miércoles, 1 de febrero de 2023

Los piojos en la frase más antigua

versió catalana | versión española







Peine de marfil

(circa 1.750 a.C.)


Yacimiento de Tel Lachish (Israel) 





Recientemente, un equipo de arqueólogos israelíes han descubierto la primera oración gramatical escrita conocida en cananeo. Esta lengua, hablada por los antiguos habitantes  de Canaán usaba un alfabeto, inventado hacia el 1.800 a.C que más tarde daría lugar a la mayoría de los otros alfabetos del mundo. Hasta el momento sólo se han encontrado una docena de frases escritas con este alfabeto. 

Canaán era una antigua civilización de Asia Occidental, situada entre el mar Mediterráneo y el río Jordán y que abarcaba parte de la franja sirio-fenicia conocida también como el Creciente fértil. En la actualidad se corresponde con Israel, Palestina (la Franja de Gaza y Cisjordania), la zona occidental de Jordania y algunos puntos de Siria y Líbano.

La frase, compuesta por siete palabras escritas con 17 caracteres cananeos, fue grabada hace más de 3.700 años en un peine de marfil tallado en un colmillo de elefante. El peine se descubrió en un asentamiento de la Edad de Bronce situado en una antigua ciudad de Judá llamada Tel Lachish, que está a unos 40 kilómetros de Jerusalén. Es pequeño, mide aproximadamente 3,5 por 2,5 cm y tiene dientes en ambos lados.

La inscripción de este peine dice: 

que este colmillo elimine los piojos del cabello y de la barba”.


El peine tenía dientes en ambos lados (actualmente rotos, aunque son bien visible sus bases). Uno de los lados, con seis dientes gruesos era usado para desenredar el cabello, mientras que el otro lado, con catorce dientes finos, se usaba como liendrera, es decir, para eliminar los piojos y sus huevos (liendres). Es decir, estaba diseñado de la misma manera que los peines para piojos actuales.

Que el peine era usado para eliminar piojos es seguro, ya que al examinar la pieza al microscopio, pudo detectarse la presencia de restos de la membrana quitinosa exterior de piojos de la cabeza (Pediculus capitis) de 0,5 a 0,6 mm de tamaño, en el segundo diente. Un análisis minucioso de los restos permitió concluir que los restos correspondían a la fase de ninfas, es decir, de ejemplares jóvenes que acaban de salir de la liendre eclosionada. 

En Canaán no había elefantes, por lo que un peine de marfil era forzosamente un costoso objeto suntuario de importación, probablemente procedente de Egipto, lo que demuestra que las clases altas también estaban afectadas por los piojos de la cabeza, que debía ser una parasitosis muy común. 







___________________________________



Els polls, a la frase més antiga








Pinta d'ivori

(circa 1.750 a.C.)


Jaciment de Tel Lachish (Israel) 




Recentment, un equip d'arqueòlegs israelians han descobert la primera oració gramatical escrita coneguda en cananeu. Aquesta llengua, parlada pels antics habitants de Canaan usava un alfabet, inventat cap al 1.800 aC que més tard donaria lloc a la majoria dels altres alfabets del món. Fins ara només s'han trobat una dotzena de frases escrites amb aquest alfabet.

Canaan era una antiga civilització de l'Àsia Occidental, situada entre el mar Mediterrani i el riu Jordà i que abastava part de la franja sirio-fenícia coneguda també com el Creixent fèrtil. Actualment es correspon amb Israel, Palestina (la Franja de Gaza i Cisjordània), la zona occidental de Jordània i alguns punts de Síria i el Líban.

La frase, composta per set paraules escrites amb 17 caràcters cananeus, va ser gravada fa més de 3.700 anys en una pinta d'ivori tallada en un ullal d'elefant. La pinta es va descobrir en un assentament de l'Edat de Bronze situat en una antiga ciutat de Judà anomenada Tel Lachish, que està a uns 40 quilòmetres de Jerusalem. És petita, mesura aproximadament 3,5 per 2,5 cm i té dents a banda i banda.

La inscripció d'aquesta pinta diu:

que aquest ullal elimini els polls del cabell i de la barba”.

La pinta tenia dents a banda i banda (actualment trencades, encara que són ben visibles les seves bases). Un dels costats, amb sis dents gruixudes s’utilitzava per desenredar el cabell, mentre que l'altra banda, amb catorze dents fines, s'usava com a llemenera, és a dir, per eliminar els polls i els seus ous (llémenes). Estava dissenyada de la mateixa manera que les pintes actuals que s'usen per treure polls.

És segur que la pinta es feia servir per eliminar polls, ja que en examinar la peça al microscopi, es va poder detectar la presència de restes de la membrana quitinosa exterior de polls del cap (Pediculus capitis) de 0,5 a 0,6 mm de mida, a la segona dent. Una anàlisi minuciosa de les restes va permetre concloure que corresponien a la fase de nimfes, és a dir, d'exemplars joves que acaben de sortir de la llémena eclosionada.

A Canaan no hi havia elefants, per la qual cosa una pinta d'ivori era forçosament un costós objecte sumptuari d'importació, probablement procedent d'Egipte, cosa que demostra que les classes altes també estaven afectades pels polls del cap, el que havia de ser una parasitosi molt comuna a aquell temps.





No hay comentarios: