versió catalana | versión española
|
Tal vez es ésta la obra más destacada del pintor catalán establecido en Valencia Francisco Ribalta (1565-1628). La obra muestra ya un marcado acento tenebrista, tal vez influído por la obra de Ribera y Caravaggio. La figura del Cristo está inspirada en la obra Llanto sobre el Cristo muerto, de Sebastiano del Piombo.
El cuadro refiere un milagro de la vida de San Bernardo, el momento en que una efigie de Cristo, a la cual el santo rezaba desconsolado, se desclava de la cruz para abrazar y consolar al monje. Ribalta emplea una paleta de contrastes acusados, en la que la estancia se diluye en la oscuridad mientras que toda la luz resalta la luminosidad sobrenatural del cuerpo de Cristo y la cara transportada de Bernardo.
 |
Detalle del cuadro: El relieve de la temporal es muy marcado |
Es precisamente en su rostro donde podemos observar un detalle que enseguida nos llama la atención: un vaso sanguíneo muy prominente que cruza la región temporal.
Esta alteración nos sugiere una arteritis temporal de células gigantes, también conocida como arteritis de Horton. Esta afección se caracteriza por la afectación de arterias de gran y mediano calibre y por la formación de acúmulos de células inflamatorias (granulomas) en los vasos lesionados.
Se trata de una enfermedad que suele afectar a los mayores de 55 años, comprometiendo a una o varias ramas de las arterias carótidas, y muy especialmente a las arterias temporales, produciendo induración y engrosamiento de las mismas. Los síntomas más frecuentes son cefalea, dolor localizado en la zona temporal, astenia y pérdida de visión por afectación de las arterias que irrigan el nervio óptico (neuritis óptica).
La arteritis de la temporal puede observarse en otras obras de arte, como en la Virgen del canónigo Van der Paele de van Eyck o en el retrato de Francesco Giamberti, de Piero di Cosimo.
___________________________________
L'arteritis temporal de Sant Bernat
|
Aquesta és potser l'obra més destacada del pintor català establert a València, Francesc Ribalta (1565-1628). L'obra ja mostra un marcat accent tenebrista, potser influït per l'obra de Ribera i Caravaggio. La figura del Crist està inspirada en l'obra Plor sobre el Crist mort, de Sebastiano del Piombo.
El quadre refereix un miracle de la vida de Sant Bernat, el moment en què una imatge de Crist, a la qual el sant resava desconsolat, es desclava de la creu per abraçar i consolar el monjo. Ribalta utilitza una paleta de contrastos acusats, en què l'estança es dilueix en la foscor mentre que tota la llum ressalta la lluminositat sobrenatural del cos de Crist i la cara transportada de Bernat.
|
Detall del quadre: El relleu de la temporal es molt marcat |
I és precisament a la cara on podem observar un detall que de seguida ens crida l'atenció: un vas sanguini molt prominent que travessa la regió temporal.
Aquesta alteració ens suggereix una arteritis temporal de cèl·lules gegants, també coneguda com a arteritis d'Horton. Aquesta patologia es caracteritza per l'afectació d'artèries de gran i mitjà calibre i per la formació de cúmuls de cèl·lules inflamatòries (granulomes) als vasos lesionats.
Es tracta d'una malaltia que sol afectar els majors de 55 anys, comprometent una o diverses branques de les artèries caròtides, i molt especialment les artèries temporals, produint-ne induració i engrossiment. Els símptomes més freqüents són cefalea, dolor localitzat a la zona temporal, astènia i pèrdua de visió per afectació de les artèries que irriguen el nervi òptic (neuritis òptica).
L'arteritis de la temporal també es pot observar en altres obres d'art, com a la Mare de Déu del canonge Van der Paele de Van Eyck o al retrat de Francesco Giamberti, de Piero di Cosimo.
No hay comentarios:
Publicar un comentario