viernes, 28 de mayo de 2021

Nistatina, el antifúngico de N.Y.state

versió catalana | versión española






Rachel Brown y Elisabeth Hazen  
en su laboratorio
 
Fotografia B&N
Schlesinger Library on the 
History of Women in America.
Harvard University



Muchas veces no se divulga lo suficiente el trabajo de las mujeres que han contribuido al progreso científico, que quedan relegadas al silencio de sus laboratorios. Y sin embargo algunas de ellas han  realizado aportaciones muy importantes para la ciencia. 


Rachel Brown en el laboratorio neoyorquino donde
descubrió la nistatina

Es el caso de dos mujeres que trabajaron para desarrollar un fármaco que fuese eficaz frente a las enfermedades producidas por hongos: Rachel Fuller Brown (1898-1980) y Elizabeth Hazen (1885-1975). 

Rachel F. Brown había nacido en Springfield, Massachussets. Era muy estudiosa y trabajadora y se graduó a la vez en historia y química, gracias a la financiación de una amiga de su familia Henrietta Dexter. Antes de doctorarse, trabajó en el Departamento de Salud del Estado de Nueva York (Albany), famoso por sus investigaciones sobre agentes causantes de enfermedades humanas y por la creación de vacunas y anti-sueros. Ayudó a desarrollar una vacuna contra la neumonía que todavía se usa hoy en día. También investigó cómo mejorar las pruebas para el diagnóstico de la sífilis. 

Elizabeth Lee Hazen era natural de Rich, Mississippi y quedó huérfana de padre y madre a muy corta edad, por lo que fue criada por su abuela materna y un tío paterno. Tras licenciarse en Biología en la Universidad de Columbia, especializándose posteriormente en microbiología. En 1931 entra a trabajar en el Departamento de Salud del estado de Nueva York como bacterióloga. Algunos años más tarde, en 1944 se le encomendó estudiar específicamente las micosis, enfermedades producidas por hongos. 


En aquel momento, la aparición de la penicilina, un antibiótico producido por hongos y que era activo frente a diversas bacterias había producido una gran convulsión en el mundo de la microbiología y abría nuevas perspectivas. 

En 1948, Rachel Brown y Elizabeth Hazen a pesar de trabajar en dos laboratorios diferentes y distantes, aunaron esfuerzos en el desarrollo de un fármaco para matar varios tipos de hongos. Brown disponía de las habilidades y capacidades necesarias para identificar, caracterizar, y purificar las diferentes sustancias producidas en los cultivos microbiológicos. En su laboratorio de la Ciudad de Nueva York, Hazen cultivaba organismos encontrados en muestras del suelo y comprobaba su acción in vitro contra dos hongos, Candida albicans y Cryptococcus neoformans. Si encontraba actividad en un cultivo determinado, lo enviaba por correo a Hazen, que trabajaba en Albany en un bote de los utilizados para envasar mermeladas, frutas, etc. Brown, que ya era una reconocida micóloga, aislaba el agente activo en dicho cultivo, en una época en la que las técnicas de separación no eran muy sofisticadas. 




Así, tras meses de investigación e intercambios, llegaron a aislar un nuevo germen. Había sido aislado a partir de una muestra de tierra del solar de una fábrica de un amigo de la Dra. Hazen, Walter B. Nourses, por lo que decidieron llamarlo Streptomyces noursei

Esta bacteria segregaba una sustancia activa, que inhibía el crecimiento de los hongos Candida. Brown y Hazen la llamaron nistatina, por proceder de la tierra del estado de Nueva York (de N.Y. state = nystatin). 

La nistatina actuaba fijándose al ergosterol de la membrana de estos hongos levaduriformes, destruyéndola y desparramando el contenido citoplasmático. En cambio, no tenía efecto alguno sobre las células eucariotas, por lo que su toxicidad para los humanos era nula. Tampoco se absorbía y no llegaba al torrente sanguíneo. 



La fórmula de la nistatina, uno de los primeros antifúngicos


La nistatina fue aprobada por la FDA en 1954 y patentada  el 25 de junio de 1957. Desde entonces se ha usado para tratar las candidiasis humanas,  en pomadas y para tratar el tubo digestivo (sin absorberse), pero también para tratar la enfermedad del hongo holandés en árboles o para restaurar las obras de arte afectadas por ciertos mohos.  

Elizabeth Hazen y Rachel Brown recibieron varios premios y reconocimientos por su descubrimiento, entre ellos fueron las primeras mujeres en obtener el Chemical Pioneer Award del American Institute of Chemists en 1975 

Los importantes beneficios que obtuvieron por su patente (unos 13 millones de dólares) los invirtieron en Research Corporation, una Fundación de respaldo a la enseñanza e investigación en ciencias biomédicas. Gracias a esta donación se pudo instituir Brown-Hazen Research Fund para subvencionar a las mujeres que querían seguir una carrera científica. Durante más de cincuenta años, Brown participó activamente en la Asociación Americana de Mujeres Universitarias, apoyando la participación de mujeres en la ciencia. Rachel Brown, agradecida, quiso también devolver a Henrietta Dexter, la mujer que la había ayudado en su época de estudiante, el dinero que le había prestado para su formación. 


Poco antes de morir, Rachel F. Brown dejó escrito en un artículo en la revista Chemist
"espero que en el futuro haya igualdad de oportunidades y logros para todas las personas de ciencia, sin que importe su sexo".



 

 

Nistatina, l’antifúngic de N.Y. State 


 



Rachel Brown i Elisabeth Hazen  
al seu laboratori
 
Fotografia B&N
Schlesinger Library on the History of Women in America.
Harvard University



Sovint no es fa prou divulgació del treball de les dones que han contribuït al progrés científic, quedant relegades al silenci dels seus laboratoris. I en canvi, algunes d'elles han fet aportacions molt importants per a la ciència.



Rachel Brown al laboratori novaiorquès on
va descobrir la nistatina
 

És el cas de dues dones que van treballar per desenvolupar un fàrmac eficaç enfront les malalties produïdes per fongs: Rachel Fuller Brown (1898-1980) i Elizabeth Hazen (1885-1975).

Rachel F. Brown havia nascut a Springfield, Massachussets. Era molt estudiosa i treballadora i es va graduar en història i química a la vegada, gràcies al finançament d'una amiga de la seva família, Henrietta Dexter. Abans de doctorar-se, va treballar al Departament de Salut de l'Estat de Nova York (Albany), famós per les seves investigacions sobre agents causants de malalties humanes i per la creació de vacunes i anti-sèrums. Va ajudar a desenvolupar una vacuna contra la pneumònia que encara es fa servir avui dia. També va investigar com millorar les proves per al diagnòstic de la sífilis.

Elizabeth Hazen era natural de Rich, Mississippi i va quedar òrfena de pare i mare molt jove, pel que va ser criada per la seva àvia materna i un oncle patern. Va llicenciar-se en Biologia a la Universitat de Columbia, especialitzant-se posteriorment en microbiologia. El 1931 va entrar a treballar al Departament de Salut de l'estat de Nova York com a bacteriòloga. Uns anys més tard, el 1944, se li va encomanar estudiar específicament les micosis, malalties produïdes per fongs.

En aquell moment, l'aparició de la penicil·lina, un antibiòtic produït per fongs i que era actiu enfront de diversos bacteris, havia produït una gran convulsió en el món de la microbiologia i obria noves perspectives.

El 1948, Rachel Brown i Elizabeth Hazen tot i treballar en dos laboratoris diferents i distants, van unir esforços en el desenvolupament d'un fàrmac per matar diversos tipus de fongs. Brown disposava de les habilitats i capacitats necessàries per identificar, caracteritzar, i purificar les diferents substàncies produïdes als cultius microbiològics. Al seu laboratori de la ciutat de Nova York, Hazen conreava organismes trobats en mostres de terra i comprovava la seva acció in vitro contra dos fongs, Candida albicansCryptococcus neoformans. Si trobava activitat en un cultiu determinat, l'enviava per correu en un pot dels utilitzats per envasar melmelades, fruites, etc. a Hazen, que treballava a Albany. Brown, que ja era una reconeguda micòloga, aïllava l'agent actiu en aquest cultiu, en un temps en què les tècniques de separació no eren gaire sofisticades.


 

Així, després de mesos d'investigació i d’intercanvis, van arribar a aïllar un nou germen. Havia estat aïllat a partir d'una mostra de terra del solar d'una fàbrica d'un amic de la Dra. Hazen, Walter B. Nourses, pel que van decidir anomenar-lo Streptomyces noursei.

Aquest bacteri segregava una substància activa, que inhibia el creixement dels fongs Candida. Brown i Hazen la van batejar nistatina, per procedir de la terra de l'estat de Nova York (de N.Y. state = nystatin).

La nistatina actuava fixant-se a l'ergosterol de la membrana d'aquests fongs levaduriformes, destruint i escampant el contingut citoplasmàtic. En canvi, no tenia cap efecte sobre les cèl·lules eucariotes, pel que la seva toxicitat per als humans era nul·la. Tampoc s’absorbia ni arribava al torrent sanguini.


La fórmula de la nistatina, un dels primers antifúngics



La nistatina va ser aprovada per la FDA el 1954 i patentada el 25 de juny de 1957. Des de llavors s'ha fet servir per tractar les candidiasi humanes, en pomades i per tractar el tub digestiu (perquè no s'absorbeix), però també per tractar la malaltia del fong holandès en arbres o per restaurar les obres d'art afectades per certs fongs.

Elizabeth Hazen i Rachel Brown van rebre diversos premis i reconeixements pel seu descobriment, entre els quals van ser les primeres dones en obtenir el Chemical Pioneer Award de l'American Institute of Chemists el 1975.

Els importants beneficis que van obtenir per la seva patent (uns 13 milions de dòlars) els van invertir en Research Corporation, una Fundació de suport a l'ensenyament i investigació en ciències biomèdiques. Gràcies a aquesta donació es va poder instituir Brown-Hazen Research Fund per subvencionar a les dones que volien seguir una carrera científica. Durant més de cinquanta anys, Brown va participar activament a l'Associació Americana de Dones Universitàries, donant suport a la participació de les dones en la ciència. Rachel Brown, agraïda, també va voler tornar a la dona que l'havia ajudat en la seva època d'estudiant, Henrietta Dexter, els diners que li havia prestat per a la seva formació. 

Poc abans de morir, Rachel F. Brown va deixar escrit en un article a la revista Chemist:
"Espero que en el futur hi hagi igualtat d'oportunitats i èxits per a tothom de la ciència, independentment del seu sexe".




No hay comentarios: