Bacterias patógenas en una momia

versió catalana | versión española

Momia de Giovanni d'Avalos (1538-1586)   Restos humanos Abadia de San Domenico Maggiore Nápoles

En la abadía de San Domenico Maggiore, de Nápoles, solían enterrarse algunos nobles italianos del Renacimiento. Según la costumbre de la época, antes del sepelio, los cuerpos eran cuidadosamente embalsamados,  y esto ha permitido que hayan llegado a nosotros sus momias en un notable estado de conservación. 

Uno de estos nobles era Giovanni d'Avalos, que sufría una litiasis biliar que le produjo una colecistitis crónica, enfermedad que terminó por causarle la muerte en 1586, cuando contaba con 48 años de edad. En 1983 sus restos mortales, junto a los de otros nobles fueron exhumados. 

Recientemente, Erick Denamur ha estudiado los cálculos biliares de Giovanni. Denamur, ha podido demostrar la existencia de la bacteria Escherichia coli en esta muestra. Una bacteria de más de 400 años, de la que ha podido identificar su genoma.  

Según el artículo que ha publicado en la revista Communications Biology, los análisis y la reconstrucción del genoma de esta bacteria ancestral muestran que sus 4.446 genes pertenecen al filogrupo A ya una secuencia excepcionalmente rara del tipo 4995. 

El filogrupo A de E. coli generalmente está presente en el intestino de las personas que viven en áreas rurales o comunidades escasamente urbanizadas. También se encuentra con frecuencia en casos de infecciones biliares. Además, esta no es la única bacteria que se ha encontrado en la momia: también se han identificado fragmentos de Klebsiella aerogenes. Los dos gérmenes incluso habrían intercambiado genes durante su cohabitación en las vías biliares de Giovanni d'Avalos. 

E. coli forma parte habitualmente de la flora intestinal de la mayoría de personas, pero ciertas cepas de esta bacteria son responsables de intoxicaciones alimentarias a veces graves que pueden incluso progresar a septicemia, afectando especialmente a las personas más frágiles: ancianos, inmunodeprimidos o niños pequeños. Es pues un germen oportunista, que puede ser muy peligroso en determinadas circunstancias, como probablemente fue el caso del noble napolitano. 

Parte de la gravedad de las infecciones por E.coli se debe a la capacidad de esta bacteria para resistir a los tratamientos habituales, la famosa "resistencia a los antibióticos". Comprender cómo se adquirieron esta o más bien estas resistencias permitiría a los médicos orientar mejor los tratamientos y, por lo tanto, tratar a los pacientes. 

Escherichia coli

De ahí el interés por disponer de cepas antiguas anteriores a la existencia de la penicilina. En el caso de Giovanni d'Avalos no se ha encontrado un factor de virulencia específico ni resistencia adquirida a los antibióticos. Pero algunos de los genes que pueden inducir la resistencia ya están presentes en esta cepa. 

Aunque conocemos bastantes detalles sobre grandes epidemias de hace algunos siglos, como por ejemplo la peste negra del s. XIV, que causó la muerte a más de un tercio de la población europea, no tenemos muchos datos sobre epidemias menores, más circunscritas y de las que no nos han llegado apenas testimonios documentales. Por esto no sabemos cuantos muertos pueden ser atribuidos a patógenos como Escherichia coli, Pseudomonas aeruginosa o Staphylococcus aureus, aunque probablemente su mortalidad puede ser muy superior a la que imaginamos. Estudios como los que se han realizado en las momias de la abadía de San Domenico Maggiore puedes ser muy esclarecedores.  

___________________________________

Bacteris patògens a una momia

 

Momia de Giovanni d'Avalos

(1538-1586)

 

Restos humanos

Abadia de San Domenico Maggiore

Nápoles

A l'abadia de San Domenico Maggiore, de Nàpols, solien enterrar-se alguns nobles italians del Renaixement. Segons era tradició a l'època, abans del sepeli, els cossos eren curosament embalsamats i això ha permès que ens hagin arribat les seves mòmies en un notable estat de conservació.

Un d'aquests nobles era Giovanni d'Avalos, que patia una litiasi biliar que li va produir una colecistitis crònica, malaltia que va acabar per causar-li la mort el 1586, quan ell tenia 48 anys. El 1983 les seves restes mortals, juntament amb les d'altres nobles, van ser exhumades.

Recentment, Erick Denamur ha estudiat els càlculs biliars de Giovanni. Denamur, ha pogut demostrar l'existència del bacteri Escherichia coli en aquesta mostra. Un bacteri de més de 400 anys, del qual s’ha pogut identificar el genoma.

Segons l'article que ha publicat a la revista Communications Biology, les anàlisis i la reconstrucció del genoma d'aquest bacteri ancestral mostren que els seus 4.446 gens pertanyen al filogrup A i a una seqüència excepcionalment rara del tipus 4995.

El filogrup A d'E. coli generalment és present a l'intestí de les persones que viuen en àrees rurals o comunitats escassament urbanitzades. Sovint es troba també en casos d'infeccions biliars. A més, aquest no és l'únic bacteri que s'ha trobat a la mòmia: també s'hi han identificat fragments de Klebsiella aerogenes. Els dos gèrmens fins i tot haurien intercanviat gens durant la seva cohabitació a les vies biliars de Giovanni d'Avalos.

E. coli forma part habitualment de la flora intestinal de la majoria de persones, però algunes soques d'aquest bacteri són responsables d'intoxicacions alimentàries de vegades greus que fins i tot poden progressar a septicèmia, afectant especialment a les persones més fràgils: ancians, immunodeprimits o nens petits. És, doncs, un germen oportunista, que pot ser molt perillós en determinades circumstàncies, com probablement va ser el cas del noble napolità.

Part de la gravetat de les infeccions per E.coli és deguda a la capacitat d'aquest bacteri per resistir als tractaments habituals, la famosa "resistència als antibiòtics". Comprendre com es van adquirir aquesta o més aviat aquestes resistències permetria als metges orientar millor els tractaments i, per tant, tractar els pacients. D'aquí l'interès per disposar d’antigues soques anteriors a l'existència de la penicil·lina. En el cas de Giovanni d'Avalos, no s'ha trobat un factor de virulència específic ni resistència adquirida als antibiòtics, si bé alguns dels gens que poden induir la resistència ja són presents en aquesta soca.

Escherichia coli

Encara que coneixem força detalls sobre grans epidèmies de fa alguns segles, com per exemple la pesta negra del s. XIV, que va causar la mort a més d'un terç de la població europea, no tenim gaires dades sobre epidèmies menors, més circumscrites i de les quals gairebé no ens han arribat testimonis documentals. Per això no sabem quants morts poden ser atribuïts a patògens com Escherichia coli, Pseudomones aeruginosa o Staphylococcus aureus, encara que probablement la seva mortalitat pot ser molt superior a la que imaginem. Estudis com els que s'han realitzat a les mòmies de l'abadia de San Domenico Maggiore poden ser molt aclaridors.