Páginas

Últimes publicacions

miércoles, 28 de abril de 2021

El niño de la naranja

 versió catalana | versión española






Vincent van Gogh

El niño de la naranja
(1890) 

Óleo sobre lienzo 



Poco antes de su suicidio, en 1890, Van Gogh tuvo una época de gran creatividad y producción pictórica, llegando a pintar 80 cuadros en 70 días. Una de estas obras es "El niño de la naranja", uno de los escasos retratos infantiles que pintó el genial artista pelirrojo.  

A diferencia de otros de sus cuadros de su última etapa, con tormentosos paisajes o con funestos presagios, éste recoge un momento plácido y tranquilo. Un niño, vestido de niña como era habitual en aquel tiempo, toma entre sus manos una fruta, jugueteando con ella, mientras la mira feliz. La escena traslada al espectador un sentimiento de tranquilo sosiego.   

El niño era Raoul Levert, el hijo del carpintero de Anvers-sur-Oise, amigo del pintor. Por ironías del destino, poco después sería el carpintero que construiría un féretro para Vincent.

Van Gogh llegó a Auvers recién salido del sanatorio para enfermos mentales de Saint Rémy, cerca de Arlés. Antes de alquilar una habitación en el establecimiento de la familia Ravoux, pasó por París para ver a su hermano Theo. Su hermano y su mujer, Johanna, habían tenido un hijo, un sobrino del pintor que despertó su ternura. Además llevaba su mismo nombre, Vincent. Este contacto con su sobrino y tocayo devolvió la paz a su atormentado espíritu. Su cuñada, Johanna, escribió a propósito de su encuentro: 
"Tenía buen color y un aspecto excelente y sano. Vino con un nido de pájaros para el niño e insistió en llevarle en brazos todo el tiempo".
Tal vez esta sensación de paz momentánea le empujó a pintar retratos infantiles, en los últimos momentos de su vida. 



Eritema de Tachau en una fase precoz de dermatitis atópica. 


El hijo del carpintero aparece en esta pintura con las mejillas enrojecidas. El intenso eritema respeta sin embargo la zona peribucal. Este es un aspecto característico de la dermatitis atópica de aparición precoz, el llamado eritema de Tachau, descrito en 1965. Las mejillas aparecen intensamente rojas, respetando el triangulo peribucal. Suelen presentar una superficie húmeda y descamativa.

La dermatitis atópica es la enfermedad cutánea crónica más frecuente en la infancia, y cursa a brotes. Su prevalencia ha experimentado un aumento considerable en las últimas décadas. Actualmente, afecta a cerca del 10% de los niños en algún momento de la edad pediátrica. Suele iniciarse hacia el año de edad con un aspecto similar al de Raoul Levert, y a partir de los dos años aparecen lesiones en las superficies de flexión de brazos y piernas.






El nen de la taronja





Vincent van Gogh

El nen de la taronja
(1890) 

Oli sobre tela


Poc abans del seu suïcidi, el 1890, Van Gogh va tenir una època de gran creativitat i producció pictòrica, arribant a pintar 80 quadres en 70 dies. Una d'aquestes obres és "El nen de la taronja", un dels escassos retrats infantils que va pintar el genial artista pèl-roig.

A diferència d'altres quadres de la seva última etapa, amb paisatges tempestuosos o amb presagis funestos, aquest recull un moment plàcid i tranquil. Un nen, vestit de nena com era habitual en aquell temps, pren entre les seves mans una fruita, jugant amb ella, mentre la mira feliç. L'escena desperta un sentiment de tranquil assossec a qui el mira. 

El nen era en Raoul Levert, el fill del fuster d‘Anvers-sud-Oise, amic del pintor. Ironies del destí, poc després seria el fuster que construiria un fèretre per a Vincent.

Van Gogh va arribar a Auvers acabat de sortir del sanatori per a malalts mentals de Sant Rémy, a prop d'Arlés. Abans de llogar una habitació a l'establiment de la família Ravoux, va passar per París per veure el seu germà Theo. El seu germà i la seva dona, Johanna, havien tingut un fill, un nebot del pintor que va despertar la seva tendresa. A més portava el seu mateix nom, Vincent. Aquest contacte amb el seu nebot i homònim va tornar la pau al seu esperit turmentat. A propòsit de la seva trobada la seva cunyada, Johanna, va escriure:
"Tenia un bon color i un aspecte excel·lent i sa. Va venir amb un niu d'ocells per al nen i va insistir en portar-lo en braços tot el temps"
Potser aquesta sensació de pau momentània el va empènyer a pintar retrats infantils, en els últims moments de la seva vida.


Eritema de Tachau en una fase precoç de dermatitis atópica. 


El fill del fuster apareix en aquesta pintura amb les galtes enrogides. L'intens eritema respecta però la zona peribucal. Aquest és un aspecte característic de la dermatitis atòpica d'aparició precoç, l'anomenat eritema de Tachau, descrit el 1965. Les galtes apareixen intensament vermelles, respectant el triangle peribucal. Solen presentar una superfície humida i descamativa.

La dermatitis atòpica és la malaltia cutània crònica més freqüent en la infància, i cursa en brots. La seva prevalença ha experimentat un augment considerable en les últimes dècades. Actualment afecta a prop del 10% dels nens en algun moment de l'edat pediàtrica. Sol iniciar-se cap a l'any d'edat amb un aspecte similar al de Raoul Levert, i a partir dels dos anys apareixen lesions en les superfícies de flexió de braços i cames.



No hay comentarios:

Publicar un comentario