viernes, 10 de septiembre de 2021

Temas sanitarios en la pintura de Henri Gervex

versió catalana | versión española 









Henry Gervex

Puesto de socorro ambulatorio 
en la estación de Poitiers 

(1915)

Óleo sobre lienzo 73 x54 cm
Musée de l'Armée
Paris. 




Henri Gervex (1852-1929) fue un pintor realista francés que reflejó sobre todo escenas costumbristas burguesas. Hombre mundano y conocido en los círculos de la buena sociedad de París, amigo de la princesa Mathilde Bonaparte, de Guy de Maupassant, de la bella Otero y del riquísimo James Gordon Bennett (propietario del New York Herald), conocía de cerca los círculos mundanos del París del cambio de siglo, que plasmó en muchas de sus obras.  

Aunque en sus inicios se interesó por temas mitológicos, su arte cobró fama a partir de su obra "Antes de la operación" en la que se muestra una escena del Hospital de Saint-Louis de París en el momento de que el famoso Dr. Péan está a punto de iniciar una intervención quirúrgica. Un cuadro que por cierto nos proporciona una gran información de como se practicaba la cirugía en aquel tiempo (1887). 





Henri Gervex: Antes de la operación (1887)


Henri Gervex: Rolla (1878)


Posteriormente Gervex pintó muchas escenas de la vida parisina, dejando también interesantes documentos sobre las costumbres habituales de la buena sociedad de esta ciudad. Son valiosas sus observaciones sobre modas, vestidos y complementos. 

Henri Gervex protagonizó un escándalo con su obra "Rolla" (1878), en la que representaba un episodio de la historia de este joven crápula y calavera, inspirada en un poema de Alfred de Musset (1833). Gervex lo situaba en una escena de alcoba, con una mujer desnuda tumbada voluptuosamente sobre la cama. Pero no era el desnudo ni la lasciva posición de la muchacha lo que escandalizó a la sociedad parisina, sino la ropa de la chica (un zapato, un vestido de mujer, una liga rosa, un llamativo corsé rojo y blanco). Estas ropas, amontonadas apresurada y descuidadamente en un rincón con el sombrero de copa y el bastón del varón sobre ella eran una referencia explícita a la prostitución y fue la que hizo que lo expulsaran del Salón de París por inmoral.



La visita del médico


Gervex no pintó solamente escenas de saraos, cenas en restaurantes, espectáculos o referencias eróticas. Otras escenas cotidianas de su pintura nos pueden ofrecer interesantes datos de como era la atención sanitaria en su época, como por ejemplo la visita del médico, en la que el doctor visita apresuradamente a una mujer en su domicilio, vestido de calle y sin sacarse siquiera el sombrero. O la realización de autopsias, que ya era habitual, y en la que se describen las lóbregas estancias de los hospitales donde se practicaban, y en la que nos parece ver una lejana inspiración en obras clásicas como La lección de Anatomía de Rembrandt.  



Estudio para Autopsia en el Hôtel-Dieu (1876).
Óleo sobre lienzo, 53.3 x 43.2 cm, The National Gallery of Art, Washington, DC. 



Cuando estalló la Primera Guerra Mundial, Gervex también nos dejó descrito lo que veía. Grupos de soldados franceses heridos bajando de un tren en una estación recibidos por una enfermera uniformada; enfermeras realizando curas en estancias habilitadas al efecto, o en salas de hospital. 


Henri Gervex: Enfermera recibiendo a soldados heridos
procedentes del frente (1915)


En 1914 Gervex se desplazó hasta Poitiers, un importante nudo ferroviario en el que se instaló un Hospital de Campaña en la misma estación de tren. Esta proximidad permitía atender de forma relativamente rápida a los soldados heridos que eran evacuados en tren tras la batalla de Marne (5 -12 de septiembre de 1914), y que se saldó con la significativa victoria de los aliados sobre el ejército imperial alemán.

Gervex relata las escenas de atención sanitaria a los heridos como escenas cotidianas, sin intención de subrayarlas como un acontecimiento extraordinario. Algunas de sus obras fueron tomadas para realizar litografías o aparecieron en algunos periódicos del momento a modo de crónicas de retaguardia (l'Illustration, New York Herald).  



Enfermeras tratando a un soldado herido. Henri Gervex (1915)


El testimonio de Gervex es pues un documento imprescindible, en el que sobresale la importante presencia de enfermeras en sus obras. Se destaca así el papel de la enfermería en la Gran Guerra y su decisivo papel en las curas de los heridos que llegaban del frente. La figura de la enfermera se incorporó plenamente a la atención sanitaria en aquellos años y desde entonces ha seguido siendo uno de los pilares básicos e imprescindibles de la sanidad. 

Xavier Sierra Valentí


Henri Gervex: Enfermera y soldados convalecientes en un parque


Bibliografia

Blog Divertimento enfermero 24 Septiembre de 2018 http://divertimentoenfermero.blogspot.com/2018/09/



 

Temes sanitaris a la pintura d'Henri Gervex








Henry Gervex

Punt d'Assistència ambulatòria  
a l'estació de Poitiers 

(1915)

Óleo sobre lienzo 73 x54 cm
Musée de l'Armée
Paris. 





Henri Gervex (1852-1929) va ser un artista realista francès que va pintar principalment escenes costumistes burgeses. Home mundà i conegut entre els cercles de l’alta societat de París, amic de la princesa Mathilde Bonaparte, de Guy de Maupassant, de la bella Otero i del riquíssim James Gordon Bennett (propietari de New York Herald), coneixia de prop els cercles mundans de París del canvi de segle, que va plasmar en moltes de les seves obres.

Si bé en els seus inicis es va interessar per temes mitològics, el seu art va cobrar fama a partir de l’obra "Abans de l'operació" on es mostra una escena de l'Hospital de Sant-Louis de París en el moment en què el famós Dr. Péan està a punt d'iniciar una intervenció quirúrgica. Un quadre que per cert ens proporciona molta informació de com es practicava la cirurgia en aquell temps (1887).




Henri Gervex: Abans de l'operació (1887)



Henri Gervex: Rolla (1878)



Posteriorment Gervex va pintar moltes escenes de la vida parisenca, deixant un llegat de documents de gran interès sobre els costums habituals de l’alta societat en aquesta ciutat. Les seves observacions sobre modes, vestits i complements són de gran valor. 
 
Henri Gervex va generar un escàndol amb la seva obra "Rolla" (1878), en la qual representava un episodi de la història d'aquest jove cràpula i calavera, inspirada en un poema d'Alfred de Musset (1833). Gervex el situava en una escena d'alcova, amb una dona nua estirada voluptuosament sobre el llit. Però no era el nu ni la posició lasciva de la noia el que va escandalitzar la societat parisenca, sinó la roba de la noia (una sabata, un vestit de dona, una lliga rosa, una cridanera cotilla vermella i blanca). Aquestes robes, amuntegades precipitada i descuidadament en un racó, amb el barret de copa i el bastó de l'home a sobre, eren una referència explícita a la prostitució i va ser el que va fer que l'expulsessin del Saló de París, per immoral.

 

La visita del metge


 
Gervex no només va pintar escenes de saraus, sopars a restaurants, espectacles o referències eròtiques. Altres escenes quotidianes de la seva obra ens ofereixen interessants dades de com era l'atenció sanitària a la seva època, com és la visita del metge, en la qual el doctor visita precipitadament a una dona al seu domicili, vestit de carrer i sense treure’s ni el barret. O la realització d'autòpsies, fet ja habitual, en les que es descriuen les llòbregues estades dels hospitals on es practicaven, inspirades en obres clàssiques com La lliçó d'anatomia de Rembrandt.




Estudi per Autòpsia a l'Hôtel-Dieu (1876).
Oli sobre tela, 53.3 x 43.2 cm, 
Quan va esclatar la Primera Guerra Mundial, Gervex també va deixar constància del que veia. Grups de soldats francesos ferits baixant d'un tren en una estació on són rebuts per una infermera uniformada; infermeres realitzant cures en estades habilitades a l'efecte, o en sales d'un hospital.


Henri Gervex: Infermera rebent a soldats ferits
procedents del front (1915)



El 1914 Gervex es va desplaçar fins a Poitiers, un important nus ferroviari on es va instal·lar un Hospital de Campanya a la mateixa estació de tren. Aquesta proximitat permetia atendre de forma relativament ràpida als soldats ferits que eren evacuats en tren després de la batalla de Marne (5 -12 de setembre de 1914), i que es va saldar amb la significativa victòria dels aliats sobre l'exèrcit imperial alemany.

Gervex relata les escenes d'atenció sanitària als ferits com escenes quotidianes, sense intenció de subratllar-les com un esdeveniment extraordinari. Algunes de les seves obres van ser preses per realitzar litografies o van aparèixer en alguns diaris de moment com a cròniques de rereguarda (L'Illustration, New York Herald).



Infermeres atenent un soldat ferit. Henri Gervex (1915)




El testimoni de Gervex és doncs molt rellevant per la important presència d'infermeres en les seves obres. Es destaca així el paper de la infermeria en la Gran Guerra i el seu decisiu paper en les cures dels ferits procedents del front. En aquells anys la figura de la infermera es va incorporar plenament a l'atenció sanitària i des de llavors ha continuat sent un dels pilars bàsics i imprescindibles de la sanitat.


Xavier Sierra Valentí



Henri Gervex: Infermera i soldats convalescents a un parc


Bibliografia

Blog Divertimento enfermero 24 Septiembre de 2018 http://divertimentoenfermero.blogspot.com/2018/09/


No hay comentarios: