Páginas

miércoles, 20 de octubre de 2021

Knuckle pads en las esculturas de Miguel Ángel

versió catalana | versión española








Miguel Ángel Buonarroti 

Moisés 
(1513-1515) 

Escultura de mármol 2,35 m de altura
Iglesia de San Pietro in vincoli
Roma




La escultura de Moisés es una de las obras más destacadas de Michelangelo Buonarroti, conocido también como Miguel Ángel (1475-1564). La escultura fue encargada por el papa Julio II para que formara parte de su mausoleo en la basílica de San Pedro, pero finalmente el proyecto del gran panteón no se llevó a cabo y el Moisés fue colocado en la iglesia de San Pietro in Vincoli, una iglesia muy vinculada a la familia del papa. Antes de ser elegido papa con el nombre de Julio II, el cardenal Giuliano della Rovere fue titular de esta iglesia. 

La estatua de Moisés muestra al profeta sentado, con una abundante y luenga barba. Lleva las tablas de la Ley bajo el brazo y gira la cabeza hacia un lado. Los pliegues de los ropajes son impresionantes.   

Moisés está retirando algunos mechones de su barba, lo que permite fijarnos en algunos detalles de su mano, que como es habitual en el escultor se plasma con gran detalle. Las venas , los relieves óseos y musculares están plasmados minuciosamente. Un prodigio de estudio anatómico. 




En las articulaciones interfalángicas del segundo, tercero, cuarto y
quinto dedos de la mano del Moisés podemos observar knuckle pads. 



Pero hay un detalle más. En los nudillos correspondientes a las articulaciones de las falanges, se observan unas formaciones nodulares, que corresponden a los llamados knuckle pads o nódulos de Garrod, ya que fue este autor quien los describió en la literatura médica en 1893.

La presencia de estas lesiones almohadilladas no es exclusiva del Moisés. También las podemos ver, aunque menos claramente en el primer dedo de la mano derecha de la estatua de David, también de Miguel Ángel, o en la mano de la estatua funeraria de Giuliano de Mèdici, en la iglesia de S. Lorenzo de Florencia. Por algunos retratos del escultor sabemos que él mismo los tenía, junto con lesiones de artrosis y a algunos traumatismos derivados de su profesión.



Un ostensible knuckle pad en la articulación interfalángica del
primer dedo de la mano del David de Miguel Ángel. 



Los knuckle pads son nódulos de forma redondeada u ovalada, de consistencia semiblanda o elástica, circunscritos exclusivamente al dorso de las articulaciones metacarpofalángicas e interfalángicas de las manos. Suelen observarse en un 9% de la población. 

Se trata de una condición dermatológica bastante olvidada, ya que en general son asintomáticas y no comprometen al funcionalismo de la articulación. Su origen se atribuye en la mayoría de los casos a traumatismos repetidos (en profesionales, deportistas), aunque también en ocasiones pueden verse asociados a ciertas patologías (como en la enfermedad de Dupuytren, o en ciertos transtornos psíquicos).  

La presencia de knuckle pads en las estatuas de Miguel Ángel es una curiosidad, fruto de la atenta observación del genial artista y hay que hacer notar que fueron plasmados por Miguel Ángel casi cuatro siglos antes de que Garrod realizara la descripción médica formal de esta condición. 


Bibliografía

Garrod AE. On an inusual form of nodule upon the joints of the fingers. St Bart’s Hosp Rep. 1893;29:157. 

Mikkelsen OA. Knuckle pads in Dupuytren’s disease. Hand. 1977;9:301–5

S.L. Mackey, M.W. Cobb. Knuckle pads. Cutis, 54 (1994), pp. 159-160

Rodríguez-Muguruza S, Riveros A, Sanint J, Olivé A. Nódulos de Garrod. Seminarios de la Fundación Esp. Reumatol. 2013; 14: 91-93




  


 


Knuckle pads a les escultures 

de Miquel Àngel







Michelangelo Buonarroti 

Moisès 
(1513-1515) 

Escultura en marbre 2,35 m d'alçada
Esglèsia de San Pietro in vincoli
Roma



L'escultura de Moisès és una de les obres més destacades de Michelangelo Buonarroti, conegut també entre nosaltres com Miquel Àngel (1475-1564). L'escultura va ser encarregada pel papa Juli II perquè formés part del seu mausoleu a la basílica de Sant Pere, però finalment el projecte del gran panteó no es va dur a terme i el Moisés va ser col·locat a l'església de San Pietro in Vincoli, una església molt vinculada a la família del Papa. Abans de ser elegit papa sota el nom de Juli II, el cardenal Giuliano della Rovere va ser titular d'aquesta església.

L'estàtua de Moisès mostra el profeta assegut, amb una abundant i llarga barba. Porta les taules de la Llei sota el braç i gira el cap cap a un costat. Els plecs de les vestidures són impressionants.

Moisès està retirant alguns flocs de la seva barba, el que permet fixar-nos en alguns detalls de la seva mà, que com és habitual en l'escultor la plasma amb gran detall. Les venes, els relleus ossis i musculars estan plasmats minuciosament. Un prodigi d'estudi anatòmic.



A les articulacions interfalàngiques del segon, tercer, quart i
cinquè dits de la mà del Moisès podem observar knuckle pads. 


Però hi ha un detall més. En els artells corresponents a les articulacions de les falanges, s'hi observen unes formacions nodulars, que corresponen als anomenats knuckle pads o nòduls de Garrod, ja que fou aquest autor qui els va descriure en la literatura mèdica el 1893.

La presència d'aquestes lesions encoixinades no és exclusiva del Moisès. També les podem veure, encara que menys clarament, en el primer dit de la mà dreta de l'estàtua de David, també de Miquel Àngel, o a la mà de l'estàtua funerària de Giuliano de Mèdici, a l'església de S. Lorenzo de Florència. Per alguns retrats de l'escultor sabem que ell mateix els tenia, juntament amb lesions d'artrosi i alguns traumatismes derivats de la seva professió.


Un ostensible knuckle pad a l'articulació interfalàngica del
primer dit de la mà del David de Miquel Àngel. 


Els knuckle pads són nòduls de forma arrodonida o ovalada, de consistència semitova o elàstica, circumscrits exclusivament al dors de les articulacions metacarpofalàngiques i interfalàngiques de les mans. Solen observar-se en un 9% de la població.

Es tracta d'una condició dermatològica bastant oblidada, ja que en general són asimptomàtics i no comprometen al funcionament de l'articulació. El seu origen s'atribueix en la majoria dels casos a traumatismes repetits (en professionals, esportistes), encara que en determinades ocasions també es poden veure associats a certes patologies (com la malaltia de Dupuytren, o en certs trastorns psíquics).

La presència de knuckle pads en les estàtues de Miquel Àngel és una curiositat, fruit de l'atenta observació del genial artista i cal fer notar que van ser plasmats per Miguel Ángel gairebé quatre segles abans que Garrod realitzés la descripció mèdica formal d'aquesta condició.

No hay comentarios:

Publicar un comentario