Páginas

Últimes publicacions

lunes, 10 de enero de 2022

Las uñas del viejo mendigo

versió catalana | versión española









Giacomo Cerruti llamado "il Pittochetto" 

Tres mendigos 
(1736)

Óleo sobre lienzo. 
Colección Thyssen-Bornemisza. Madrid 
Cedido temporalmente al MNAC. Barcelona. 





En este cuadro se representan tres viejos mendigos, vestidos de harapos. Uno de ellos, con larga barba canosa presenta una pierna vendada. Parece presentar algún problema de movilidad y se vale de un bastón. 

Si nos fijamos en la mano de este mismo personaje podemos entrever en sus uñas lo que parece ser una estriación longitudinal. En algún punto, la uña pierde su brillo, recordando el aspecto de una traquioniquia. La uña del pulgar parece despegada del lecho ungueal.

Naturalmente hay que ser muy prudente al interpretar este aspecto. Ciertamente, puede tratarse simplemente de un  recurso pictórico sin mayor significación. La estriación longitudinal de las uñas, si es regular, se suele ver con frecuencia en las personas de edad. A veces, algunos déficits de aminoácidos o vitaminas pueden acentuarlo. 





La traquioniquia o pérdida del brillo de las uñas puede reflejar un problema general como liquen, psoriasis, alopecia areata o ictiosis. También puede estar causado por ciertos agentes externos. Naturalmente, la escasa precisión de la pintura no permite descartar totalmente la presencia de una micosis ungueal. 

En todo caso, todos estas posibles alteraciones podrían cuadrar con el entorno del personaje. 





___________________________________




Les ungles del vell captaire










Giacomo Cerruti anomenat "il Pittochetto" 

Tres captaires 
(1736)

Oli sobre tela. 
Col·lecció Thyssen-Bornemisza. Madrid 
En préstec temporal al MNAC. Barcelona. 




En aquesta obra de Giacomo Ceruti (1698-1767), es representen tres vells mendicants, vestits amb parracs. Ceruti, que també era conegut com “Il pittochetto” fou un pintor del barroc italià tardà, actiu en el nord de la península itàlica, on va ser molt valorat sobretot pels quadres de grans dimensions amb escenes humils, sovint protagonitzades per captaires.

En aquesta obra apareixen doncs, tres pidolaires. Un d’ells, amb una llarga barba blanca, presenta una cama embenada. Sembla que pateix algun problema de mobilitat i li cal fer servir un bastó per caminar. Si ens fixem en la mà d’aquest mateix personatge, podem entrellucar que les ungles presenten una certa estriació longitudinal, cosa que es veu habitualment en les persones d’edat avançada. Però en algunes zones, l’ungla perd la lluïssor, recordant l’aspecte de la traquioníquia. La traquioníquia és una alteració de la làmina ungueal que es caracteritza per un augment de les estriacions longitudinals, depressions i uns punts enfonsats (com la  superfície d’un didal). El resultat és una ungla deformada, aspre al tacte, amb un aspecte deslluït, sense la lluïssor habitual. L’ungla del dit gros també sembla una mica desenganxada del llit ungueal.

Naturalment cal ser molt prudent en interpretar tots aquests detalls. És cert que ho podem considerar com un recurs pictòric sense més significació. Però no hem de menystenir les qualitats d’observació dels artistes, i més en una època que la pintura intentava reflectir amb els mínims detalls la realitat que els rodejava. Com ja he dit, l’estriació longitudinal de les ungles, si és regular, es veu sovint a les persones d’edat, com sembla ser el cas del personatge. Però de vegades, alguns dèficits de nutrició, com ara la manca d'aminoàcids o vitamines poden accentuar-ho, donant-nos així un testimoni pictòric sobre la pobra alimentació que previsiblement tenien els personatges representats.



La traquioníquia o pèrdua de la lluïssor de les ungles pot ser també un símptoma de certes malalties generals com liquen, psoriasi, alopècia areata o ictiosi. I també pot estar causadaper certs agents externs. Naturalment, l’escassa precisió de la pintura no permet descartar totalment la presència d’una micosi ungueal, que era un trastorn molt freqüent y que podem trobar clarament representada a altres pìntures, com al Retrat d’un matrimoni, de Gabriel Zahender, de 1525 (Museo Thyssen-Bornemisza, Madrid). 

En tot cas, fixar-nos en aquestes alteracions de les ungles ens permet fer més creïble el relat de Ceruti, i demostra la gran precisió i meticulositat en representar els més mínims detalls dels captaires que va prendre com a models pel seu quadre.

No hay comentarios:

Publicar un comentario