versió catalana | versión española
 |
Salvador Dalí Retrato de Sigmund Freud (1966) Tinta sobre papel 29,5 x 26,5 cm Colección particular |
Sigmund Freud (1856-1939) fue un médico austríaco de origen judío, padre del psicoanálisis y una de las grandes figuras intelectuales del s. XX.
Natural de Prřvor (Moravia, actualmente en la República checa), Freud se licenció en Medicina y se interesó al principio en la neurología. Tras trabajar con Joseph Breur en el Hospital General de Viena, estudió en París, con el neurólogo Jean-Martin Charcot, prestando especial atención a las aplicaciones de la hipnosis en los casos de histeria. De regreso a Viena, desarrolló con Josef Breuer el método catártico. Poco a poco fue interesándose en los aspectos psicológicos de las enfermedades mentales, a partir de los casos observados en su consultorio privado, sustituyendo la hipnosis y el método catártico por la asociación libre y la interpretación de los sueños. Pronto determinó que la hipnosis era un método ineficaz para lograr los resultados que deseaba y comenzó a implementar una terapia de conversación con sus pacientes. Este método se reconoció como una «cura parlante» y el objetivo era alentar al paciente a acceder a la mente inconsciente y soltar la energía reprimida y las emociones en ella. La rememoración de los traumas psicógenos como productores de síntomas fue abriendo paso al desarrollo de una teoría etiológica de las neurosis más diferenciada, que sentó las bases del psicoanálisis. El elemento de utilizar la terapia de conversación finalmente se convirtió en la base del psicoanálisis.
Freud postulaba una sexualidad infantil perversa, lo que dio lugar a un gran escándalo en la puritana sociedad vienesa de finales del s. XIX y principios del s. XX. A pesar de la hostilidad que tuvo que afrontar con sus revolucionarias teorías e hipótesis, Freud acabaría por convertirse en una de las figuras más influyentes de su tiempo. Sus teorías siguen siendo motivo de debate y muchos ponen en duda que el psicoanálisis pueda ser considerado un método científico.
La psicología, la psicoterapia, la sexología y la educación se han visto profundamente modificadas por sus teorías. Un gran número de abordajes técnicos de la psicoterapia se han derivado o inspirado en él. Entre estos abordajes terapéuticos se pueden destacar: El psicodrama, la Gestalt, el análisis rogeriano, el análisis caracteriológico (Reich), la psicoterapia humanista, la sistémica, la teoría del apego, el concepto de resiliencia entre otras. Más allá de sus diferencias, todas estas líneas de intervención en psicología tienen en común que realizan una introspectiva en la vida mental.
 |
Esbozo de Salvador Dalí. Fundación Salvador Dalí (cedido al Museo Freud de Londres) |
Freud acuñó conceptos psiquiátricos que hoy están plenamente incorporados en la sociedad, como el inconsciente, la sexualidad infantil, el complejo de Edipo (tomado de la mitología griega), la represión, mecanismos de defensa, narcisismo (también extraído de la mitología), o esquizofrenia.
Muchos de sus conceptos se han incorporado a la cultura en general, el cine, la literatura, la pintura. Desde Lorca, a Dalí, han estado profundamente cautivados con sus ideas.
Así pues, mientras unos consideran que Freud fue un gran científico en el campo de la medicina, que descubrió gran parte del funcionamiento psíquico humano; otros lo ven como un filósofo que replanteó la naturaleza humana y que contribuyó a superar tabúes, pero cuyas teorías en un examen riguroso no pueden ser consideradas como ciencia. De hecho, Freud recurrió en gran medida al énfasis de filósofos como Nietzsche , Dostoievski y Kant.
Sea o no sea ciencia el psicoanálisis, la obra de Freud sigue siendo lectura de obligado interés a todos los interesados en entender la psique humana: más de veinte volúmenes y más de trescientos artículos de su trabajo teórico y clínico; que han sido traducidos a cincuenta lenguas y desde el 2010 sus obras ya son de dominio público. Existen numerosas entrevistas y los textos sobre más de 70 de sus pacientes.
 |
Salvador Dalí: Dibujo de Sigmund Freud. |
Teorías más importantes de Sigmund Freud
Desarrollo de las mentes inconscientes y conscientes.
Para Freud la mente consiste en la mente consciente, que contiene los pensamientos y creencias de los que somos conscientes. La mente inconsciente, por el contrario, es un depósito de recuerdos reprimidos y deseos no expresados, y los problemas con la mente inconsciente pueden conducir a problemas con el comportamiento y la regulación emocional.
Modelo estructural de la personalidad.
Basándose en su teoría de la mente inconsciente, Freud desarrolló los conceptos de Ello, Ego y Superego. El Ego o Yo es la personalidad cotidiana que presentamos al mundo, pero representa solo una fracción del verdadero ser de una persona. El superego o superyó, por el contrario, sirve como una especie de conciencia e internaliza las normas morales, sociales y culturales. El Ello es una estructura primitiva y busca el placer que está presente en el nacimiento. Forma la base de la personalidad de una persona , y los deseos de identificación inconscientes pueden explicar comportamientos aparentemente inexplicables.
Etapas del desarrollo psicosexual.
Estas etapas, que incluyen oral, anal, genital, latente y fálica, representan diferentes etapas del desarrollo infantil durante las cuales un niño tiene una tarea psicológica importante que debe completar. La tarea principal de la etapa anal, por ejemplo, es el aprendizaje de la contención de esfínteres, el entrenamiento para ir al baño. El fracaso para completar competentemente una tarea de desarrollo importante puede conducir a problemas psicológicos posteriores relacionados con esa etapa. Por ejemplo, los niños que tienen problemas durante el entrenamiento para ir al baño pueden convertirse en adultos retentivos anales. Una de las subteorías más populares y ampliamente debatidas dentro de las etapas del desarrollo psicosexual es el complejo de Edipo. Durante este desafío de desarrollo, un hijo se siente incestuosamente atraído por su madre y siente rivalidad hacia su padre. Él debe resolver este desafío identificándose con su padre.
El concepto de mecanismos de defensa.
Los mecanismos de defensa de Freud -que aún son conceptos usados en la psicología contemporánea- son herramientas de la mente inconsciente que están diseñadas para alterar la realidad a fin de evitar el dolor y el sufrimiento. La represión, por ejemplo, es la tendencia a olvidar eventos preocupantes, mientras que la proyección es la tendencia a proyectar los propios rasgos en otra persona. Los mecanismos de defensa de Freud fueron desarrollados y codificados por su hija Anna Freud.
 |
Caricatura satírica de Freud, alusiva a sus teorías eróticas del inconsciente |
Interpretación de sueños.
Freud creía que los sueños podían interpretarse para obtener información importante sobre la psicología y la personalidad de una persona, y creía que los sueños a menudo servían como dispositivos para cumplir deseos.
Freud ha desempeñado un papel fundamental en la cultura popular. Las imágenes de un paciente acostado en un sofá, por ejemplo, son alusiones a Freud. Los actos fallidos freudianos, ocurren cuando una persona dice lo que su mente inconsciente está pensando o desea. Por ejemplo, una mujer podría decir: «Quiero que muera mi ex novio» cuando quiso decir: «Quiero recuperar a mi ex novio».
Principales libros de Sigmund Freud
- Estudios sobre histeria (con Josef Breuer, 1895)
- La interpretación de los sueños (1899)
- La psicopatología de la vida cotidiana (1901)
- Tres ensayos sobre la teoría de la sexualidad (1905)
- Bromas y su relación con el inconsciente (1905)
- Delirio y sueño en el graduado de Jensen (1907)
- Tótem y tabú (1913)
- En el narcisismo (1914)
- Introducción al psicoanálisis (1917)
- Más allá del principio de placer (1920)
- El ego y la identidad (1923)
- El futuro de una ilusión (1927)
- La civilización y sus descontentos (1930)
- Moisés y el monoteísmo (1939)
Sigmund Freud (I):
El pare de la psicoanàlisi
|
|
Sigmund Freud (1856-1939) va ser un metge austríac d'origen jueu, pare de la psicoanàlisi i una de les grans figures intel·lectuals del segle XX.
Natural de Prřvor (Moràvia, actualment a la República Txeca), Freud es va llicenciar en Medicina i inicialment tenia especial interès en la neurologia. Després de treballar amb Joseph Breuer a l'Hospital General de Viena, va estudiar a París, amb el neuròleg Jean-Martin Charcot, prestant especial atenció a les aplicacions de la hipnosi en els casos d'histèria. De retorn a Viena, va desenvolupar el mètode catàrtic amb Joseph Breuer. A poc a poc va interessar-se en els aspectes psicològics de les malalties mentals, a partir dels casos observats en el seu consultori privat, substituint la hipnosi i el mètode catàrtic per l'associació lliure i la interpretació dels somnis. Aviat va determinar que la hipnosi era un mètode ineficaç per aconseguir els resultats que desitjava i va començar a implementar una teràpia de conversa amb els seus pacients. Aquest mètode es va reconèixer com una «cura parlant» i l'objectiu era encoratjar al pacient a accedir a la ment inconscient i deixar anar l'energia reprimida i les emocions. La rememoració dels traumes psicògens com a productors de símptomes va anar obrint pas al desenvolupament d'una teoria etiològica de les neurosis més diferenciada, que va establir les bases de la psicoanàlisi. L'element d'utilitzar la teràpia de conversa finalment va esdevenir la base de la psicoanàlisi.
Freud postulava una sexualitat infantil perversa, el que va generar un gran escàndol en la societat vienesa puritana de finals del s. XIX i principis del s. XX. Tot i l'hostilitat que va haver d'afrontar amb les seves teories i hipòtesis revolucionàries, Freud acabaria convertint-se en una de les figures més influents del seu temps. Les seves teories segueixen sent avui un motiu de debat i molts posen en dubte que la psicoanàlisi pugui ser considerada un mètode científic.
La psicologia, la psicoteràpia, la sexologia i l'educació s'han vist profundament modificades per les seves teories. Un gran nombre d'abordatges tècnics de la psicoteràpia s'han derivat o inspirat en ell. Entre aquests abordatges terapèutics es poden destacar: el psicodrama, la Gestalt, l'anàlisi rogerià, l'anàlisi caracterològic (Reich), la psicoteràpia humanista, la sistèmica, la teoria de l'afecció, i el concepte de resiliència entre d'altres. Més enllà de les seves diferències, totes aquestes línies d'intervenció en psicologia tenen en comú que realitzen una introspectiva en la vida mental.
|
Esboç de Salvador Dalí. Fundació Salvador Dalí (cedit al Museu Freud de Londres) |
Freud va encunyar conceptes psiquiàtrics que avui estan plenament incorporats a la nostra societat, com l'inconscient, la sexualitat infantil, el complex d'Èdip (pres de la mitologia grega), la repressió, mecanismes de defensa, narcisisme (també extret de la mitologia), o esquizofrènia.
Molts dels seus conceptes s'han incorporat a la cultura en general, al cinema, a la literatura i a la pintura. Des de Lorca fins a Dalí, molts artistes han estat profundament captivats amb les seves idees.
Així doncs, mentre uns consideren que Freud va ser un gran científic en el camp de la medicina que va descobrir gran part del funcionament psíquic humà; altres ho veuen com un filòsof que va replantejar la naturalesa humana i que va contribuir a superar tabús, però en un examen rigorós les seves teories no poden ser considerades com a ciència. De fet, Freud va recórrer en gran mesura a l'èmfasi de filòsofs com Nietzsche, Dostoievski i Kant.
Sigui o no sigui ciència la psicoanàlisi, l'obra de Freud segueix sent lectura obligada a tots els interessats en entendre la psique humana: més de vint volums i més de tres-cents articles del seu treball teòric i clínic; que han estat traduïts a cinquanta llengües i des del 2010 les seves obres ja són de domini públic. Hi ha nombroses entrevistes i els textos de més de 70 dels seus pacients.
Les seves obres, els seus escrits i cartes, no deixen de consultar-se, interpretar-se, estudiar-se per diversos psicoanalistes, historiadors, filòsofs, sociòlegs, metges i psicòlegs. Un home tan admirat, com criticat, però que en qualsevol cas no passa desapercebut.
|
Salvador Dalí: Dibuix de Sigmund Freud. |
Teories més importants de Sigmund Freud
Desenvolupament de les ments inconscients i conscients.
Per a Freud la ment consisteix en la ment conscient, que conté els pensaments i creences dels que som conscients. La ment inconscient, per contra, és un dipòsit de records reprimits i desitjos no expressats, i els problemes amb la ment inconscient poden conduir a problemes amb el comportament i la regulació emocional.
Model estructural de la personalitat
Basant-se en la seva teoria de la ment inconscient, Freud va desenvolupar els següents conceptes: Allò, Ego i Superego. L'Ego o Jo és la personalitat quotidiana que presentem al món, però solament representa una fracció del veritable ser d'una persona. El superego o superjò, per contra, serveix com una mena de consciència i internalitza les normes morals, socials i culturals. L'Allò és una estructura primitiva i busca el plaer que està present en el naixement. Forma la base de la personalitat d'una persona, i els desitjos d'identificació inconscients poden explicar comportaments aparentment inexplicables.
Etapes de desenvolupament psicosexual
Aquestes etapes, que inclouen oral, anal, genital, latent i fàl·lica, representen diferents etapes del desenvolupament infantil durant les quals un nen té una tasca psicològica important que ha de completar. La tasca principal de l'etapa anal, per exemple, és l'aprenentatge de la contenció d'esfínters, l'entrenament per anar al bany. El fracàs per completar competentment una tasca de desenvolupament important pot conduir a problemes psicològics posteriors relacionats amb aquesta etapa. Per exemple, els nens que tenen problemes durant l'entrenament per anar al bany poden convertir-se en adults retentius anals. Una de les subteories més populars i àmpliament debatudes dins de les etapes del desenvolupament psicosexual és el complex d'Èdip. Durant aquest desafiament de desenvolupament, un fill se sent incestuosament atret per la seva mare i sent rivalitat cap al seu pare. Ell ha de resoldre aquest desafiament identificant-se amb el seu pare.
El concepte de mecanismes de defensa
Els mecanismes de defensa de Freud -que encara són conceptes usats en la psicologia contemporània- són eines de la ment inconscient que estan dissenyades per alterar la realitat a fi d'evitar el dolor i el sofriment. La repressió, per exemple, és la tendència a oblidar esdeveniments preocupants, mentre que la projecció és la tendència a projectar els propis trets en una altra persona. Els mecanismes de defensa de Freud van ser desenvolupats i codificats per la seva filla Anna Freud.
|
Caricatura satírica de Freud, alusiva a sus teorías eróticas del inconsciente |
Interpretació dels somnis
Freud creia que els somnis podien interpretar-se per obtenir informació important sobre la psicologia i la personalitat d'una persona, i creia que els somnis sovint servien com a dispositius per a complir desitjos.
Freud ha tingut un paper fonamental en la cultura popular. Les imatges d'un pacient estirat en un sofà, per exemple, són al·lusions a Freud. Els actes fallits freudians ocorren quan una persona diu el que la seva ment inconscient està pensant o desitja. Per exemple, una dona podria dir: «Vull que mori el meu ex xicot» quan volia dir: «Vull recuperar al meu ex xicot».
Principals llibres de Sigmund Freud
• Estudis sobre histèria (amb Josef Breuer, 1895)
• La interpretació dels somnis (1899)
• La psicopatologia de la vida quotidiana (1901)
• Tres assajos sobre la teoria de la sexualitat (1905)
• Bromes i la seva relació amb l'inconscient (1905)
• Deliri i somni en el graduat de Jensen (1907)
• Tòtem i tabú (1913)
• En el narcisisme (1914)
• Introducció a la psicoanàlisi (1917)
• Més enllà del principi de plaer (1920)
• L'ego i la identitat (1923)
• El futur d'una il·lusió (1927)
• La civilització i els seus descontents (1930)
• Moisès i el monoteisme (1939)
