sífilis":
        1. La sífilis no té una gènesi espontània. Resulta sempre d'un contagi, de la penetració d'una substància virulenta a l'organisme. 
2. El primer signe després del contagi apareix sempre després d'un període d'incubació. 
3. El primer signe apareix sempre en el mateix lloc de penetració de l'agent infecciós i no en una altra localització. 
4. L'accident primari és sempre solidari durant un cert temps. 
5. Passat aquest temps hi ha una eclosió d'altres símptomes múltiples i variats, disseminats en punts diversos i que poden afectar a tots els òrgans.
     
Amb Fournier es va crear la "sifilografia", una autèntica subespecialitat dins de la Dermatologia, de la qual no es va desvincular mai. Segons Fournier, la sífilis és una autèntica malaltia social, com la tuberculosi o l'alcoholisme. Així va impulsar campanyes de lluita i prevenció, preconitzant el control de les prostitutes, revisions de l'exèrcit i la marina i va ser el primer a realitzar estudis estadístics, comptabilitzant 125.000 luètics només a París.

La caiguda demogràfica arran de la sífilis congènita preocupava molt a Fournier, qui solia afirmar:
"L'herència sifilítica és el problema més gran de la sífilis".
Fournier situava la importància del problema de la sífilis congènita a tres nivells: mèdic, social i polític, per les conseqüències de mortalitat i demografia a què hem al·ludit. Les seves estadístiques van demostrar que la mortalitat infantil per sífilis oscil·lava entre el 40% i el 80%.


Principals obres d’Alfred Fournier: 


Recherches sur la contagion du chancre. A. Delahaye, Paris 1857, texto integral.

De la contagion syphilitique. thèse de médecine de Paris n° 24, 1860, Rignoux, Paris 1860, online.

Instruction hygiénique et médicale à l'usage du personnel de MM. Vitali, Picard, Charles et Cie (chemins de fer de l'Italie méridionale). Seringe frères, Paris 1864, Texto integral 

Recherches sur l'incubation de la syphilis. A. Delahaye, Paris 1865, Texto integral 

De la syphilide gommeuse du voile du palais: leçon clinique. Clinique médicale de l'Hôtel-Dieu, A.-E. Rochette, Paris 1868, Texto integral 

Dégénérescence syphilitique de la glande sublinguale. G. Masson, Paris 1875, Texto integral 

Titres et travaux scientifiques. Candidature à l'Académie de médecine, section de pathologie médicale, E. Martinet, Paris 1876, online.

De la pseudo-paralysie générale d'origine syphilitique. V.-A. Delahaye, Paris 1878, Texto integral 

La syphilis du cerveau. G. Masson, Paris 1879, online.

Clinique de l'hôpital de Lourcine. Leçons sur la syphilis, étudiée plus particulièrement chez la femme. A. Delahaye et E. Lecrosnier, Paris 1881, Texto integral 

De l'Ataxie locomotrice d'origine syphilitique (tabès spécifique), leçons cliniques professées à l'hôpital Saint-Louis. G. Masson, Paris 1882, Texto integral 

Leçons sur la période praetaxique du tabès d'origine syphilitique. G. Masson, Paris 1885, Texto integral 

La syphilis héréditaire tardive, avec 31 figures par Alfred Forgeron. G. Masson, Paris 1886, Texto integral 

No hay comentarios: