Los cabellos de Beethoven

versió catalana | versión española

Caspar Clemens von Zumbusch  (1830 - 1915) Monumento a Beethoven (1880) Escultura de bronce  Beethovenplatz. Viena.

Ludwig van Beethoven  (1770-1827) es sin duda uno de los compositores más célebres, populares e influentes de la música clásica. Sin embargo, algunos aspectos de su biografía, como sus enfermedades, no han sido del todo bien estudiados. Casi todo el mundo sabe que presentó una sordera parcial, desde los 27 años, y que evolucionó a sordera total a los 45 años. El mismo compositor quería que se encontrara la causa de su mal, ya que en su testamento pedía que se investigaran las causas de su sordera y que se hiciera pública. Pero otros aspectos de su salud son menos conocidos. 

Retrato de Beethoven (ca. 1804)
Museo de Viena

Tras su fallecimiento prematuro e inexplicado a la edad de 56 años, las causas de su muerte han propiciado todo tipo de hipótesis. El genial músico padeció de dolores abdominales crónicos (cólicos seguidos de diarrea), alcoholismo y trastornos depresivos, pero otros diagnósticos han sido propuestos como cirrosis hepática, sífilis, hepatitis aguda o la enfermedad de Paget. La tesis segun la cual el compositor sufrió de saturnismo, también tiene muchos adeptos, ya que Beethoven era un gran aficionado a los vinos húngaros, que en aquel tiempo estaban frecuentemente adulterados y contenían importantes cantidades de plomo. 

Ahora, casi 250 años después de su muerte, un nuevo análisis genético realizado por investigadores del Instituto Max Planck de Leipzig intenta aportar más datos al estado de salud del gran músico. El análisis se ha efectuado a partir de 8 mechones de cabello que fueron tomados en los últimos años de la vida de Beethoven o poco después de morir. 

El primer problema a resolver es la autenticidad de estos mechones. Los cabellos de Beethoven se convirtieron en preciadas reliquias y alcanzaron una elevada cotización, transmitiéndose de generación en generación. Algunos de estas reliquias sirvieron para pagar la fuga de judíos en la Alemania nazi. La  abundancia de mechones del compositor hace pensar en cierta fraudulencia en cuanto a su procedencia. Uno de los mechones, el denominado mechón de Hiller, que se aseguraba que fue tomada tras la muerte de Beethoven era en realidad una mecha de cabello de mujer. La coincidencia genética de diversas muestras ha permitido realizar el análisis sobre cabellos auténticos. 

El denominado mechón de Hiller, que se ha revelado como falso. 

El estudio permitió descartar el supuesto saturnismo del músico, ya que no se encontraron trazas de plomo en ningún caso. Pero en cambio los análisis efectuados mostraron que Ludwig presentaba predisposición genética para ciertas enfermedades hepáticas, especialmente en variantes de los genes HFE y PNPLA3. Esta dotación genética suele comportar en grandes bebedores, un importante riesgo de hepatopatías como la cirrosis hepática. De hecho, Beethoven sufrió en dos ocasiones de ictericia (1827). Además los investigadores han encontrado trazas del virus de la hepatitis B en los cabellos del músico. Y por las numerosa correspondencia que se conserva de Beethoven sabemos de su inmoderada afición al alcohol. Según el testimonio de algunos amigos en 1825-1826 bebía un litro de vino en cada comida. Estos tres factores (predisposición genética, alcoholismo y hepatitis B) serían suficientes para concluir que su muerte se produjo como consecuencia de una cirrosis hepática. 

En cambio, no se ha encontrado una causa clara de su sordera. Los investigadores han buscado, sin éxito, alguno de los 57 genes que pueden causar una pérdida de audición. Desde luego la genética no se puede excluir del todo, ya que es suficiente una mutación en un solo pariente para justificar en algunos casos una sordera. Los investigadores no se dan por vencidos y seguirán con sus pesquisas.    

Bibliografía

Begg et al., 2023, Current Biology 33, 1–17 April 24, 2023  https://doi.org/10.1016/j.cub.2023.02.041

___________________________________

Els cabells de Beethoven

Caspar Clemens von Zumbusch  (1830 - 1915) Monumento a Beethoven (1880) Escultura de bronce  Beethovenplatz. Viena.

Ludwig van Beethoven (1770-1827) és sens dubte un dels compositors més cèlebres, populars i influents de la música clàssica. Tot i això, alguns aspectes de la seva biografia, com les seves malalties, no han estat del tot estudiats. Gairebé tothom sap que va presentar una sordesa parcial, des dels 27 anys, i que va evolucionar a sordesa total als 45 anys. El mateix compositor volia que es trobés la causa del seu mal, ja que al seu testament demanava que s'investiguessin les causes de la seva sordesa i que es fes pública. Però hi ha altres aspectes de la seva salut que són menys coneguts.

Retrat de Beethoven (ca. 1804)
Museu de Viena

Després de la seva mort prematura i inexplicada a l'edat de 56 anys, les causes per les quals va morir han propiciat tota mena d'hipòtesis. El genial músic va patir dolors abdominals crònics (còlics seguits de diarrea), alcoholisme i trastorns depressius, però també han estat proposats altres diagnòstics com la cirrosi hepàtica, sífilis, hepatitis aguda o la malaltia de Paget. La tesi segons la qual el compositor va patir de saturnisme, també té molts adeptes, ja que Beethoven era un gran aficionat als vins hongaresos, que en aquell temps estaven freqüentment adulterats i contenien quantitats importants de plom.

          

Actualment, gairebé 250 anys després de la seva mort, una nova anàlisi genètica realitzada per investigadors de l'Institut Max Planck de Leipzig intenta aportar més dades a l'estat de salut del gran músic. L'anàlisi s'ha efectuat a partir de 8 flocs de cabell dels darrers anys de la vida de Beethoven o poc després de morir.

El primer problema que cal resoldre és l'autenticitat d'aquests flocs. Els cabells de Beethoven es van convertir en preuades relíquies i van aconseguir una elevada cotització, transmetent-se de generació en generació. Algunes d'aquestes relíquies van servir per pagar la fugida de jueus a l’Alemanya nazi. L'abundància de flocs del compositor fa pensar en certa fraudulència pel que fa a la seva procedència. Un dels flocs, l'anomenat floc de Hiller, que s'assegurava que va ser pres després de la mort de Beethoven era en realitat una metxa de cabell de dona. La coincidència genètica de diverses mostres ha permès fer l'anàlisi sobre cabells autèntics.

L'anomenat floc de Hiller, que s'ha revelat com a fals. 

L'estudi va permetre descartar el suposat saturnisme del músic, ja que no es van trobar traces de plom en cap cas. Però en canvi les anàlisis efectuades van mostrar que Ludwig presentava predisposició genètica a certes malalties hepàtiques, especialment en variants dels gens HFE i PNPLA3. Aquesta dotació genètica sol comportar en grans bevedors un risc important d'hepatopaties com la cirrosi hepàtica. De fet, Beethoven va patir dues vegades d'icterícia (1827). 

Els investigadors també han trobat traces del virus de l'hepatitis B als cabells del músic. I per la nombrosa correspondència que es conserva de Beethoven sabem de la seva immoderada afició a l'alcohol. Segons el testimoni d'alguns amics el 1825-1826 bevia un litre de vi a cada àpat. Aquests tres factors (predisposició genètica, alcoholisme i hepatitis B) serien suficients per concloure que la seva mort es va produir com a conseqüència d’una cirrosi hepàtica.

En canvi, no s'ha trobat una causa clara de la seva sordesa. Els investigadors han buscat sense èxit algun dels 57 gens que poden causar una pèrdua d'audició. Per descomptat, la genètica no es pot excloure del tot, ja que n'hi ha prou amb una mutació en un sol parent per justificar una sordesa en alguns casos. Els investigadors no es donen per vençuts i seguiran amb les seves indagacions.