domingo, 20 de febrero de 2022

Theodor Billroth: (III) Cirujano y músico.

versió catalana | versión española







Adalbert Franz Selingmann 

Eduard Hanslick, Johannes Brahms 
y Theodor Billroth 

(Último cuarto del s. XIX) 

Dibujo. Carboncillo sobre papel
Departamento de Historia de la Medicina 
de la Universidad de Viena. 





"Es una superficialidad de nuestro tiempo creer que arte y ciencia son opuestos. La imaginación es la madre de ambos."   (Theodor Billroth)


En otras entradas hemos hablado de Theodor Billroth, de su obra y de sus aportaciones a la cirugía científica. Pero nos queda comentar una faceta no médica del gran cirujano. Un aspecto que es de sumo interés en este blog, que intenta aunar medicina y arte: su amor por la música. 

Billroth sintió un marcado interés por la música desde su infancia. Aunque terminó por elegir la Medicina como profesión, los estudios musicales realizados en su niñez le sirvieron para ser un destacado pianista y violinista. Tal vez la pasión por la música le fue inculcada por sus abuelos, que habían sido cantantes de ópera. 


Theodor Billroth

Un día de noviembre de 1862, Theodor Billroth conoció a  Johannes Brahms en la sala de conciertos de Zurich. Aquella noche Brahms tocó su famosa Serenade en D mayor. Después de la interpretación, Billroth se encontraba tan emocionado por la música de Brahms que contrató a una orquesta la mañana siguiente para repetir la ejecución en un concierto privado.

Billroth y Brahms trabaron una buena amistad, como testimonian las 331 cartas que se intercambiaron a lo largo de su vida y constantes veladas musicales. Como ya hemos visto al tratar de su vida, Billroth había llegado a Zurich como profesor poco antes, en 1860. En esta ciudad suiza se rodeó de intelectuales y amigos aficionados a tocar en cuartetos de cuerdas. Billroth tenía un excepcional oído y comenzó a tocar la viola, el violín y el piano, convirtiéndose en un músico destacable. En diversas ocasiones fue invitado por la organización musical Allgemeine Musikgesellschaft Zurich o Sociedad Musical General de Zurich. También llegó a componer obras de música de cámara. Además, se convirtió en el primer crítico musical para el diario Neue Zurcher Zeitung. Sus críticas, a veces bastante cáusticas y despiedadas revitalizaron los círculos musicales de la ciudad. En  Zúrich se le consideraba como un cirujano mundialmente reconocido y un músico amateur experto.



Johannes Brahms

Cuando Billroth fue nombrado Jefe de Cirugía en Viena (1870), la capital era el centro musical más importante del mundo, frecuentado por figuras como Clara y Robert Schumann, Anton Dvorák, Franz Liszt, Richard Wagner, Anton Bruckner, Richard Strauss y Johannes Brahms. El Josephinum era el centro de atención musical, pero a poca distancia, en el Allgemeine Krankenhaus (Hospital General), se alineaban también grandes colosos de la Medicina como Carl von Rokinansky, en patología; Joseph Skoda en medicina interna o Ferdinand von Hebra en dermatología. La llegada de Theodor Billroth y sus nuevas ideas completaba esta escogida lista de personalidades. 

Por su parte, Brahms se había trasladado a Viena en 1862, donde se había hecho amigo del crítico musical Eduard Hanslick. Era una época musicalmente muy brillante para la ciudad: en 1867 Johann Strauss había compuesto el Danubio azul, que pronto se convirtió en el emblema de la ciudad. En este contexto Brahms estrenó su Requiem alemán y pòsteriormente sus Danzas húngaras, que alcanzaron un éxito rotundo. 


Billroth y Brahms, con un amigo. 


Billroth se convirtió pronto en el consejero musical más importante de Brahms, y frecuentemente intercambiaban manuscritos no terminados. En reconocimiento a su ayuda Brahms le dedicó algunas de sus composiciones (cuarteto para cuerdas 1 y 2 del Opus 51). La capacidad del cirujano para leer, analizar e interpretar música era asombrosa, y realizaba sugerencias muy valiosas. 

La presión médica que soportaba Billroth era muy intensa, y encontraba en la música el desahogo que necesitaba. El estrés del cirujano aumentaba día a día, y no siempre cuidaba su salud. Comía y bebía excesivamente y tenía una gran afición por fumar puros habanos. 



Johannes Brahms (sentado, a la izquierda) y Theodor Billroth
(de pie a su lado, con pantalones claros) en una velada musical.


Pero en 1892, Brahms leyó una carta en la que Billroth y Hanslick se quejaban del agrio carácter del compositor y lo achacaban a la mala educación recibida en su infancia, lo que molestó considerablemente al compositor. Poco después en una velada musical en casa de Billroth, Brahms se negó a interpretar una pieza, su opus 117. 

Después de este desagradable incidente, las relaciones entre Brahms y Billroth se deterioraron mucho. Poco después, la enfermedad hepática de Billroth empeoró considerablemente, muriendo en 1894. 

___________________________________



Theodor Billroth: (i III) Cirurgià i músic






Adalbert Franz Selingmann 

Eduard Hanslick, Johannes Brahms 
i Theodor Billroth 

(Últim quart del s. XIX) 

Dibuix. Carbonet sobre paper
Departament d'Història de la Medicina 
de la Universitat de Viena. 



"És una superficialitat del nostre temps creure que art i ciència són oposats. La imaginació és la mare de tots dos." (Theodor Billroth)


En entrades anteriors hem parlat de Theodor Billroth, de la seva obra i de les seves aportacions a la cirurgia científica. Però ens resta comentar una faceta no mèdica del gran cirurgià. Un aspecte que és de gran interès en aquest bloc, que intenta unir medicina i art: el seu amor per la música.

Billroth va sentir un marcat interès per la música des de la seva infantesa. Encara que va acabar per triar la Medicina com a professió, els seus estudis musicals durant infància li van servir per ser un destacat pianista i violinista. Potser la passió per la música li van inculcar els seus avis, que havien estat cantants d'òpera.


Theodor Billroth


Un dia de novembre de 1862, Theodor Billroth va conèixer Johannes Brahms a la sala de concerts de Zurich. Aquella nit Brahms va tocar la seva famosa Serenade en D major. Després de la interpretació, Billroth estava tan emocionat per la música de Brahms que va contractar una orquestra el matí següent per repetir l'execució en un concert privat.

Billroth i Brahms van iniciar llavors una bona amistat, com testimonien les 331 cartes que es van intercanviar al llarg de la seva vida i constants vetllades musicals. Com ja hem vist en tractar la seva vida, Billroth havia arribat a Zuric com a professor poc abans, el 1860. En aquesta ciutat suïssa es va envoltar d'intel·lectuals i amics aficionats a tocar a quartets de cordes. Billroth tenia una excepcional oïda i va començar a tocar la viola, el violí i el piano, convertint-se en un músic destacable. En diverses ocasions va ser convidat per l'organització musical Allgemeine Musikgesellschaft Zurich o Societat Musical General de Zurich. A més, es va convertir en el primer crític musical per al diari Neue Zurcher Zeitung. Les seves crítiques, de vegades força càustiques i despietades, van revitalitzar els cercles musicals de la ciutat. A Zuric se'l considerava com un cirurgià mundialment reconegut i un músic amateur expert.



Johannes Brahms

Quan Billroth va ser nomenat Cap de Cirurgia a Viena (1870), la capital era el centre musical més important del món, freqüentat per figures com Clara i Robert Schumann, Anton Dvorák, Franz Liszt, Richard Wagner, Anton Bruckner, Richard Strauss i Johannes Brahms . El Josephinum era el centre d'atenció musical, però a poca distància, a l'Allgemeine Krankenhaus (Hospital General), també s'alineaven grans colossos de la Medicina com Carl von Rokinansky, en patologia; Joseph Skoda en medicina interna o Ferdinand von Hebra en dermatologia. L'arribada de Theodor Billroth i les seves noves idees completava aquesta escollida llista de personalitats.

Brahms s'havia traslladat a Viena el 1862, on s'havia fet amic del crític musical Eduard Hanslick. Era una època musicalment molt brillant per a la ciutat: el 1867 Johann Strauss havia compost el Danubi blau, que aviat es va convertir en l'emblema de la ciutat. En aquest context Brahms va estrenar el seu Requiem alemany i posteriorment les seves Danses hongareses, que van aconseguir un èxit rotund.



Billroth y Brahms, amb un amic. 


Billroth es va convertir aviat en el conseller musical més important de Brahms, i freqüentment intercanviaven manuscrits no acabats. La capacitat del cirurgià per llegir, analitzar i interpretar música era sorprenent, i feia suggeriments molt valuosos.

La pressió mèdica que suportava Billroth era molt intensa, i trobava en la música el desfogament que necessitava. L'estrès del cirurgià augmentava dia a dia, i no sempre tenia cura de la salut. Menjava i bevia excessivament i tenia una gran afició per fumar puros havans.



Johannes Brahms (assegut, a l'esquerrra) i Theodor Billroth
(dempeus al seu costat, amb pantalons clars) durant una vetllada musical.

Però el 1892, Brahms va llegir una carta en què Billroth i Hanslick es queixaven del caràcter agre del compositor i l'atribuïen a la mala educació rebuda en la seva infància, cosa que va molestar considerablement el compositor. Poc després en una vetllada musical a casa de Billroth, Brahms es va negar a interpretar una peça, el seu opus 117 davant dels assistents. 

Després d'aquest incident desagradable, les relacions entre Brahms i Billroth es van deteriorar molt. Poc després, la malaltia hepàtica de Billroth va empitjorar considerablement, morint el 1894.


No hay comentarios: