versió catalana | versión española
Giotto di Bondone La adoración de los Magos (s. XIV) Fresco Cappella degli Scrovegni. Padua. |
La capilla de los Scrovegni es una maravilla de la pintura al fresco. Está situada en la ciudad de Padua, donde fue encargada a Giotto por esta influyente familia, para ser usada como panteón familiar y para expiar los pecados de su padre, conocido usurero. La capilla está decorada con diversas escenas de la vida de Cristo. Una de ellas corresponde a la Epifanía, es decir a la adoración de los Reyes Magos a Jesús niño. Una curiosidad de esta escena es que en ella aparece la estrella de Belén en forma de cometa. Al parecer, Giotto había tenido la ocasión de ver el cometa Halley hacía poco tiempo y se inspiró en este meteoro. En todo caso, en mi opinión se trata de una de las representaciones de la Epifanía más bellas que conozco.
 |
Albarelo de farmacia del s. XIX con la leyenda "Mirrha". Facultad de Farmacia. Barcelona |
La noche del 5 de enero se celebra en mi país la llegada de los Reyes Magos. Los Reyes llegan de Oriente y son recibidos con ilusión por los niños, con la esperanza de que les traerán juguetes y regalos. La fiesta tiene su origen en las tres ofrendas que los Magos llevaron al recién nacido Jesús, y que ahora se perpetúa en regalos a todos los niños buenos. En todos los pueblos y ciudades se organizan cabalgatas en la que los Reyes, con su séquito de pajes, son recibidos con gran algarabía.
Hace años estaba presenciando una de estas cabalgatas cuando una amiga, que asistía a contemplar el paso del cortejo con su nieto, al ver los tradicionales regalos que los tres monarcas llevaban al portal de Belén - oro, incienso y mirra - me comentó:
- Oye, ¿tú sabes qué es la mirra? Porque yo sé lo que es el incienso, que queman en las iglesias y naturalmente sé muy bien lo que es el oro. Pero no tengo ni idea de que es la mirra.
Esto me hizo pensar que a diferencia de las dos primeras ofrendas, la mirra es un producto que ha quedado mucho más alejado de nuestro mundo actual y que muchos ignoran que es y para que se ha usado. Y sobre todo para que se plantee la pregunta de porque tiene tanta categoría para que se equipare a productos tan preciados como el oro o el incienso.
 |
Sarcófago paleocristiano. A la derecha, una de las escenas más antiguas de la adoración de los Magos, que llevan sus ofrendas a María y el Niño. Museos Vaticanos. Roma. |
Y en cambio la mirra fue un material muy apreciado en el mundo antiguo, y no es casualidad que los tres Reyes lo ofrecieran en paridad con el oro y el incienso.
Como el incienso, la mirra es una resina, una goma oleorresinosa que se obtiene al hacer incisiones en un arbolito silvestre de la familia Burseraceae, Commiphora mirrha. También se le conoce como resina abisínica, ya que el árbol que la origina se distribuye por Etiopía, Djibuti, Somalia y parte de Kenia, así como por la península arábiga.
 |
Commiphora mirrha en una lámina del Kohler Medizinal Pflanden |
Commiphora mirrha es un árbol espinoso, de hojas trifoliadas y corteza plateada, que puede llegar a 4 metros de altura. Crece en ambientes secos y en suelos ligeros de tierra caliza, y entre 250-1300 m. de altitud.
Su resina seca, la mirra, toma su nombre del árabe "murr", que significa amargo, y se apreciaba por sus virtudes medicinales y cosméticas, ya conocidas por los antiguos egipcios, ya que es mencionada en el papiro médico de Ebers (circa 1500 a.C.). Era una sustancia muy apreciada y aparece involucrada en varias leyendas mitológicas como la de Adonis, como recuerda Antoni Janer en su magnífico blog Batecs Clàssics.
La mirra es un magnífico astringente y útil para detener las hemorragias, desinfectar y acelerar la cicatrización de heridas, por lo que se usaba para restañar las heridas de los guerreros heridos. En la Ilíada se menciona su uso en la guerra de Troya.
 |
Dioscórides |
En el s. I, el griego Dioscórides en su libro "De Materia Medica" (Περί ὕλης ἰατρικής) comentó su utilidad en la composición de medicamentos bucodentales y para aliviar ciertas dolencias de la garganta, como ronquera y afonía y para tratar las infecciones pulmonares.
También ha sido usada como antiséptico en el tratamiento de enfermedades de la piel como acné, forúnculos, tiñas y otras infecciones cutáneas. Sus virtudes cicatrizantes y regeneradoras lo han hecho también apreciado en el tratamiento de úlceras. Y finalmente se usaba como analgésico y hasta como anestésico en algunos enfermos terminales como nos recuerda Fernando Navarro.
Las tres ofrendas de los Reyes Magos tienen para muchos, una interpretación simbólica. Los tres presentes revelarían la triple naturaleza de Jesús. El oro, haría referencia a Cristo como rey, el monarca supremo de la Creación. El incienso, perfume usado tradicionalmente en el culto divino, subrayaría que es Dios. Finalmente la mirra, usada como medicamento, evidenciaría su naturaleza humana, susceptible de enfermar y de morir. Precisamente éste es otro de los usos de la mirra: el embalsamamiento de cadáveres, función a la que nos referiremos en otra entrada del blog.
 |
Resina de mirra |
___________________________________
La mirra (I): Un medicament molt preat
Giotto di Bondone L'adoració dels Mags (s. XIV) Fresc Cappella degli Scrovegni. Padua. |
La cappella dels Scrovegni és una meravella de la pintura al fresc. Està situada a la ciutat de Pàdua, on va ser encarregada a Giotto per aquesta influent família, per ser emprada com a panteó familiar i per expiar els pecats del seu pare, reconegut usurer. La capella està decorada amb diverses escenes de la vida de Crist. Una correspon a l'Epifania, és a dir, a l'adoració dels Reis Mags al nen Jesús. Una curiositat d'aquesta escena és que hi apareix l'estrella de Betlem en forma d'estel. Pel que sembla, Giotto havia tingut ocasió de veure el cometa Halley feia poc temps i es va inspirar en aquest meteor. En tot cas, al meu parer es tracta d'una de les representacions de l'Epifania més belles que conec.
| |
Pot de farmàcia del s. XIX amb la llegenda "Mirrha". Facultat de Farmàcia. Barcelona |
La nit del 5 de gener se celebra al meu país l'arribada dels Reis Mags. Els Reis arriben d'Orient i són rebuts amb il·lusió pels nens, amb l'esperança que els portaran joguines i regals. La festa té el seu origen a les tres ofrenes que els Mags van portar al Nen Jesús, i que ara es perpetua en regals a tots els nens bons. A tots els pobles i ciutats s'organitzen cavalcades en què els Reis, amb el seu seguici de patges, són rebuts amb gran guirigall.
Fa anys estava presenciant una d'aquestes cavalcades quan una amiga, que assistia a contemplar el pas del seguici amb el seu nét, en veure els tradicionals regals que els tres monarques portaven al portal de Betlem - or, encens i mirra - em va comentar:
- Escolta, tu saps què és la mirra? Perquè jo sé què és l'encens, que cremen a les esglésies i naturalment sé molt bé què és l'or. Però no tinc ni idea que és la mirra.
Això em va fer pensar que a diferència de les dues primeres ofrenes, la mirra és un producte que ha quedat molt més allunyat del nostre món actual i que molts ignoren que és i per què s'ha fet servir. I sobretot el fet que es plantegi la pregunta de per què té tanta categoria que s'equipara a productes tan preuats com l'or o l'encens.
|
Sarcòfag paleocristià. A la dreta, una de les escenes més antigues de l'adoració dels Mags, que porten les seves ofrenes a Maria i el Nen. Museus Vaticans. Roma. |
I en canvi, la mirra va ser un material molt apreciat al món antic, i no és casualitat que els tres Reis l’oferissin en paritat amb l'or i l'encens.
Com l'encens, la mirra és una resina, una goma oleorresinosa que s'obté en fer incisions en un arbret silvestre de la família Burseraceae, Commiphora mirrha. També se la coneix com a resina abisínica, ja que l'arbre que l'origina es distribueix per Etiòpia, Djibuti, Somàlia i part de Kenya, així com per la península aràbiga.
|
Commiphora mirrha és un arbre espinós, de fulles trifoliades i escorça platejada, que pot arribar a 4 metres d'alçada. Creix en ambients secs i en terres lleugers de terra calcària, entre 250-1300 m. d'alçada.
La seva resina seca, la mirra, pren el seu nom de l'àrab "murr", que significa amarg, i s'apreciava per les seves virtuts medicinals i cosmètiques, ja conegudes pels antics egipcis, ja que és esmentada al papir mèdic d'Ebers (circa 1500 aC). Era una substància molt apreciada i apareix involucrada en diverses llegendes mitològiques com la d'Adonis, tal com recorda Antoni Janer en el seu magnífic blog Batecs Clàssics.
La mirra és un magnífic astringent i útil per aturar les hemorràgies, desinfectar i accelerar la cicatrització de ferides, per la qual cosa es feia servir per curar les ferides dels guerrers ferits. A la Ilíada s'esmenta el seu ús a la guerra de Troia.
|
Dioscòrides |
Al s. I, el grec Dioscórides al seu llibre "De Materia Médica" (Περί ὕλης ἰατρικής) va comentar la seva utilitat en la composició de medicaments bucodentals i per alleujar certes malalties de la gola, com ronquera i afonia i per tractar les infeccions pulmonars.
També ha estat usada com a antisèptic en el tractament de malalties de la pell com acné, furóncols, tenies i altres infeccions cutànies. Les seves virtuts cicatritzants i regeneradores l’han fet també apreciada en el tractament d'úlceres. I finalment s'usava com a analgèsic i fins i tot com a anestèsic en alguns malalts terminals, com ens recorda Fernando Navarro.
Les tres ofrenes dels Reis Mags tenen per a molts, una interpretació simbòlica. Els tres presents revelarien la triple naturalesa de Jesús. L'or faria referència a Crist com a rei, el monarca suprem de la Creació. L'encens, perfum usat tradicionalment en el culte diví, subratllaria que és Déu. Finalment la mirra, utilitzada com a medicament, evidenciaria la seva naturalesa humana, susceptible d'emmalaltir i de morir. Precisament aquest és un altre dels usos de la mirra: l'embalsamament de cadàvers, funció a què ens referirem en una altra entrada del blog.
|
Resina de mirra |
