Los dibujos de Vesalio

 versió catalana | versión española

Andreas Vesalius De humani corporis fabrica (1514-1564)   Libro impreso Bruselas.

El estudio de la anatomía fue olvidado o por lo menos relegado durante la Edad Media. El tabú de no abrir los cadáveres, ya presente en la Antigüedad y muy estimulado por la Iglesia, que consideraba la disección de los cuerpos como una profanación, conllevó un gran desconocimiento de la constitución del cuerpo humano durante siglos. Los escasos conocimientos anatómicos se basaban en repetir lo descrito en los libros de Galeno (s. II d.C) que había realizado sus disecciones en cerdos. 

Por otra parte los médicos estaban muy poco interesados en el conocimiento anatómico. El origen de las enfermedades se atribuía no a un mal funcionamiento de los órganos sino a la influencia de los astros o al desequilibrio de los cuatro humores corporales: sangre, linfa, bilis amarilla y bilis negra. 

Es cierto que durante la Edad Media se practicaron algunas disecciones, en circunstancias especiales, como en caso de investigar crímenes, o una vez al año en algunas facultades de Medicina como es el caso de la Universidad de Lleida, pero estos casos eran esporádicos y anecdóticos. 

Andreas Vesalius, el gran anatomista del s. XVI

Portada del libro Andreae Vesalii Bruxellensis, scholae medicorum
Patauinae professoris, de Humani corporis fabrica Libri septem 

En el s. XVI Andreas Vesalio, un médico flamenco, profesor de la Facultad de Medicina de Padua, se dedicó a efectuar metódicas disecciones de cuerpos (a veces en circunstancias semiclandestinas). Publicó los resultados de su concienzudo análisis en un libro en siete volúmenes, titulado De humani corporis fabrica. 

El libro, como corresponde a una obra de estas características, estaba profusamente ilustrado con detallados grabados. Para ello, contó con la colaboración de Jan van Calcar (1499-1546), un pintor alemán discípulo de Tiziano. Incluso algunos, como Annibale Caro,  creen ver en algunas ilustraciones la mano del propio Tiziano. 

Sea de quien sea la autoría de los humanos anatómicos que aparecen en el libro tienen una gran calidad artística. No sólo en lo que se refiere a la exactitud de las estructuras anatómicas representadas, sino también en sus posturas alegóricas, reflexivas y trascendentes, con una estética plenamente renacentista. 

Por eso podemos decir que el libro de Vesalio, revolucionó totalmente los conceptos médicos y sobre todo la cirugía de su tiempo. Aunque cabe decir que no fueron médicos y cirujanos los que en el primer momento mostraron más interés. La anatomía interesó sobre todo a los artistas plásticos, interesados en la representación humana como centro de atención. El hombre se convertía en el centro del mundo, y la representación del cuerpo humano se convirtió en un motivo preferente. Artistas como Miguel Ángel o Rafael se interesaron mucho en aprender anatomía. Leonardo da Vinci se interesó tanto en la anatomía que dejó un manuscrito inacabado, al que dedicaré otra entrada de este blog. 

La influencia de la anatomía de Vesalio en el arte es evidente si observamos los ignudi de la Capilla Sixtina, con sus potentes músculos perfectamente representados, u otras obras de Miguel Ángel, como las esculturas de David o Moisés. Y sobre todo en la estatua de San Bartolomé desollado, de Marco d'Agrate, en la catedral de Milán: que recuerda vivamente los grabados de Vesalio, editados solamente algunos años antes.  

___________________________________

Els dibuixos de Vesal

L'estudi de l'anatomia va ser oblidat o almenys relegat durant l'Edat Mitjana. El tabú de no obrir els cadàvers, ja present a l'Antiguitat i molt estimulat per l'Església, que considerava la dissecció dels cossos com una profanació, va comportar un gran desconeixement de la constitució del cos humà durant segles. Els escassos coneixements anatòmics es basaven a repetir el que descriuen els llibres de Galè (s. II dC) que havia realitzat les seves disseccions en porcs.

D'altra banda, els metges estaven molt poc interessats en el coneixement anatòmic. L'origen de les malalties s'atribuïa no a un mal funcionament dels òrgans, sinó a la influència dels astres o al desequilibri dels quatre humors corporals: sang, limfa, bilis groga i bilis negra.

És cert que durant l'Edat Mitjana es van practicar algunes disseccions, en circumstàncies especials, com en cas d'investigar crims, o una vegada a l'any en algunes facultats de Medicina com és el cas de la Universitat de Lleida, però aquests casos eren esporàdics i anecdòtics.

Andreas Vesalius, el gran anatomista del s. XVI

Portada del llibre Andreae Vesalii Bruxellensis, scholae medicorum
Patauinae professoris, de Humani corporis fabrica Libri septem 

Al s. XVI Andreas Vesalio, un metge flamenc, professor de la Facultat de Medicina de Pàdua, es va dedicar a efectuar metòdiques disseccions de cossos (de vegades en circumstàncies semiclandestines). Va publicar els resultats de la seva conscienciosa anàlisi en un llibre en set volums, titulat De humani corporis fabrica.

El llibre, tal com correspon a una obra d'aquestes característiques, estava profusament il·lustrat amb gravats detallats. Per això, va comptar amb la col·laboració de Jan van Calcar (1499-1546), un pintor alemany deixeble de Ticià. Fins i tot alguns, com Annibale Caro, creuen veure en algunes il·lustracions la mà del mateix Ticià. 

Sigui de qui sigui l'autoria dels humans anatòmics que apareixen al llibre tenen una gran qualitat artística. No només pel que fa a l'exactitud de les estructures anatòmiques representades, sinó també per les seves postures al·legòriques, reflexives i transcendents, amb una estètica plenament renaixentista.

Per això podem dir que el llibre de Vesal va revolucionar totalment els conceptes mèdics i sobretot la cirurgia del seu temps. Encara que cal dir que no van ser metges i cirurgians els que al primer moment van mostrar més interès. L'anatomia va interessar sobretot als artistes plàstics, interessats en la representació humana com al centre d'atenció. L'home esdevenia el centre del món, i la representació del cos humà esdevingué un motiu preferent. Artistes com Miquel Àngel o Rafael es van interessar molt a aprendre anatomia. Leonardo da Vinci es va interessar tant a l'anatomia que va deixar un manuscrit inacabat, al qual dedicaré una altra entrada d'aquest bloc.

La influència de l'anatomia de Vesal a l'art és evident si observem els ignudi de la Capella Sixtina, amb els seus potents músculs perfectament representats, o altres obres de Miquel Àngel, com les escultures de David o Moisès. I sobretot a l'estàtua de Sant Bartolomeu escorxat, de Marco d'Agrate, a la catedral de Milà, que recorda vivament els gravats de Vesalio, editats només alguns anys abans.