martes, 13 de septiembre de 2022

Pioneros de la Dermatologia en Catalunya (y III): J.M: Roca i Heras

versió catalana | versión española









Retrato de J.M. Roca i Heras


Óleo sobre lienzo. 
Ateneu Barcelonés 
Barcelona



Uno de los primeros dermatólogos catalanes fue J.M. Roca y Heras (1863-1930) importante figura con gran repercusión social. 

Se licenció en Medicina en la Universidad de Barcelona, donde había tenido oportunidad de recibir las enseñanzas de Ramón y Cajal. Desde 1890 al 1896, trabajó como médico auxiliar en el Hospital de la Santa Creu y se formó como dermatólogo en la Escuela de Jaume Peyrí i Rocamora. Roca se dedicó sobre todo a la sífilis, que constituía un grave problema social en aquella época. También se interesó por otras enfermedades como la lepra y el iodismo.

Roca i Heras es un impulsor del uso del catalán en el campo de la medicina. En 1898, presentó la primera comunicación en catalán en la Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears: La sífilis a l’edat mitjana. También en 1908 realizó el discurso inaugural en el Ateneu Barcelonès sobre La lepra, donde dio un importante valor a los elementos históricos.

Josep M Roca obtuvo un gran prestigi como dermatólogo y destacó, especialmente, com a historiador, disciplina que cultivó al mismo tiempo que la investigación. Muy interesado en la Historia de la Medicina Catalana de la Baja Edad Media, consultaba frecuentemente los Archivos de la Corona de Aragón. Esta afición fue la consecuencia de sus firmes convicciones catalanistas que también le llevaron a militar y a presidir el partido Unió Catalanista. Ocupó cargos relevantes en diversas instituciones ciudadanas como el Ateneu Barcelonès del que fue presidente en dos períodos: de 1908 a 1910 y de 1913 a 1914. Fue también presidente de la Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, de la Acadèmia de la Llengua Catalana, y presidió también el Tercer Congrés de Metges i Biòlegs de Llengua Catalana, celebrado en Tarragona en el año 1919.


___________________________________



Pioners de la Dermatologia a Catalunya 

(i III)

Josep M. Roca i Heras







Retrat de J.M. Roca i Heras


Oli sobre tela 
Ateneu Barcelonés 
Barcelona



Un dels primers dermatòlegs catalans va ser J.M. Roca i Heras (1863-1930) important figura amb gran repercussió social.

Es va llicenciar en Medicina a la Universitat de Barcelona, on havia tingut oportunitat de rebre els ensenyaments de Ramon i Cajal. Des del 1890 al 1896, va treballar com a metge auxiliar a l'Hospital de la Santa Creu i es va formar com a dermatòleg a l'Escola de Jaume Peyrí i Rocamora. Roca es va dedicar sobretot a la sífilis, que constituïa un greu problema social en aquella època. També es va interessar per altres malalties com la lepra i el iodisme.

Roca i Heras és un impulsor de l'ús del català al camp de la medicina. L'any 1898, va presentar la primera comunicació en català a l'Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears: La sífilis a l'edat mitjana. També el 1908 va realitzar el discurs inaugural a l'Ateneu Barcelonès sobre La lepra, on va donar un important valor als elements històrics.

Josep M Roca va obtenir un gran prestigi com a dermatòleg i va destacar, especialment, com a historiador, disciplina que va cultivar al mateix temps que la investigació. Molt interessat en la Història de la Medicina Catalana de la Baixa Edat Mitjana, consultava sovint els Arxius de la Corona d'Aragó. Aquesta afició va ser la conseqüència de les fermes conviccions catalanistes que també el van portar a militar i a presidir el partit Unió Catalanista. Va ocupar càrrecs rellevants a diverses institucions ciutadanes com l'Ateneu Barcelonès del qual va ser president en dos períodes: del 1908 al 1910 i del 1913 al 1914. També va ser president de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, de l'Acadèmia de la Llengua Catalana, i va presidí el Tercer Congrés de Metges i Biòlegs de Llengua Catalana, celebrat a Tarragona l'any 1919.