lunes, 20 de septiembre de 2021

La ascitis de Sileno

 versió catalana | versión española





Jusepe de Ribera 


Sileno borracho 

(1626)
 
Óleo sobre lienzo 185 x 228 cm

Museo de Capodimonte. Nápoles. 



Entre las primeras obras de Jusepe de Ribera, llamado "El Españoleto" es esta la primera que conocemos con fecha y firma del autor. En el ángulo inferior izquierdo de la obra, una serpiente sostiene un pergamino en donde está escrito: "Josephus de Ribera, Hispanus, Valentín/ et academicus Romanus faciebat/ partenope 1626". 

El cuadro formó parte de la extensa colección pictórica del mercader flamenco Gaspare Roomer (1606-1674), aunque seguramente no fue el el que le encargó el cuadro al artista, ya que la adquirió en 1653, casi treinta años después de que se pintara el cuadro. 

La escena de Sileno borracho fue muy popular, ya que Ribera la reprodujo en un grabado, dos años más tarde de su versión al óleo. Este aguafuerte se considera el de mayor calidad de la obra gráfica de Ribera. En el grabado la escena se simplifica, eliminando varios elementos, y el ambiente es más diáfano, con un paisaje al fondo que le confiere amplitud. Como es habitual en los grabados, la imagen impresa es invertida ya que debido al efecto especular las impresiones salen al revés.  



Ribera: Sileno ebrio (1628). Grabado 
L'Hermitage. San Petersburgo. 

La figura central de la escena es la de Sileno, el más destacado y fiel compañero de Baco. Aparece junto a una gran tina de madera (usada para exprimir la uva en la vendimia) y tiende una copa hecha de una concha a un personaje situado detrás, que se la llena del vino de un pellejo que lleva al hombro. A la derecha podemos ver al padre de Sileno, Pan, representado como es habitual con cuernos, orejas, y pezuñas de cabra. Pan está coronando a su hijo con unas hojas de parra. También aparecen a su alrededor otros atributos de Pan, como el cayado (alusivo al pastoreo), la tortuga (símbolo de la pereza) y una caracola vacía (que se ha interpretado como un anuncio de la muerte). 

La escena se completa con otros personajes, como una ninfa (a la derecha) que es mirada con deseo por un personaje en la penumbra, tal vez Apolo o Príapo; un sátiro joven (a la izquierda) elevando una copa; tras él, un asno que rebuzna (el asno era el animal que solía llevar a Sileno en las fiestas báquicas). 



Cesare Fracanzano: Sileno ebrio. Museo del Prado. 


El Dr. Rafael P. Huacuja, de México, lector habitual de nuestro blog, me hace notar ciertas características físicas de esta representación de Sileno, que nos permite sospechar un cuadro clínico de insuficiencia hepatocelular con probable hipertensión portal. La gran distensión abdominal, por ejemplo, puede interpretarse probablemente por la ascitis. La distribución ginecoide y la disminución del vello corporal es otro signo semiológico en este sentido, así como la ginecomastia (por la alteración del metabolismo de los estrógenos). Esta patología cuadra con el mito del personaje, ya que su etiología es frecuentemente causado por el abuso de alcohol. Concuerdo con la opinión del Dr. Huacuja y le agradezco su colaboración. 

La ascitis es la acumulación de líquido en la cavidad abdominal que causa el aspecto de "vientre de bartracio". Es muy frecuente en personas con cirrosis y generalmente se desarrolla cuando el hígado comienza a fallar. En general, el desarrollo de la ascitis indica una enfermedad hepática avanzada, muchas veces asociada a ingesta habitual y excesiva de alcohol. 

Por otra parte, estas características pueden encontrarse en otras versiones de Sileno borracho, como en diversas obras de Rubens, por ejemplo, la de Van Dyck o la de Cesare Fracanzano. En ellas también se aprecia la ascitis y la característica distribución del vello de las hepatopatías. Frecuentemente se asocia también un marcado enrojecimiento de la cara (eritrosis facial), que es habitual tras el consumo excesivo de alcohol. 

Así pues, las características clínicas de los bebedores inmoderados y su asociación con el mito de Sileno, un borracho habitual seguidos de Baco, no pasaron desapercibidos a los ojos de los pintores del barroco. 



P. P. Rubens: Sileno borracho. Alte Pinakothek. Munich. 


 



L'ascitis de Silè 



Josep (Jusepe) de Ribera 


Sileno borracho 

(1626)
 
Óleo sobre lienzo 185 x 228 cm

Museo de Capodimonte. Nápoles. 


Entre les primeres obres del xativí Josep de Ribera, anomenat "Lo Spagnoletto" aquesta és la primera que coneixem amb data i signatura de l'autor. A l'angle inferior esquerre de l'obra, una serp sosté un pergamí on hi ha escrit: "Josephus de Ribera, Hispanus, Valentín / et academicus Romanus faciebat / Partenope 1626". 

El quadre va formar part de l'extensa col·lecció pictòrica del mercader flamenc Gaspare Roomer (1606-1674), tot i que segurament no va ser ell qui li va encarregar el quadre a l'artista, ja que sabem que la va adquirir el 1653, gairebé trenta anys després que es pintés el quadre.

L'escena de Silè borratxo va ser molt popular, ja que Ribera la va reproduir en un gravat, dos anys després de la seva versió a l'oli. Aquest aiguafort es considera el de més qualitat de l'obra gràfica de Ribera. En el gravat l'escena es simplifica, eliminant diversos elements, i l'ambient és més diàfan, amb un paisatge al fons que li confereix amplitud. Com és habitual en els gravats, la imatge impresa és invertida ja que a causa de l'efecte especular les impressions surten a l'inrevés.



Ribera: Silè ebri (1628). Gravat 
L'Hermitage. Sant Petersburg. 


La figura central de l'escena és la de Silè, el més destacat i fidel company de Bacus. El veiem al costat d'una gran tina de fusta (utilitzada per esprémer el raïm a la verema) i inclina una copa feta amb una petxina vers un personatge situat a darrera seu, que li omple amb el vi d'un bot de pell, que porta a l'espatlla. A la dreta podem veure al pare de Silè, Pan, representat amb banyes, orelles i peülles de cabra, com és habitual. Pan està coronant al seu fill amb uns pàmpols de vinya. També hi trobem al seu voltant atributs de Pan, com el bastó (que fa al·lusió a la feina de pastor), la tortuga (símbol de la mandra) i un cargol de mar buit (que s'ha interpretat com un anunci de la mort). 

L'escena es completa amb altres personatges, com una nimfa (a la dreta) que és mirada de forma luxuriosa per un personatge que es mantè en la penombra, potser Apol·lo o Príap; un sàtir jove (a l'esquerra) elevant una copa; i a l'àngle superior esquerre, un ase bramant (l'ase era l'animal que solia cavalcar Silè a les festes bàquiques).

El Dr Rafael P. Huacuja, de Mèxic, lector habitual del nostre bloc, em fa notar certes característiques físiques d'aquesta representació de Silè, que ens permet sospitar un quadre clínic d'insuficiència hepatocel·lular amb probable hipertensió portal. La gran distensió abdominal, per exemple, pot interpretar-se probablement com una ascitis. La distribució ginecoide del pèl, força escàs, així com la ginecomàstia (per l'alteració del metabolisme dels estrògens) són signes semiològics que ens reafirmen en la sospita d'una hepatopatia. Aquests signes lliguen a la perfecció amb el mite del personatge, tota vegada que sovint l'etiologia és l'abús d'alcohol. Coincideixo amb l'opinió del Dr. Huacuja i li agraeixo la seva col·laboració.

L’ascitis és l'acumulació de líquid en la cavitat abdominal que causa l'aspecte de "ventre de batraci". És molt freqüent en persones amb cirrosi i generalment es desenvolupa quan el fetge comença a fallar. En general, el desenvolupament de l'ascitis indica una malaltia hepàtica avançada, moltes vegades associada a una ingesta habitual i excessiva d'alcohol.

Aquestes característiques poden trobar-se també en altres versions de Silè borratxo, com en les de Rubens, per exemple, la de Van Dyck o la de Cesare Fracanzano. A totes elles també s'hi aprecia l'ascitis i la distribució característica del borrissol de les hepatopaties. Freqüentment s'associa també un marcat envermelliment de la cara (eritrosi facial), habitual després del consum excessiu d'alcohol.

Així doncs, les característiques clíniques dels bevedors immoderats i la seva associació amb el mite de Silè, un borratxo habitual seguidor de Bacus, no van passar desapercebuts als ulls dels pintors del barroc. 


P. P. Rubens: Silè borratxo. Alte Pinakothek. Munich. 

No hay comentarios: