martes, 14 de febrero de 2023

La peste negra modificó nuestro genoma

 versió catalana | versión española



Teatrino: effetti della peste




Gaetano Zumbo

La peste

(s. XVII)

Ceroescultura 
Museo della Specola. 
Florencia. 




La epidemia de peste negra sembró la desolación en Europa en el s. XIV, causando la muerte de entre el 30 y el 50% de la población del continente. Una verdadera hecatombe que sugiere que la población estaba totalmente desprotegida inmunológicamente frente al agente causal, Yersinia pestis

La peste tuvo sucesivas oleadas durante cuatro siglos, pero tras todos estos embates su intensidad e incidencia fue decreciendo. ¿Cuál era la causa? ¿Había perdido virulencia la bacteria? ¿o el organismo humano había desarrollado algún tipo de resistencia?

La respuesta la ha podido dar un equipo multidisciplinario del canadiense que ha publicado sus resultados en un artículo de Nature (19 octubre 2022)Los científicos han podido reconstituir genomas a partir de ADN antiguo extraído de individuos muertos antes, durante y después de la primera epidemia de peste, procedentes de cementerios de Londres y de Dinamarca. 

La comparación de los genomas de las víctimas y de los supervivientes de la peste ha permitido a los investigadores detectar cuatro genes que habrían podido conferir una mayor resistencia a los humanos frente a la peste. 

Así han podido demostrar las interacciones entre la bacteria Y. pestis viva y las células humanas portadoras de una combinación de genes ERAP2 que pueden ser capaces de neutralizar la bacteria más eficazmente. Las personas portadoras de esta variación podrían presentar una tasa de supervivencia frente a la peste de un 40%. Por lo tanto, la mayor parte de personas que sobrevivieron a la primera oleada de peste en el s. XIV seguramente presentaban esta variación genética. Por eso en sucesivas oleadas la peste hizo cada vez menos víctimas y el sistema inmunitario de la población estuvo cada vez más preparada para resistir frente a Y. pestis.

Pero no hay rosa sin espinas. Al aumentar su resistencia, el sistema inmunitario humano se convirtió en más susceptible de desarrollar enfermedades autoinmunes, como es el caso de la enfermedad de Crohn o la artritis reumatoide. En efecto, los cuatro genes identificados se encuentran también en las personas que sufren estas patologías, que afectan a los humanos de nuestro siglo. 


___________________________________



La pesta negra va modificar el nostre genoma


Teatrino: effetti della peste





Gaetano Zumbo

La pesta

(s. XVII)

Ceroescultura 
Museo della Specola. 
Florència. 



L'epidèmia de pesta negra va sembrar la desolació a Europa el s. XIV, causant la mort d’entre el 30 i el 50% de la població del continent. Una veritable hecatombe que suggereix que la població estava totalment desprotegida immunològicament davant de l'agent causal, Yersinia pestis.

La pesta va tenir successives onades durant quatre segles, però després de tots aquests embats la seva intensitat i incidència va anar decreixent. Quina n'era la causa? Havia perdut virulència el bacteri? O és que l'organisme humà havia desenvolupat algun tipus de resistència?

La resposta l'ha pogut donar un equip multidisciplinari canadenc que ha publicat els resultats en un article a Nature (19 octubre 2022)Els científics han pogut reconstituir genomes a partir de l'ADN antic extret d'individus morts abans, durant i després de la primera epidèmia de pesta, procedents de cementiris de Londres i de Dinamarca.

La comparació dels genomes de les víctimes i dels supervivents de la pesta ha permès als investigadors detectar quatre gens que haurien pogut conferir més resistència als humans davant de la pesta.

Així, han pogut demostrar les interaccions entre el bacteri Yersinia pestis viu i les cèl·lules humanes portadores d'una combinació de gens ERAP2, que poden ser capaços de neutralitzar el bacteri més eficaçment. Les persones portadores d'aquesta variació podrien presentar una taxa de supervivència davant de la pesta d'un 40%. Per tant, la major part de persones que van sobreviure a la primera onada de pesta al s. XIV segurament presentaven aquesta variació genètica. Per això en successives onades la pesta va provocar cada vegada menys víctimes i el sistema immunitari de la població va estar cada cop més preparat per resistir el bacteri Y. pestis.

Però no hi ha rosa sense espines. En augmentar la seva resistència, el sistema immunitari humà es va convertir en més susceptible de desenvolupar malalties autoimmunes, com és el cas de la malaltia de Crohn o l'artritis reumatoide. En efecte, els quatre gens identificats també es troben a les persones que pateixen aquestes patologies, que afecten els humans del nostre segle.