miércoles, 14 de julio de 2021

Perros sanitarios

versió catalana | versión española





Alexander Pope

Perro de la Cruz Roja 

(1918) 

Óleo sobre lienzo 72 x 61 cm


Los perros, aunque no lo parezcan, también han jugado papeles importantes en las dos guerras mundiales del s. XX. 

Estos animales eran conocidos como Mercy dog (que podríamos traducir como "perro de piedad" o "perro de misericordia", o incluso "perro de víctimas"), y desempeñaban papeles paramédicos en el ejército. 

Los perros podían actuar como guardianes y vigilantes en las trincheras y a veces eran usados como correo, pero  sobre todo estaban adscritos a las ambulancias o a la Cruz Roja. Debían de intervenir en cualquier circunstancia, aún cuando había poca visibilidad por niebla o humo, por lo que debían tener un olfato muy desarrollado y ser perros muy resistentes. 




Historia de los perros sanitarios 

En 1885, cerca de Ostende (Bélgica), un profesor de veterinaria y dos periodistas hicieron varias demostraciones de la eficacia de estos perros. El teniente Van de Putte se convenció y poco después fundó la "Sociedad de perros sanitarios". 

En Alemania, el impulsor de la raza de perro pastor alemán Van Stefanitz, temía que la industrialización hiciera que la raza perdiera su papel de perro pastorPor eso animó al ejército alemán a utilizar estos perros para encontrar a los heridos en el campo de batalla. En 1890, casi todos los regimientos alemanes disponían de perros pastores, y 4.000 perros médicos se desplegaron en sus filas durante la Primera Guerra Mundial. Su perrera de entrenamiento, ubicada en Oberdollendorf, se convirtió en un modelo para muchos otros países.

En 1893 se creó en Suiza, la "Asociación de perros sanitarios", y en 1904, un capitán del ejército fundó la "Asociación Suiza de perros sanitarios y perros de guerra", que recomendó el pastor alemán como la raza ideal. Actualmente, Suiza es el único país que conserva un programa de entrenamiento canino especializado.



Postal francesa representando un perro sanitario "patriota"


En 1908 Lepel-Cointet y el capitán Tolet crearon en Francia, la primera "Sociedad Canina Sanitaria". En 1911, el Ministerio de la Guerra reconoció la utilidad de los perros sanitarios en sus filas y comenzó a adiestrarlos. 

Durante la Primera Guerra Mundial, en 1915, el Ministerio de la Guerra francés solicitó la ampliación de las funciones de los perros médicos con fines militares, y se habilitó un campo de entrenamiento en Maison-Lafitte. Al final de la Primera Guerra Mundial, más de 3.200 perros estaban al servicio de las fuerzas armadas francesas. Algunos demostraron una gran eficacia, como un Beauceron llamado Truc que llegó a recuperar a 148 soldados heridos en el campo de batalla durante la guerra. 




Soldados heridos presentan un perro sacado de las trincheras a una enfermera. Octubre 1916. 


Primeros auxilios

Un perro sanitario típico de la Primera Guerra Mundial estaba equipado con una alforja en la que había una botella de agua, un frasco de aguardiente u otro licor y suministros de primeros auxilios. 

Después de las grandes batallas, aprovechando la tregua, y generalmente en el silencio de la noche, los perros buscaban y localizaban soldados heridos, llevándoles suministros de primeros auxilios que podían serles útiles. Los perros habían aprendido a ignorar a los muertos o a los soldados enemigos heridos. 

Si el soldado presentaba heridas que no le permitían hacerse una cura de urgencia o estaba herido de gravedad, el perro regresaba a las trincheras con un trozo del uniforme de soldado y guiaría a un sanitario hasta el lugar donde yacía el herido. Si el perro no lograba encontrar a un soldado herido, se acostaba frente a su guía en lugar de llevarlo hacia ellos. 

Dadas las características de la Primera Guerra Mundial donde se usaban con frecuencia gases tóxicos, algunos perros fueron equipados con máscaras de gas.

El ejército alemán llegó a llamar a estos perros perros médicos.




Guía

Los perros también ayudaban a los soldados heridos o perdidos en el campo de batalla, ayudándoles a encontrar un lugar seguro. 


Compañía

Los perros a veces también tenían una función compasiva. En los casos en los que los soldados estaban heridos de muerte y poco se podía hacer por salvar su vida, la compañía de los canes los consolaba en cierto modo, y su cariñosa presencia evitaba por lo menos que murieran en la absoluta soledad. 


Ayuda a los médicos

Los Mercy dog recibieron adiestramiento para guiar a los médicos de combate hasta los soldados que requerían cuidados intensivos. Muchos perros de misericordia fueron entrenados por sociedades nacionales de la Cruz Roja para servir al país en el que operaban. 

Un cirujano militar elogió la capacidad del perro para clasificar a los soldados heridos y dijo: 

"A veces nos llevan a los cuerpos que creemos que no tienen vida, pero cuando los llevamos a los médicos [...] siempre encuentran una chispa. Es puramente una cuestión de su instinto, [que] es mucho más eficaz que los poderes de razonamiento del hombre


 


Portada del libro infantil de Benjamin Rabier,
Flambeau, chien de guerre


Propaganda

Los animales también se usaron para "explicar" la guerra a los niños, aprovechando para imbuir un espíritu patriótico. Por ejemplo, en Francia, se editó un cuento ilustrado para niños, obra de Benjamin Rabier, en el que se narraba la historia de Flambeau, perro de guerra. 

Como un patito feo canino, Flambeau era un cachorro de granja muy feo, que todos maltrataban. Incluso fue rechazado por el ejército, y convertido en perro vagabundo se fue solo, como aficionado, a los campos de batalla. A lo largo de muchas aventuras, vive todos los enfrentamientos, desgracias y victorias, burlando los ataques enemigos y se presenta como un modelo de patriotismo. 



 

Se estima que hasta 20.000 perros sirvieron como perros sanitarios en ambas Guerras Mundiales, y se les ha atribuido el mérito de salvar miles de vidas. Más tarde el ejército de los Estados Unidos se sirvió de ellos en la guerra de Corea. 




Gossos sanitaris

   





Alexander Pope

Gos de la Creu Roja 

(1918) 

Oli sobre tela 72 x 61 cm



Els gossos, encara que no ho sembli, també han tingut paper importants en les dues guerres mundials del segle XX.

Aquests animals eren coneguts com Mercy dog (que podríem traduir com "gos de pietat" o "gos de misericòrdia", o fins i tot "gos de víctimes"), i exercien papers paramèdics en l'exèrcit.

Els gossos podien actuar com a guardians i vigilants a les trinxeres i de vegades es feien servir de correu, però sobretot estaven adscrits a les ambulàncies o a la Creu Roja. Havien d'intervenir en qualsevol circumstància, tot i que hi havia poca visibilitat per boira o fum, de manera que havien de tenir un olfacte molt desenvolupat i ser gossos molt resistents.



Història dels gossos sanitaris

El 1885, prop d’Ostende (Bèlgica), un professor de veterinària i dos periodistes van fer diverses demostracions de l'eficàcia d'aquests gossos. El tinent Van de Putte es va convèncer i poc després va fundar la "Societat de gossos sanitaris".

A Alemanya, l'impulsor de la raça de gos pastor alemany Van Stefanitz, temia que la industrialització fes que la raça perdés el seu paper de gos pastor. Per això va animar l'exèrcit alemany a utilitzar aquests gossos per trobar als ferits en el camp de batalla. El 1890, gairebé tots els regiments alemanys disposaven de gossos d'atura, i 4.000 gossos metges es van desplegar a les seves files durant la Primera Guerra Mundial. La seva gossera d'entrenament, ubicada a Oberdollendorf, va esdevenir un model per a molts altres països.

El 1893 es va crear a Suïssa, "l’Associació de gossos sanitaris", i el 1904, un capità de l'exèrcit va fundar "l’Associació Suïssa de gossos sanitaris i gossos de guerra", que va recomanar el pastor alemany com a raça ideal. Actualment, Suïssa és l'únic país que conserva un programa d'entrenament caní especialitzat.



Postal francesa representant un gos sanitari "patriota"

El 1908 Lepel-Cointet i el capità Tolet van crear a França la primera "Societat Canina Sanitària". El 1911, el Ministeri de la Guerra va reconèixer la utilitat dels gossos sanitaris a files i va començar a ensinistrar-los.

Durant la Primera Guerra Mundial, el 1915, el Ministeri de la Guerra francès va sol·licitar l'ampliació de les funcions dels gossos metges amb fins militars, i es va habilitar un camp d'entrenament a Maison-Lafitte. Al finalitzar la Primera Guerra Mundial, més de 3.200 gossos estaven al servei de les forces armades franceses. Alguns van demostrar una gran eficàcia, com un Beauceron anomenat Truc que durant la guerra va arribar a recuperar 148 soldats ferits al camp de batalla.




Primers auxilis

Un gos sanitari típic de la Primera Guerra Mundial anava equipat amb una alforja en la qual hi havia una ampolla d'aigua, un pot d’aiguardent o un altre licor i subministraments de primers auxilis.

Després de les grans batalles, aprofitant la treva, i generalment en el silenci de la nit, els gossos buscaven i localitzaven soldats ferits, portant-los subministraments de primers auxilis que podien ser-los útils. Els gossos havien après a ignorar els morts o els soldats enemics ferits.

Si el soldat presentava ferides que no li permetien fer-se una cura d'urgència o estava ferit de gravetat, el gos tornava a les trinxeres amb un tros de l'uniforme del soldat i guiava al sanitari fins al lloc on jeia el ferit. Si el gos no aconseguia trobar a un soldat ferit, jeia davant del seu guia, enlloc de conduir-lo al lloc on es trobava el ferit. 

Donades les característiques de la Primera Guerra Mundial on sovint s’utilitzaven gasos tòxics, alguns gossos van ser equipats amb màscares de gas.

L'exèrcit alemany va arribar a anomenar-los gossos mèdics.




Guia

Els gossos també ajudaven als soldats ferits o perduts en el camp de batalla, ajudant-los a trobar un lloc segur.


Companyia

Els gossos de vegades també tenien una funció compassiva. En els casos en què els soldats estaven ferits de mort i poc es podia fer per salvar la seva vida, la companyia dels cans en certa manera els consolava, i la seva afectuosa presència evitava que almenys morissin en l'absoluta solitud.


Ajuda als metges

Els Mercy dog eren ensinistrats per guiar els metges de combat fins als soldats que requerien cures intensives. Molts gossos de misericòrdia van ser entrenats per societats nacionals de la Creu Roja per servir al seu país.

Un cirurgià militar va elogiar la capacitat del gos per classificar els soldats ferits i va dir:

"De vegades ens porten fins a cossos que creiem que no tenen vida, però quan els portem als metges [...] sempre troben una guspira. És purament una qüestió del seu instint, [que] és molt més eficaç que els poders del raonament de l'home"

 


Portada del llibre infantil de Benjamin Rabier,
Flambeau, chien de guerre

Propaganda

Els animals també es feien servir per “explicar" la guerra als nens, aprofitant per imbuir un esperit patriòtic. Per exemple, a França, es va editar un conte il·lustrat per a nens, obra de Benjamin Rabier, en el qual es narrava la història de Flambeau, un gos de guerra.

Com un aneguet lleig caní, Flambeau era un cadell de granja molt lleig, a qui tots maltractaven. Fins i tot va ser rebutjat per l'exèrcit, i convertit en gos vagabund se'n va anar sol, com a aficionat, als camps de batalla. Al llarg de moltes aventures, viu tots els enfrontaments, desgràcies i victòries, burlant els atacs enemics i es presenta com un model de patriotisme.

S'estima que fins a 20.000 gossos van servir com a gossos sanitaris en les dues Guerres Mundials, i se'ls ha atribuït el mèrit de salvar milers de vides. Més tard l'exèrcit dels Estats Units també es va servir dels gossos sanitaris en la guerra de Corea.


No hay comentarios: