Páginas

Últimes publicacions

viernes, 18 de marzo de 2022

Un manicomio singular, joya del Modernismo (III): el Comedor.

versió catalana | versión española







Lluís Domènech i Montaner 

Pavelló dels Distingits

(1897-1912)
 
El comedor
Institut Pere Mata. Reus






Comedor

En el Institut Pere Mata, desde la sala de estar se accedía al comedor. El comedor del Pavelló dels Distingits tenía una capacidad para unas 50 personas, aproximadamente. El pabellón no disponía de cocina propia, ya que había un edificio especial en el Hospital para esta función concreta. Lo que solía hacerse en aquella época era cargar la comida en carros y distribuirla a cada pabellón. Cada pabellón disponía de un lugar donde se calentaba la comida antes de servirla. En este caso un pequeño office adjunto servía para esta función y la comida se servía al comedor a través de un torno. 






Algunos aspectos del comedor. 
A la izquierda, la puerta, con cristalera emplomada, con motivos de naranjas. 
A la derecha, el torno por donde se pasaba la comida, una vez que se había calentado. 
El arrimadero de azulejos también presenta cenefas ornamentales con flores y frutos del naranjo. 
Sobre el torno, los esgrafiados de la pared, en tonos verdosos, también son alusivos a estos árboles frutales. 




La bóveda, decorada con motivos de naranjas en cerámica, como todo el comedor.
 


El motivo escogido para la decoración del comedor eran las naranjas, una fruta típica del Mediterráneo. Las cerámicas de la parte baja representan esta fruta y los esgrafiados de la parte superior los naranjos que suben hasta el techo. La espectacular lámpara central, realizada en hierro forjado y vidrio soplado, sostiene bombillas a modo de naranjas. El mueble bufet también se combina con naranjas en cerámica y con la marquetería representando el mismo fruto. 


Detalle del bufet del comedor y de la ornamentación basada en las naranjas.


               


 Detalle de los azulejos del arrimadero que cubría la parte baja 
de las paredes y del mosaico del suelo






__________________________________



Un manicomi singular, joia del Modernisme

(III) El menjador







Lluís Domènech i Montaner 

Pavelló dels Distingits

(1897-1912)
 
El comedor
Institut Pere Mata. Reus






Menjador

En el Institut Pere Mata, des de la  sala d'estar  s'accedia al menjador. El menjador del Pavelló dels Distingits tenia una capacitat per a unes 50 persones, aproximadament. El pavelló no disposava de cuina pròpia, ja que hi havia un edifici especial a l'Hospital destinat a aquesta funció. El que solia fer-se en aquella època era carregar el menjar en carros i distribuir-lo a cada pavelló. Cada pavelló tenia un lloc on s'escalfava el menjar abans de servir-lo. En aquest cas, en un petit office adjunt i el menjar se servia al menjador a través d'un torn.






Alguns aspectes del menjador. 

A l'esquerra, la porta, amb cristallera emplomada, amb motius de taronges.
 
A la dreta, el torn per on es passava el menjar, un cop s'havia escalfat. 

L'arrambador de rajoles també presenta sanefes ornamentals amb flors i fruits del taronger. Sobre el torn, els esgrafiats de la paret, en tons verdosos, també són al·lusius a aquests arbres fruiters.



La bóveda, decorada amb motius de taronges en ceràmica, com tot el menjador.  


El motiu escollit per a la decoració del menjador eren les taronges, una fruita típica del Mediterrani. Les ceràmiques de la part baixa representen aquesta fruita i els esgrafiats de la part superior els tarongers que pugen fins al sostre. L'espectacular llum central, realitzada en ferro forjat i vidre bufat, sosté bombetes com si fossin taronges. El moble bufet es combina amb taronges de ceràmica i també la marqueteria representa el mateix fruit.


Detall del bufet del menjador i de l’ornamentació basada en les taronges. 


               


Detall de les rajoles de l'arrambador que cobria la part baixa 
de les parets i del mosaic del terra.



martes, 15 de marzo de 2022

Un manicomio singular, joya del Modernismo (II): la Sala de Estar.

versió catalana | versión española






Lluís Domènech i Montaner 

Pavelló dels Distingits

(1897-1912)
 
El Hall o sala de estar
Institut Pere Mata. Reus




El Hall o Sala de estar

Una de las salas más destacadas del Pavelló de Distingits era el Hall o Sala de Estar, ya que era la estancia en la que los internos pasaban más tiempo. En la Sala de Estar podían leer, conversar o jugar a juegos de mesa. 




Decoración de mosaico de las paredes de la Sala de Estar


La Sala de Estar era, por lo tanto, una de las mejor decoradas. En las paredes, de ladrillo, como casi toda la edificación, destacaban mosaicos de cerámica, con motivos florales y geométricos, que daban color a tan noble estancia. La parte alta de las paredes aparece con esgrafiados que representan hojas de castaño (un leit-motiv muy usado en el Art Nouveau europeo)




Mosaico del suelo de la Sala de Estar

Las puertas de la Sala estaban decoradas con relieves vegetales en la madera y con vidrieras emplomadas de colores según la tradición medieval. Los muebles, de marquetería, eran obra de Gaspar Homar, un reputado artesano mallorquín, principal representante del modernismo en la carpintería. El suelo estaba también decorado con primorosos mosaicos florales, con una combinación de teselas de colores rosados, grises y negros, de gran elegancia. 



Frase de bienvenida "Salve",
en el mosaico de una de las entradas


El techo estaba íntegramente revestido de cerámica vidriada de colores, con las nerviaduras de la bóveda de crucería decoraciones de flores y hojas, un motivo constante en todas las obras modernistas, que intentaban inspirarse en la Naturaleza. En las cuatro esquinas aparecen unos pavos reales, que proporcionan un cierto aire misterioso. Sin embargo es posible que estos animales que como es sabido pueden desplegar su cola de forma espectacular, sean una velada alusión a los dementes, que en el momento de la curación podrían desplegar su potencial intelectual, que luciría ya libre ya de toda alienación. En el centro encontramos una figura femenina, que recuerda a una guerrera, una valquiria, con los ojos vendados y una antorcha en la mano. La rodea la leyenda "De nou lluirá" (una frase en catalán que significa "De nuevo lucirá"), que se convirtió en el lema de la institución. No es difícil deducir que la dama con los ojos vendados representa la inteligencia obnubilada del alienado, y la antorcha y el lema la esperanza de que, curándose, luzca de nuevo libre de enfermedad mental.


Nerviaduras de cerámica de la bóveda de la Sala de Estar, en la que figura
 el 
medallón central con la leyenda "De nou lluirá", alusivo a la esperanza
de curación.

En la parte superior encontramos una balaustrada de vidrio amarillo, con una espiral de hierro forjado en su interior y un pasamanos de madera noble (el modernismo ponía en valor todas las formas de artesanía tradicional). Desde esta galería un conjunto musical de la ciudad deleitaba a los internos con un concierto o incluso un baile todos los domingos. 


Detalle de una de las vidrieras emplomadas de la parte
superior de la Sala de Actos. Un ángel vierte el aceite de la
lámpara en la antorcha (alusión a la enajenación mental).
Bajo la alegoría, el escudo blanco con la rosa roja
de la ciudad de Reus. 


Como vemos, todas las artes, tanto plásticas como musicales se daban cita para intentar devolver la paz a los atribulados internos. Recuerdo que una vez, en un viaje a Siria - antes de la terrible destrucción que causó la guerra - pude visitar, en Alepo, un manicomio del s. XII. No  disponía de muchas habitaciones, pero todas ellas daban a un patio central donde florecía un jazmín y un limonero. En una esquina, como parte de la terapia, un músico tañía sus instrumentos y entonaba canciones que devolvían la calma y un cierto equilibrio a los enajenados. Me impresionó. Pensar que mientras en Europa, en aquel tiempo, los presos eran encarcelados y olvidados, encontrar una prueba de sensibilidad como la terapia musical  en Oriente, me pareció extraordinario. Pues bien, por lo visto, también Doménech i Montaner y los psiquiatras de Reus eran de la opinión de aprovechar la música para tratar a los enfermos mentales. 




Los pavos reales alegóricos en los ángulos de la bóveda del techo. 


La obra arquitectónica de Domènech i Montaner no se limitaba a la realización de planos generales de las edificaciones. El genial arquitecto se implicaba plenamente en los más mínimos detalles. Los artistas Triadó y Bru, entre otros colaboraron como dibujantes en el proyecto. Todo estaba pensado para transmitir la máxima belleza y proporcionar así, a través de la estética, el máximo confort a los pacientes. 



Vista general de la Sala de Estar, desde la galería superior o galería de los músicos.



Una perspectiva del mosaico con motivos florales del suelo.




Detalle de la marquetería de los sofás (obra de Gaspar Homar) con motivos de hojas de castaño, habitual en el Art Nouveau o Jugendstil centroeuropeo. 






El "Pavelló dels Distingits" del Institut Pere Mata, de Reus: 




___________________________________




Un manicomi singular, joia del Modernisme (II) La sala d'estar 






Lluís Domènech i Montaner 

Pavelló dels Distingits

(1897-1912)
 
El Hall o sala de estar
Institut Pere Mata. Reus





El Hall o sala d'estar

Una de les sales més destacades del Pavelló dels Distingits era el Hall o la Sala d'Estar, ja que era l'estança on els interns passaven més temps. A la sala d'estar hi podien llegir, conversar o jugar a jocs de taula.



Decoración de mosaico de las paredes de la Sala de Estar


La Sala d'Estar era per tant, un dels espais més ben decorats. A les parets de maó, com gairebé a tota l'edificació, hi destacaven mosaics de ceràmica, amb motius florals i geomètrics, que donaven color a la noble estança. La part alta de les parets apareix amb esgrafiats que representen fulles de castanyer (un leit-motiv molt utilitzat a l'Art Nouveau europeu).


Mosaic del terra de la Sala de Estar


Les portes de la Sala estaven decorades amb relleus vegetals a la fusta i amb vidrieres emplomades de colors segons la tradició medieval. Els mobles, de marqueteria, eren obra de Gaspar Homar, un prestigiós artesà mallorquí, principal representant del modernisme a la fusteria. El terra també estava decorat amb mosaics florals, amb una combinació de tessel·les de colors rosats, grisos i negres, de gran elegància. 



Frase de benvinguda "Salve",
en el mosaic d'una de les entrades


El sostre estava íntegrament revestit de ceràmiques de colors, amb les nervadures de la volta de creu amb decoracions de flors i fulles, un motiu constant a totes les obres modernistes, que intentaven inspirar-se en la Natura. A les quatre cantonades apareixen uns paons que proporcionen un cert aire misteriós. No obstant això, és possible que aquests animals que com és sabut poden desplegar la seva cua de forma espectacular, siguin una al·lusió als dements, que en el moment de la curació podrien desplegar el seu potencial intel·lectual, que lluiria ja lliure de tota alienació. Al centre hi trobem una figura femenina, que recorda una guerrera, una valquíria, amb els ulls embenats i una torxa a la mà. L'envolta la llegenda en català "De nou lluirà". No és difícil deduir que la dama amb els ulls embenats representa la intel·ligència obnubilada de l'alienat, i la torxa i el lema l'esperança que, guarint-se, llueixi de nou lliure de malaltia mental.


Nervadures de ceràmica de la bòveda de la Sala d'Estar,
on figura el 
medalló central amb la llegenda "De nou lluirá",
al·lusiu a l'esperança de curació.

A la part superior trobem una balustrada de vidre groc, amb un espiral de ferro forjat al seu interior i un passamans de fusta noble (el modernisme posava en valor totes les formes d'artesania tradicional). Des d'aquesta galeria un conjunt musical de la ciutat delectava els interns amb un concert o fins i tot amb un ball cada diumenge.


Detall d'una de les vidrieres emplomades de la part
superior de la Sala d'Actes. Un àngel aboca l'oli de la
lllàntia a dins de la torxa (al·lusió a l'alienació mental).
A sota l'al·legoria, l'escut blanc amb la rosa vermella
de la ciutat de Reus. 

Com veiem, totes les arts, tant plàstiques com musicals es citaven per intentar retornar la pau als interns. Recordo que una vegada, en un viatge a Síria – abans de la terrible destrucció de la guerra – vaig poder visitar, a Alep, un manicomi del s. XII. No disposava de gaires habitacions, però totes donaven a un pati central on hi floria un gessamí i un llimoner. En una cantonada, com a part de la teràpia, un músic tocava els seus instruments i entonava cançons que tornaven la calma i un cert equilibri als alienats. Em va impressionar. Pensar que mentre a Europa, en aquell temps, els presos eren empresonats i oblidats, trobar una prova de sensibilitat com la teràpia musical a Orient, em va semblar extraordinari. Doncs bé, segons sembla, també Domènech i Montaner i els psiquiatres de Reus eren de l'opinió d'aprofitar la música per tractar els malalts mentals.



Els paons al·legòrics en els angles de la bòveda del sostre. 


L'obra arquitectònica de Domènech i Montaner no es limitava a fer plànols generals de les edificacions. El genial arquitecte s'implicava plenament en els detalls més mínims. Els artistes Triadó i Bru, entre altres, van col·laborar com a dibuixants en el projecte. Tot estava pensat per transmetre la màxima bellesa i proporcionar així, a través de l'estètica, el màxim confort als pacients.



Vista general de la Sala d'Estar, des de la galeria superior o galeria dels músics.


Una perspectiva del mosaic amb motius florals del terra.




Detall de la marqueteria dels sofàs (obra de Gaspar Homar) amb 
motius de fulles de castanyer, molt habituals en l'Art Nouveau 
Jugendstil de l'Europa Central 




El "Pavelló dels Distingits" de l'Institut Pere Mata, 
de Reus: 



lunes, 14 de marzo de 2022

Un manicomio singular, joya del Modernismo (I): la Fachada.

versió catalana | versión española







Lluís Domènech i Montaner 

Pabellón de Distinguidos 

(1897-1912)
 
La fachada
Institut Pere Mata. Reus




No es muy habitual que los hospitales o manicomios se alberguen en edificios singulares y emblemáticos. Sin embargo, en algunas ocasiones encontramos construcciones excepcionales, como el Hospital de Sant Pau de Barcelona, o el Institut Pere Mata de Reus, obras ambas del genial arquitecto modernista Doménech i Montaner (1850-1923). 


La entrada al Pavelló de Distingits

El Institut Pere Mata es el manicomio de la ciudad de Reus. A finales del s. XIX, Reus disponía de un centro donde se recluían los enfermos mentales, Ca l'Agulla. El Dr. Emili Briansó, médico forense, entró en contacto con algunos de los pacientes recluídos allí, y se dió cuenta de las lamentables condiciones en la que se encontraba la institución. Briansó comenzó entonces a promover una nueva institución digna y dotada de los modernos avances técnicos. Se dirigió con este proyecto a los prohombres de la ciudad y consiguió llamar la atención de un grupo de comerciantes, industriales, profesionales liberales y empresarios. Nació así la "Sociedad Manicomio de Reus", presidida por el intelectual y abogado Pau Font de Rubinat, que rápidamente encargó un nuevo edificio a Doménech i Montaner. Se decidió darle el nombre de Pere Mata en honor a un insigne reusense, Pere Mata Fontanet (1811-1877), médico, político y escritor, a quien se debe la introducción de la Medicina Forense en España. 



                                        Torre del Pavelló dels Distingits



Doménech i Montaner llevó a cabo el proyecto del hospital desde 1897 a 1912, planeando un hospital articulado, con pabellones independientes rodeados de jardines, organización que desarrollará más tarde también en el Hospital de Sant Pau de Barcelona. La distribución en 19 pabellones permitía agrupar a los pacientes por patologías, sexos y clases sociales. El hospital tenía que tener también una capilla y algunos edificios complementarios. 

Uno de los pabellones (el pabellón 6) estaba destinado a pacientes privados. Era el llamado "Pavelló dels Distingits". Estos huéspedes destacados tenían habitaciones individuales, frecuentemente suites, con habitación dotada de armario, baño completo y la mayoría de ellas salas de visita privada. En este pabellón, tanto los espacios comunes como los privados estaban ricamente decorados. 

La Fachada del Jardín de entrada

El Pabellón de los Distinguidos es un edificio de cuatro plantas, en forma de "U" muy abierta. La fachada tiene en ambos extremos dos torres con decoración neoplateresca. 


Cuerpo central del Pabellón, con el Ángel de la Guarda en medio


En el cuerpo central, una gran vidriera preserva la galería central del primer piso. Destaca la figura femenina realizada en cerámica ubicada en la parte alta de este cuerpo central y que representa el Ángel de la Guarda, con las manos plegadas sobre el pecho, en un gesto típico del Modernismo.  Más abajo, en las esquinas, encontramos a manera de ventanas abiertas unos ángeles enfrentados, en cerámica, enmarcados en una estructura neogótica. También encontramos el escudo en piedra de la ciudad de Reus, flanqueado por leones o grifos. 



Capitel de piedra con hojas







Escudo de Reus, flanqueado por un grifo



A izquierda y derecha del cuerpo central se pueden ver dos grandes escudos de Catalunya y de la ciudad de Reus (rosa roja en campo blanco) 



Ornamentación del techo del pórtico que da al jardín



El pórtico está sostenido por columnas con capiteles de piedra con motivos vegetales. El techo del pórtico está ornamentado por medallones pintados con motivos florales. 

El tejado está formado por tejas de cerámica vidriada, en colores marrón y ocre, muy vistoso. Sobre él destacan las originales chimeneas. 



Incluso las puertas secundarias están profusamente decoradas. 


Institut Pere Mata desde el aire:




___________________________________







Un manicomi singular, joia del Modernisme (I): La façana







Lluís Domènech i Montaner 

Pavelló de Distinguits 

(1897-1912)
 
La façana
Institut Pere Mata. Reus





No és gaire habitual que els hospitals o els manicomis s’ubiquin en edificis singulars i emblemàtics. De vegades però trobem construccions excepcionals, com  l'Hospital de Sant Pau de Barcelona, o l'Institut Pere Mata de Reus, ambdues obres del genial arquitecte modernista Domènech i Montaner (1850-1923).

 
L’entrada al Pavelló dels Distingits

L'Institut Pere Mata és el manicomi de la ciutat de Reus. A finals del s. XIX, Reus disposava d'un centre on es recloïen els malalts mentals, Ca l'Agulla. El Dr. Emili Briansó, metge forense, va entrar en contacte amb alguns dels pacients internats que hi havia, i es va adonar de les condicions lamentables en què es trobava la institució. Briansó va començar llavors a promoure una nova institució digna i dotada dels moderns avenços tècnics. Amb aquest projecte es va dirigir als prohoms de la ciutat i va aconseguir cridar l’atenció d’un grup de comerciants, industrials, professionals liberals i empresaris. Va néixer així la "Societat Manicomi de Reus", presidida per l'intel·lectual i advocat Pau Font de Rubinat, que ràpidament va encarregar un nou edifici a Domènech i Montaner. Es va decidir donar-li el nom de Pere Mata en honor a un insigne reusenc, Pere Mata Fontanet (1811-1877), metge, polític i escriptor, a qui es deu la introducció de la Medicina Forense a Espanya. 


                                        Torre del Pavelló dels Distingits

 

Domènech i Montaner va dur a terme el projecte de l'hospital des del 1897 al 1912, plantejant un hospital articulat amb pavellons independents envoltats de jardins, organització que desenvoluparà més tard també a l'Hospital de Sant Pau de Barcelona. La distribució en 19 pavellons permetia agrupar els pacients per patologies, sexes i classes socials. L'hospital també havia de tenir una capella i alguns edificis complementaris.

Un dels pavellons (el pavelló 6) estava destinat a pacients privats. Era l'anomenat Pavelló dels Distingits. Aquests hostes destacats tenien habitacions individuals, sovint suites, amb habitació dotada d'armari, bany complet i la majoria tenien sales de visita privada. En aquest pavelló, tant els espais comuns com els privats estaven ricament decorats.


La Façana del Jardí de l’entrada

El Pavelló dels Distingits és un edifici de quatre plantes, en forma de “U” molt oberta. La façana té a tots dos extrems dues torres amb decoració neoplateresca.
 


Cos central del Pavelló, amb l'Àngel de la Guarda al bell mig

Al cos central, una gran vidriera preserva la galeria central del primer pis. Destaca la figura femenina realitzada en ceràmica ubicada a la part alta d'aquest cos central i que representa l'Àngel de la Guarda, amb les mans plegades al pit, en un gest típic del Modernisme. Més avall, a les cantonades, trobem a manera de finestres obertes uns àngels enfrontats, en ceràmica, emmarcats en una estructura neogòtica. També hi trobem l'escut en pedra de la ciutat de Reus, flanquejat per lleons o grius.

 

Capitell de pedra amb fulles



Escut de Reus, flanquejat per un griu

A esquerra i dreta del cos central es poden veure dos grans escuts de Catalunya i de la ciutat de Reus (rosa vermella en un camp blanc)


Ornamentació del sostre del pòrtic que dóna al jardí
 

El pòrtic està sostingut per columnes amb capitells de pedra amb motius vegetals i el sostre del pòrtic està ornamentat per medallons pintats amb motius florals.

La teulada està formada per teules de ceràmica vidriada, en colors marró i ocre, molt vistosa. A sobre hi destaquen les originals xemeneies.
 

Fins i tot les portes secundàries estan profusament decorades. 



Institut Pere Mata des de l'aire: