Páginas

Últimes publicacions

viernes, 5 de noviembre de 2021

Roberto Ferri: (II) Artrosis y otras lesiones de las manos

 versió catalana | versión española








Roberto Ferri 

Alba Vermiglia 

(2020) 

Tempera grasa sobre lienzo 125 x 90 cm

Exposición temporal
Museo Europeo de Arte Moderno (MEAM)
Barcelona




En una entrada anterior comentábamos algunos aspectos biográficos y sobre la obra artística de Roberto Ferri, un pintor contemporáneo que oscila entre el hiperealismo y el surrealismo y con una notable influencia del barroco.  En su sensual e inquietante plasmación del cuerpo humano, con una detallada anatomía, no faltan detalles patológicos que han llamado nuestra atención. 


Detalle de las manos de Alba Vermiglia, con deformaciones de artrosis
y algunos nódulos de Heberden.  


Es el caso, por ejemplo, de Alba Vermiglia, el cuadro con el que encabezamos hoy esta entrada. El cuerpo de un personaje masculino de edad madura yace en el suelo, envuelto en un  manto de un intenso color rojo que enseguida nos evoca el cromatismo característico de Caravaggio. El personaje está atravesado por una especie de cayado-lanza que adopta una confusa estructura híbrida, mezcla de reptil, esqueleto y raíz arbustiva. Las manos del personajes están convulsas en una garra, que presenta las deformaciones típicas de artrosis. En algunos dedos pueden incluso observarse nódulos de Heberden. 

La artrosis de las articulaciones de las manos se produce por una desgaste del cartílago de estas articulaciones. Suele producir dolor, rigidez, dificultad para mover los dedos y deformidad. La edad de inicio habitualmente es entre los 40 y los 50 años. En muchos casos de artrosis se pueden ver los nódulos de Heberden, nudosidades palpables que aparecen en las articulaciones interfalángicas distales de las manos.

Es bien conocido que la artrosis afecta más a personas que  han realizado determinados trabajos de desgaste manual, como es el caso de muchos escultores. Miguel Ángel, por ejemplo tenía estas deformaciones en sus manos y también las plasmó en algunas de sus obras. No sé si Roberto Ferri conoce este detalle, pero no me extrañaría en absoluto, habida cuenta de la gran capacidad de observación del pintor tarentino y su profundo conocimiento del arte de este período. 


Ade (2020) Tempera grasa sobre lienzo 160 x 150 cm. 
 
 
En otra de las obras, Ade (2020) aparece el cuerpo retorcido de un desnudo masculino que evoca, por su forzada postura a la escultura helenística de Laocoonte y sus hijos. El personaje presenta en una de sus manos nódulos característicos correspondientes a Knuckle pads o nódulos de Garrod, unas lesiones papulares o nodulares en forma de almohadillas que pueden asentar sobre las articulaciones interfalángicas proximales y metacarpofalángicas de las manos sin especial significación patológica. 

Los knuckle pads pueden verse también en algunas estatuas de Miguel Ángel, como la de David,  y es probable que el mismo autor tuviera esta alteración. Es probable también que Ferri los use para llamar la atención sobre algunos puntos del cuadro y que al mismo tiempo formen parte de un velado homenaje a Miguel Ángel. 
 



Ade (detalle). En algunas articulaciones pueden verse lesiones de knuckle pads



Este personaje, Ade (o Hades),  presenta también un ojo velado, que ratifica su dominio sobre el mundo subterráneo, el reino de las tinieblas, donde la visión es innecesaria. La extraña estructura ósea que lo acompaña, enredándose en una de sus piernas, es otra alusión al reino de los muertos. 



Ade (Hades) presenta también los ojos velados, en referencia
a su dominio sobre el mundo subterráneo. 

 

  


 


Roberto Ferri: (II) Artrosi i altres lesions de les mans




Roberto Ferri 

Alba Vermiglia 

(2020) 

Tempera grasa sobre lienzo 125 x 90 cm

Exposición temporal
Museo Europeo de Arte Moderno (MEAM)
Barcelona


En una entrada anterior comentàvem alguns aspectes biogràfics i de l'obra artística de Roberto Ferri, un pintor contemporani que oscil·la entre l’hiperrealisme i el surrealisme i amb una influència notable del barroc. En la seva manera sensual i inquietant de plasmar el cos humà, amb una anatomia detallada, no hi manquen detalls patològics que ens criden l’atenció. 



Detall de les mans d'Alba Vermiglia, on hi trobem deformacions d'artrosi
i alguns nòduls d'Heberden. 



És el cas, per exemple, d'Alba Vermiglia, el quadre amb el que avui encapçalem aquesta entrada. El cos d'un personatge masculí d'edat madura jeu a terra, embolicat en un mantell d'un vermell intens que de seguida ens evoca al cromatisme característic de Caravaggio. El personatge està travessat per una mena de bastó-llança que adopta una confusa estructura híbrida, barreja de rèptil, esquelet i arrel arbustiva. Les mans estan convulses en garra, que presenta les deformacions típiques d'artrosi. En alguns dits fins i tot es poden observar nòduls de Heberden.

L'artrosi de les articulacions de les mans es produeix per una desgast del cartílag d'aquestes articulacions. Sol produir dolor, rigidesa, dificultat per moure els dits i deformitat. L'edat d’inici habitualment és entre els 40 i els 50 anys. En molts casos d'artrosi es poden veure els nòduls de Heberden, nòduls palpables que apareixen a les articulacions interfalàngiques distals de les mans.

És ben conegut que l'artrosi afecta més a persones que han realitzat determinades feines de desgast manual, com és el cas de molts escultors. Miquel Àngel, per exemple tenia aquestes deformacions a les mans i també les va plasmar a algunes de les seves obres. No sé si Roberto Ferri coneix aquest detall, però no seria d’estranyar, tenint en compte la gran capacitat d'observació del pintor tarantí i el seu profund coneixement de l'art d'aquest període.



Ade (2020) Tempera grassa sobre tela 160 x 150 cm. 
 

En una altra de seves les obres, Ade (2020) apareix el cos retorçat d'un nu masculí que, per la seva postura forçada, evoca l'escultura hel·lenística de Laocoont i els seus fills. El personatge presenta en una de les seves mans nòduls característics corresponents a Knuckle pads o nòduls de Garrod, unes lesions papulars o nodulars en forma de coixinets que poden assentar sobre les articulacions interfalàngiques proximals i metacarpofalàngiques de les mans sense una especial significació patològica.

Els knuckle pads també es poden veure en algunes estàtues de Miquel Àngel, com la de David, i és probable que el mateix autor tingués aquesta alteració. També és possible que Ferri els faci servir per cridar l'atenció sobre alguns punts del quadre i que al mateix temps formin part d'un homenatge a Miquel Àngel.



Ade (detall). En algunes articulacions podem veure lesions de knuckle pads

Aquest personatge, Ade (o Hades), presenta també un ull velat, que ratifica el seu domini sobre el món subterrani, el regne de les tenebres, on la visió és innecessària. L'estranya estructura òssia que l'acompanya, enredant-se en una de les seves cames, és una altra al·lusió al regne dels morts.



Ade (Hades) presenta també els ulls velats, en clara
referència al seu domini sobre el món subterrani. 



miércoles, 3 de noviembre de 2021

Roberto Ferri: (I) La piel agrietada

 versió catalana | versión española








Roberto Ferri

La Condanna 

(2019) 

Tempera grasa sobre lienzo 
Exposición temporal MEAM
Barcelona



Roberto Ferri (Taranto, 1978) es un joven artista hiperrealista italiano, muy influido por la pintura barroca, especialmente por Caravaggio. De formación autodidacta, a los 21 años se trasladó a Roma para profundizar en la pintura del s. XVI en adelante, por la que sentía una viva admiración, y se graduó en la Academia de Bellas Artes de esta ciudad. 

Aunque para muchos la pintura de Ferri está un poco fuera de su época, esta afirmación me parece injusta, fruto de un análisis superficial. Es cierto que la pintura de Ferri usa el clarobscuro y la gama de color rojo con un estilo caravaggiesco, y que su dramatismo y su constante referencia a la mitología nos recuerda también el estilo de pintores como Bouguereau, Géricault, David, Delacroix o Dalí. Pero lo cierto es que su obra, aunque recupera estos ecos lejanos, logra comunicar con el espectador actual. Su obra, además de la influencia de estos pintores clásicos tiene también ciertos paralelismos videográficos (Bill Viola, Chris Cunninham o Tarsem Singh).

En las pinturas de gran formato de Ferri el protagonista absoluto es el cuerpo. Cuerpos femeninos o masculinos, reflejados con gran precisión anatómica, en los que la belleza contrasta con las amputaciones, laceraciones, heridas, que causan un gran impacto en el observador, y recuerdan vívidamente los martirios de los santos o las prácticas de autolesiones propias de algunos místicos exaltados. 

En Roberto Ferri pues, coexiste la sensualidad y el erotismo de la carne con la tortura y el dolor, amalgamado todo con un intencionado y provocador anacronismo. La belleza del cuerpo como el inquietante dolor. Su obra está presente en grandes colecciones europeas y americanas y figura también en la catedral de Noto (Sicilia) y la de Montepulciano (cerca de Siena) o en el convento de las Hermanas de San José (Génova). 



Detalle de La condenna, donde puede verse
claramente la piel cuarteada

En su obra el dolor no solamente se limita al dolor provocado por inquietantes instrumentos, sino también a las alteraciones cutáneas. Una de ella es presentar trozos de piel agrietada, que recuerdan el "eccema craquelé" de algunos cuadros patológicos (La condanna, Psyché). La piel cuarteada ha sido usada también como elemento provocativo por otros artistas, especialmente por el escultor Igor Mitoraj.  

Los dermatólogos denominamos eccema craquelé a la presencia de fisuras superficiales, entrecruzadas, sobre una base más o menos eritematosa y descamativa, que adopta una apariencia resquebrajada y que suele semuy pruriginoso.  Suele producirse por sequedad extrema de la piel que altera la capa córnea que pierde cohesión y produce este agrietamiento de amplias zonas cutáneas. 



Psyché, un óleo sobre lienzo de 2015. La doncella nos muestra 
el cuarteamiento de la piel de su omóplato, de la que surgen mariposas




Volvemos a encontrar el cuarteamiento cutáneo en Psyché, un óleo sobre lienzo que Ferri realizó en 2015. Los griegos creían que cuando una persona moría y exhalaba su último aliento, el alma abandonaba el cuerpo volando en forma de mariposa. Para ellos esto era el principio de la vida. La mitología griega representa a la diosa “Psiquis” o “Psique” como una adolescente con alas de mariposa, siendo la menor de las tres hijas del rey de Anatolia, la más hermosa de ellas y la representación del alma humana. Ferri la representa como una muchacha que nos da la espalda. En la zona escapular, su piel se cuartea y por las grietas salen mariposas. Una original y poética manera de releer el relato mitológico.  

Pero no solamente es la piel cuarteada la que está presente en la obra de Ferri. En una próxima entrada seguiremos comentando algunos aspectos de patología cutánea presentes en la obra del artista tarantino. 

 


 




Roberto Ferri: (I) la pell esquerdada






Roberto Ferri

La Condanna 

(2019) 

Tempera grassa sobre tela 
Exposició temporal MEAM
Barcelona



Roberto Ferri (Taranto, 1978) és un jove artista hiperrealista italià, molt influenciat per la pintura barroca, especialment per Caravaggio. De formació autodidacta, als 21 anys es va traslladar a Roma per aprofundir en la pintura del s. XVI en endavant, per la qual sentia una gran admiració, i es va graduar a l'Acadèmia de Belles Arts d'aquesta ciutat.

Encara que hi ha qui considera que la pintura de Ferri està una mica fora de la seu temps, a mi aquesta afirmació em sembla injusta, fruit d'una anàlisi superficial. És cert que la pintura de Ferri fa servir el clarobscur i la gamma de color vermell amb un estil caravaggiesc, i que el seu dramatisme i la seva constant referència a la mitologia ens recorda també l'estil de pintors com Bouguereau, Géricault, David, Delacroix o Dalí. Però la veritat és que la seva obra, tot i que recupera aquests ecos llunyans, aconsegueix comunicar amb l'espectador actual. La seva obra, a més de la influència d'aquests pintors clàssics també té certs paral·lelismes videogràfics (Bill Viola, Chris Cunninham o Tarsem Singh).

A les pintures de gran format de Ferri el cos és el protagonista absolut. Cossos femenins o masculins, reflectits amb gran precisió anatòmica, en els quals la bellesa contrasta amb les amputacions, laceracions, ferides, que causen un gran impacte a l'observador, i recorden vívidament els martiris dels sants o les pràctiques d'autolesions pròpies d'alguns místics exaltats.

Amb en Roberto Ferri doncs, coexisteix la sensualitat i l'erotisme de la carn amb la tortura i el dolor, tot plegat amalgamat amb un anacronisme intencionat i provocador. És la bellesa del cos i el dolor inquietant. La seva obra està present en grans col·leccions europees i americanes i figura també a la catedral de Noto (Sicília) i a la de Montepulciano (a prop de Siena) o al convent de les Germanes de Sant Josep (Gènova).



Detall de La condenna, on es pot veure clarament la pell clivellada.


A la seva obra el dolor no es limita al dolor provocat per instruments inquietants, sinó també a les alteracions cutànies. Una d'ella és presentar trossos de pell esquerdada, que recorden l’"èczema craquelé" d'alguns quadres patològics (La condanna, Psyché). La pell clivellada també ha estat emprada com a element provocatiu per altres artistes, especialment per l'escultor Igor Mitoraj.

Els dermatòlegs anomenem èczema craquelé a la presència de fissures superficials, entrecreuades, sobre una base més o menys eritematosa i descamativa, que adopta una aparença esquerdada i que sol ser molt pruriginós. Normalment es produeix per sequedat extrema de la pell que altera la capa còrnia, la qual perd cohesió, produint aquestes esquerdes a àmplies zones cutànies.



Psyché, un oli sobre tela de 2015. La doncella ens mostra 
l'aclivellament de la pell del seu omòplat, de la que hi sorgeixen papallones




Tornem a trobar l’esquerdament cutani en Psyché, un oli sobre tela que Ferri va pintar el 2015. Els grecs creien que quan una persona moria i exhalava el seu darrer alè, l'ànima abandonava el cos volant en forma de papallona. Per a ells això era el principi de la vida. La mitologia grega representa a la deessa "Psiquis" o "Psique" com una adolescent amb ales de papallona. Psique era la menor de les tres filles del rei d'Anatòlia, la més bella, i es considerava la personificació de l'ànima humana. Ferri la representa com una noia que ens dóna l'esquena. A la zona escapular, la seva pell es quarteja i per les esquerdes surten papallones. Una manera original i poètica de rellegir el relat mitològic.

Però no només és la pell clivellada la que està present a l'obra de Ferri. En una propera entrada comentarem alguns aspectes de patologia cutània també presents a l'obra d’aquest original artista tarantí.