El médico en la ópera (I)

versió catalana | versión española

Eugene Berman Doctor Bartolo  (Il barbiere di Siviglia)  (1953) Gouache y tinta sobre papel Metropolitan Opera. Nueva York

En numerosos libretos de ópera aparece la figura del médico. Ironizado a veces, ridiculizado en otras, también lo encontramos como un referente en las trágicas ocasiones en las que los personajes están al borde de la muerte. En algunas entradas revisaremos algunos de los doctores de las óperas más populares.  

Uno de estos médicos operísticos es el doctor Bartolo. Lo encontramos en Le nozze de Fígaro (Las Bodas de Fígaro), de Wolfgang Amadeus Mozart, sobre un  libreto en italiano de Lorenzo da Ponte, basado en la segunda parte de la trilogía de Beaumarchais sobre el personaje del barbero Fígaro. La ópera se estrenó en Viena en 1786, dirigida por el propio Mozart. Es una de las obras más representadas de toda la historia de la ópera. 

Hay otra ópera posterior basada en el mismo argumento, Il barbiere di Siviglia, de Gioacchino Rossini, que se estrenó en el Teatro Argentina de Roma el 20 de febrero de 1816. Aquí volvemos a encontrar al doctor Bartolo, que de este modo se convierte en un médico que interviene no en una sino en dos óperas.  

Doctor Bartolo de El barbero de Sevilla. 

Bartolo es un doctor engreído que se cree un gran médico. Le gustan las chicas jóvenes. De hecho es el preceptor de Rosina, con quien intentará casarse, en parte prendado de sus encantos y en parte porque codicia su dote. Sin embargo no consigue desbancar a otro pretendiente, el conde de Almaviva, al que prefiere la bella muchacha. El Doctor Bartolo es víctima de muchos engaños y es un personaje bufo que se ha ironizado con frecuencia. 

El aria de este personaje es para un bajo bufo que debe dominar el canto silabato y lleva por título A un dottor della mia sorte:  

Alessandro Corbelli en "A un dottor della mia sorte": 

Stefano de Peppo en la venganza del Dr. Bartolo en "Le nozze di Fígaro"  (2019)

Otro de los "doctores" más conocidos entre los personajes de ópera bufa es el doctor Dulcamara de la ópera L'elisir d'amore de Gaetano Donizetti, sobre un libreto de Felice Romani. Se estrenó en el Teatro della Canobbiana de Milán el 12 de mayo de 1832 y es una de las óperas más frecuentemente interpretadas de todas las de Donizetti.  

Giuseppe Frezzolini (1789-1861) como
Dr Dulcamara en en el estreno de L'elisir d'amore  

Dulcamara, más que un médico, es un charlatán embaucador que vende un pretendido filtro de amor, como una panacea y que en realidad está falsificado con vino de Burdeos. Según su engañosa publicidad, su elixir  

“mueve al paralítico, sana al apopléjico, al asmático, al asfixiado, al histérico, al diabético, restablece el tímpano, robustece al raquítico y hasta cura el dolor de hígado, que últimamente está muy de moda”. 

Así llega a un pueblecito italiano donde Nemorino, un joven campesino (que no sabe que va a convertirse en un rico heredero) invierte todo su dinero para comprarlo, intentando conseguir el amor de Adina, de quien está enamorado. Para evitar reclamaciones el astuto "doctor" lo engaña asegurando que el brebaje no tendrá efecto hasta el día siguiente. 

Tras muchas peripecias, Nemorino no se da cuenta que las mujeres lo persiguen porque saben que se ha convertido por herencia en un rico propietario. Pero Nemorino, que lo desconoce cree que es el efecto del brebaje de Dulcamara. 

Adina se entera de los esfuerzos realizados por el joven para conseguirla y deshace su compromiso anterior. Dulcamara afirma que es un efecto del elixir y lo sigue vendiendo con éxito, alabándose como un grande de la Medicina.

En otra ópera de Donizetti encontramos a otro galeno operístico, el Doctor Malatesta, médico de Don Pasquale da Corneto. Es esta la última ópera importante de este autor estrenada en París en 1843. 

La ópera, con referencias a la Commedia dell'Arte cuenta la historia de Don Pasquale que le pide al médico le consiga una esposa para su sobrino Ernesto. Pero éste no necesita consejo porque está enamorado de Norina, una muchacha sin fortuna. Pasquale siente un gran “ardor”, pese a su avanzada edad, un arquetipo en la historia de la ópera: el viejo loco de amor, atraído por una mujer más joven. El Doctor Maltesta le recomienda un “tratamiento rejuvenecedor”, que consiste en buscar una esposa y lo engaña presentándole a su “hermana”, que finalmente le quita el dinero a Don Pasquale y logra que se arrepienta. 

Doctor Balnardus und Pandolfo aus der Opera buffa "Der Tollkopf" (Mehul: L' irato ou L'emporté), Berlin 1804; aus: A. W. Iffland (Hrsg.). "Kostüme auf dem Kön: National-Theater in Berlin". Berlin, Wittich 1805-1812

Entre los médicos que podemos encontrar en la ópera podemos recordar el Dr. Cajus en Falstaff, de Verdi; el Maestro Spinellochio, il dottore en Gianni Schicchi, de Puccini; el falso doctor que interpreta Despina en Cosi Fan Tutte, de Mozart, y muchos otros, a los que dedicaré otra entrada del blog. 

Duetto Pasquale y Dr. Malatesta (Don Pasquale): 

Luciano Pavarotti en "Una furtiva lacrima": 

___________________________________

El metge a l'òpera (I)

Eugene Berman Doctor Bartolo  (Il barbiere di Siviglia)  (1953) Gouache y tinta sobre papel Metropolitan Opera. Nueva York

A nombrosos llibrets d'òpera apareix la figura del metge. De vegades ironitzat, en altres ridiculitzat, també el trobem com un referent en situacions tràgiques en què els personatges estan a punt de morir. Revisarem alguns dels doctors de les òperes més populars en diferents entrades. 

Un dels metges operístics és el doctor Bartolo. El trobem a Le nozze de Fígaro (Les Noces de Fígaro), de Wolfgang Amadeus Mozart, sobre un llibret en italià de Lorenzo da Ponte, basat en la segona part de la trilogia de Beaumarchais sobre el personatge del barber Fígaro. L'òpera es va estrenar a Viena el 1786, dirigida pel mateix Mozart. És una de les obres més representades de tota la història de l’òpera.

Hi ha una altra òpera posterior basada en el mateix argument, Il barbiere di Siviglia, de Gioacchino Rossini, que es va estrenar al Teatre Argentina de Roma el 20 de febrer de 1816. Aquí tornem a trobar el doctor Bartolo, que es converteix en un metge que intervé no només en una sinó en dues òperes.

Doctor Bartolo de El barbero de Sevilla. 

Bartolo és un doctor pedant que es creu un gran metge. Li agraden les noies joves. De fet és el preceptor de Rosina, amb qui intentarà casar-se, en part enamorat dels seus encants i en part perquè cobeja el seu dot. No aconsegueix però, desbancar el comte d'Almaviva, un altre pretendent a qui la bella noia prefereix. El Doctor Bartolo és víctima de molts enganys i és un personatge bufó que s'ha ironitzat amb freqüència.

L'ària d'aquest personatge és per a un bufó baix que ha de dominar el canto silabato i porta per títol A un dottor della mia sorte:

Alessandro Corbelli en "A un dottor della mia sorte": 

Stefano de Peppo en la venganza del Dr. Bartolo en "Le nozze di Fígaro"  (2019)

Un altre dels "doctors" més coneguts entre els personatges d'òpera bufa és el doctor Dulcamara de l'òpera L'elisir d'amore de Gaetano Donizetti, sobre un llibret de Felice Romani. Es va estrenar al Teatre della Canobbiana de Milà el 12 de maig de 1832 i és una de les òperes més interpretades de totes les de Donizetti.

Giuseppe Frezzolini (1789-1861) com a
Dr Dulcamara a l'estrena de L'elisir d'amore  

Dulcamara, més que un metge, és un xerraire entabanador que ven un pretès filtre d'amor, com una panacea i que en realitat està falsificat amb vi de Bordeus. Segons la seva publicitat enganyosa, el seu elixir 

"mou al paralític, sana a l'apoplèctic, a l'asmàtic, a l'asfixiat, a l'histèric, al diabètic, restableix el timpà, enforteix el raquític i fins i tot cura el mal de fetge, que darrerament està molt de moda".

Arriba així a un poblet italià on Nemorino, un jove pagès (que no sap que es convertirà en un ric hereu) inverteix tots els seus diners per comprar-lo, intentant aconseguir l'amor d'Adina, de qui està enamorat. Per evitar reclamacions l'astut "doctor" l'enganya assegurant que el beuratge no tindrà efecte fins al dia següent.

Després de moltes peripècies, Nemorino no s'adona que les dones el persegueixen perquè saben que ha esdevingut un ric propietari per herència. Però Nemorino, que ho desconeix, creu que és l'efecte del beuratge de Dulcamara.

Adina s'assabenta dels esforços realitzats pel jove per aconseguir-la i desfà el compromís anterior. Dulcamara afirma que és un efecte de l'elixir i el segueix venent amb èxit, lloant-se talment com una gran figura de la Medicina.

En una altra òpera de Donizetti trobem un altre galè operístic, el Doctor Malatesta, metge de Don Pasquale da Corneto. És tracta de la darrera òpera important d'aquest autor, estrenada a París el 1843.

L'òpera, amb referències a la Commedia dell'Arte explica la història de Don Pasquale que demana al metge li aconsegueixi una esposa per al seu nebot Ernesto. Però aquest no necessita consell perquè està enamorat de Norina, una noia sense fortuna. Pasquale sent un gran “ardor”, malgrat la seva edat avançada, un arquetip en la història de l'òpera: el vell boig d'amor, atret per una dona més jove. El Doctor Malatesta li recomana un “tractament rejovenidor”, que consisteix a buscar una esposa i l'enganya presentant-li a la seva “germana”, que finalment treu els diners a Don Pasquale i aconsegueix que se'n penedeixi.

Doctor Balnardus i Pandolfo a l'Opera bufa "Der Tollkopf" (L' irato o L'emporté), Berlin 1804. Teatre Nacional, Berlin

Entre els metges que trobem a l'òpera podem recordar el Dr. Cajus a Falstaff, de Verdi; el Mestre Spinellochio, el metge de Gianni Schicchi, de Puccini; el fals doctor que interpreta Despina a Cosi Fan Tutte, de Mozart, i molts altres, a qui dedicaré una altra entrada del bloc.

Duetto Pasquale y Dr. Malatesta (Don Pasquale): 

Luciano Pavarotti en "Una furtiva lacrima":