El médico en la ópera (II)

versió catalana | versión española

Jan Lenica Alban Berg. Wozzeck   (1964) Cartel impreso sobre papel para la ópera Wozzeck  1º Premio en la Bienal del Cartel de Varsovia (1966)

En otra entrada del blog revisábamos el papel de algunos personajes médicos en las óperas. En esta entrada seguiremos con otros ejemplos.  

El médico de Lady Macbeth

Giuseppe Verdi estrenó la ópera Macbeth, basada en la obra de Shakespeare en 1847. 

En la obra, Macbeth y su mujer, cegados por la ambición cometen todo tipo de crímenes. Los remordimientos hacen que Lady Macbeth. Tras todos las fechorías y muertes que van dejando atrás los protagonistas, Macbeth y su mujer, ésta acaba perdiendo la razón. Pasa las noches con terribles pesadillas que le provocan sonambulismo. Su dama de compañía y el médico la encuentran en uno de estos episodios y comentan esa triste situación. Lo que dice Lady Macbeth es una auténtica confesión de sus crímenes. 

Shirley Verrett: "Una macchia è qui tuttora!" Macbeth, G. Verdi: 

El doctor Grenville

El doctor Grenville es el médico de Violetta Valery, la protagonista de La traviata de Giuseppe Verdi, una ópera que se estrenó en 1853. El médico y Annina, la criada, acompañarán a Violetta en sus últimos días. En el último acto, Violetta recibe la visita del doctor. Ésta lo recibe con estas palabras: Quanta bontà! (Cuánta bondad!). El médico le hace unas pocas preguntas y trata de animar a Violetta, que en un toque de amarga ironía le dice: Oh, la bugia pietosa ai medici è concessa (La mentira piadosa se les permite a los médicos). Pero cuando Annina le pregunta sobre el estado de la enferma, el médico le revela la verdad: le quedan pocas horas de vida.

El doctor Miracle

Otro ejemplo de médico en la ópera es un personaje diabólico. Lo encontramos en la ópera Les contes d’Hoffmann de Jacques Offenbach, estrenada en París en 1881. El doctor concretamente aparece en el episodio de Antonia. Este personaje, Antonia, ha heredado una rara enfermedad de su madre que le impide cantar, ya que si lo hace morirá. El doctor Miracle afirma que un talento como el de Antonia no debe perderse, que Hoffmann está sacrificándola y que la ama sólo por su belleza. Con poderes mágicos, el médico dota de vida al retrato de la madre de Antonia, que le habla a la muchacha, y le ordena que cante. Al final, Miracle desaparece en la tierra, el retrato recobra su forma natural y Antonia cae el suelo agonizando.

Trio de Hoffmann, Crespel y Miracle en los Cuentos de Hoffmann

El doctor de Wozzeck

El último de los médicos en la ópera que comentaremos hoy es también un personaje terrible, como terrible es esta ópera de Alban Berg, estrenada en Berlín en 1925. En su primera representación no hubo ni bravos ni interrupciones. El público estaba sobrecogido al ver toda la crudeza de esta tragedia. El médico que aparece en Wozzeck, se dedica a la investigación clínica y quiere alcanzar la fama con sus descubrimientos. A cambio de dinero, Wozzeck acepta someterse a una dieta de legumbres, el doctor asume que ésta le provoca una aberraetio mentalis partialis. El investigador somete al protagonista a toda clase de experimentos en su laboratorio que le provocarán alucinaciones. 

Wozzeck

___________________________________

El metge a l'òpera (II)

Jan Lenica Alban Berg. Wozzeck   (1964) Cartel impreso sobre papel para la ópera Wozzeck  1º Premio en la Bienal del Cartel de Varsovia (1966)

En una altra entrada del bloc revisàvem el paper d'alguns personatges mèdics a les òperes. En aquesta entrada seguirem amb altres exemples.

El metge de Lady Macbeth

Giuseppe Verdi va estrenar l'òpera Macbeth, basada en l'obra de Shakespeare el 1847.

A l'obra, Macbeth i la seva dona, encegats per l'ambició cometen tota mena de crims. Els remordiments fan que Lady Macbeth acabi perdent la raó després de totes les malifetes i morts que van deixant enrere els protagonistes, Macbeth i la seva dona. Passa les nits amb terribles malsons que li provoquen somnambulisme. La seva dama de companyia i el metge la troben en un d'aquests episodis i comenten aquesta trista situació. El que diu Lady Macbeth és una autèntica confessió dels seus crims.

Shirley Verrett: "Una macchia è qui tuttora!" Macbeth, G. Verdi: 

El doctor Grenville

El doctor Grenville és el metge de Violetta Valery, la protagonista de La traviata de Giuseppe Verdi, una òpera que es va estrenar el 1853. El metge i Annina, la criada, acompanyaran a Violetta en els seus últims dies. A l'últim acte, Violetta rep la visita del doctor. Aquesta ho rep amb les següents paraules: Quanta bontà! (Quanta bondat!). El metge li fa algunes preguntes i intenta animar a Violetta, que en un toc d'amarga ironia li diu: Oh, la búgia piadosa i la medici è concessa (La mentida pietosa se'ls permet als metges). Quan Annina li pregunta sobre l'estat de la malalta, el metge li revela la veritat: li queden poques hores de vida.

El doctor Miracle

Un altre exemple de metge a l'òpera és un personatge diabòlic. El trobem a l'òpera Les contes d'Hoffmann de Jacques Offenbach, estrenada a París el 1881. El doctor concretament apareix a l'episodi d'Antònia. Aquest personatge, Antònia, ha heretat una malaltia rara de la seva mare que l’impedeix cantar, ja que si ho fa morirà. El doctor Miracle afirma que un talent com el d'Antonia no s'ha de perdre, que Hoffmann està sacrificant-la i que només l'estima per la seva bellesa. Amb poders màgics, el metge dota de vida el retrat de la mare d'Antònia, que parla a la noia, i li ordena que canti. Al final, Miracle desapareix a la terra, el retrat recobra la seva forma natural i Antònia cau el terra agonitzant.

Trio de Hoffmann, Crespel y Miracle en los Cuentos de Hoffmann

El doctor de Wozzeck

L'últim dels metges a l'òpera que comentarem avui és un personatge terrible, igual de terrible que aquesta òpera d'Alban Berg, estrenada a Berlín el 1925. En la seva primera representació no hi va haver ni lloances ni interrupcions. El públic estava esglaiat en veure tota la cruesa d'aquesta tragèdia. El metge que apareix a Wozzeck, es dedica a la investigació clínica i vol assolir la fama amb els seus descobriments. A canvi de diners, Wozzeck accepta sotmetre's a una dieta de llegums, el doctor assumeix que aquesta li provoca una aberraetio mentalis partialis. L'investigador sotmet el protagonista a tota mena d'experiments al seu laboratori que li provocaran al·lucinacions. 

Wozzeck