viernes, 8 de octubre de 2021

Sigmund Freud: (II) Cáncer de paladar

 versió catalana | versión española






Max Halberstadt

Retrato de Sigmund Freud 

(circa 1921) 

Fotografía (Gelatina de plata) en B&N


En una entrada anterior comentábamos algunos aspectos de la biografía y la obra de Sigmund Freud (1856-1939), una de las personalidades más importantes del pensamiento del s. XX. Su obra trasciende la psiquiatría y la medicina para influir en el arte, la literatura y otras muchas manifestaciones intelectuales. 

Aunque tal vez hoy nos puede parecer extraño, el médico vienés era un fumador empedernido. Raramente encontraremos una fotografía o un retrato del ilustre personaje que no sostenga un puro en la mano. Y es que Freud fumaba todo el día. Podía llegar a fumar hasta 20 cigarros puros de "Don Pedro", su marca preferida. En las tertulias en las que participaba, como las del café Landtmann, que frecuentaba asiduamente siempre le acompañaban sus inseparables cigarros cubanos. Aunque a veces también fumaba en pipa. 

Freud tenía esta empedernida adicción al tabaco en un intento de buscar un sustituto a la cocaína, que consumía desde 1887, como un alivio a la depresión y la astenia. Había conocido las virtudes de la cocaína de su maestro Joseph Breuer, que le había enseñado el método catártico. La cocaína también le era útil para aliviar ciertos dolores gástricos y como afrodisíaco. (David Cohen, The Escape of Sigmund Freud, 2009).

En 1917, cuando tenía 62 años apareció la primera lesión. Una zona blanca, bien delimitada, en el paladar. Una leucoplasia, enfermedad con claro potencial precanceroso, que suele observarse en los labios o cavidad oral de los fumadores y que es el resultado del humo del tabaco sobre las células de la mucosa. Aunque el psicoanalista no lo interpretó así. Creyó que era el resultado de la pulsión sexual que sentía por su hija Anna. 





Cinco años más tarde, en 1923, la lesión le comenzó a molestar. Freud acudió a la consulta de Markus Hajeck, especialista en otorrinolaringología (ORL), que le sugirió "una ligera operación". Tras consultar con algunos amigos médicos y otros especialistas, el diagnóstico no dejaba lugar a dudas: carcinoma de células escamosas. Es decir, cáncer de la mucosa del paladar.  Freud se refería a ella, irónicamente, como "mi querida neoplasia". 

A partir de este momento comenzó un auténtico calvario. La lesión no estaba en un lugar de acceso cómodo. Le realizaron tres sesiones de radioterapia, en las que se usaron distintas técnicas.  Y le intervinieron quirúrgicamente hasta un total de 33 veces. La mayoría de estas operaciones se realizaron con anestesia local, si bien en alguna de ellas con sedación. Solamente en la última se recurrió a la anestesia general. Al final, se le colocó una prótesis mandibular y palatina, que fue mal tolerada por Freud y le impedía hablar con normalidad.

A pesar de los reiterados consejos de los médicos sobre la conveniencia de abandonar el hábito de fumar, una paradoja en un hombre que había revolucionado la psiquiatría y la psicología y que fue incapaz de controlar una adicción. 

Los últimos años de su vida los dolores fueron constantes. El 21 de septiembre de 1939 le comentó a su médico personal, el Dr. Schur: 
"Amigo mío, me prometiste ayudarme cuando no pudiera soportar más eso." 
Schur cumplió la promesa que habían pactado algunos años antes, y le ayudó a terminar con su vida. Le administró 400 miligramos de morfina en menos de 24 horas y murió a consecuencia de la sobredosis la noche del  23 de septiembre de 1939. Tenía 83 años. 

  


 


Sigmund Freud (II): Càncer de paladar 









Max Halberstadt

Retrato de Sigmund Freud 

(circa 1921) 

Fotografía (Gelatina de plata) en B&N



En una entrada anterior comentàvem alguns aspectes de la biografia i l'obra de Sigmund Freud (1856-1939), una de les personalitats més importants del pensament del s. XX. La seva obra transcendeix la psiquiatria i la medicina per influir en l'art, la literatura i moltes altres manifestacions intel·lectuals.

Encara que avui ens pot semblar estrany, el metge vienès era un fumador empedreït. Rarament trobarem una fotografia o un retrat de l'il·lustre personatge on no sostingui un puro a la mà. I és que Freud fumava tot el dia. Podia arribar a fumar fins a 20 cigars puros de "Don Pedro";, la seva marca preferida. A les tertúlies en què participava, com les del cafè Landtmann, que freqüentava tot sovint, sempre l'acompanyaven els seus inseparables cigars cubans. De vegades també fumava en pipa.

Freud tenia aquesta addicció al tabac en un intent de buscar un substitut a la cocaïna, que consumia des de 1887, com un alleujament a la depressió i l'astènia. Havia conegut les virtuts de la cocaïna amb el seu mestre Joseph Breuer, que li havia ensenyat el mètode catàrtic. La cocaïna també li era útil com a afrodisíac i per alleujar certs dolors gàstrics. (David Cohen, The Escape of Sigmund Freud, 2009).

El 1917, quan tenia 62 anys, va aparèixer la primera lesió. Una zona blanca, ben delimitada, al paladar. Una leucoplàsia, malaltia amb clar potencial precancerós, que sol observar-se
en els llavis o cavitat oral dels fumadors i que és el resultat del fum de tabac sobre les cèl·lules de la mucosa. Tot i que el psicoanalista no el va interpretar així. Va creure que era el resultat de la pulsió sexual que sentia per la seva filla Anna.






Cinc anys més tard, el 1923, la lesió li va començar a molestar. Freud va acudir a la consulta de Markus Hajeck, especialista en otorinolaringologia (ORL), qui li va suggerir "una lleugera operació". Després de consultar amb alguns amics metges i altres especialistes, el diagnòstic no deixava cap dubte: carcinoma de cèl·lules escamoses. És a dir, càncer de la mucosa del paladar. Freud es referia a ella, irònicament, com "la meva estimada neoplàsia".

A partir d'aquest moment va començar un autèntic calvari. La lesió no estava en un lloc d'accés còmode. Li van realitzar tres sessions de radioteràpia, en què van utilitzar diferents tècniques. I li van intervenir quirúrgicament fins a un total de 33 vegades. La majoria d'aquestes operacions es van realitzar amb anestèsia local i en alguna d'elles amb sedació. Només en l'última es va recórrer a l'anestèsia general. Finalment, se li va col·locar una pròtesi mandibular i palatina, que va ser mal tolerada per Freud i li impedia parlar amb normalitat.

Malgrat els reiterats consells dels metges sobre la conveniència d'abandonar l'hàbit de fumar, una paradoxa en un home que havia revolucionat la psiquiatria i la psicologia i que va ser incapaç de controlar una addicció.

Els últims anys de la seva vida els dolors van ser constants. El 21 de setembre de 1939 Freud va comentar-li al seu metge personal, el Dr. Schur: "Amic meu, em vas prometre ajudar-me quan no pogués suportar més això". Schur va complir la promesa que havien pactat alguns anys abans, i el va ajudar a acabar amb la seva vida. Li va administrar 400 mil·ligrams de morfina en menys de 24 hores i va morir a conseqüència de la sobredosi la nit del 23 de setembre de 1939. Tenia 83 anys.






No hay comentarios: