viernes, 18 de febrero de 2022

Theodor Billroth: (II) Vida y obra

versió catalana | versión española








Ferdinand Dorsch 

El cirujano Theodor Billroth 

en su terraza en Sankt GilgenWolfgangsee



(1899) 

Óleo sobre tabla 97 x 88 cm



En un artículo anterior aportamos el cuadro de Seligmann, El Dr. Billroth operando en el Hospital General de Viena, donde comentamos algunos aspectos de las prácticas de cirugía a finales del s. XIX. Pero no podemos pasar por alto que el personaje central de esta obra es el insigne cirujano Theodor Billroth, del que comentaremos hoy algunos aspectos de su vida y obra. 

Theodor Billroth (1829-1894) nació en la isla de Rügen, al norte de Alemania (Prusia). Decidió estudiar Medicina, primero en Göttingen y después en Berlín, donde se graduó de médico en 1852. Su formación basada en la histología y la fisiología experimental se desarrolló junto a Rudolph Wagner y Johannes Müller, y fue asistente del famoso cirujano von Langenbeck en el hospital de la Charité. En 1856 recibió su habilitación docente en la cátedra de anatomía patológica con Rudolph Virchow. 






En 1860 aceptó el cargo de profesor de Cirugía en la Universidad de Zurich, donde alcanzó una gran reputación y publicó su obra “Patología y Terapia quirúrgica general”.

En 1867 fue nombrado profesor de la Clínica Quirúrgica II de la Universidad de Viena, practicando cirugía en el Hospital General de esta ciudad. Hacia 1870, ya había logrado reorganizar el instituto de cirugía. También renovó profundamente las ideas docentes e introdujo la antisepsia y la cirugía científica. Se rodeó de un grupo unido de discípulos proponiendo una formación quirúrgica que debía ser por lo menos de 2-3 años después de terminar los estudios de Medicina. Durante este tiempo los alumnos debían realizar prácticas en animales y cadáveres e incorporarse como asistentes en los equipos quirúrgicos. Así pronto nació una escuela que se difundió por toda Europa.

Nueve de sus principales asistentes pasaron a ocupar importantes cátedras en Europa (formando la “Escuela de Billroth”). Entre sus alumnos destacados, estuvieron von Winiwartes, Mikulicz-Radecki, Murphy y Halsted. Cuando estaba en Zúrich, lo visitó el joven Emil Theodor Kocher, de Berna, quien fue pionero de la cirugía de tiroides y el primer médico en recibir un Premio Nobel.

Theodor Billroth fue un gran docente, clínico, investigador y cirujano, y podemos considerar   que es uno de los mejores ejemplos de la nueva medicina científica. Introdujo los métodos histológicos, bacteriológicos, experimentales y estadísticos en su actividad, interrelacionándolos y contribuyendo a hacer de la cirugía una innegable actividad científica. 

Testimonio de su labor son los numerosos epónimos con lo que recordamos sus aportaciones. Algunos de estos epónimos son anatómicos, como los cordones esplénicos, también llamados cordones de Billroth. Otras veces designan ciertas enfermedades como el meningocele espurio o enfermedad de Billroth. Dio nombre a muchos instrumentos quirúrgicos y a ciertas técnicas, como la sutura en botón, ideada para evitar desgarros de la piel. Un procedimiento de extirpación de lengua ideado por él se conoce como la operación de Billroth. 



Pero tal vez por lo que más se le recuerda es por las intervenciones de extirpación gástrica, conocidas como gastrectomías Billroth I y II. 

La operación de Billroth I es la de elección en la patología no maligna del estómago o en las úlceras duodenales que requieren gastrectomía. Consiste en la extirpación de los dos tercios distales del estómago con nueva anastomosis del remanente de estómago a la primera porción duodenal, como técnica de reconstrucción del tránsito alimentario. 

La operación de Billroth II consiste en la extirpación del 75-80% del estómago distal, con cierre de la primera porción duodenal, que queda como asa ciega (asa aferente) y la reconstrucción del tránsito del alimento, mediante la sutura del remanente de estómago al yeyuno proximal, de forma lateral, creando, a partir de ahí, un asa aferente que recoge el alimento que viene del estómago y lo mezcla con el líquido biliar y el pancreático que viene del duodeno.




Esquema de la operación de Billroth II



Bibliografía


Beger HG. 145 years of Langenbeck’s Archives. Langenbeck’s Archives for Surgery. 2005; 390:75–76.

Bonner TN. American doctors and German universities. 1870–1914. Lincoln: University of Nebraska Press; 1963.

Bonner TN. Becoming a physician: medical education in Britain, France, Germany and the United States, 1750–1945. New York: Oxford University Press; 1995.

Buklijas T. Surgery and national identity in late nineteenth-century Vienna. Stud Hist Philos Biol Biomed Sci. 2007 Dec; 38(4): 756–774.

Kern E. Theodor Billroth 1829–1894: Biographie anhand von Selbstzeugnissen. Munich: U&S; 1994.

Lesky, E. (1966) Billroth als Mensch und Arzt. Dtsch med J,17,739-743.

Lesky, E. (1974) La cirugía austriaca. En: P. Laín Entralgo (1972-1975) Historia universal de la medicina. Salvat, 7 vols. Vol. 6, pp. 276-279.

Sigerist, H.E. (1949) Los grandes médicos. Historia biográfica de la medicina, trad. de F. Arasa y M. Scholz, Barcelona, Ave, pp. 261-264.

Villanueva-Meyer, M. Theodor Billroth (1829-1894) : Pionero de la cirugía científica moderna. Galenus. https://www.galenusrevista.com/?Theodor-Billroth

Zimmermann, L.; Veith, I. (1961) Great ideas in the history of surgery, Baltimore, pp. 488-498.


___________________________________



Theodor Billroth: (II) Vida i obra







Ferdinand Dorsch 

El cirurgià Theodor Billroth 

a la seva terrassa a Sankt GilgenWolfgangsee



(1899) 

Oli sobre tabla 97 x 88 cm



En un article anterior hem comentat el quadre de Seligmann, El Dr. Billroth operant a l'Hospital General de Viena, destacant alguns aspectes de les pràctiques de cirurgia a finals del s. XIX. Però no podem passar per alt que el personatge central d'aquesta obra és l'insigne cirurgià Theodor Billroth, de qui explicarem alguns aspectes de la seva vida i obra.

Theodor Billroth (1829-1894) va néixer a la illa de Rügen, al nord d'Alemanya (Prússia). Va decidir estudiar Medicina, primer a Göttingen i després a Berlín, on es va graduar de metge l’any 1852. La seva formació basada en la histologia i la fisiologia experimental es va desenvolupar al costat de Rudolph Wagner i Johannes Müller, i va ser assistent del famós cirurgià von Langenbeck a l'hospital de la Charité. El 1856 va rebre la seva habilitació docent a la càtedra d'anatomia patològica amb Rudolph Virchow.




El 1860 va acceptar el càrrec de professor de Cirurgia a la Universitat de Zuric, on va aconseguir una gran reputació i va publicar la seva obra “Patologia i Teràpia quirúrgica general”.
El 1867 va ser nomenat professor de la Clínica Quirúrgica II de la Universitat de Viena, practicant cirurgia a l'Hospital General d'aquesta ciutat. Cap al 1870, ja havia aconseguit reorganitzar l'institut de cirurgia, introduint l'antisèpsia i la cirurgia científica. També va renovar profundament les idees docents. Es va envoltar d'un grup unit de deixebles proposant una formació quirúrgica que havia de ser com a mínim 2-3 anys després d'acabar els estudis de Medicina. Durant aquest temps els alumnes havien de fer pràctiques amb animals i cadàvers i incorporar-se com a assistents als equips quirúrgics. Així fou com aviat va néixer una escola que es va difondre per tota Europa.

Nou dels seus principals assistents van passar a ocupar càtedres importants a Europa (formant l'Escola de Billroth). Entre els seus alumnes destacats, hi trobem von Winiwartes, Mikulicz-Radecki, Murphy i Halsted. Quan era a Zuric, el va visitar el jove Emil Theodor Kocher, de Berna, que va ser pioner de la cirurgia de tiroide i el primer metge a rebre un Premi Nobel. 
Theodor Billroth va ser un gran docent, clínic, investigador i cirurgià, i podem considerar que és un dels millors exemples de la nova medicina científica. Va introduir els mètodes histològics, bacteriològics, experimentals i estadístics en la seva activitat, interrelacionant-los i contribuint a fer de la cirurgia una innegable activitat científica.

En són testimoni de la seva tasca els nombrosos epònims amb què recordem les seves aportacions. Alguns d'aquests epònims són anatòmics, com els cordons esplènics, també anomenats cordons de Billroth. Altres vegades designen certes malalties com el meningocele espuri o malaltia de Billroth. Va donar nom a molts instruments quirúrgics i a determinades tècniques, com la sutura en botó, ideada per evitar esquinços de la pell. Un procediment d'extirpació de llengua ideat per ell es coneix com l'operació de Billroth.


Però potser pel que més se'l recorda és per les intervencions d'extirpació gàstrica, conegudes com a gastrectomies Billroth I i II.

L'operació de Billroth I és la d'elecció a la patologia no maligna de l'estómac o a les úlceres duodenals que requereixen gastrectomia. Consisteix en l'extirpació dels dos terços distals de l'estómac amb nova anastomosi del romanent d'estómac a la primera porció duodenal, com a tècnica de reconstrucció del trànsit alimentari.

L'operació de Billroth II consisteix en l'extirpació del 75-80% de l'estómac distal, amb tancament de la primera porció duodenal, que queda com a nansa cega (ansa aferent) i la reconstrucció del trànsit de l'aliment, mitjançant la sutura del romanent d'estómac al jejú proximal, de forma lateral, creant, a partir d'aquí, una nansa aferent que recull l'aliment que ve de l'estómac i el barreja amb el líquid biliar i el pancreàtic que ve del duodè.



Esquema de l'operació de Billroth II




Bibliografia


Beger HG. 145 years of Langenbeck’s Archives. Langenbeck’s Archives for Surgery. 2005; 390:75–76.

Bonner TN. American doctors and German universities. 1870–1914. Lincoln: University of Nebraska Press; 1963.

Bonner TN. Becoming a physician: medical education in Britain, France, Germany and the United States, 1750–1945. New York: Oxford University Press; 1995.

Buklijas T. Surgery and national identity in late nineteenth-century Vienna. Stud Hist Philos Biol Biomed Sci. 2007 Dec; 38(4): 756–774.

Kern E. Theodor Billroth 1829–1894: Biographie anhand von Selbstzeugnissen. Munich: U&S; 1994.

Lesky, E. (1966) Billroth als Mensch und Arzt. Dtsch med J,17,739-743.

Lesky, E. (1974) La cirugía austriaca. En: P. Laín Entralgo (1972-1975) Historia universal de la medicina. Salvat, 7 vols. Vol. 6, pp. 276-279.

Sigerist, H.E. (1949) Los grandes médicos. Historia biográfica de la medicina, trad. de F. Arasa y M. Scholz, Barcelona, Ave, pp. 261-264.

Villanueva-Meyer, M. Theodor Billroth (1829-1894) : Pionero de la cirugía científica moderna. Galenus. https://www.galenusrevista.com/?Theodor-Billroth

Zimmermann, L.; Veith, I. (1961) Great ideas in the history of surgery, Baltimore, pp. 488-498.

No hay comentarios: