versió catalana | versión española
Lluís Domènech i Montaner Pavelló dels Distingits (1897-1912) El Hall o sala de estar Institut Pere Mata. Reus |
Una de las salas más destacadas del Pavelló de Distingits era el Hall o Sala de Estar, ya que era la estancia en la que los internos pasaban más tiempo. En la Sala de Estar podían leer, conversar o jugar a juegos de mesa.
| Decoración de mosaico de las paredes de la Sala de Estar |
La Sala de Estar era, por lo tanto, una de las mejor decoradas. En las paredes, de ladrillo, como casi toda la edificación, destacaban mosaicos de cerámica, con motivos florales y geométricos, que daban color a tan noble estancia. La parte alta de las paredes aparece con esgrafiados que representan hojas de castaño (un leit-motiv muy usado en el Art Nouveau europeo)
 |
Mosaico del suelo de la Sala de Estar |
Las puertas de la Sala estaban decoradas con relieves vegetales en la madera y con vidrieras emplomadas de colores según la tradición medieval. Los muebles, de marquetería, eran obra de Gaspar Homar, un reputado artesano mallorquín, principal representante del modernismo en la carpintería. El suelo estaba también decorado con primorosos mosaicos florales, con una combinación de teselas de colores rosados, grises y negros, de gran elegancia.
 |
Frase de bienvenida "Salve", en el mosaico de una de las entradas |
El techo estaba íntegramente revestido de cerámica vidriada de colores, con las nerviaduras de la bóveda de crucería decoraciones de flores y hojas, un motivo constante en todas las obras modernistas, que intentaban inspirarse en la Naturaleza. En las cuatro esquinas aparecen unos pavos reales, que proporcionan un cierto aire misterioso. Sin embargo es posible que estos animales que como es sabido pueden desplegar su cola de forma espectacular, sean una velada alusión a los dementes, que en el momento de la curación podrían desplegar su potencial intelectual, que luciría ya libre ya de toda alienación. En el centro encontramos una figura femenina, que recuerda a una guerrera, una valquiria, con los ojos vendados y una antorcha en la mano. La rodea la leyenda "De nou lluirá" (una frase en catalán que significa "De nuevo lucirá"), que se convirtió en el lema de la institución. No es difícil deducir que la dama con los ojos vendados representa la inteligencia obnubilada del alienado, y la antorcha y el lema la esperanza de que, curándose, luzca de nuevo libre de enfermedad mental.
 |
Nerviaduras de cerámica de la bóveda de la Sala de Estar, en la que figura el medallón central con la leyenda "De nou lluirá", alusivo a la esperanza de curación. |
En la parte superior encontramos una balaustrada de vidrio amarillo, con una espiral de hierro forjado en su interior y un pasamanos de madera noble (el modernismo ponía en valor todas las formas de artesanía tradicional). Desde esta galería un conjunto musical de la ciudad deleitaba a los internos con un concierto o incluso un baile todos los domingos.
 |
Detalle de una de las vidrieras emplomadas de la parte superior de la Sala de Actos. Un ángel vierte el aceite de la lámpara en la antorcha (alusión a la enajenación mental). Bajo la alegoría, el escudo blanco con la rosa roja de la ciudad de Reus. |
Como vemos, todas las artes, tanto plásticas como musicales se daban cita para intentar devolver la paz a los atribulados internos. Recuerdo que una vez, en un viaje a Siria - antes de la terrible destrucción que causó la guerra - pude visitar, en Alepo, un manicomio del s. XII. No disponía de muchas habitaciones, pero todas ellas daban a un patio central donde florecía un jazmín y un limonero. En una esquina, como parte de la terapia, un músico tañía sus instrumentos y entonaba canciones que devolvían la calma y un cierto equilibrio a los enajenados. Me impresionó. Pensar que mientras en Europa, en aquel tiempo, los presos eran encarcelados y olvidados, encontrar una prueba de sensibilidad como la terapia musical en Oriente, me pareció extraordinario. Pues bien, por lo visto, también Doménech i Montaner y los psiquiatras de Reus eran de la opinión de aprovechar la música para tratar a los enfermos mentales.
 |
Los pavos reales alegóricos en los ángulos de la bóveda del techo. |
La obra arquitectónica de Domènech i Montaner no se limitaba a la realización de planos generales de las edificaciones. El genial arquitecto se implicaba plenamente en los más mínimos detalles. Los artistas Triadó y Bru, entre otros colaboraron como dibujantes en el proyecto. Todo estaba pensado para transmitir la máxima belleza y proporcionar así, a través de la estética, el máximo confort a los pacientes.
 |
Vista general de la Sala de Estar, desde la galería superior o galería de los músicos. |
 |
Una perspectiva del mosaico con motivos florales del suelo. |
Detalle de la marquetería de los sofás (obra de Gaspar Homar) con motivos de hojas de castaño, habitual en el Art Nouveau o Jugendstil centroeuropeo.
El "Pavelló dels Distingits" del Institut Pere Mata, de Reus:
___________________________________
Un manicomi singular, joia del Modernisme (II) La sala d'estar
Lluís Domènech i Montaner Pavelló dels Distingits (1897-1912) El Hall o sala de estar Institut Pere Mata. Reus |
El Hall o sala d'estar
Una de les sales més destacades del Pavelló dels Distingits era el Hall o la Sala d'Estar, ja que era l'estança on els interns passaven més temps. A la sala d'estar hi podien llegir, conversar o jugar a jocs de taula.
| Decoración de mosaico de las paredes de la Sala de Estar |
La Sala d'Estar era per tant, un dels espais més ben decorats. A les parets de maó, com gairebé a tota l'edificació, hi destacaven mosaics de ceràmica, amb motius florals i geomètrics, que donaven color a la noble estança. La part alta de les parets apareix amb esgrafiats que representen fulles de castanyer (un leit-motiv molt utilitzat a l'Art Nouveau europeu).
|
Mosaic del terra de la Sala de Estar |
Les portes de la Sala estaven decorades amb relleus vegetals a la fusta i amb vidrieres emplomades de colors segons la tradició medieval. Els mobles, de marqueteria, eren obra de Gaspar Homar, un prestigiós artesà mallorquí, principal representant del modernisme a la fusteria. El terra també estava decorat amb mosaics florals, amb una combinació de tessel·les de colors rosats, grisos i negres, de gran elegància.
|
Frase de benvinguda "Salve", en el mosaic d'una de les entrades |
El sostre estava íntegrament revestit de ceràmiques de colors, amb les nervadures de la volta de creu amb decoracions de flors i fulles, un motiu constant a totes les obres modernistes, que intentaven inspirar-se en la Natura. A les quatre cantonades apareixen uns paons que proporcionen un cert aire misteriós. No obstant això, és possible que aquests animals que com és sabut poden desplegar la seva cua de forma espectacular, siguin una al·lusió als dements, que en el moment de la curació podrien desplegar el seu potencial intel·lectual, que lluiria ja lliure de tota alienació. Al centre hi trobem una figura femenina, que recorda una guerrera, una valquíria, amb els ulls embenats i una torxa a la mà. L'envolta la llegenda en català "De nou lluirà". No és difícil deduir que la dama amb els ulls embenats representa la intel·ligència obnubilada de l'alienat, i la torxa i el lema l'esperança que, guarint-se, llueixi de nou lliure de malaltia mental.
|
Nervadures de ceràmica de la bòveda de la Sala d'Estar, on figura el medalló central amb la llegenda "De nou lluirá", al·lusiu a l'esperança de curació. |
A la part superior trobem una balustrada de vidre groc, amb un espiral de ferro forjat al seu interior i un passamans de fusta noble (el modernisme posava en valor totes les formes d'artesania tradicional). Des d'aquesta galeria un conjunt musical de la ciutat delectava els interns amb un concert o fins i tot amb un ball cada diumenge.
|
Detall d'una de les vidrieres emplomades de la part superior de la Sala d'Actes. Un àngel aboca l'oli de la lllàntia a dins de la torxa (al·lusió a l'alienació mental). A sota l'al·legoria, l'escut blanc amb la rosa vermella de la ciutat de Reus. |
Com veiem, totes les arts, tant plàstiques com musicals es citaven per intentar retornar la pau als interns. Recordo que una vegada, en un viatge a Síria – abans de la terrible destrucció de la guerra – vaig poder visitar, a Alep, un manicomi del s. XII. No disposava de gaires habitacions, però totes donaven a un pati central on hi floria un gessamí i un llimoner. En una cantonada, com a part de la teràpia, un músic tocava els seus instruments i entonava cançons que tornaven la calma i un cert equilibri als alienats. Em va impressionar. Pensar que mentre a Europa, en aquell temps, els presos eren empresonats i oblidats, trobar una prova de sensibilitat com la teràpia musical a Orient, em va semblar extraordinari. Doncs bé, segons sembla, també Domènech i Montaner i els psiquiatres de Reus eren de l'opinió d'aprofitar la música per tractar els malalts mentals.
|
Els paons al·legòrics en els angles de la bòveda del sostre. |
L'obra arquitectònica de Domènech i Montaner no es limitava a fer plànols generals de les edificacions. El genial arquitecte s'implicava plenament en els detalls més mínims. Els artistes Triadó i Bru, entre altres, van col·laborar com a dibuixants en el projecte. Tot estava pensat per transmetre la màxima bellesa i proporcionar així, a través de l'estètica, el màxim confort als pacients.
|
Vista general de la Sala d'Estar, des de la galeria superior o galeria dels músics. |
|
Una perspectiva del mosaic amb motius florals del terra. |
Detall de la marqueteria dels sofàs (obra de Gaspar Homar) amb
motius de fulles de castanyer, molt habituals en l'Art Nouveau
o Jugendstil de l'Europa Central
El "Pavelló dels Distingits" de l'Institut Pere Mata,
de Reus:
No hay comentarios:
Publicar un comentario