miércoles, 7 de abril de 2021

Dolors Aleu, la primera licenciada en Medicina de Catalunya

 versió catalana | versión española





Dolors Aleu en su despacho 

Fotografía en B&N






Actualmente, la mayoría de estudiantes de Medicina (y de otras profesiones sanitarias) son mujeres. Y su proporción aumenta año tras año. Pero no siempre ha sido así. Hubo un tiempo en el que la práctica de la Medicina estaba ejercida exclusivamente por hombres.

No lo tuvieron fácil las primeras mujeres que se licenciaron en Medicina. De hecho, fueron tres pioneras a las que hay que reconocer un mérito conjunto. La revolución de 1868 (conocida como "La Gloriosa") había permitido el acceso de las mujeres a las carreras científicas. La primera en matricularse en la Facultad como alumna libre (1872), fue Elena Maseras i Ribera (1853-1905), aunque no llegó a ejercer nunca la profesión, porque se dedicó a la Pedagogía. La primera en licenciarse en Medicina fue Dolors Aleu i Riera (1857-1913) y la primera en defender la tesis ante un tribunal y alcanzar el grado de doctora fue Martina Castells i Ballespí (1852-1884), a quien ya hemos dedicado una entrada del blog, y que también ejerció muy poco, ya que murió prematuramente a los 31 años. Dedicaremos el comentario de hoy a Dolors Aleu, que se licenció sólo tres días antes que Martina Castells y que por lo tanto, tiene el honor de ser la primera médica de Catalunya. Hoy, día 7 de abril es el aniversario de su nacimiento, y por lo tanto, un día muy indicado para honrar su memoria.
  


Dolors Aleu Riera
[Aportación de la familia Cuyàs-Robinson a la Galeria de metges catalans]


Dolors Aleu era hija de una familia burguesa de Barcelona. El año 1874 decidió asistir presencialmente a las clases de la Facultad de Medicina, cosa que transgredía todas los criterios sociales, morales e intelectuales de la época, que destinaban a las mujeres solamente a las labores del hogar. Su padre, Joan Aleu, farmacéutico, que llegó a ocupar importantes cargos en la ciudad (fue jefe de la Policia Municipal, teniente de Alcalde de Barcelona y Gobernador General de Catalunya) dispuso que Dolors asistiese a les classes acompañada siempre por dos escoltas, lo que nos da una idea clara de la mentalidad imperante en aquel tiempo. 

Alumna muy brillante, Dolors terminó los estudios de Medicina en Barcelona en 1879. A pesar de todo, no consiguió la autorización para presentarse a las pruebas de licenciatura hasta abril de 1882. 

La oposición del rector de Madrid (el doctorado solamente se  podía hacer en Madrid, en aquel tiempo) hizo que no pudiera leer su tesis doctoral hasta 1882, un año después que Martina Castells. Su tesis, titulada De la necesidad de encaminar por nueva senda la educación higiénico-moral de la mujer, fue dirigida por el Prof. Joan Giné i Partagàs, el mismo profesor que la había animado durante sus estudios para que no abandonara la carrera,  ayudándola a superar los numerosos obstáculos que tuvo que vencer. Cuando finalmente pudo leer la tesis doctoral, se publicó en la revista La Independencia Médica (1883). No era esta la primera publicación de Dolors Aleu. Cuando todavía cursaba cuarto curso de carrera, ya había publicado un librito de 34 páginas titulado Consejos a una madre. Sobre el regimen, limpieza, vestidos, sueño, ejercicio y entretenimiento de los niños.



El anuncio del traslado de la consulta de la Dra. Dolors Aleu que apareció en el diario El Diluvio (8 de noviembre de 1890) 

Consciente de la importancia de inculcar hábitos higiénicos a la población, la Dra. Dolors Aleu, junto con Clotilde Cerdà Bosch (hija de Ildefons Cerdà), fundaron en 1885 la Academia de Bellas Artes y Oficios para la Mujer. Ella misma impartió clases de Higiene Doméstica en esta institución. 

Dolors Aleu ejerció la Medicina con mucho éxito durante veinticinco años. Su clientela era en su mayoría femenina, y procedía de todas las clases sociales: desde las señoras burguesas de los barrios acomodados de Barcelona, hasta las prostitutas del barrio del Raval. Para atender mejor esta demanda femenina se especializó en Ginecología y Medicina Infantil. Además de su consultorio asistía también a los niños de la Casa de Caridad donde iba frecuentemente de forma altruista. 



La Dra. Dolors Aleu con su marido y sus hijos. 


Dolors Aleu contrajo matrimonio con Camil Cuyàs, un agente de bolsa, con el que tuvo dos hijos. 

Consciente de la frecuencia del contagio de las enfermedades de transmisión sexual entre los jóvenes (en aquellos años la sífilis y la gonorrea hacían estragos) advirtió a sus hijos sobre el "mar de peligros" que podían acecharles, en una carta: 
“Las encontraréis en todas partes y en todas las clases sociales” [incluso en] “las Señoras de importancia en Barcelona (sic)”
Su hijo menor, Camil Cuyàs Aleu (Barcelona, 1884 - 1905), inició los estudios de Medicina, siguiendo la senda de Dolors. Lamentablemente, murió por una tuberculosis pulmonar a los 21 años, unos meses antes que lo hiciera su madre. 

La fama de Dolors Aleu trascendió los límites de la ciudad. La Societé Française d’Hygiene la aceptó entre sus miembros, como miembro asociado extranjero. Fue la primera mujer en formar parte de esta entidad. 

Dolors Aleu ha sido reconocida como pionera de la Medicina. Algunas ciudades catalanas le han dedicado calles y plazas como homenaje a su memoria (Barcelona, Lleida, Terrassa, l’Hospitalet, Palafrugell...). En Barcelona, también la recuerdan los Jardines de Dolors Aleu, en el barrio del Raval donde se ubica el Dispensario de Perecamps, y también se le ha dedicado el Centro Sociosanitario del Putxet - Dolors Aleu.

Las numerosas médicas catalanas tienen pues su precedente y modelo en las tres pioneras Elena Maseras, Martina Castells y sobre todo, en Dolors Aleu. Unas mujeres que lucharon duramente para conseguir ejercer la profesión médica a pesar de todos los obstáculos que tuvieron que vencer.  




Dolors Aleu, la primera llicenciada en Medicina de Catalunya




Dolors Aleu al seu despatx 

Fotografia en B&N





Actualment, 
la majoria d'estudiants de Medicina (i d'altres professions sanitàries) són dones. I el percentatge augmenta any rere any. Però no sempre ha estat així. Hi va haver un temps en que la pràctica de la Medicina estava exercida exclusivament per homes.

No ho van tenir fàcil les primeres dones que van llicenciar-se en Medicina. De fet, van ser tres pioneres a qui cal reconèixer un mèrit conjunt. La primera en matricular-se a la Facultat com a alumne lliure (1872), va ser Elena Maseras i Ribera (1853-1905), però no va exercir mai la Medicina, perquè es va dedicar a la Pedagogia. La primera en llicenciar-se en Medicina fou Dolors Aleu i Riera (1857-1913) i la primera en defensar la tesi davant d'un tribunal i obtenir el grau de doctora va ser Martina Castells i Ballespí (1852-1884), a qui ja l'hem dedicat una entrada del blog, i qui també va exercir molt poc, ja que va morir prematurament als 31 anys. Dedicarem el comentari d'avui a Dolors Aleu, que es va llicenciar només tres dies abans que Martina Castells i que per tant, té l'honor de ser la primera metgessa de Catalunya. Avui, dia 7 d'abril és l'aniversari del seu naixement, i un dia força indicat per fer-ho. 



Dolors Aleu Riera
[Aportació de la Família Cuyás Robinson a la Galeria de metges catalans]


Dolors Aleu era filla d'una família burgesa de Barcelona. L'any 1874 decideix assistir presencialment a les classes de la Facultat de Medicina, cosa que transgredia tots els motlles socials, morals i intel·lectuals de l’època, que reservaven a les dones només les funcions domèstiques. El seu pare, Joan Aleu, farmacèutic, va ocupar importants càrrecs a la ciutat (cap de la Policia Municipal, tinent d'Alcalde de Barcelona i Governador General de Catalunya.) i va fer que la Dolors anés acompanyada de dos escortes a les classes, fet que dóna una idea de la mentalitat d'aquell temps. 

Alumna brillant, Dolors va acabar els estudis de Medicina a Barcelona el 1879. Tot i així, no va aconsegir l’autorització per presentar-se a les proves de llicenciatura fins a l’abril del 1882. 

L'oposició del rector de Madrid (les tesis només es podien presentar a Madrid, en aquell temps) va fer que no pogués llegir la seva tesi doctoral fins 1882, un any després que Martina Castells. La tesi, titulada De la necesidad de encaminar por nueva senda la educación higiénico-moral de la mujer, va ser dirigida pel Prof. Joan Giné i Partagàs, el mateix professor que la havia encoratjat durant els seus estudis per tal que no abandonés la carrera,  superant els nombrosos obstacles que va haver de vèncer. Quan finalment va poder llegir la tesi doctoral, es va publicar a la revista La Independencia Médica (1883). Però aquesta no era la primera publicació de Dolors Aleu. Quan feia quart curs de carrera, ja havia publicat un llibret de 34 pàgines titulat Consejos a una madre. Sobre el regimen, limpieza, vestidos, sueño, ejercicio y entretenimiento de los niños.




L'anunci del trasllat de la consulta de la Dra. Dolors Aleu al diari
El Diluvio (8 de novembre de 1890) 

Conscient de la importància d'inculcar hàbits higiènics a la població, la Dra. Dolors Aleu, juntament amb Clotilde Cerdà Bosch (filla d'Ildefons Cerdà), funden el 1885 l'Academia de Bellas Artes y Oficios para la Mujer. Ella mateixa imparteix classes d’Higiene Domèstica en aquesta institució. 

Dolors Aleu va exercir de metgessa amb molt d’èxit durant vint-i-cinc anys. La seva clientela era majoritàriament femenina, i procedia de totes les classes socials: des de les senyores burgeses de la part alta de Barcelona, fins les prostitutes del barri del Raval. Per atendre millor aquesta demanda femenina es va especialitzar en Ginecologia i Medicina Infantil. A més del seu consultori atenia també els nens de la Casa de Caritat on hi anava periòdicament de forma altruista. 



La Dra. Dolors Aleu amb el seu marit i els seus fills. 


Dolors Aleu es va casar amb Camil Cuyàs, un agent de borsa, amb qui va tenir dos fills. 

Va advertir els seus fills sobre el "mar de peligros" de les malalties de transmissió sexual, de les que deia: 
“Las encontraréis en todas partes y en todas las clases sociales” [incluso en] “las Señoras de importancia en Barcelona (sic)”
El seu fill menor, Camil Cuyàs Aleu (Barcelona, 1884 - 1905), va iniciar els estudis de Medicina, seguint els passos de Dolors. Dissortadament, va morir per tuberculosi pulmonar als 21 anys, uns mesos abans que la seva mare.

La fama de Dolors Aleu va trascendir els límits de la ciutat. La Societé Française d’Hygiene la va acceptar entre els seus membres, com a membre associat estranger. Va ser la primera dona que va formar part d'aquesta entitat. 

Dolors Aleu ha estat reconeguda com pionera de la Medicina. Algunes ciutats catalanes li han dedicat carrers i places com a homenatge a la seva memòria (Barcelona, Lleida, Terrassa, l’Hospitalet, Palafrugell...). A Barcelona, els Jardins de Dolors Aleu són al barri del Raval on s'ubica el Dispensari de Perecamps, i també se li ha dedicat el Centre Sociosanitari Putget - Dolors Aleu.

Les nombroses metgesses catalanes tenen doncs el seu precedent i model en les tres pioneres Elena Maseras, Martina Castells i sobre tot, Dolors Aleu. Unes dones que van lluitar per aconseguir exercir la professió mèdica malgrat tota l'oposició que van haver de vèncer.  

No hay comentarios: