El agua de rosas

 versió catalana | versión española

Vincent van Gogh Rosas silvestres (1890)   Óleo sobre lienzo  Museo van Gogh. Amsterdam.

Hoy se celebra en Catalunya el dia de Sant Jordi. Una jornada preciosa en la que todo el mundo se regala libros y rosas. La gran fiesta del amor y la cultura. En el día de las rosas, nada más indicado que tratar hoy en este blog de un derivado de estas bellas flores: el agua de rosas, un extracto con muchas propiedades médicas y cosméticas. 

El agua de rosas es conocida desde el s. X en Oriente y se difundió por los países árabes, Persia y Turquía. Se obtiene por destilación de pétalos de rosa en el alambique. Por arrastre del vapor de agua se obtienen el aceite esencial de rosas, y separadamente el agua de rosas (hidrolato) que contiene las moléculas hidrosolubles de la flor. 

Vincent van Gog: Ramo de rosas

El agua de rosas puede extraerse de Rosa canina, Rosa centifolia o Rosa gallica, aunque la esencia de mejor calidad se extrae de la Rosa damascena Miller o rosa de Damasco, también llamada rosa de Alejandría, una rosa híbrida de Rosa gallica y Rosa moschata. Es un producto muy apreciado y costoso, ya que 3000 partes de flores producen solo una parte de aceite. 

El aceite de rosas se obtiene mediante destilación a vapor, extracción de solventes y extracción supercrítica de dióxido de carbono. Es un líquido volátil rico en β-citronelol, nonadecano, geraniol, nerol, kaempferol, e hidrocarburos alifáticos saturados (parafinas normales C14-C23). Sin embargo su intenso aroma depende sobre todo de las β-damascenonas. Se usa sobre todo para la elaboración de perfumes. 

Rosa gallica

Rosa x damascena (híbrida de Rosa gallica y Rosa moschata)

El hidrolato, que contiene las moléculas solubles de la flor es otra fracción, obtenida por destilación con vapor de agua y constituye el agua de rosas. 

El agua de rosas se usa en gastronomía para dar aroma y sabor a algunos alimentos, especialmente en postres, dulces y bebidas, aunque también en ciertas recetas de carne y otros platos. 

También el fruto del rosal, el escaramujo, es comestible y a veces se añade a las ensaladas. Es uno de los productos vegetales más ricos en vitamina C: entre 1700-2000 mg por cada 100 g de producto seco. También tiene un alto contenido en taninos, lo que explica que puede causar estreñimiento.

Pero aparte de estas indicaciones, el agua de rosas tiene un amplio uso en preparaciones médicas y cosméticas. Las funciones medicinales de las rosas se atribuyen en parte a su abundancia de compuestos fenólicos. 

Rosa centifolia

Entre sus usos terapéuticos destaca su acción antiinflamatoria, que puede aplicarse a los casos de quemaduras solares (eritema solar). La acción indeseable de los rayos UV aumenta la producción de citoquinas y prostaglandinas. Se ha comprobado en ensayos homologados que la aplicación de extractos de pétalos de rosa reduce la producción de citoquinas, desarrollando una acción antiinflamatoria. 

La actividad antioxidante del género Rosa ha sido motivo de numerosas comunicaciones científicas, y ha sido demostrada experimentalmente: 100 µg/ml de RPE demostraron una actividad de eliminación de radicales libres de un 90% , lo que puede compararse a la acción de 10 μg/ml de vitamina C o al tocoferol. La acción antioxidante retrasa los efectos del envejecimiento cutáneo. También se ha comprobado una cierta actividad antiséptica y astringente. Por todo ello figura en muchas de las fórmulas magistrales de la farmacopea. 

A nivel cosmético el agua de rosas es un tónico excelente, comprobado desde hace siglos. Hidrata la piel, regula el pH cutáneo y calma la irritación que las pieles sensibles pueden presentar tras lavados con tensioactivos alcalinos o excesivamente agresivos con el manto ácido de la piel. 

Por todas estas propiedades, el agua de rosas sigue siendo un extracto eficaz y recomendable en muchos casos. Las rosas nos regalan no solamente su belleza y su aroma, sino también interesantes acciones  terapéuticas y cosméticas, fundamentalmente debidas a su efecto antioxidante y antiinflamatorio. 

Feliz día de Sant Jordi y disfrutad de las rosas!

Renoir. Ramo de rosas. 

Bibliografía 

Becker K, Schroecksnadel S, Gostner J, Zaknun C, Schennach H, Uberall F, Fuchs D. Phytomedicine. 2014 15 de enero; 21 (2): 164-71.  

Boskabady MH, Shafei MN, Saberi Z, Amini S. Pharmacological effects of rosa damascena. Iran J Basic Med Sci. 2011;14(4):295-307.

Song YR, Lim WC, Han A, Lee MH, Shin EJ, Lee KM, Nam TG, Lim TG. J  Rose Petal Extract ( Rosa gallica) Exerts Skin Whitening and Anti-Skin Wrinkle Effects Med Food. 2020 agosto; 23 (8): 870-878. 

Shin EJ, Han AR, Lee MH, Song YR, Lee KM, Nam TG, Lee P, Lee SY, Lim TG. Food Sci Biotechnol. 2019 Oct; 28 (5): 1439-1446. 

Shahriari S, Yasa N, Mohammadirad A, Khorasani R, Abdollahi M. In vitro antioxidant potential of Rosa damascene extract from guilan, Iran comparable to -tocopherol. Int J Pharmacol. 2007;3:187–190.

Tannenbaum SR, Wishnok JS, Leaf CD. Inhibition of nitrosamine formation by ascorbic acid. Am J Clini Nutr. 1991;53:247S–250S.

---

L'aigua de roses

Vincent van Gogh Rosas silvestres (1890)   Óleo sobre lienzo  Museo van Gogh. Amsterdam.

Avui es celebra a Catalunya la diada de Sant Jordi. Una jornada preciosa en la qual tothom es regala llibres i roses. La gran festa de l'amor i la cultura. I en el dia de les roses, res més indicat que tractar avui en aquest blog sobre un derivat d'aquestes belles flors: l'aigua de roses, un extracte amb moltes propietats mèdiques i cosmètiques.

L'aigua de roses és coneguda des del segle X a Orient i es va difondre pels països àrabs, Pèrsia i Turquia. S'obté per destil·lació de pètals de rosa a l'alambí. Per arrossegament del vapor d'aigua s'obtenen l'oli essencial de roses, i separadament l'aigua de roses (hidrolitzada) que conté les molècules hidrosolubles de la flor.

Vincent van Gogh: Ram de roses

L'aigua de roses es pot extreure de Rosa canina, Rosa centifolia o Rosa gallica, encara que l'essència de millor qualitat s'extreu de la Rosa damascena Miller o rosa de Damasc, també anomenada rosa d'Alexandria, una rosa híbrida de Rosa gallica i Rosa moschata. És un producte molt apreciat i costós, ja que 3000 parts de flors produeixen només una part d'oli.

L'oli de roses s'obté mitjançant destil·lació a vapor, extracció de solvents i extracció supercrítica de diòxid de carboni. És un líquid volàtil ric en β-citronelol, nonadecà, geraniol, nerol, kaempferol, i hidrocarburs alifàtics saturats (parafines normals C14-C23). Però la seva intensa aroma depèn sobretot de les β-damascenonas. S'usa principalment per a l'elaboració de perfums.

Rosa gallica

Rosa x damascena M. (híbrida de Rosa gallica i Rosa moschata)

L’hidrolat, que conté les molècules solubles de la flor és una altra fracció, obtinguda per destil·lació amb vapor d'aigua i constitueix l'aigua de roses.

L'aigua de roses s'usa en gastronomia per donar aroma i sabor a alguns aliments, especialment a postres, dolços i begudes, tot i que també s’empra en determinades receptes de carn i altres plats.

El fruit del roser, la gavarrera, també és comestible i de vegades s'afegeix a les amanides. És un dels productes vegetals més rics en vitamina C: entre 1700-2000 mg per cada 100 g de producte sec. Té un alt contingut en tanins, el que explica que pot causar restrenyiment.

A banda d'aquestes indicacions, l'aigua de roses té un ús ampli en preparacions mèdiques i cosmètiques. Les funcions medicinals de les roses s'atribueixen en part a la seva abundància de compostos fenòlics.

Rosa centifolia

Entre els usos terapèutics destaca la seva acció antiinflamatòria, que pot aplicar-se als casos de cremades solars (eritema solar). L'acció adversa dels raigs UV augmenta la producció de citoquines i prostaglandines. S'ha comprovat en assaigs homologats que l'aplicació d'extractes de pètals de rosa redueix la producció de citoquines, desenvolupant una acció antiinflamatòria.

L'activitat antioxidant del gènere Rosa ha estat motiu de nombroses comunicacions científiques, i ha estat demostrada experimentalment: 100 mg / ml d'RPE van demostrar una activitat d'eliminació de radicals lliures d'un 90%, el que pot comparar-se a l'acció de 10 mg / ml de vitamina C o al tocoferol. L'acció antioxidant retarda els efectes de l'envelliment cutani. També s'ha comprovat una certa activitat antisèptica i astringent. Per tot això l'aigua de roses figura en moltes de les fórmules magistrals de la farmacopea.

A nivell cosmètic l'aigua de roses és un tònic excel·lent, comprovat des de fa segles. Hidrata la pell, regula el pH cutani i calma la irritació que les pells sensibles poden presentar després de rentats amb tensioactius alcalins o excessivament agressius amb el mantell àcid de la pell.

Per totes aquestes propietats, l'aigua de roses segueix essent un extracte eficaç i recomanable en molts casos. Les roses ens regalen no només la seva bellesa i la seva aroma, sinó també interessants accions terapèutiques i cosmètiques, fonamentalment degudes al seu efecte antioxidant i antiinflamatori.

Feliç dia de Sant Jordi, i gaudiu de les roses!