miércoles, 2 de noviembre de 2022

El médico que vio que lavarse las manos salva vidas

versió catalana | versión española







Jenö Doby

Ignaz Semmelweiss

Retrato. 
Plancha de cobre inspirada 
en una fotografia de 1860. 25 x 18 cm.

Semmelweis-Emlék Végrehajtó Bizottság 
(Semmelweis Memorial Executive Committee) 





Una de las prácticas higiénicas más elementales, i que por otra parte, es una de las más efectivas para evitar contagio es lavarse las manos. El lavado con agua y jabón es una práctica imprescindible para evitar infecciones. Si no lo hacemos nos exponemos a numerosas enfermedades, como hepatitis, gripe, meningitis o gastroenteritis. 

A pesar que elavarse las manos es una práctica muy antigua, no siempre se ha apreciado su eficacia preventiva. Fue a mediados del s. XIX cuando el médico húngaro Ignaz Semmelweiss demostró su importancia para prevenir la fiebre puerperal, que era la causa que muchas madres murieran tras el parto. 

El 1846, Semmelweiss había sido contratado como médico ayudante por el Hospital General de Viena.  Su trabajo era pasar visita, supervisar los partos difíciles, dar clases a los estudiantes y gestionar los archivos de la clínica. En el Hospital había dos Servicios de Obstetricia. En la clínica primera, la mortalitat era de un 30% entre las mujeres que acababan de dar a luz. En cambio, en la Clínica Segunda, la mortalidad era mucho más baja, de poco más del 2%. Esto hacía que la Clínica Primera tuviera muy mala fama y que la conocieran como ila clínica de la muerte. Por eso todas las mujeres intentavan ser atendidas en la Clínica Segunda, implorando de rodillas en algunos casos. Y si no lo conseguian, algunas preferian parir en la calle que en el Hospital. Hasta en los partos de calle parecía que las complicaciones no eran tan frecuentes como en la funesta Clínica Primera. 

Semmelweiss no entendía la causa de esta situación. Decidió investigar que diferencias habían entre ambas clínicas, y las apuntó cuidadosamente. Descartó factores como el clima (que era el mismo en las dos clínicas), el hacinamiento (precisamente la Clínica segunda era la más concurrida) o otras circunstancias. Una de las diferencias fundamentales era que en la Clínica Primera se daba formación a los estudiantes de Medicina, que atendían algunos partos, mientres que a la Segunda las parteras eran atendidas por comadronas. Pero este detalle no le pareció relevante.  

El marzo de 1847, murió un amigo suyo, Jakob Kolletscka, profesor de medicina forense, a consecuencia de una “picadura anatómica” como se decía entonces cuando durante una autopsia el médico se hacía un corte en el dedo con el bisturí. Cuando hicieron la autopsia a Kollotschka vieron que tenía alteraciones parecidas a las mujeres que morían de fiebre puerperal. 

Esto hizo abrir los ojos  a Semmelweiss. Observó que los estudiantes de la Clínica Primera hacían disecciones de cadáveres i después pasaban a ayudar los partos sin lavarse las manos. El médico húngaro pensó que tal vez transportaban partículas cadavéricas en sus manos, que podían causar la enfermedad y muerte de las parteras. En aquel momento todavía no se usaban los guantes de goma, que no se introducirían hasta cerca de 1900.

Entonces dispuso que los estudiantes se lavaran las manos con agua y jabón antes de entrar en la sala de partos. Después del lavado les hacía sumergir las manos en una solución de hipoclorito sódico, para eliminar totalmente las que el llamaba “partículas cadavéricas”. El resultado no se hizo esperar: en poco tiempo la tasa de mortalidad de la Clínica Primera disminuyó en un 90% i llegó a niveles todavía más bajos que los de la Clínica segunda. 

Pero las ideas de la medicina de la época no podían aceptar fácilmente la importancia de lavarse las manos, y todavía menos que esto tuviera ninguna influencia en la mortalidad de las mujeres con fiebre puerperal. Los médicos vieneses  consideraron un insulto que les obligaran a lavarse, y se negaron. Empezaron a desacreditar y ridiculizar al que ya llamaban “el médico de las manos limpias”. Al final de una furiosa campaña contra él, consiguieron que lo despidieran del hospital. Semmelweiss amargado y desesperado, se retiró a Budapest, y desde allí escribía cartas a todas las clínicas de Europa insistiendo en la importancia del lavado de manos y en la antisepsia. En estas cartas denunciaba a los obstetras que se negaban a hacerlo como irresponsables criminales. 

Sus compañeros y amigos, e incluso su esposa creyeron que se había vuelto loco. En 1865, casi veinte años después de su descubrimiento, lo metieron en un manicomio, donde murió poco después de una septicemia, seguramente a consecuencia de los golpes y heridas que le causaron los vigilantes de la institución. 

Esta es la triste historia del hombre que descubrió la importancia del lavado de mano. Algunos años más tarde, cuando Louis Pasteur desarrolló la teoría de las enfermedades causadas por microorganismos, vieron que tenía razón, y que el lavado de manos con agua y jabón y el uso de soluciones antisépticas era una magnífica prevención de enfermedades infecciosas. 

Acodémonos y lavémonos frecuentemente las manos. 

___________________________________




El metge que va veure que rentar-se les mans salva vides







Jenö Doby

Ignaz Semmelweiss

Retrat. 
Planxa de coure inspirada 
en una fotografia de 1860. 25 x 18 cm.

Semmelweis-Emlék Végrehajtó Bizottság 
(Semmelweis Memorial Executive Committee) 




Una de les pràctiques higièniques més elementals, i que per altra banda, és una de les més efectives per a evitar contagis és rentar-se les mans. Rentar-se les mans amb aigua i sabó és una pràctica imprescindible per a evitar infeccions. Si no ho fem estem exposats a nombroses malalties, com hepatitis, grip, meningitis o gastroenteritis. 

Tot i que el rentat de mans és una pràctica molt antiga, no sempre s’ha apreciat la seva eficàcia preventiva. Va ser a mitjans del s. XIX quan el metge hongarés Ignaz Semmelweiss va demostrar la seva importància per a prevenir la febre puerperal, que era la causant que moltes mares morissin després del part. 

El 1846, Semmelweiss va ser contractat com a metge ajudant a l’Hospital General de Viena.  La seva feina era passar visita, supervisar els parts difícils, donar classes als estudiants i portar els arxius de la clínica. A l’Hospital hi havien dos Serveis d’Obstetricia. A la clínica primera, hi havia una mortalitat d’un 30% entre les dones que acabaven d’infantar. En canvi, a la Clínica Segona, la mortalitat era molt més baixa, de només un 2%. Això feia que la Clínica Primera tingués mala fama i que l’anomenèssin la clínica de la mort. Per això totes les dones intentaven ser ateses a la Clínica Segona, implorant si calia, de genollons. I si no ho aconseguien, algunes preferien parir al carrer que a l’Hospital. Fins i tot en els parts de carrer semblava que les complicacions no eren tan freqüents com a la funesta Clínica Primera. 

Semmelweiss no entenia la causa d’aquesta situació. Va decidir investigar quines diferències hi havien entre ambdues clíniques, i va apuntar-les curosament. Va descartar factors de clima (que era el mateix per ambdues clíniques), d’amuntegament (precisament la Clínica segona era la més concorreguda) o altres circumstàncies. Una de les diferències fonamentals era que a la Clínica Primera es donava formació als estudiants de Medicina, que atenien alguns parts, mentre que a la Segona les parteres eren ateses per llevadores. Però això no li va semblar important. 

El març de 1847, va morir un amic seu, Jakob Kolletscka, professor de medicina forense, a conseqüència d’una “picadura anatòmica” és a dir després que tot fent una autòpsia, s’havia tallat amb el bisturí a un dit. Quan van fer l’autòpsia a Kollotschka es va veure que tenia alteracions semblants a les dones que morien de febre puerperal. 

Això va fer obrir els ulls a Semmelweiss. Va observar que els estudiants de la Clínica Primera feien disseccions de cadàvers i després passaven a ajudar els parts sense rentar-se les mans. El metge hongarés va pensar que potser portaven partícules cadavèriques a les mans, que podien causar la malaltia i la mort de les parteres. En aquell moment encara no s’usaven els guants de goma, que no s’introduirien fins als voltants de 1900.

Llavors va disposar que els estudiants es rentessin les mans amb aigua i sabó abans d’entrar a la sala de parts. Després del rentat de mans els feia submergir les mans en una solució d’hipoclorit sòdic, per eliminar totalment les que ell anomenava com “partícules cadavèriques”. El resultat no es feu esperar: en poc temps la taxa de mortalitat de la Clínica Primera va disminuir un 90% i va arribar a nivells encara millors que els de la Clínica segona. 

Però les idees de la medicina de l’època no podien acceptar fàcilment la importància de rentar-se les mans, i encara menys que això tinguès cap influència en la mortalitat de les dones amb febre puerperal. Els metges vienesos van considerar un insult que els obliguessin a rentar-se i s’hi es van negar. Van començar a desacreditar i ridiculitzar el que ja anomenaven “el metge de les mans netes”. Al final d’una furiosa campanya contra ell, van aconseguir que l’acomiadèssin de l’hospital. Semmelweiss amargat i desesperat, es va refugiar a Budapest, on es va dedicar a escriure cartes a totes les clíniques d’Europa insistint en la importància del rentat de mans i l’antisèpsia. En aquestes cartes denunciava els obstetres que es negaven a fer-ho com a criminals irresponsables. 

Els seus companys i amics, i fins i tot la seva dona van creure que s’havia tornat boig. El 1865, gairebé vint anys després del seu descobriment, el van ingressar a un manicomi, on va morir d’una septicèmia, segurament a conseqüència dels cops i ferides infectades que li van causar els vigilants de la institució. 

Aquesta és la trista història de l’home que va descobrir la importància del rentat de mans. Alguns anys més tard, quan Louis Pasteur va desenvolupar la teoria de les malalties causades per microorganismes, van veure que tenia raó, i que el rentat de mans amb aigua i sabó i l’ús de solucions antisèptiques era una magnífica prevenció de malalties infeccioses. 

Recordem-ho i rentem-nos sovint les mans.      

No hay comentarios: